La crisi impulsa la butxaca

Sembla que la crisi comença a afectar el sector del llibre. O, més ben dit, que el sector del llibre comença a reconéixer que la crisi econòmica també l'afecta. En aquesta informació de l'ABC, Joaquim Palau, editor d'RBA, afirma:

"Hay devoluciones mucho más altas y veloces, y los pedidos son menores en cantidad. Sólo hay que ir a una librería para comprobarlo: ya no se ven esos palés cargados con cientos de libros. Y es que las librerías que antes te pedían diez ahora te piden cinco."

Núria Cabutí, de Random House, apunta una possible via d'escapament:

"El libro de bolsillo será una de las claves para afrontar la crisis, y ya está teniendo muchísimas ventas. 2009 será el año del libro de bolsillo."

En aquesta altra notícia d'El Periódico també s'hi parla de la crisi, però en un to més optimista:

"Les llibreries i les cadenes especialitzades, i els títols literaris o d'assaig, tenen més bona salut que les grans superfícies o els llibres comercials que no arriben a convertir-se en un dels comptats megasellers que concentren cada vegada més les vendes."

I s'apunta de nou el llibre de butxaca com a gran beneficiat de la situació.

Actualització: veieu aquest apunt de Txetxu Barandiarán "Libro, ¿quién dijo crisis? Los realistas informados".

Respecte per a la nostra literatura

"Creo que o máis importante segue sendo tratar con respecto á literatura no propio país. Sería irreal esperar que os franceses, ou os fineses, ou os norteamericanos desen un trato destacado ás nosas obras se estas obras non teñen ese trato no propio país. Esa é a mellor maneira de proxectar a nosa literatura no exterior."

Aquestes paraules de Manuel Rivas (podeu llegir l'entrevista sencera ací) les remarca l'editor de Xerais, Manolo Bragado, en aquest apunt del seu bloc, i rebla el clau:

"Non hai mellor proxección exterior para a literatura galega que as maiores doses de respecto e de autoestima que consigamos para ela no propio país."

Una idea que, adaptada al nostre àmbit i rebatejada com a IntraFrankfurt, hem expressat en més d'una ocasió en aquest bloc. No volia, però, passar l'oportunitat de compartir-les amb vosaltres, com també la nova edició del CulturGal, una iniciativa extraordinària que ja m'agradaria importar a terres valencianes...

Ens han tancat TV3

Avui la Generalitat Valenciana ha tancat el repetidor de TV3 de la meua comarca, la Ribera. Han tardat un any i mig a fer efectiva la seua amenaça, però no hi ha qui pare aquesta desraó, aquest abús de poder, aquesta obsessió per silenciar qualsevol discrepància de la línia oficial, aquesta censura indignant, clara i contundent.

I encara parlen de reciprocitat?

El Punt PV

El Punt del País Valencià abandona els quioscos. A partir del mes de desembre només es podrà adquirir per subscripció. Una mala notícia, perquè palesa una vegada més com de difícil resulta mantenir al País Valencià una publicació periòdica (diària ja ni es planteja!) en la nostra llengua.
Restant restant ens quedarem a zero...

(Si us hi voleu subscriure, punxeu la imatge: hi trobareu tots els detalls per fer-ho.)

Presentació Històries del Paradís

Surant enmig del naufragi final

Llig aquest titular del Levante "El sector editorial se mantiene a flote" i, no sé per què, em ve al cap aquest títol de Lluís Alpera. Són les dades de l'estudi del comerç interior del llibre al País Valencià.

De l'allau de dades, destaca l'augment del 10% en la facturació global del sector (en valencià va ser de 16,54 milions d'euros). De la facturació, perquè segons la nota de l'AEPV, el nombre d'exemplars venuts són, si fa no fa, els mateixos que 5 anys enrere. Pel que respecta a la producció: en 2007 s'editaren 2.329 títols en valencià, mentre que 5 anys enrere se'n publicaren 2.675. Contenció o recessió?

Un altre tema per a la reflexió és la gran dependència, pel que fa a l'edició en valencià, de la literatura infantil i juvenil i del llibre de text no universitari (el que coneguem genèricament com a "llibre de text"): aquests dos segments (fonamentalment, de prescripció educativa) sumen el 78% del mercat.

