Més mitjans que pugen al tramvia groc

Entrevista en directe amb Xavi Blasco a Levante TV el dijous 31 d'octubre.

Dimarts passat vam viure una presentació multitudinària d'El tramvia groc al centre Octubre, amb Ramon Lapiedra exercint les funcions de mestre de cerimònies d'una manera realment brillant. L'obra, publicada per Proa, ja s'ha posicionat en les llistes dels més venuts de no ficció nord enllà (al país en què els mitjans de comunicació publiquen aquesta mena de llistes). A València, continuen apareixent informacions i entrevistes que fan créixer el dossier de premsa que presentàvem ací. 

Entre les novetats més recents hi ha l'entrevista de Salvador Enguix a La Vanguardia, la d'El Mundo-CV (només en paper) i a la revista de cultura contemporània Makma. També el vídeo de MelderomerTV i, aquest dijous, l'entrevista en directe a LevanteTV. 

Llibres #dospuntzero (la pel·lícula)

A principis d'octubre vam participar en el debat sobre literatura i xarxa "Llibres #dospuntzero", gràcies a l'amable invitació de l'ACV Tirant lo Blanc. El vídeo d'aquella sessió, presentada per la presidenta de l'associació, Nathalie Torres, i en la que van intervenir Núria Sendra, Raúl Gálvez i Josep Miquel Aparici ja està disponible. 

Si teniu una estona i us abelleix, podreu conéixer (entre moltes altres qüestions) quina és l'editorial valenciana més activa a Twitter... Feu la vostra aposta?

Un dia especial

Avui és un dia especial per als amants de la bona literatura. Aquesta vesprada tenim una cita ineludible al Centre Octubre de València, perquè a les 19h Joan Francesc Mira presenta als lectors el seu nou llibre, El tramvia groc (Proa), on hi trobem afirmacions tan belles i encertades com aquesta: 

"La memòria és la preservació interior del passat, però també és l'única cosa que dóna alguna llum al present i algun sentit als possibles futurs."

Fa uns dies, mitjançant l'Agència Gesta vam tenir el privilegi d'acompanyar l'autor en la roda de premsa i les entrevistes concertades a la ciutat de València (algunes, encara pendents de publicació). Ens fa especial il·lusió compartir el dossier amb les principals informacions publicades en premsa.

Alguna cosa falla...

No era la primera vegada que Joan Francesc Mira apareixia a les pantalles de RTVV, però les seues intervencions, com les de la resta d'escriptors valencians, són ben escasses (quan no nul·les) i, en tot cas, descaradament insuficients. 

Per això és també notícia que s'emetera a les notícies, dimecres passat, dia 16, aquesta informació sobre la publicació d'El tramvia groc (Proa). Al vídeo, entrellaçada amb les notes del "Mira que eres linda" de Machín (sic) hi trobem aquesta afirmació de l'autor:

“Llibres d’autors valencians, escrits en una variant valenciana genuïna, tractant de temes valencians i de la ciutat de València, tenen 4 o 10 vegades més lectors a Catalunya que al País Valencià. Veiem, per tant, què falla.”

Aviat compartirem en aquest blog el recull de premsa d'aquella jornada promocional. Un luxe per a l'agència Gesta!

Els reptes de l'edició digital

Aquest dijous, 10 d'octubre, se celebra a Barcelona la segona edició del seminari Els reptes de l'edició digital, organitzat pel postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62, en el qual hi participarem amb la sessió "Estratègies de promoció editorial". Si us bé de gust acompanyar-nos, les inscripcions es poden realitzar ací.

El programa complet de la jornada serà el següent:

Taula 1

Modera: Eduard Aibar

10.00   Presentació del seminari, a càrrec de Teresa Iribarren

10.10 Ponència inaugural: 

Construint l’ecosistema digital, per José Antonio Cordón García, 

professor de la Universidad de Salamanca 

11.00 Debat

11.30   Pausa cafè

Taula 2

Modera: Olívia Gassol

12.00   La disjuntiva de la distribució, per Bernat Ruiz Domènech, expert en edició digital

12.30  Estratègies de promoció editorial, per Joan Carles Girbés, editor i professor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

13.00   Debat

  

Taula 3

Modera: Teresa Iribarren

16.00 Taula rodona: Experiències innovadores d’edició digital

Lluís Miquel Abián. Editor d’Ilubuc

Nicole Etchevers. Responsable digital de Herder

Ricard Peris. Editor d’Andana Editorial i tutor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

Emmanuel Rodríguez López. Editor de Traficantes de Sueños

17.30   Debat

18.00  Cloenda del seminari

 

Llibres #dospuntzero

L'ACV Tirant lo Blanc organitza, el 2 i 3 d'octubre, la segona edició de la Universitat del Tirant dedicada a la temàtica del #dospuntzero, que tindrà lloc al Centre Octubre de València.

