Tipus mòbils 66 - Megaxoriços a tort i a dret

"Que alce el braç qui no haja utilitzat alguna vegada el “servei” de Megaupload. No caldrà que ens escandalitzem ara per l’allau de mans enlaire, perquè aquesta web d’emmagatzematge d’arxius digitals era la més popular del sector, fins el punt que provocava el 4% del tràfic mundial d’Internet. El tancament sobtat de l’empresa nordamericana per part de l'FBI (els americans no són americans si no envien l’FBI a fer operacions espectaculars) ha alçat una polseguera enorme (hi ha qui parla ja de la World War Web) que impedeix veure amb nitidesa el perfil de les parts implicades."

Així comença l'article "Megaxoriços a tort i a dret" a L'informatiu.

La Llança de Sant Jordi

Tot i el ritme frenètic de les últimes setmanes, encara hi ha temps per a obrir camins nous que ens carreguen d'il·lusió: ahir, reunió per estudiar les possibilitats d'una col·lecció inèdita en català, d'aquelles que "fan patxoca"; avui, amb un autor que confiem dirà que sí a un projecte que, si tira endavant, té l'èxit garantit. Però el treball més punyent, el més urgent, ens el marca no la lectura dels 50.000 fulls del cas Gürtel (el gran bestseller de la setmana: tothom en parla però ningú no l'ha llegit) sinó el vertigen que precedeix Sant Jordi i la Fira.

D'entre les incomptables iniciatives que s'estan fent per promoure les principals novetats d'aquestes dates, voldria comentar ací la d'Òmnium Cultural, que ha posat en marxa l'espai La Llança per promoure la literatura en català a la xarxa. La web destaca 170 novetats i proposa els internautes d'escollir-ne la que regalaran per aquestes dates. Jo ja hi he deixat el meu vot. I tu?

Reconnexió

Ho reconec (és evident): últimament he estat bastant desenganxat dels blocs, d'aquest Tirant al cap en primera instància, però dels blocs en general també. Diumenge, en escriure aquest apunt, encara no era conscient que marcava un punt d'inflexió: de l'apatia blocaire dels últims temps a una reconnexió que em ve de gust compartir. Perquè, malgrat l'allau d'informació que ens arriba a diari de fonts cada vegada més diverses, els blocs continuen sent un mitjà magnífic per comunicar-nos, per crear petites comunitats obertes i d'abast universal en les quals compartir interessos comuns.

Sempre que llig Testigo accidental, de l'amic J.E. Tur, me n'adone de la importància que poden arribar a tenir els blocs per conéixer realitats distintes a les oficials, circumstància especialment d'agrair en una societat tan controlada mediàticament com la valenciana.

Però n'hi ha molt més motius per a l'alegria blocaire: els feliços 5 anys de les Totxanes de JJ Isern, que continua amb la mateixa il·lusió que el primer dia (us recomane aquest vídeo dels pioners a Vilaweb); les oportuníssimes reflexions de Manuel Bragado des de Galícia, que van inspirar aquesta bitàcola i continua com a referent incombustible; i dues reaparicions estrella: la de L'Artista Abans Conegut com Subal Quinina (com hem pogut sobreviure aquest temps sense tu??) i la del sioux Oriol Soler, qui després de dos anys de parèntesi de Núvol Vermell anuncia un any més d'apunts positius i encoratjadors.

Bones vibracions blocaires, sens dubte!

(I, si ho voleu, ens trobem també al Facebook.)

3 anys (i escaig)

El 20 de maig del 2006 publicava el primer apunt de Tirant al cap: "Tot és començar".

Vist amb perspectiva, tampoc és molt de temps, però els canvis vitals, laborals i anímics han variat més del que podia imaginar aleshores. És evident que l'estat actual del bloc és comatós, potser terminal (el fet que fins avui no me n'haja adonat que havia passat l'aniversari n'és bona prova!). No puc saber quant de temps continuarem compartint punts de vista i alguna tafaneria des d'aquest aparador, ni amb quin grau d'intermitència, però, mentre dure, ací estaré!

Serà la tecnologia una oportunitat perduda?