Dades per a marejar-se (com toca, en un estudi així), que es poden interpretar com a qui les interpreta li ve de gust. No vull ser negatiu, més bé tot el contrari. A mi em sembla molt clar que el futur, la "normalitat" del llibre en valencià passa per ampliar el nombre de lectors autònoms, voluntaris, en especial adults que vulguen llegir en valencià amb normalitat.

I un últim apunt: no oblidem que les dades corresponen a 2007, l'any I a.C (abans de la crisi).

L'efecte Obama, també a les llibreries

No em referisc a l'allau de novetats de o sobre Obama (també, per sort, en català), sinó a aquesta notícia: el president electe dels EUA esmenta una lectura en una entrevista i... voilà!, tothom interessat en els títols sobre Roosevelt.
Un avís per als polítics autòctons: es pot ser lector (fins i tot, escriptor), publicitar aquesta afició, parlar de llibres en públic... i guanyar eleccions. Que una cosa no lleva l'altra!

Vídeo Històries del Paradís

Si voleu veure (i reenviar) el vídeo promocional d'Històries del Paradís, el llibre de Xavi Sarrià, punxeu ací. En aquest altre enllaç trobareu les imatges de la notícia de TV3 sobre l'obra.

Però si el que preferiu és un "directe" del llibre, dijous tenim una cita a l'FNAC de Sant Agustí. Vicent Alonso, Miquel Ramos i un servidor acompanyarem Xavi en aquesta posada de llarg a València. Si no hi pots assistir, consulta altres dates: hi ha moltes més presentacions programades!

Dos blocs nous

Dos escriptors valencians que han obert bloc aquests dies, i m'apresse a afegir-los a aquest llistat en construcció. Un és Els papers de Can Perla, de Manel Alonso; i l'altre, Observatori de la ciutadania, d'Enric Senabre. Curiosament, els dos s'han estrenat comentant un llibre de Bromera. En el cas d'Enric, per raons òbvies!

Benvinguts a la blocosfera!

25 anys LUEV

Avui s'acompleixen 25 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), la norma que va aconseguir, entre altres fites, introduir l'ensenyament del valencià en l'àmbit educatiu.
Però, després d'un quart de segle de vigència, encara estem ben lluny d'haver assolit una presència i ús social equiparables entre el valencià i el castellà. Hi ha les versions triomfalistes, les llavades de cara, les declaracions a la galeria, les promeses "sense embuts" i les campanyes de promoció i publicitat, com si això per si mateix fóra suficient per redreçar la situació actual.
Preferisc cent vegades l'actitud compromesa, combativa i anticonformista (trets que ens fan avançar de veritat) de la federació Escola Valenciana, que celebra els 25 anys de la LUEV amb l'anunci de la creació de l'Oficina dels Drets Lingüístics. Ai, si la política lingüística en aquest país estiguera en les mans adequades...!

De literatura, llibres i (més) premis

"Aquest País Valencià també està fet, i molt, de cultura escrita, de literatura, de llibres i de premis, de sopars massius al voltant de les lletres. Si algun dia, tal com alguns esperen satisfets, s’acaba tot i el país arriba a la dissolució prevista i programada, potser els premis i la literatura seran l’última mostra de vida, l’últim alé d’una extinció molt digna."

Si punxeu la imatge, hi podreu llegir la resta de l'article de Joan F. Mira i, de propina, una anècdota de Manuel Baixauli sobre els Premis Literaris Ciutat d'Alzira que, tot i semblar ficció, l'autor assegura, confirma i reconfirma que és certa. Potser si localitzàrem el cambrer al·ludit eixiríem de dubtes...
I de cultura escrita, de literatura, de llibres i de premis en parlen avui els mitjans de comunicació. D'una banda, pel veredicte dels Ciutat de Gandia, que han anat a mans de Salvador Company i Rubén Luzón. De l'altra, els Ciutat de València, que, en la modalitat de narrativa, ha guardonat Vicent Borràs amb el recull de relats Lennon i Anna, i que publicarà Bromera la tardor pròxima. Enhorabona a tots!
Aquest (que encara no ha acabat) ha estat un any extraordinari per a la creació literària al País Valencià. Potser, com apunta Ignasi Mora, estem entrant en una nova etapa. M'agrada pensar que sí. Tant de bo aquesta nova etapa aconseguisca connectar amb un públic lector sense reticències ni prejudicis.

Dia del Llibre Valencià

L'apunt d'aquest Dia del Llibre Valencià, ací.

