Llibres que tinguen conseqüències

"La pregunta que más a menudo se formula a un editor se refiere a los criterios seguidos en la elección de los libros. En principio, yo respondí que deseaba hacer libros que alegraran la vida a los lectores. Luego precisé que deseaba publicar los libros que mi empresa pudiera respaldar y que estuvieran en la línea de la misma como un todo, incluidos sus colaboradores y autores. Yo quiero hacer libros que tengan consecuencias, y siempre recuerdo una frase de Kafka: "Un libro ha de ser un hacha para romper el mar helado dentro de nosotros." [...] Estos son los libros que un editor desea publicar. Sus criterios son la necesidad y la calidad; ambas han de ser calibradas en cada manuscrito. El editor desea ofrecer literatura que penetre en nuestra conciencia y la transforme, que fortalezca precisamente por ser inquietante."

Siegfried Unseld, El autor y su editor.

Castellet, amb respecte

Avui s'ha mort, als 87 anys, l'editor més influent en llengua catalana: Josep Maria Castellet. 

Només conéixer la trista notícia he iniciat la relectura de les seues Memòries confidencials d'un editor, publicades fa un parell d'anys a Edicions 62, i a les primeres pàgines ja dóna uns consells valuosos sobre l'ofici d'editor. Al seu parer, un director literari ha de ser "un ull, un nas, una orella i una mà: també, certament, un cervell i un savoir faire social". I n'aporta l'explicació:

• L'ull no sols per llegir els originals, sinó també i sobretot per "copsar la mirada furtiva dels autors candidats a la publicació d'un llibre quan t'expliquen alguna mentida"
• El nas per flairar constantment "els originals, sens dubte, però també els autors, el gerent de l'empresa i, per si de cas, el Consell d'Administració; però, sobretot, l'aire del temps"
• L'orella (l'oïda) "per escoltar tot el que es diu referent a l'ofici, als llibres publicats, a les malevolences dels competidors..."
• La mà ha de ser una mà esquerra i sensual: "esquerra per tal de saber manipular les complexitats del món literari, i sensual per tal de saber acariciar i tocar els manuscrits"
• Resta el savoir faire, el tracte social: "davant un autor que presenta un original no hi ha més que una actitud possible: el respecte [...] Sense respecte no hi ha una possible relació humana"

A l'obra hi comparteix molts més consells savis ("l'ofici no s'ensenya, s'aprén", "una característica indefugible de l'ofici és l'esponjositat"...). Continuarem aprenent del seu exemple. Descanse en pau.

Editar sense editors

"Aquests dies, amb la mort de Schiffrin a 78 anys, hem recordat les seues ensenyances premonitòries, d’una vigència perenne. “La decisió de publicar aquest llibre o un altre ja no depén dels editors, sinó de l’anomenat ‘comité editorial’”, ens deia, "on els financers i els comercials tenen els càrrecs més importants"."

D'això tracta l'últim article publicat al Quadern d'El País: Editar sense editors. Un modest homenatge a André Schiffrin i al que Josep Maria Castellet qualificava com "el millor ofici del món".

Mor Schiffrin

Ha mort André Schiffrin (1935-2013), una icona, un referent mundial en la defensa de l'edició tradicional i independent. Trobarem a faltar els seus tocs d'alerta sobre la concentració editorial mundial i les conseqüències pernicioses que exerceix sobre el "mercat" i la literatura mateixa. Però n'hem aprés molt, d'ell. Tant de bo la seua saviesa no es perda i continuen havent editors valents que es mullen i arrisquen.

A banda de (re)llegir els seus treballs (imprescindible L'edició sense editors), us recomane aquesta entrevista al Canal 33 amb Mònica Terribas, on escoltareu coses com aquestes:

"Els grans grups han intentat canviar  les editorials per tractar que siguen rendibles, i això canvia la natura dels llibres que publiquen."