L'anunci de Zapatero de dotar d'ordinadors portàtils els alumnes a partir de 5é de Primària ha topat amb la realitat. La realitat econòmica, pel cost que comporta; la realitat tecnològica, perquè ni les aules ni la banda ampla (en el nostre cas, cal afegir que tampoc els barracons prefabricats) estan preparats; però també una altra realitat que sura en l'ambient: i per a què serviran aquests ordinadors? Quin ús efectiu tindran a l'aula? I, amb aquest interrogant, el pànic en el sector editorial: cal fer ara tots els llibres de text en suport digital perquè "funcionen" a les pantalles? I com s'assumeix eixe cost econòmic de replantejament de tot el material educatiu?

L'editor Emiliano Martínez reflexiona sobre alguns dels interrogants plantejats en aquest article que publica El País. Entre altres, diu:

"Hasta ahora los contenidos educativos estaban en los libros. Los buenos libros para la enseñanza son herramientas valiosas que apoyan y acompañan a profesores y alumnos. Al profesor le ayudan a marcar en la práctica los objetivos del currículo, demasiado lejano en su formulación al día a día del curso. A los alumnos les aporta acceso directo a información relevante e inteligible para ellos. A ambos les permite trabajar combinando instrucciones directas del profesor y trabajo autónomo de los alumnos. Por ello es difícil sustituirlos en la práctica educativa."

I defensa la necessitat de mantenir el llibre en paper viu en les aules:

"La experiencia indica que la información suministrada sólo en pantalla, y especialmente aquella que necesita mayor fijación y trabajo personal, es insuficiente para producir buenos aprendizajes. En los lugares que se han quedado con la fórmula tecnología y sólo recursos digitales, la dinámica del aprendizaje se dispersa. Y el rendimiento no responde. La fórmula que opera en países punteros es una integración de tecnología con recursos digitales más un núcleo curricular básico desarrollado en buenos y ágiles libros."

Paraula d'editor.

No espereu alliberar-vos dels llibres

"Hegel dijo que la lectura de los diarios por la mañana eran el rezo matutino del hombre moderno, pero no sé si mi nieto querrá rezar de esa manera."

Umberto Eco defensa en aquesta entrevista el llibre tradicional. Apocalíptic o integrat? Per si hi ha algun dubte, acaba de publicar, amb Jean-Claude Carrière, un llibre per argumentar la llarga vida que encara li queda al format paper: No espereu alliberar-vos dels llibres, on hi ha afirmacions suggerents com aquesta:

“El llibre és com la cullera, el martell, la roda, les tisores. Una vegada s'han inventat, no es poden millorar."

El futur de la premsa

Reportatge ben interessant de John Carlin a El País sobre el futur de la premsa escrita, que travessa una de les crisis més profundes que es recorden a les hemeroteques. Crisi no només econòmica (que també), sinó de model. El periodisme, com apunta Carlin, ha exercit un paper central en la societat des de fa 200 anys, però l'auge d'Internet ha reduït els ingressos publicitaris i les vendes (els 62 milions d'exemplars de diaris que es venien als EUA fa 15 anys s'han reduït ja a 49) i ha multiplicat les prejubilacions a mesura que augmentaven els corresponsals blocaires.

Algunes de les seues afirmacions ens poden servir també per entendre la "revolució" que està gestant-se en el món editorial, cosí-germà del de la premsa escrita:

"Todo el mundo parece suponer que, dado que los jóvenes de 20 años no leen en papel, los que hoy tienen ocho años también optarán por una pantalla digital como su método favorito de comunicar con la gente y enterarse de lo que pasa en el mundo. Pero, ¿qué ocurre si los niños de hoy se rebelan contra el onanismo dominante en las actuales generaciones jóvenes y buscan un contacto táctil y visual con personas no virtuales, sino físicas? Facebook y otras variantes de redes sociales podrían llegar a considerarse lastimosamente démodés de aquí a diez años."

"Si no se descubre un modelo de negocio viable para que un periodismo como el de hoy, y como el de tiempos de Dickens, se pueda sostener en la era de Internet (mientras dure), es posible que el número de diarios se siga reduciendo y que menos personas se ganen el pan haciendo periodismo. Pero, en el peor de los casos, los buenos sobrevivirán."