Històries del Paradís

Amb la voràgine dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira encara no havia tingut ocasió de parlar, en aquest bloc, del llançament, després de mesos de treball, de la primera obra de ficció de Xavi Sarrià, que ha generat moltes expectatives des que l'anunciàrem abans de les vacances d'estiu. En pocs dies (el llibre es va posar a la venda dilluns passat, dia 10), se n'ha parlat ja molt (i molt bé!) d'Històries del Paradís.
El cas és que entre comentaris diversos, notícies i entrevistes, la web del llibre (no us la perdeu, és realment collonuda) i el bloc oficial que s'actualitza quasi a diari, em queda poc de marge per a dir més coses, sobretot coses noves, diferents. En tot cas, el que ha de parlar ara és el llibre, i en aquest sentit estic convençut que els lectors hi trobaran una obra plena de coratge, realista, compromesa, crítica, àcida, contundent i alhora esperançadora. Una veu, la de Xavi Sarrià, que ha vingut al món literari per a quedar-se. Un nou exponent de la nova fornada d'autors que creix com més va, més.
Benvingut!

(Per cert, el llibre es presenta demà dijous dia 20 a les 19 hores en l'FNAC Triangle, a la plaça de Catalunya: hi esteu convidats/des!)

L'Inquiet

Confesse que conec pocs cassos de polítics compromesos (compromesos de veritat, amb fets) amb la llengua i la cultura dels valencians equiparable a la del regidor de cultura de l'Ajuntament de Picassent, Artur Hernández. Només una mostra: en la cavalcada de Reis no només es reparteixen confetis, caramels i joguets, també llibres en valencià. Una idea senzilla, econòmica i efectiva per aproximar a la gent el llibre en valencià d'una manera lúdica i natural. Chapeau!

Però, sens dubte, el "producte" estrella de Picassent és l'Inquiet, un festival de cinema en valencià (en valencià!!!) que, amb tenacitat i treball, ha esdevingut cita anual obligatòria. Així, des de demà i fins el dia 29, hi podrem veure pel·lícules com les últimes d'Indiana Jones o Woody Allen en la nostra llengua (el programa sencer, ací). Una oportunitat única, no us la perdeu.

Nota 6 sobre les cobertes dels llibres

Continuem la sèrie de notes sobre les cobertes amb aquesta reflexió tan encertada. A mi em passa amb els bons llibres que he llegit.

"Si al cap d’uns anys de llegir un llibre fem una ullada a la coberta, tornem de
cop a aquell dia tan llunyà en què ens vam arrupir en un racó amb aquell llibre
a les mans per entrar en el món que hi havia amagat a dins."

Cròniques soparístiques

Per als qui us agrada conéixer altres punts de vista, ací teniu l'enllaç a un parell de blocs amics que parlen sobre l'acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira de divendres: Tirant a Fotre i Totxanes, totxos i maons. Enric Lluch i JJ Isern, un veterà del sopar i un convidat novell, respectivament, hi aporten la seua opinió.

Actualització: apunt d'Oriol Izquierdo, director de la ILC.

Festa multitudinària

Impressionava anit la sala que va acollir la celebració del 20é aniversari dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, amb vora 1.100 persones reunides per gaudir d'aquesta festa anual de les lletres. I els qui, com sempre, no hi estaven presents (les primeres espases dels dos "principals partits") doncs... ells s'ho van perdre. Hi ha qui remou cel i terra per asseure's a sopar amb líders mundials a l'altra banda de l'oceà i qui, ni posant-li la invitació a la butxaca, troba temps per desplaçar-se uns pocs quilòmetres i sopar entre amics. Potser la Cultura no done vots, com diuen, però ajuda a "retratar" quins són els interessos i les prioritats d'alguns.Ho diu el mateix Ballester en aquestes declaracions a Vilaweb: "Els escriptors que escrivim en català al País Valencià som invisibles de cara a l'administració valenciana". Res nou, bé que ho sabem.