"Hi ha un gran conflicte entre les grans empreses, que volen fer tants diners com siga possible, i els editors tradicionals, que estan interessats en els continguts dels llibres." 

"Per primera vegada en la història, una idea es decideix per la rendibilitat que tindrà. Idees que són diferents interessaran a poques persones, i no trobaran eixida als grans grups. Per això, la naturalesa del que es publica canvia." 

Llibres de farciment

Raquel Blanco està publicant una interessant sèrie d'entrevistes-reportatge a Jot Down sota el títol "Editar en tiempos revueltos". Aquesta última setmana s'ha centrat en Donatella Ianuzzi, italiana resident a Madrid que capitaneja l'editorial independent Gallo Nero, on hi tenen cabuda des de Thompson o Vian a London o Scott Fitzgerald, entre molts altres.

Recomane l'entrevista íntegra, en la qual l'editora repassa (sense lamentar-se'n) les dificultats (però també les virtuts, els avantatges) d'un segell petit que publica un màxim de 10 títols anuals. Els que la pròpia autora pot abastar i recomanar amb convicció. 

Donatella apunta amb molt d'encert un dels mals més profunds de la indústria editorial: les edicions de "llibres de farciment" (terme apuntat per Rubén Hernández, d'Errata Naturae). Es tracta d'aquelles obres que s'editen només per fer caixa i contrarrestar la facturació negativa que provoquen les devolucions de títols a la distribuïdora, un recurs que els llibreters es veuen impel·lits a realitzar amb més assiduïtat en un context de crisi com l'actual que en èpoques precedents (tot i que és, des de fa molt, un dels mals endèmics del sector). Hi ha fórmules per evitar o reduir aquest efecte (distribució en ferm, impressió sota demanda, venda per subscripció, format digital...), i per ací aniran (van ja) una part de les solucions de futur d'aquesta indústria en (r)evolució.

Algunes de les afirmacions de Donatella que conviden a la reflexió:

• "En edición se puede hacer bien cualquier cosa. Quiero decir que no hay que confundir un buen libro con un libro bien editado, son dos cosas distintas. Lo ideal es que se den a la vez, pero los malos libros ¡también se pueden editar bien!"  
• "Lo importante en la vida no es que todo te salga perfecto sino aspirar a la perfección. Lo que cuenta es la intención. No dejar de intentarlo."
• "Cuando sales a promocionar un libro no hay alguien que se quede en la oficina, a tu vuelta lo tienes todo ahí, pendiente, esperándote. Lo que sí he aprendido es a relajarme: si un libro no está, no se saca, y no se acaba el mundo. Control, relax, no pasa nada."
• "Soy consciente de que lo que hago en Gallo Nero no son libros que vayan a vender mucho. Es una editorial de quinientos o seiscientos lectores; lectores que buscan una literatura más transversal, que no buscan lo evidente; es algo más subterráneo."

Però ja us dic: l'entrevista tota paga molt la pena.

Los oficios de la cultura - Editor Jorge Herralde

La 2 de TVE té un programa d'un gran interés, que repassa els oficis de la cultura, i aquest cap de setmana va estar dedicat al d'editor. De la mà de l'admirable Jorge Herralde, s'hi repassa el procés de conversió d'un manuscrit en una obra impresa (o electrònica) a l'abast dels lectors. Entre les perles de saviesa que hi deixa, en destaque les següents:

• "Ser editor es estar atento al talento que va surgiendo en muy diversos países."
• "El editor configura un catálogo editorial que refleja sus entusiasmos y los autores que prefiere, y lo hace de una forma armoniosa."
• "Lanzar una editorial es difícil, y que se consagre aún más. Eso en parte depende del azar, pero también de tener un proyecto editorial muy claro."

Us recomane veure el programa íntegre en aquest enllaç on, a banda d'Herralde, també hi apareix el seu equip al complet, entre altres Ana Jornet i Jane Pilgrem, amb qui hem promogut conjuntament autors com ara Josh Bazell o John Banville.