L'any passat vaig tenir el plaer d'assistir-hi com a espectador. A banda de les sessions (realment interessants) i dels àpats (tant o més!), vaig conéixer o retrobar molta gent que seguisc i admire pel seu compromís amb la nostra llengua i país. 

Enguany tinc el plaer de participar en la taula redona del 3 d'octubre a la vesprada "Llibres #dospuntzero" amb l'editora de Bullent Núria Sendra; el guionista del programa Un país de llibre Raúl Gálvez; i Josep Miquel Aparicio, autor de La línia de l'horitzó (ací el Verkami del projecte). Moltes gràcies per la invitació!
El programa es completa amb sessions sobre audiovisuals, tallers sobre comunicació i oratòria o ciberactivisme, dinars, sopars, tertúlies, humor i festa. Perquè tot això és compatible, en el món virtual i també (i sobretot) en el real.

En aquesta adreça trobareu més informació i el formulari d'inscripció (alerta: places limitades, i l'any passat estava a tope!). Els que no pugueu assistir no us preocupeu, perquè ACV TIrant us bombardejarà amb piulades al Twitter i la retransmissió en streaming de les sessions.

Pensaments vibrants

A l'exili inesperat d'Orpesa he gaudit aquest estiu dels Plans de futur (Proa) de Màrius Serra. En tenia moltíssima curiositat i ganes, per l'afecte envers l'autor, pel guardó, per les crítiques, per les recomanacions i perquè el 2011 vaig contribuir a recuperar la seua primera novel·la, L'home del sac (Bromera), en la qual es desplegaven ja molts dels recursos que l'han dotat de personalitat en el món de les lletres catalanes (i més enllà). Especialment el gust pels jocs lingüístics (Ferrans que s'aferren, bromes per sortir de les bromes...). D'aquella promoció conserve una anècdota molt divertida relacionada amb aquesta qüestió que contarem (potser) un altre dia.

No faré una crítica de la novel·la, perquè a hores d'ara ja s'han fet totes les possibles, ben merescudes. Però permeteu-me destacar un paràgraf preciós en què l'autor transmet la sensació profunda que s'apodera de nosaltres quan llegim amb deler una obra que ens apassiona. Disculpeu si no us la contextualitze, però em sembla que s'entén perfectament:

"Ja fa dies que el rei de la Ferriteca és el Curs d'àlgebra superior, de Joseph Alfred Serret, un dels llibres en francès que el Ferran t'ha portat de la Biblioteca de Catalunya. En fas una lectura apassionada. Ahir em vas arribar a dir que no el penses tornar, com si en tornessis mai cap!, però ja es veu que aquest és especial. T'espio i certament et deu agradar molt, perquè tot sovint fas uns sorollets amb la llengua que no t'havia sentit fer mai, com els espetecs golafres de qui mastega una llepolia amb fruïció. En llegeixes un fragment en silenci, atent com si t'hi anés la pell, i quan et sembla que has atresorat prou informació tanques els ulls per assimilar el que acabes de llegir i t'ho deus repetir mentalment, sense sil·labejar-ho. Llavors és quan fas els sorollets. M'agradaria entrar en el teu cervell just en aquest moment de màxima concentració. Estic segura que hi sentiria una melodia feta de pensaments vibrants, una música agradable que em faria completament feliç perquè no l'hauria d'entendre ni explicar. Només sentir-la. Sentir. Podria prescindir de la raó, que encara ara m'enpeny a intentar conèixer el significat exacte de cadascun dels teus pensaments, i deixondir-me amb les melodies que deuen compondre les teves percepcions. Pura música."

Una deliciosa llepolia, Plans de futur!.