No obstant això, l'assistència massiva de públic (molts no ens van poder acompanyar per la limitació d'aforament de la sala) va resultar ben emocionant. Una nit com aquesta genera moltes anècdotes, com ara l'oportunitat de conéixer en persona un autor (en aquest cas, Enric Senabre), a qui has tractat per telèfon i correu electrònic des de fa mesos; no només això, sinó a qui li has publicat un llibre i traduït al castellà... i a qui no havia vist mai en persona! Curiós, açò de les noves tecnologies. O una nova fan que afig Urbà Lozano al seu creixent planter de seguidors...
En definitiva, una vetlada molt agradable, amenitzada per Dani Miquel, de la qual eixiran, ja a la primavera, una bona collita de llibres: L'instant fugaç, de Juli Capilla; Medicina per a un nou regne, de Carmel Ferragud, i El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, una novel·la ben sucosa des del punt de vista argumental. Trobareu més informació en la nota de premsa de l'editorial i en aquest espai web.

20 anys de premis

Aquesta nit es coneixerà la identitat dels guanyadors de la vintena edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira. La tradicional vetlada literària comptarà enguany amb un rècord d'assistència: en concret 1.092 persones dels àmbits de la cultura, l'educació, l'economia, la política i l'ensenyament ens reunirem per celebrar amb una gran festa d'homenatge i suport a la nostra llengua i literatura les 20 edicions d'aquest certamen. Aquest és l'enllaç a la nota de premsa de l'editorial sobre els títols que arriben a la recta final amb més possibilitats, i aquesta, la notícia d'El País.

Us recomane aquest reportatge panoràmic del Posdata d'avui, d'on he extret la imatge que il·lustra aquest apunt, on s'hi veu entre altres a Fuster i Marqués, membres del primer jurat del premi de novel·la.

Censura a 'Forasters'

"Quitar esa música endiablada, extranjeros de mierda y dejar de tocarme los cojones de una puñetera vez", "te cortaré el pito y los huevos de cuajo y te coseré el ojete del culo, mariconazo", o "y seas tan amiga del que da por culo a tu padre y se ensucia el pito con su mierda" són algunes de les frases que, segons aquesta notícia d'El País, han provocat la censura de Forasters, de Sergi Belbel, a Rojales. L'obra ha estat clausurada, la professora, expedientada i el poble, commocionat.

Si, com a mínim, la representaren en anglés...

Edi.cat a la premsa

Edi.cat naix per sumar esforços. Amb aquest esperit d'aprofitament de sinergies (i també per falta de temps, que caram!), enllace amb aquest apunt del bloc de Jordi Ferré, on hi trobareu, a més de la seua valoració personal del projecte, un recull del que han dit fins el moment mitjans i blocs.

Del que s'hi diu, em criden l'atenció expressions com "l'aliança dels modestos" (El Punt) o "petites editorials" (Vilaweb), en contrast amb alguna altra com aquesta "els tres editors independents més potents del mercat" (El Mundo).

Si teniu un moment, mireu la notícia de TV3.

Naix Edi.cat

Els més desperts potser ja ho havíeu intuït. Apunts com aquest de Jordi Ferré o com aquest altre mostraven una complicitat de plantejaments, unes coincidències en les virtuts i en les mancances empresarials que presagiava alguna cosa més. I, en efecte, avui es presenta a Barcelona Edi.cat, Xarxa d'Editors Independents. Es tracta d'una iniciativa que impulsen les editorials Angle, Bromera i Cossetània i que té com a objectius principals, com avança BEAT.cat, la comercialització i la promoció conjunta dels respectius catàlegs editorials i l'impuls de nous projectes i la innovació.
Es tracta, fonamentalment, d'unir esforços per promoure els catàlegs respectius (la primera acció consisteix a publicitar de manera conjunta les principals novetats de la campanya de Nadal de cadascun dels segells) sense perdre la independència de plantejaments. Junts som més forts, perquè la unió ens permet ser més visibles, fer més soroll, arribar a un major nombre de lectors i explorar amb més garanties el futur d'aquest món del llibre que evoluciona amb enorme rapidesa. El llançament d'un portal de venda de llibres electrònics, la digitalització de continguts, la impressió sota demanda, l'obertura de noves vies de comercialització o l'atenció més acurada a les llibreries són algunes de les accions que es plantegen com a prioritàries per a Edi.cat.
Avui comença una aposta ferma per la innovació i la dinamització de l'edició independent, un projecte cultural i empresarial novedós, atractiu i carregat d'il·lusió. En parlerem molt, d'aquesta aventura!

Ací us podeu descarregar complet, en PDF, el dossier de premsa d'Edi.cat.