#nosaltres continuem avançant

Avui celebrem els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. I Vilaweb ho recorda així.

El treball diari, la constància reivindicativa, la lluita per la dignitat i l’optimisme en el futur faran que #nosaltres continuem avançant!

La fam i la gana de menjar

L'editora Elsa Aguilar exposa unes reflexions altament interessants en el seu bloc "Editar en voz alta". Parla de la crisi d'identitat del sector editorial, d'aquesta incertesa davant el canvi de paradigma, i proposa serenitat i tornar als arrels. Em sembla un suggeriment d'allò més convincent.

"Cuando uno no sabe qué hacer, conviene volver los ojos a la identidad y al propósito que nos mueve como industria. Si sabes quién eres, qué has venido a hacer a este campo de juego y qué cambio social quieres impulsar, es mucho más fácil enfocar tu actividad a pesar de los cambios ambientales, tecnológicos y sociales que se produzcan. Por otro lado, si eres fiel a tu misión, la rentabilidad vendrá, claro que vendrá."

"Els escriptors continuen necessitant un editor"

Xavi Ayén publicava ahir a La Vanguardia una interessant entrevista amb Núria Cabutí, consellera delegada del grup Random House Mondadori.

A banda dels temes típics del "repte digital" i de l'actual pregunta obligatòria sobre la crisi i l'amenaça d'Amazon i Google, Cabutí parla sobre l'ofici d'editar, que enllaça amb la conversa que mantenim a bloGuejat de fa uns dies:

"En esta nueva etapa el rol del editor continúa siendo fundamental, sé que hay mucha discusión, pero que alguien acompañe a un autor durante toda su carrera profesional, que le ayude en la edición del texto, eso no cambia, sean cuales sean los retos. Pero la manera de leer cambia. Y cambian también, por tanto, las maneras en que se puede trabajar un texto o la obra de un autor."

El periodista intenta traure-li alguna sucosa declaració sobre el nyap Libranda, però el peix s'esmuny i tira balons fora: "Probablemente los medios de comunicación no entendieron los objetivos de Libranda". No, ni els mitjans ni ningú del sector... Defensa aferrisada del preu fix (hi estem d'acord) i de nou unes declaracions que li vam llegir fa temps a DeLibros: la possibilitat d'incorporar més segells fins ara independents a l'estructura de RHM. De moment no s'han concretat, però pel to de les respostes, diríem que ja estan negociant alguna compra atractiva...

Però si m'he de quedar amb alguna part concreta, trie la descripció idíl·lica que fa sobre la inversió en formació dels editors del grup, l'impuls a la creativitat, la promoció interna, el compromís dels equips i, sobretot, el mes sabàtic (remunerat!) que diu facilitar als treballadors que volen desenvolupar un tema propi. Això sí que és vida (laboral)! Llàstima que, fins on jo sé (i no es comenta a l'article), també han provocat acomiadaments fulminants inexplicables de professionals extraordinaris. Però bé, no tot pot ser perfecte!

Davant la fi de l'era Gutenberg IV

El nét del fundador de Gallimard, fotografiat a París per Daniel Mordzinski.

Aquest diumenge, Juan Cruz entrevista en El País Antoine Gallimard. L'article l'encapçalen aquestes paraules: "El peligro no es lo digital; es la gratuidad". Hi ha més declaracions d'interés:

• "Para ejercer este oficio no solo hay que amar la literatura, sino también a los escritores y a la gente, al público. Es un oficio que surge del afán de compartir, a través del libro, universos secretos. Vargas Llosa lo dijo muy bien en su discurso del Nobel: "Cuento historias para hacer que la vida sea mejor". Siempre necesitaremos historias para mejorar la vida. Por eso creo que el libro tiene un brillante porvenir."
• "En el oficio de editor hay que saber amar, pero también hay que saber elegir. No hay que ponerle límites al gusto literario. Siempre hay que buscar, como busca un pescador, pero también hay que conocer y dejar que lleguen las mareas en lugar de intentar atraerlas."
• "El libro digital nos preocupa porque puede suponer, sobre todo, la desaparición de los intermediarios naturales entre el lector y el autor. Y se teme que esto arrastre toda una conmoción, un cambio radical en el mundo del libro. Que ya no haya necesidad de editores o de libreros. Yo creo, al contrario, que puede producirse un retorno a ciertos valores tradicionales."