En tot cas, tinguem clar que aquesta afirmació, perfectament vàlida per a l'àmbit literari: "Existe una diferencia entre escribir y teclear." També entre editar i imprimir.

"Collonades" digitals

Fa uns dies, parlant amb un autor sobre el tema estrella de les converses del sector els últims mesos, çò és, del llibre digital, em va amollar una frase ben contundent: "Tot això són collonades!". Un silenci de mariasantíssima va precedir el canvi radical de conversa.

De què parlem de debò quan parlem de llibre digital? Per molts articles, llibres i apunts en blocs més o menys al dia de la qüestió que es publiquen, continue tenint la impressió que ben poca gent sap de què va tot plegat. Ja me'n cuidaré jo de donar lliçons de les quatre cosetes que (crec que) sé, però em sobta que en articles com el que publicava El Cultural aquest dijous, sobre la digitalització de Google, una editora prestigiosa amb un catàleg que abraça milers de títols, afirme alegrement "hace años que digitalizamos todos nuestros fondos", i una altra amb un fons també considerable anuncie que ja té digitalitzats els seus fons i que els comercialitzarà "en su debido momento". Disculpen vostés, però no m'ho crec. Potser tenen tot el fons en suport informàtic (i les felicite per això), però dubte molt que el tinguen digitalitzat en algun sistema que permeta llegir llibres en lectors digitals, mòbils, etc.: per a què fer aquesta despesa tan gran en digitalització si no tenen perspectiva de comercialització?, per quin dels diversos formats que existeixen s'han decidit?, és tot el fons editorial digitalitzable?, tenen regulada la qüestió de la digitalització en els contractes amb autors i agències?

Dubtes que deixe a la imaginació de l'hipotètic lector d'aquestes línies.

Un altre tema que no em desconcerta és que, després de llegir la majoria d'aquests tipus d'articles sobre la digitalització, el futur del llibre i totes aquestes "collonades" (les cometes, ja ho sabeu, són meues), em queda la impressió que no he avançat gaire, que no he aconseguit cap resposta nova, com si estiguérem sempre donant voltes a les mateixes qüestions des del mateix punt de vista. Però el que es repeteix article sí, article també és la visió apocalíptica que hi vessen normalment i que ens dibuixa un panorama negríssim de canvis brutals (i se suposa que imminents) que afectaran, com diu també l'autor d'aquest article ("Internet se apodera del libro" s'intitula, ni més ni menys), la lectura mateixa:

"Google sigue escaneando a un ritmo trepidante [...] asegura [...] que su obetivo principal es promover el libro [...]. Pero en el proceso corren el riesgo de entrar en crisis la edición tradicional, la pervivencia de extensos sectores comerciales asociados al libro y el propio sentido de la lectura."

El pitjor d'aquesta visió apocalíptica és que, potser, no va tan errada...

Resum de 2008

Aquest podria ser un resum de 2008 des de l'òptica d'aquest Tirant al cap:

