L'autor com a marca: de Rowling a Etxebarría

La reina del màrqueting editorial: J.K. Rowling.

"La clau del bon màrqueting rau en la capacitat de sorprendre el client potencial, tot generant expectatives i despertant desitjos latents. Apple en sap molt, d’aquest tipus de campanyes: secretisme sobre el producte que van a llançar al mercat, una posada en escena espectacular per presentar-lo i una immediata llista d’espera dels compradors, que no s’estaran de fer cues i passar-hi nits en vetlla per aconseguir les cobejades primeres unitats a la tenda oficial més pròxima. L’estratègia de la sorpresa l’han usat dues escriptores en les últimes setmanes, amb resultats desiguals. Vegem-ho."

Podeu llegir la resta de l'article en aquest enllaç del blog del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62. Volia escriure sobre l'afer del pseudònim de J.K. Rowling, però no he pogut evitar parlar també de Lucía Etxebarría... Un poc només. Potser massa i tot. 

Un estat d'ànim

Els amics de Trama Editorial han iniciat una sèrie al seu blog anomenada "Un estado de ánimo". Es tracta d'un qüestionari enviat a persones relacionades amb el món del llibre que intenta aportar una visió positiva o esperançada del sector o, si més no, descatastrofista (paraula que hauríem d'incorporar al nostre diccionari íntim, si més no, el seu significat). I com que no són els únics que últimament m'han preguntat sobre l'estat d'ànim (moltes gràcies als qui us en preocupeu!), doncs ací van les respostes que hi he aportat, amb alguna confidència adolescent de regal...

Premis institucionals 'honorífics'

"Hi va haver una època en què les institucions públiques donaven premis que efectivament suposaven un premi. Vull dir, que hi havia una certa compensació pel reconeixement que deien atorgar. Compensació econòmica, per ser més clars.

Ara la crisi aguditza l'enginy en la mateixa proporció en què s'estreten les butxaques. I heus ací com alguns guardons transformen el premi tangible en metàl·lic en una qüestió etèria i "honorífica". L'última transformació en aquesta línia l'hem vista a les bases de la convocatòria als premis als llibres millor editats i a la labor dels llibrers a la Comunitat Valenciana l'any 2012 (sí, del 2012) que s'ha fet pública avui  mateix (podeu consultar-la ací). Si les comparem amb les bases fundacionals d'aquesta iniciativa, veurem que s'assemblen com un ou a una castanya. 

I ens qüestionem la seua utilitat."

Podeu llegir l'article sencer publicat a l'ARA en aquest enllaç.

Un clàssic "gamberro"

 

Aquest dissabte publicàrem a Levante-EMV una nova recomanació a la secció "El llibre de la setmana". Es tracta de l'última novel·la infantil de Carles Cano: Set blancaneus i un nan, publicada per Bullent. Ací teniu l'article:

Això era una reina que va tenir set filles que mantenia ocultes del sol per conservar-les blanques com la neu. Tot i la descendència nombrosa, encara necessitaven un príncep hereu (la tradició mana). Però els monarques dormien en habitacions separades, i això posava de molt mal geni el rei. De primer, se’n pujava per les parets; després, per les llànties i els canelobres; i, finalment, s’acostumà a viure dalt dels arbres i en els núvols. Per això, la reina s’encarregarà en persona d’ordir un pla i resoldre el problema successori.

L’atzar (“que sempre apareix quan més se’l necessita”) volgué que el corrent del riu deixara a la riba reial un nan de pell fosca. La reina adornà la troballa amb un to de llegenda i el presentà com el digne futur espòs d’una de les filles. L’hereu, per fi. Semblava tenir-ho tot controlat, però no comptava amb la tossuderia del nan ni amb una cort cansada de manipulacions i d’enganys.

L’última obra de Carles Cano, distingida amb els premis Carmesina i Samaruc, se serveix de la ironia i els jocs lingüístics (“T’envia la Providència” “No, senyora, treballe pel meu compte”) per bastir una novel·la infantil que fa l’ullet als lectors adults. Un bon títol per compartir en família i riure junts.