Davant la fi de l'era Gutenberg III

Sigrid Kraus fotografiada per Consuelo Bautista per a El País.

Continua la sèrie d'entrevistes de Juan Cruz a El País amb l'editora de Salamandra Sigrid Kraus.: "En España el librero una gran soledad" Aquestes són algunes de les declaracions que m'han resultat més interessants:

• "Hay una larga cadena de gente entre tú y el lector; a esa gente la tienes que convencer de que ese libro vale la pena mucho más que otros miles de libros igual de buenos, igual de bonitos e igual de bien editados que salen a la vez que el tuyo."
• "Siempre habíamos creído que la honestidad nos iba a llevar lejos: la honestidad con el librero, con el lector, con el periodista, con el distribuidor y con el autor. Eso es fundamental en nuestro negocio. Es algo que se respira poco, y muchos fallos parten de ahí. Tienes que estar convencido de lo que haces, y no has de mentir, no dar gato por liebre."
• "Ahora lo que se hace es ir detrás. ¿Triunfa Stieg Larsson? Todos buscan otro Stieg Larsson. ¿Triunfa Harry Potter? Todos buscan otro Harry Potter. ¿Por qué? Porque muchos trabajan en grandes corporaciones, y un señor de una gran corporación no entiende que tú digas: 'Mira, no, vamos a correr un riesgo y vamos a ir ciegamente por este libro o este autor aunque nadie sepa si va a funcionar o no'."
• "La verdadera crisis del libro va a empezar en la creación, no en el producto final. Estamos tan obsesionados con el final del libro, cómo va a ser, si va a ser electrónico o no, cómo se va a distribuir... cuando lo que debe preocuparnos es la creación, que un autor se siente y escriba lo que tiene que escribir, lo que le sale de dentro."
• "Quizá con toda esta revolución se empiece a publicar menos. Me encontré con un gran magnate editorial y me dijo: 'Creo que las grandes editoriales como las nuestras no pueden existir en el futuro, se tienen que romper en pequeñas entidades de servicios, tendrán que trabajar para unos y para otros...'. Quizá no esté mal y volvamos a un tamaño más humano, a una medida de lo que es el autor."
• "El privilegio del independiente, pequeño o mediano, es poder observar cómo el grande va probando. Y a ver qué pasa."

Davant la fi de l'era Gutenberg II

Riccardo Cavallero fotografiat per Roberto Spampinato per a El País.

En el segon lliurament de la sèrie "Davant la fi de l'era Gutenberg" d'El País, el periodista Juan Cruz ens acosta les opinions de Riccardo Cavallero, que va ser director general de Random House-Mondadori a l'Estat espanyol abans de tornar a la seua Itàlia natal. Algunes de les seues declaracions més interessants:

• "Por primera vez está cambiando el mundo editorial. El digital supone un gran impacto porque el poder pasa del editor al lector [...] que es quien decide lo que quiere, cuándo lo quiere, cómo lo quiere y a qué precio." 