Vaig jugar poc, preferia llegir

Amb Erri de Luca i Elena Ramírez, editora de Seix Barral, el març de 2012 a la biblioteca Agustí Centelles de Barcelona.

John Banville i Erri de Luca són els autors internacionals per adults més interessants que continuen publicant a Bromera amb assiduïtat. Recorde la contractació de De Luca, que aleshores estava increïblement orfe d'editor en català (havia estat traduït per Joan F. Mira a 3i4, i també havia publicat a Empúries i La Magrana), com una incorporació de primeríssim ordre: no té (encara) el pedigrí del Nobel, però sens dubte mereix els principals guardons literaris (i alguns, els té ja). Especialment, mereix el reconeixement dels lectors, que a casa nostra encara el segueixen poc, diríem que amb respecte excessiu, tot i la brevetat (i amenitat, i bellesa) de les seues obres.

Aquests dies he comprat (sí, comprat!) i llegit (devorat!) El crim del soldat, l'últim títol de De Luca que vaig negociar. Tot i no ser el seu millor llibre (per a mi El dia abans de la felicitat continua sent insuperable entre la producció recent), sens dubte és també una petita joia (una més!), com tots els treballs de l'autor napolità, l'últim escriptor a qui vaig tenir el plaer d'acompanyar de promoció per Barcelona en l'etapa a Bromera. El motiu va ser la presentació a la premsa i al públic d'Els peixos no tanquen els ulls, i recupere del bagul dels records la foto que encapçala aquest apunt.
Quina jornada més meravellosa, aquella...!
No us faré un resum d'El crim del soldat, però us aconselle que hi entreu a cegues, sense llegir el text de la contracoberta ni la majoria de ressenyes que s'han publicat, i que desvelen (ens xafen la guitarra, vaja) la sorpresa final que ens té preparada l'autor i que lliga tota la narració com un llaç preparat amb cura durant les pàgines precedents.
Us deixe, això sí, amb un tast deliciós sobre la grandesa de la literatura (pàgs. 12-13):

"De la meva infància en recordo llibres i cap joguina. Segur que n'hi havia, però es van perdre. Soldadets, trenets, animals, cases. Els jocs són miniatures del món, útils a un nen per sentir-se gegant. Ajuden a créixer suportant la inferioritat.
Vaig jugar poc, preferia llegir. Dins dels llibres no m'era possible imaginar-me gran. Les històries eren immenses; la meva lectura, en comparació, petita. Moltes coses ni tan sols les entenia. Els llibres em confirmaven la meva talla minúscula. Però alguna cosa al meu interior es feia gran. El metge deia que era el fetge, que aleshores es curava amb oli de bacallà.
A mi, en canvi, em semblava que m'augmentava la capacitat d'aire dels pulmols. La lectura de Stevenson em va inflar amb aire d'oceà. La poesia napolitana em desentortolligava la llengua. London em va ensenyar la neu. Les històries dels desastres de la guerra em feien palpitar la vena del front."

Llibres per combatre la 'garruleria'

Foto de grup a l'Hotel Regina (diari ARA). Entre Boris i el Vaquerizo, també hi havia alguns escriptors... 

"Tot aquell que és algú en el món del llibre (o pretén ser-ho) comença la Diada de Sant Jordi a l’Hotel Regina de Barcelona. Entre mitjans de comunicació, agents de premsa i editors, en el tradicional esmorzar s’hi troben, també, els autors més populars, els més mediàtics i, per extensió lògica, els que fan literatura. Allà s’originen les primeres entrevistes de la jornada, les primeres anècdotes i les primeres declaracions per escalfar motors, com aquesta d’Andreu Martín: "La rosa és símbol d'amor, absolutament necessari per véncer les crisis, i el llibre és símbol de cultura per combatre la 'garruleria'". Gràcies pel titular.

És un dia feiner, però el carrer bull de gent. Cal arribar-hi puntuals a les parades, preparats per a signar exemplars de les novetats més recents, i mentalitzats (quin remei!) per als ensurts d’última hora: que el llibre de l’autor estrella de la temporada no estiga ben posicionat (o, simplement, no estiga), o que l’atzar l’haja conduït a signar colze a colze amb el seu pitjor enemic (el xoc d’egos pot ser explosiu), o que un presentador de la tele tinga la cua (la de lectors) més llarga... Els nervis i la bogeria del Sant Jordi estan plenament justificats. Si més no, de portes endins del malmés sector editorial. En un sol dia es venen el 7% dels llibres de tot l’any. És vital que no caiga en festiu i que no ploga, ja sabeu que qualsevol excusa és bona per allunyar-se de la lletra impresa. Les previsions més optimistes (i ja costa ser optimista, ara com ara) xifraven la facturació d’aquest Sant Jordi en 17 milions d’euros. I sembla que s’ha superat.