• Gener: La carta de l'AELC. Un dels apunts que més comentaris ha generat en aquest bloc, i no era per a menys. El tema va portar cua i, pel que sembla, llarga, molt llarga...
• Febrer: El manifest del sector valencià del llibre. La injustícia cohesiona el sector del llibre, que crea el Fòrum del Llibre Valencià.
• Març: Candidatura (literària). Bromera presenta en societat el que esdevindrà un gran èxit: 4 edicions i més de 10.000 exemplars venuts en els 7 primers mesos de vida. I (primícia) una traducció en marxa...
• Abril: Neteja. Més enllà del'anècdota d'aquest apunt hi havia un canvi d'ubicació (en tots els sentits) més llarg del que preveia. Més responsabilitat, menys temps. Un fet que ha marcat, per a mi, el 2008 (i el futur).
• Maig: La catosfera valenciana (amb perdó). El fenomen dels blocs (superat o potser substituït en breu pel Facebook o vés a saber quin altre enginy) ens posa en contacte (contacte a distància, però contacte eficaç) a (o amb) una bona colla de gent, i això és el millor d'aquest invent.
• Juny: Llegir en valencià, per a conéixer-nos. Tercera edició de la campanya de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, que ja prepara la quarta, amb tema (si tot va bé) sucós.
• Juliol: Més sobre Rushdie. Per fi es podia fer pública la notícia del fitxatge de Salman Rushdie a Bromera. Una de les incorporacions de narrativa estrangera que més alegria m'ha proporcionat. Impagable, si no l'heu llegit encara, Els fills de la mitjanit. I aviat en parlarem, de l'extraordinària L'encantadora de Florència.
• Agost: IntraFrankfurt (L'Odissea). La promoció de la literatura catalana en tot el nostre domini lingüístic és un tema recurrent d'aquest bloc. Una reivindicació necessària que no ens cansarem de fer.
• Setembre: Esperpent educatiu. La Ciutadania en anglés com a expressió del balafiament de recursos i del caos en l'educació pública valenciana.
• Octubre: El fenomen Baixauli. Una expressió de Xavier Aliaga que resumeix bé el bon moment de la narrativa valenciana (un exemple, dos exemples, tres exemples, i n'hi ha molts més), però que no s'acaba de fer visible a Catalunya (ni tampoc en aquest País nostre, tan poc procliu a la lectura en valencià).
• Novembre: Naix Edi.Cat. Un nou projecte editorial que, respectant la independència dels integrants, vol donar resposta als grans reptes de futur que tenim plantejats en un món editorial amb tendències darwinistes.
• Desembre: La gran, gran, GRAN notícia. Gràcies a la campanya "Llegir ens fa + grans", la Guia pràctica per a fer fills lectors supera el milió d'exemplars distribuïts. Una fita que m'ompli d'un orgull immens. Gràcies, una vegada més, a tots els que ho heu fet possible!

I res més fins l'any que ve. Per cert, avui és el meu 34 aniversari. Una de les primeres felicitacions (gràcies a la seua fabulosa agenda) ha estat la de l'amic blocaire JJ Isern. Agraït quede!

Bones festes i bon any a tots/es.

Fòrum Digital

Avui s'ha inaugurat el primer Fòrum Digital del Llibre Valencià (no hauria estat millor "Fòrum Valencià del Llibre Digital"?), una iniciativa que impulsa l'AEPV i que ha comptat amb una molt bona acollida del sector, amb més de 60 professionals del món del llibre inscrits.

Una afluència que palesa la utilitat d'aquestes jornades (que compten amb experts com ara JA Millán o Javier Celaya, entre altres) i que de segur resultarà útil per a un sector cada vegada més interessat (inquiet, neguitós, fins i tot algun aterrit) pels reptes del futur digital. Pel futur immediat que ens espera.

Web d'Esperança Camps

Fa anys que Esperança Camps té una presència regular a la xarxa, bé en format bloc (ara desaparegut o, més ben dit, destruït), bé amb la pàgina personal. Avui, però, d'una manera un tant inesperada, m'he colat en una festa encara poc concorreguda, quasi privada però amb atractiu suficient com per animar-se a visitar-la: la nova pàgina de l'autora. Ha estat una sorpresa molt agradable. Allà hi ha molta informació sobre les seues obres i també curiositats (com aquesta del Bookcrossing) i un dietari.

Ara que hi veig que Podridura, premi del Lector de l'Odissea, s'ha metamorfosejat en El cos deshabitat vull animar Esperança a contar-nos la seua particular relació amb els títols dels seus llibres, perquè des que El forat de la bimbolla es va convertir en Enllà de la mar que els editors no han parat de modificar-li títols!

Per cert, què n'opinarà, de tot plegat, Marina Mercadal, la protagonista d'Eclipsi que té bloc propi?

Dos blocs nous

Dos escriptors valencians que han obert bloc aquests dies, i m'apresse a afegir-los a aquest llistat en construcció. Un és Els papers de Can Perla, de Manel Alonso; i l'altre, Observatori de la ciutadania, d'Enric Senabre. Curiosament, els dos s'han estrenat comentant un llibre de Bromera. En el cas d'Enric, per raons òbvies!

Benvinguts a la blocosfera!