I la conseqüència més remarcable d'aquest canvi de paradigma:

• "El mundo editorial no está listo para esto. Lo que marcará la diferencia -como con los dinosaurios- es que para sobrevivir hay que cambiar de hábitat. Y hay muchos que en este momento no tienen la fuerza mental para cambiar su forma de trabajar..."
• "El e-book como tal no vale nada. Ya nace viejo. Lo importante es la revolución digital, cambiar nuestra forma de trabajar contando con el lector que está al otro lado. Tenemos que entender por primera vez lo que el lector quiere."
• "Es un momento para reinventar nuestro trabajo; como todos los momentos de cambio, este puede ser doloroso, incómodo, porque como mínimo hasta ahora lo controlabas todo, lo sabías todo de tu mundo. Ahora hay que asumir riesgos, hay que tener mucha curiosidad, experimentar y, sobre todo, estar entrenados para equivocarnos. Quien en los próximos cinco años no se equivoque, y no se equivoque de manera importante, creo que no llegará a los diez años."
• "Ahora no hay distinción entre el editor grande y el pequeño. La herramienta ha bajado tanto el coste que ya no existe esa diferencia. Ahora no hay excusas para decir que uno no consigue ser exitoso porque es pequeño y los grandes grupos lo están matando. Ahora se va a ver de verdad quién vale algo."

Una entrevista apassionada i apassionant, que confirma l'excel·lent iniciativa d'El País en oferir aquesta sèrie d'entrevistes. Enhorabona!

Davant la fi de l'era Gutenberg I

Peter Mayer fotografiat per Juan Cruz per a El País.

Aquest diumenge, El País ha iniciat una sèrie d'entrevistes a editors que promet ser apassionant per als qui ens estimem l'ofici. El primer a passar per les mans i l'oïda del periodista Juan Cruz ha estat Peter Mayer, president en l'actualitat d'Overlook Press. El titular, "Editar es una cuestión de instinto", és tota una declaració de principis, i el cos de l'entrevista no defrauda.

Algunes de les declaracions que m'han interessat de manera especial:

• "El éxito ya no está tan ligado al mundo imaginativo, sino que está ligado a la información. La información es ahora más importante que la imaginación." 
• "Me lleva entre seis meses y un año publicar un libro, pero la información que contiene ese libro puede quedar obsoleta antes de que salga. [...] Mi función como editor probablemente sea publicar menos información que antes. Y por información no entiendo sólo la política, sino todo lo referido a la vida cotidiana, los viajes, la limpieza, la salud, etcétera... Toda esta información la tienes en Internet. Ya no hacen faltan libros para eso... [...] ¿Qué tipo de contenido queremos? Esa es la pregunta que hay que hacerse en el mundo editorial."
• "Si a la gente le dan igual los filtros y las certificaciones, tendremos una cultura de libros distinta. Siempre habrá quien busque la excelencia, ¿pero cómo identificas dónde está?" 
• "El propósito de una editorial no es simplemente acumular un catálogo; nuestro propósito es ser creativos, descubrir obras y a veces mejorarlas."
•  "Lo que hay que tener es instinto no sólo con miras a vender sino por aquello que en el futuro siga teniendo valor."
• "Leer es algo natural si el contenido es bueno. La esperanza que tengo es que la gente seguirá leyendo si le das buen contenido."

Espere amb molt d'interés els nous lliuraments d'aquesta sèrie d'entrevistes.

Senior Service

Preparant l'article de dimarts a L'informatiu, repasse les notes de la lectura de Senior Service. Biografía de un editor, de Carlo Feltrinelli, publicada per Tusquets, i trobe aquesta frase, que em fa pensar molt:

"Hay momentos en los que el curso de los acontecimientos sigue una dirección equivocada y es técnicamente imposible invertir o modificar su sentido."

Amb el pessimisme d'aquesta sentència al damunt, continue llegint l'últim capítol i trobe aquest altre fragment:

"El padre es el padre y yo soy el hijo. Lo que ha quedado ha quedado. Sin nostalgia. Él me enseñó a quitarle las escamas al pescado y a asar la carne, a caminar por la nieve y a conducir deprisa, a considerar que no sólo hay peras o manzanas, sino también frutas que dan néctar en el desierto, a reconocer la historia del poeta que murió en su jaula y otras muchas cosas que todavía no sé, o forman parte del lenguaje secreto."