Tasta'm

La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han posat en marxa una iniciativa de foment de la lectura extraordinària. Es tracta de "Tasta'm", una campanya que consisteix en la difusió de 150.000 còpies d'un fragment de 50 llibres en parades del metro, el tren i l'autobús, amb el desig d'incitar a conéixer més sobre l'obra i l'autor a les llibreries i biblioteques públiques. El primer títol seleccionat ha estat De tot cor, d'Andreu Martín. Una manera molt efectiva (i plural: només dues obres per segell editorial) de posar els llibres a l'abast dels lectors potencials. Tan de bo "Tasta'm" esdevinga un èxit i tinga continuïtat!

Aquesta acció forma part del programa "Llegir ens fa + grans", del qual en tornarem a parlar en breu en aquest bloc... (ara em faig el misteriós).

Nota 5 sobre les cobertes dels llibres

Continua la sèrie intermitent que deixàrem en aquest punt.

"Quan els dissenyadors decideixen que El Roig i el Negre mereix una sobrecoberta vermella i negra, o quan il·lustren llibres titulats La casa blava o El castell amb imatges de cases blaves o de castells, no pensem que hagin volgut ser fidels al text sinó que ens preguntem si han arribat a llegir-lo."

Cap de setmana intens

De pura xamba em vaig assabentar de l'encontre Galeusca d'escriptors a València. Gràcies a una conversa telefònica amb Agustín Fernández Paz, que veina amb la representació d'autors gallecs, vaig poder quedar amb ell i amb Marilar Aleixandre, a qui també hem publicat a Bromera. Del dinar van sorgir algunes anècdotes molt bones que un dia, amb més temps, em plaurà compartir amb vosaltres. És una llàstima que trobades com aquesta, tan poc habituals al nostre país, no siguen més publicitades. La presència d'editors "autòctons" en alguna sessió, dinar, sopar o visita cultural, estic segur que contribuïria notablement a estretar lligams i, qui sap!, potser facilitar alguna traducció.

Divendres mateix es va fer públic a la seu de la Fundació Bancaixa el veredicte dels premis Vicent Silvestre i Bancaixa, les modalitats infantil i juvenil dels Ciutat d'Alzira. Els guardonats han estat Lourdes Boïgues i Francesc Gisbert, respectivament, amb dos bons textos, de fantasia el primer, d'arrel històrica el segon, que veuran la llum a la primavera. Acarem la recta final del certamen (que desemboca, divendres 14, en el tradicional sopar de lliurament) amb molt d'optimisme!
Dissabte, ja ho sabeu, la sessió del curs sobre foment de la lectura en la societat del coneixement. I avui diumenge, entre lectura i relectura dels originals del Ciutat d'Alzira de novel·la, faig alguns canvis (no massa) en el blogroll. Entre les incorporacions, vull destacar la del bloc Sobre llibres, que recomane molt encaridament: a mi sempre em resulta interessant.
I si algú arriba a temps, cap a les 13 hores parlarem en la SER de València d'aquest Tirant al cap, de premis i d'autors valencians en l'espai sobre blocs que manega l'impagable (però també disposat a cobrar!) Juan E. Tur, autor de Testigo Accidental.

(Alguns) Blocs d'escriptors valencians

Després de la bona acollida de què va gaudir l'any passat el curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, la Fundació Bromera ha posat en marxa la segona edició. Avui tinc el gust de fer una breu intervenció per parlar de blocs i literatura. Entre altre, parlarem de la relació entre blocs i escriptors valencians, per això el llistat que trobareu tot seguit:

Manel Alonso - 'Els papers de Can Perla'
Joan Andrés Sorribes
Enric Balaguer - 'A tall d'invocació'
Carles Bellver
Esperança Camps
Juli Capilla - 'Va de bo, cavallers!'
Pep Castellano - 'A l'ombra del prat'
Toni Cucarella - 'Toni Cucarella en roba de batalla'
Albert Dasí - 'Ulisses20'
Tobies Grimaltos - 'Vista parcial'
Salvador Jàfer - 'La terra d'enlloc'
Enric Lluch / Josep Millo - 'Tirant a fotre'
Urbà Lozano - 'Més content que un gínjol'
Begonya Mezquita - 'La paraula nostra'
Toni Mollà
Francesc Mompó
Carles Mulet - 'Nausica'
Josep Porcar - 'Salms'
Manel Rodríguez-Castelló - 'Amics de Joan Valls'
Hèctor Sanjuan / Antoni Rubio - 'Del Sud'
Xavi Sarrià - 'Lluitar, crear, construir'
Enric Senabre - 'Observatori de la ciutadania'
Vicent Usó - 'El rastre de Clarisse'

El llistat el podem considerar "en construcció". Estic segur que la llista és i serà més llarga. A mesura que tinga notícia d'altres blocs d'escriptors valencians, promet afegir-los a aquest apunt. I si em passeu les adreces dels que, de moment, no estan al llistat, amb molt de gust els hi afegiré!
Recomane també aquest article de Pàgina26: "Els valencians de La catosfera literària".