Cap de setmana intens

De pura xamba em vaig assabentar de l'encontre Galeusca d'escriptors a València. Gràcies a una conversa telefònica amb Agustín Fernández Paz, que veina amb la representació d'autors gallecs, vaig poder quedar amb ell i amb Marilar Aleixandre, a qui també hem publicat a Bromera. Del dinar van sorgir algunes anècdotes molt bones que un dia, amb més temps, em plaurà compartir amb vosaltres. És una llàstima que trobades com aquesta, tan poc habituals al nostre país, no siguen més publicitades. La presència d'editors "autòctons" en alguna sessió, dinar, sopar o visita cultural, estic segur que contribuïria notablement a estretar lligams i, qui sap!, potser facilitar alguna traducció.

Divendres mateix es va fer públic a la seu de la Fundació Bancaixa el veredicte dels premis Vicent Silvestre i Bancaixa, les modalitats infantil i juvenil dels Ciutat d'Alzira. Els guardonats han estat Lourdes Boïgues i Francesc Gisbert, respectivament, amb dos bons textos, de fantasia el primer, d'arrel històrica el segon, que veuran la llum a la primavera. Acarem la recta final del certamen (que desemboca, divendres 14, en el tradicional sopar de lliurament) amb molt d'optimisme!
Dissabte, ja ho sabeu, la sessió del curs sobre foment de la lectura en la societat del coneixement. I avui diumenge, entre lectura i relectura dels originals del Ciutat d'Alzira de novel·la, faig alguns canvis (no massa) en el blogroll. Entre les incorporacions, vull destacar la del bloc Sobre llibres, que recomane molt encaridament: a mi sempre em resulta interessant.
I si algú arriba a temps, cap a les 13 hores parlarem en la SER de València d'aquest Tirant al cap, de premis i d'autors valencians en l'espai sobre blocs que manega l'impagable (però també disposat a cobrar!) Juan E. Tur, autor de Testigo Accidental.

(Alguns) Blocs d'escriptors valencians

Després de la bona acollida de què va gaudir l'any passat el curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, la Fundació Bromera ha posat en marxa la segona edició. Avui tinc el gust de fer una breu intervenció per parlar de blocs i literatura. Entre altre, parlarem de la relació entre blocs i escriptors valencians, per això el llistat que trobareu tot seguit:

Manel Alonso - 'Els papers de Can Perla'
Joan Andrés Sorribes
Enric Balaguer - 'A tall d'invocació'
Carles Bellver
Esperança Camps
Juli Capilla - 'Va de bo, cavallers!'
Pep Castellano - 'A l'ombra del prat'
Toni Cucarella - 'Toni Cucarella en roba de batalla'
Albert Dasí - 'Ulisses20'
Tobies Grimaltos - 'Vista parcial'
Salvador Jàfer - 'La terra d'enlloc'
Enric Lluch / Josep Millo - 'Tirant a fotre'
Urbà Lozano - 'Més content que un gínjol'
Begonya Mezquita - 'La paraula nostra'
Toni Mollà
Francesc Mompó
Carles Mulet - 'Nausica'
Josep Porcar - 'Salms'
Manel Rodríguez-Castelló - 'Amics de Joan Valls'
Hèctor Sanjuan / Antoni Rubio - 'Del Sud'
Xavi Sarrià - 'Lluitar, crear, construir'
Enric Senabre - 'Observatori de la ciutadania'
Vicent Usó - 'El rastre de Clarisse'

El llistat el podem considerar "en construcció". Estic segur que la llista és i serà més llarga. A mesura que tinga notícia d'altres blocs d'escriptors valencians, promet afegir-los a aquest apunt. I si em passeu les adreces dels que, de moment, no estan al llistat, amb molt de gust els hi afegiré!
Recomane també aquest article de Pàgina26: "Els valencians de La catosfera literària".

Adéu a l'intermediari?

"La mayor editora del mundo no se llama Mondadori, sino Lulu.com (en lo que va de año ha editado 281.416 libros, 9.325 en España); la mayor librería del mundo no es Fnac, sino Amazon.com (con 250.000 títulos); y la mayor distribuidora del mundo también será alguna de Internet."

Aquest article d'El País qüestiona la funció present i futura dels anomenats "intermediaris" en el món de la cultura. Des dels marxants d'art a les discogràfiques... i els editors mateixos!