No hi ha dubte que aquestes afirmacions (com tot el llibre) parteixen d'una admiració profunda de Carlo per la feina del seu pare, un home ric però solidari amb els desfavorits. "Tú sabes que papá está del lado de los obreros, aunque tenga dinero, y, además, con ese dinero imprime y publica libros que defienden la causa de los obreros", li diu en una carta des de la clandestinitat.
Giangiacomo Feltrinelli va fundar als anys 50 del segle passat l'editorial Feltrinelli per a promoure el pensament d'esquerres. Va morir manipulant una bomba amb la qual pretenia deixar sense llum Milà. Ara, el seu fill Carlo, que continua amb molta empenta la nissaga familiar al capdavant d'una editorial de referència mundial, acaba de comprar Anagrama. El temps dirà si la decisió ha estat la correcta per a Herralde; del costat italià ningú discutirà que l'adquisició és un gran encert.

Immortals

"Ni siquiera los editores somos inmortales." 

Jorge Herralde (a la recerca de successor), entrevistat a Público.

Tara Books

D'entre les conferències i sessions del 32é congrés de l'IBBY, m'agradaria destacar la de Gita Wolf, editora que em va descobrir la fantàstica feina que realitza a l'Índia en Tara Books. Aquest segell, creat el 1994, vol difondre representacions artístiques com el Kalamari, el Gond, el Patachitra, el Mithila, el tatuatge o el Patua (semblant a les nostres auques) entre infants majoritàriament il·letrats en un país amb nul·la tradició d'àlbum il·lustrat. Algunes d'aquestes expressions tradicionals de l'art indi no havien estat publicades mai abans en format llibre. L'edició contribueix, doncs, a preservar aquest art i a mantenir viva la memòria de les escenes quotidianes i relacions socials que sovint representen.

La força de les imatges i la bellesa de les acuradíssimes edicions de Tara Books (moltes, elaborades a mà) resulten delicioses i, el que és més important, efectives. Ho deia Gita mateixa: "el llibre ha de comunicar en el sentit que pretén. Així és com podem connectar amb els lectors".

Fixeu-vos en aquesta coberta:

Quina síntesi més meravellosa del xoc de civilitzacions que va experimentar el seu creador, Bhajju Shyam, qui va passar dos mesos a Londres per pintar els interiors d'un restaurant. A la tornada, va interpretar els usos i costums londinencs en forma de bestiari Gond. A la coberta, el Big Ben, que marca el ritme de la vida en aquella ciutat enorme amb un ull que ho observa tot, s'assimila amb el gall que anuncia l'inici d'una nova jornada a l'àmbit rural indi. Fabulós, no us sembla?

'Ingrats a la pàtria on sou nats'

"En 1561, el editor valenciano Onofre Almudéver acusará a sus compatriotas valencianos de ser 'ingrats a la llet que haveu mamat i a la pàtria on sou nats' por la renuncia de los escritores a usar la lengua autóctona."

Interessant article de Paco Cerdà avui a Levante-EMV, titulat "500 años de desprecio al valenciano".

Desitjos i esperances dels editors

"En el centro de los deseos y esperanzas de todo editor sigue realmente presente un ideal y un objetivo: ganarse (y conservar) a los mejores autores contemporáneos de su país y, a ser posible, también de otros países."

Extret del llibre Autores, libros, aventuras. Observaciones y recuerdos de un editor, de Kurt Wolff, de lectura intermitent aquests dies (destacarem ací més consells). Encara hem d'aprendre molt dels mestres!

L'estil JOume Vallcorba

S'ha inaugurat a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona una exposició sobre els 30 anys de Quaderns Crema. Enhorabona!

