30 de juliol 2009

Ficció històrica lesbiana!?

El País destaca Coetzee com a favorit per al premi Booker d’enguany. Es tracta d’una edició amb noms de solera i amb una de les longlist més short que recordem: només 13 candidats. Entre les novetats d’aquest guardó hi ha la lectura pública de fragments als vianants de Trafalguar Square aquest agost. Tot el que contribueix a acostar la literatura al carrer em sembla perfecte, res a dir. El que sí que m’ha sobtat, i el que realment motiva aquest apunt és com s’hi qualifica l’escriptora Sarah Waters: “considerada la reina de la ficción histórica lesbiana”.
¿Mande?
Segons la “notícia”, dins de l’apartat d’autor(e)s que es dediquen a la ficció hi ha un subgènere històric elaborat per (o “per a”?, no em queda clar) lesbianes que deu ser radicalment diferent de les novel·les històriques que proposen els professors d’universitat pública, les estudiants de metre seixanta o els escandinaus amb pèl al pit. Sembla una nota extreta d’un vídeo del Notícies 9: “el millor circuït de F1 urbà diürn de la província de València”, “la paella de faves i carxoves més gran que s’ha cuinat mai a la Marina Baixa”, “la falla més alta de secció especial plantada en els últims 3 anys a Alzira", etc., etc.
El que toca és excel·lir en alguna cosa, encara que aquesta “cosa” ens l’inventem. No sabem, però, si en el regne on regna Sarah Waters hi ha súbdits o només indocumentats com el periodista o el programa informàtic que ha parit la nota del diari.

20 de juliol 2009

McCourt inoblidable



Hi ha ocasions, en aquest ofici, que pots gaudir del privilegi de conéixer persones realment especials i publicar treballs que t’han marcat d’alguna manera a la vida. Contribuir a la difusió de l’obra de Frank McCourt és una de les satisfaccions personals més grans que he tingut com a editor.
El primer contacte amb McCourt el vaig tenir amb la lectura de Las cenizas de Angela. M’havia resultat impossible trobar l’edició en català d’aquest llibre, i finalment vaig adquirir l’edició en butxaca de Maeva i me la vaig endur a Egipte de viatge de noces. De temple en temple i, sobretot, amb la pau que es respirava en la immensitat del llac Assuan, vaig devorar aquella commovedora i terrible història autobiogràfica, que vaig compartir amb la meua dona: és l’única vegada que hem llegit un mateix llibre de manera simultània. En finalitzar la lectura, els dos havíem quedat igual d’impactats. I vaig començar a preguntar pels drets d’aquella novel·la, que considerava injust que estiguera descatalogada en català malgrat l’enorme èxit que tenia en castellà.
Tot açò (experiència personal inclosa) vaig tenir l’oportunitat de contar-li-ho a Frank McCourt, el 16 de maig de 2006, moments abans de començar la multitudinària roda de premsa de presentació d’El professor. Aquells minuts de conversa relaxada però intensa, els dos sols en la recepció de la residència d'estudiants de Madrid, són dels que es recorden tota la vida. Li vaig demanar que em dedicara l’edició rebregada que havia passejat per Egipte i va mostrar una afabilitat exquisida i un sentit de l'humor encomanador (n'hi ha prou amb llegir El professor, fixeu-vos en aquesta lectura pública de l'autor). L'intens agraïment que li tinc com a lector no han fet sinó créixer des d'aquell moment.
Recorde tot açò sota la commoció de la notícia sobre la mort de Frank McCourt als 78 anys. Dies enrere ja ens en vam fer ressò en aquest apunt del càncer que patia. Aleshores semblava que se'n recuperaria i que podria acabar la gran il·lusió de la seua vida: escriure una novel·la de ficció. No ha estat possible, però per a sempre ens quedaran els seus llibres de memòries, la lectura dels quals recomane encaridament. I també la seua fama d'orador extraordinari. Feu-vos una passejada pel Youtube (ací, per exemple, a la seu de l'ONU) i ho comprovareu.


[A la foto, brindant amb el 'cocktail McCourt', nom amb què l'hotel Savoy de Londres va batejar una beguda en honor a l'autor, que hi va passar allà una bona temporada per escriure El professor.]

19 de juliol 2009

Un gran editor

En el suplement Quadern d'El País d'aquesta setmana, Enric Sòria relata, sota el títol "Un gran editor" el dinar sorpresa que autors i col·laboradors d'Isidor Cònsul, responsable de les publicacions de l'editorial Proa els últims 11 anys, li van organitzar uns dies enrere per agrair-li la seua dedicació i amistat.
Com que segurament l'enllaç al suplement no funcione correctament (cal estar-hi abonat), us reproduiré dos fragments de les paraules de Sòria:
"Des del punt de vista editorial, la seua tasca és modèlica: va traure Proa del marasme en què s’havia anat engolfant ella a soletes, va fer quadrar els números i va generar bons beneficis. Però des del punt de vista literari és superior: ha apostat per la poesia innovadora i per les novel·les poderoses i ha construït el millor catàleg de títols de què es pot vantar cap editorial en català."
I acaba el seu article:
"En la seua intervenció, Jordi Pujol va subratllar la importància dels escriptors per a la vitalitat de la cultura i de la llengua en què s’expressa. Però el seu mèrit ha de ser compartit, perquè sense editors que coneguen el seu ofici, la literatura no seria possible. Precisament perquè ho sabem, ens havíem reunit allí. Editors que s’estimen de veritat els llibres i que sàpien el que volen i el que fan n’hi ha sempre pocs, i Isidor Cònsul sens dubte n’és un, i dels millors. Li devem molt."

Entre les seues fites com a editor fins el moment hi ha un lloc especial per a la seua aposta per les traduccions de qualitat d'obres cabdals de la literatura universal: des de Les mil i una nits a L'Alcorà, de la Divina Comèdia als Assaigs de Montaigne, que per sorpresa general han estat èxits de vendes, deixant palés una vegada més que l'excel·lència també té premi.
Confiem que Isidor es recupere aviat d'aquesta malaltia que el persegueix de fa temps i lectors i editors puguem tornar a gaudir de les seues propostes i del seu exemple.

10 de juliol 2009

Un cap bicèfal



Tafanejant a la xarxa trobe aquesta curiositat: una imatge repetida en dues cobertes d'autors diferents tot i que comparteixen temàtica "negra". La de l'esquerra l'edita Piper Verlag; la de la dreta, Amsterdam (enhorabona pel fitxatge de Fred Vargas!).
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...