Les editorials i la xarxa

N'hem parlat bastant en aquest bloc de les relacions entre les editorials i Internet. Fins i tot ens hem fet ressò d'algunes lliçons sobre com convertir la lectura en un acte social mitjançant les ferramentes que ofereix la Web 2.0, etc. Però em crida l'atenció que (alguns dels) grans grups no s'ho acaben de prendre seriosament encara, tot i l'alarmisme que acompanya sovint els grans fòrums d'opinió.
La gent de The Literary Saloon s'estranya que Planeta es gaste més de 600.000 euros en el seu premi estrella i que la informació del guanyador no figure en la seua pàgina web. I realment és per estranyar-se: on estan les sinergies d'un gran grup multimèdia quan les necessites?

Lliçons per a editors

El bloc Ediciona es fa ressò en aquest apunt d'un article publicat al Business Week, en el qual se'ns diu que el negoci del Kindle ja suposa per a Amazon un 4% de les vendes (1.100 milions de dòlars, que es diu prompte!). L'acceptació d'aquest aparell de lectura electrònica serveix com a pretext per a reflexionar sobre la necessitat que els editors utilitzen més les noves tecnologies, i aporta 5 lliçons que els editors poden aprendre d'Internet. Són aquestes (traducció d'Ediciona):

1. Convertir la lectura en un acto social: aprovechar las herramientas que ofrece la Web 2.0 para conectar a las personas a través de lo que leen, haciendo que la lectura deje de ser un acto individual que nos aísla a los unos de los otros.
2. Sacar las giras promocionales de las librerías: utilizar los “social media” como canal para promocionar los libros y aprovechar su capacidad tanto de trascender las barreras geográficas como de establecer un contacto con los lectores en lugar de limitarse sólo a hacer giras y firmas de libros en librerías.
3. Crear estrellas en lugar de limitarse a explotar las que ya existen: el hecho de que un autor alcance un alto nivel de notoriedad contribuye a que sus libros se vendan más, por lo cual hay que pedirles a los autores que tengan un blog, que asistan a eventos y que participen en mesas de discusión.
4. Digitalizar todo el trabajo: el proceso de producción editorial es más ágil si todas sus fases se ponen en marcha echando mano de herramientas digitales.
5. Facilitar el comercio electrónico: permitirle al visitante de su página Web comprar los libros con un solo clic mediante aplicaciones que faciliten la transacción.

Apunts per a la reflexió.

El bloc de PUV

A Vent d Cabylia (en l'actualitat, de periple italià) m'assabente que el Servei de Publicacions de la Universitat de València va obrir en juliol un bloc dedicat a "l'edició i el seu entorn cultural". Passat el preceptiu parèntesi estival (no s'ha actualitzat les últimes setmanes), confiem que tornarà aviat amb força, perquè promet, i molt.
Fem un tast amb aquest apunt de Gustau Muñoz "L'obsessió d'escriure, l'obsessió d'editar":

"L’edició, al capdavall, també té una dimensió creativa. I per això té un costat obsessiu, amb efectes de vegades productius i estimulants."

Benvinguts, companys de PUV, i per molts anys.

Més orfes

Paul Auster ha abandonat el món de la literatura per muntar una xurreria. Quan encara no ens hem recuperat del sobresalt, un altre autor d'altura anuncia que plega. Subal Quinina, l'amic Subal, o, el que és el mateix, Miquel Adam Rubiralta, tanca el bloc més creatiu de la catosfera, el més divertit, el més punyent, el més corrosiu.

Ja ens va (pre)avisar a finals del juny passat, però ara sembla que la retirada és definitiva. I el dol s'escampa.

"El viatger imaginari, un tal Subal Quinina, de sobte s'ha sentit cansat. Ja no és aquell que va emprendre l'aventura anomenada La Segona Perifèria. Es passeja per les runes del Teatre Buit i fa memòria. No pot sentir més que un profund agraïment i amor per tots els companys que s'ha trobat pel camí. Amics que romandran, n'està perfectament segur, i per això ni s'inquieta ni es lamenta."

Algun dia tots ens cansarem d'aquesta aventura virtual. Però l'amistat, les afinitats, el sentiment de camaraderia, perdurarà. Molts èxits, amic Subal! Vosté s'ho val.

ABC3D

Mireu quina meravella:

Via Indesinenter.