09 de febrer 2015

La dificultat de ser adult




“Hi ha dos peixos joves que van nedant i es troben un peix més vell que neda en direcció contrària, els saluda amb el cap i diu: ‘Bon dia, nois. Com està l’aigua?’. I els dos peixos joves continuen nedant una mica més, i al final l’un mira a l’altre i fa: ‘Què collons és, l’aigua?’.” Amb aquesta paràbola arrancava David Foster Wallace, tres anys abans de suïcidar-se, el seu parlament en l’acte de graduació d’una promoció de joves al Kenyton College. El que segueix és una reflexió sense “collonades retòriques” de la quotidianitat que els espera, als joves, en el seu trànsit a la vida adulta. De la realitat més òbvia, que és sobre la que més costa parlar. Sobre la vida. Sobre l’aigua.
Hi ha llibres breus, i d’altres infinits. L’aigua és això és un volum, deliciosament editat per Periscopi, que no s’acaba mai, malgrat l’aparent senzillesa. Hi passem ràpides les pàgines, de text escàs, però les idees s’acumulen, el cap ens fa voltes. Hi tornem de nou. I passem les pàgines més a poc a poc. Subratllem, prenem notes, reflexionem. I amb cada relectura ens queda la sensació que no l’hem acabat de digerir encara complet. Com la vida mateixa.


Article publicat a Levante-EMV el 31/01/15

2 comentaris:

Carme A. ha dit...

Aquest comentari m'ha esperonat a anar ràpidament a buscar el llibre, perquè és el que necessitem enmig de tanta matèria supèrflua , necessitem idees idees i que siguin estímuls del pensament. Estem farts d'obvietats i frivolitats

Tirant al cap ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Carme. Confie que aquesta lectura no et decebrà.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...