Rafel Nadal, Imma Monsó, Empar Moliner, Sebastià Alzamora o Carles Porta eren alguns dels escriptors de la jornada. Els seus noms, però, no els sonaran de res a la immensa majoria dels valencians. I és que la desconnexió literària entre Catalunya i el País Valencià és més profunda del que (a alguns) ens agradaria reconéixer. D’altra banda, tret de Ferran Torrent i Isabel-Clara Simó (els dos sembla que van vendre una bona pila de les seues creacions més recents), la presència d’escriptors (i d’editors) valencians a les Rambles un 23 d’abril no arriba ni a la categoria de simbòlica. És merament residual. No estem, en aquell món. I tampoc no se’ns espera. La desconnexió és, doncs, d’anada i tornada.

Tot i que va ser un valencià, l’editor Vicente Claver, qui va impulsar la celebració del Dia del Llibre, allà pels anys 20 del segle passat, la tradició no ha arrelat a les nostres comarques. És una evidència. En canvi, aquest dijous obrirà les portes al Jardí dels Vivers la tradicional Fira del Llibre de València, que enguany es presenta més dinàmica que mai, amb plató de televisió propi i la col·laboració d’actors i cantants valencians. Sinergies culturals per convertir l’esdeveniment en una autèntica festa, superar el desànim, alimentar l’esperit i recobrar, ni que siga per uns dies, l’optimisme enyorat. Ens veiem als Vivers!"

Tipus mòbils núm. 79.

Frases sísmiques

“Llegint, es troben frases sísmiques.” No, la frase no és meua (ja m’agradaria!), sinó d’Erri de Luca. La seua última obra publicada, Els peixos no tanquen els ulls (Bromera) en té moltes, de frases sísmiques, d’aquelles que t’assalten durant la lectura i et fan aturar-te un instant, reflexionar i interrogar-te. És l’efecte més immediat que provoca la bona literatura.

La nova història de l’escriptor napolità (autobiogràfica, perquè considera un “abús de confiança” inventar relats) ens presenta un xiquet de deu anys “aviciat per la solitud” i atrapat en un cos encara petit, reclòs “dins d’una closca que conté totes les formes futures”. És un gran lector que només creu el que veu escrit, i descobreix el significat de la paraula amor (tantes vegades llegida en volums diversos) de la mà d’una xiqueta escriptora a qui festegen tres xics més durant aquell estiu de trànsit cap a la vida adulta en què també coneixerà les diverses accepcions del concepte de justícia.

Erri de Luca va estar la setmana passada de promoció a Barcelona, i va demostrar que un autor pot arribar a ser exactament com la seua obra: intel·ligent, eloqüent i brillant. A cada frase hi destil·lava un pensament. El xiquet del llibre esdevindrà un activista polític, compromés amb l’extrema esquerra italiana. “Un revolucionari té dues possibilitats de fer carrera”, confessa, “o com a president del seu país o com a delinqüent. Jo no tenia vocació de president”. I hi contrapunta els intents revolucionaris a l’Europa occidental del segle passat amb els actuals: “aquesta generació demana compte de la injustícia directament a aquells que la cometen, volen dialogar amb el poder, és una generació fonamentalment democràtica. I les revolucions no ho són”. Així doncs, hi podem aconseguir canvis si persistim i som tenaços, però no provocarem cap sisme.

“La literatura no pot canviar el món, però fa companyia”, diu l’autor. Potser no el món, però si la nostra concepció del món. I no és poca cosa. Per a Erri de Luca, el millor elogi que li pot fer un lector és confessar-li que li hauria agradat quedar-se unes pàgines més en aquella història. A m’hi m’ha tornat a passar amb un dels seus llibres. Estic convençut que no seré l’únic.

Tipus mòbils 74. Publicat a L'Informatiu el 20/03/12.