La mostra, comissariada pel crític Julià Guillamon, recull algunes perles de l'editor unipersonal de QC, Jaume Vallcorba, que necessàriament havia de transcriure ací no només per despertar aquest bloc, sinó també per engreixar la secció "Frases d'editors", una de les que més aprecie:

• "He renunciat a llibres que sabia que es vendrien molt."
• "Jo sóc un individualista: trobo gran estímul en una personalitat determinada, mai en un grup."
• "Odio plorar i crec que s'han de guanyar diners. Una editorial es mou en un subtil equilibri entre la cultura i l'economia."
• "Publico el que m'agrada. La meva és una editorial personal i no n'haig de donar compte a ningú."
• "Estic en contra de les subvencions. Els poders públics s'han de preocupar de crear lectors."

Tant les frases com la fotografia d'aquest apunt estan extretes d'aquesta informació de Vilaweb Lletres.

Müller en castellà... i en gallec!

[Ofelia Grande, editora de Siruela. El Periódico.]

La concessió del Nobel de literatura ens ha pillat a pràcticament tots (m'hi incloc) sota la síndrome "Herta què?". I puntualitze pràcticament perquè aquest desconeixement generalitzat (tot i haver guanyat el prestigiós IMPAC el 1998) no afecta els editors que, en el seu moment, van apostar per la qualitat literària de Herta Müller: d'una banda, Mondadori i Plaza & Janés, amb sengles títols de l'autora romanesa ara (dissortadament per a ells i per a tots) descatalogats; i de l'altra, amb títols vigents, Siruela (recomanable entrevista amb Ofelia Grande: "La verdadera independència per a un editor és poder fer el catàleg com vulgui. [...] Sense amor no et pots dedicar a això") i Xerais.

Sí, benvolguts lectors, tot i que els mitjans (espanyols i/o espanyolitzats la immensa majoria) s'han centrat quasi en exclusiva a ressaltar la brillant decisió de Siruela (que no només va contractar dues obres de l'autora fa anys, sinó que recentment en va renovar els contractes tot i que les seues vendes continuaven sent minses), la històrica editorial gallega Xerais també té un títol de Müller traduït des de maig de 2001: O hombre é un grande faisán no mundo. En aquest apunt, l'amic Manolo Bragado ironitza sobre l'elevat grau d'encert del seu catàleg respecte dels guardonats amb el Nobel (dels últims 6 autors guardonats, 4 ja formaven part del seu catàleg en el moment de l'anunci): serà mostra de la influència de Xerais sobre l'acadèmia sueca?

Beizóns ben sinceres per a Xerais i per a la llengua gallega, i una reflexió autocrítica en veu alta: com és que Herta Müller està inèdita en català? És clar que no tardaran a apaéixer traduccions al català de la seua (sembla que molt interessant) obra, però el gran mèrit en aquests casos és haver sabut avançar-se. I no hem sabut avançar-nos, tot i la competitivitat i el dinamisme del sector editorial en llengua catalana.

En tot cas, com apunta The Literary Saloon (de referència aquets dies, com sempre, per seguir els moviments previs i posteriors al Nobel):

"Per què no ens congratulem de les decisions [de l'acadèmia sueca] i les considerem com una oportunitat per a conéixer autors que, d'una altra manera, no rebrien la nostra atenció? No penseu que [...] si haguera guanyat Philip Roth hauria resultat... avorrit?

Per acabar, una última reflexió en veu alta: us heu adonat dels avantatges que tindrà en el futur l'edició digital? Avui, dissabte dia 10, dos dies després de saber-se el resultat del Nobel, les edicions de llibres de l'autora en castellà continuen introbables. És clar que Siruela estarà fent les hores extra que calga per reimprimir a correcuita els llibres que té vigents. Si estigueren en format digital, però, les vendes d'aquests mateixos títols s'haurien disparat (en el seu cas, a les dues bandes de l'Atlàntic) des del minut posterior a l'anunci sorpresa via YouTube. Hi ha o no hi ha vies de negoci noves amb els ebooks? Com pot ser que encara hi ha qui no ho vol veure?