L'última fornada

Aquesta setmana, El Punt del País Valencià obri edició amb el reportatge "L'última fornada", a càrrec d'Empar Peiró. A la web de l'AEPV hi trobem els PDF complets del dossier (1, 2 i 3), que naix a partir de les declaracions de Xavier Aliaga, flamant premi Andròmina, sobre el "Fenomen Baixauli".
Ha augmentat els últims mesos l'interés per l'obra dels escriptors valencians en el conjunt del nostre domini lingüístic? Podem parlar d'una "nova generació valenciana" en el sentit d'afinitats temàtiques i estilístiques d'un grup més o menys compacte d'autors? Jo crec que la resposta a les dues preguntes és negativa, però sí que pense (vull pensar) que s'hi pot començar a gestar un corrent d'opinió positiu que aporte il·lusió i nous horitzons (més amplis pel que fa als receptors) a la creació literària del País Valencià.
L'últim article de JJ Isern a la revista Qué Leer destaca com a novetats més importants de novembre les obres de dos autors valencians que es posen a la venda la setmana que ve: El professor d'Història, de Joan Francesc Mira, i Històries del Paradís, de Xavi Sarrià. "Un veterà i un debutant", com apunta el titular del seu article. Una coincidència engrescadora i esperançadora, perquè alhora que els autors valencians més consolidats continuen en actiu, també hi té cabuda una generació (diguem-ne generació, o grup, o col·lectiu, tant fa) amb aportacions noves, distintes, eclèctiques, capaces d'arribar a públics diversos i d'ampliar el nombre de lectors en la nostra llengua.
Diu Baixauli com a colofó a l'article d'El Punt que esmentava:

"De sobte molta gent està parlant de la literatura actual valenciana. No sé si L'home manuscrit en té alguna culpa. Tant de bo fóra així. En tot cas, això és boníssim. Qui sap si no estem a l'avantsala d'un boom valencià!"

Tant de bo fóra així.

Nota 4 sobre les cobertes dels llibres

La sèrie va començar, ja fa molt de temps, així: 1, 2 i 3. La reprenc ara, quan els Altres colors d'Orhan Pamuk (llibre on s'hi troben aquestes reflexions breus) està a punt d'arribar a les llibreries.

"A tots ens agradaria veure més lectors que comprin els llibres per les seves cobertes i més crítics que menyspreïn els llibres escrits tenint al cap aquests mateixos lectors."

Uns quilets de més

Mai us han dit allò de "a veure si s'enfonsa la casa amb tant de libre"? (Qui pregunta això, pregunta també, tot seguit: "I per a què en vols tants?".)
Doncs mireu com ha acabat aquest bon home...

Adéu a l'intermediari?

"La mayor editora del mundo no se llama Mondadori, sino Lulu.com (en lo que va de año ha editado 281.416 libros, 9.325 en España); la mayor librería del mundo no es Fnac, sino Amazon.com (con 250.000 títulos); y la mayor distribuidora del mundo también será alguna de Internet."

Aquest article d'El País qüestiona la funció present i futura dels anomenats "intermediaris" en el món de la cultura. Des dels marxants d'art a les discogràfiques... i els editors mateixos!

'Des del minut zero'

La frase:

"Quienes te dicen que no tienen suficiente nivel de inglés para dar la materia no tienen problemas en hablar en valenciano a un inmigrante desde el minuto cero."

El context, ací.

Editors atrevits

"...el darwinisme editorial. El peix gros es menja el petit. La mort d'una espècie significa la supervivència d'una altra. El problema és que, quan un visita l'oceà de Frankfurt, s'adona que cada vegada hi ha menys editors disposats a apostar per l'autor en aparença poc comercial. Per això convé que els aplaudim i reconeguem els seus mèrits."

Jordi Puntí, avui a El Periódico. I, tot seguit, cita Edicions de 1984. Aplaudim.