Univers de rimes i imatges

Entre els molts noms insignes de la il·lustració valenciana contemporània, un dels més reeixits, per la seua qualitat, originalitat i dedicació a la literatura infantil és sens dubte el de Paco Giménez. El seu treball és sempre un luxe per als sentits, i ho demostra una vegada més en l’últim àlbum de poesia per a infants (i no tant) que ha elaborat per a Perifèric Edicions.

Diversos i dispersos versos perversos dels universos posa rima i ironia als contes clàssics, amb una volteta de rosca. Així, per exemple, el gat amb botes s’acabarà menjant la rateta presumida després d’haver estat abandonat per un egoista marqués de Carabàs. I pàgina rere pàgina, els dibuixos potents de línia fina a tinta negra i roja ens mostren amb la mateixa elegància vaixells pirates imponents, bruixes malvades o asteroides que graviten al voltant d’una versió lliure d’El Petit Príncep. Tot sense reiterar mai els versos que acompanyen, sinó arredonint-los i complementant-los amb mestria tot i formant un univers propi. Ara que s’acosta el Nadal, aquesta obra multipremiada, desbordant de personatges extravagants, és una opció magnífica per compartir i gaudir en família.

Publicat a Levante-EMV el 29/11/14.

Els dorments

Vicent Pascual és un autor clau en la difusió del valencià a l’ensenyament. Creador, ja en l’època de l’extinta Gregal, de llibres de text i d’un popular diccionari que ha acompanyat hores d’estudi a milers d’alumnes d’una generació sencera. Juntament amb aquell material lexicogràfic insubstituïble, l’escriptor de Silla ha fet també incursions en l’univers narratiu. Amb comptagotes, però amb un èxit espectacular: El guardià de l’anell és una de les novel·les valencianes més venudes (i llegides) de tots els temps. Aviat és dit!

Potser per això sobta l’escàs ressò que ha tingut la seua quarta novel·la en trenta anys: Els dorments, un magnífic relat coral amb tocs de ciència-ficció i misteri ambientat en un passat inconcret que ens recorda poderosament el present. Quatre joves amb habilitats especials i una missió per acomplir s’han de reunir per buscar els seus orígens i trobar el seu destí. “No s’han d’obeir les lleis que dicten els poderosos en el seu propi benefici”, diu Frad, el protagonista, i amb aquesta filosofia resoldran les injustícies que troben al seu pas en un regne dominat per un duc sense escrúpols. Una crida a la rebel·lió contra l’immobilisme, una gran lectura.

Article publicat a Levante-EMV el 27/09/14.

Vivim, malgrat tot

L’estiu és aquella època en què llegim moltes de les obres que hem aparcat durant la resta de l’any per falta de temps. Aquesta és, si més no, la teoria. Fóra bo que, entre bestsellers de moda i premis de temporada, hi deixàrem espai per a la lectura pausada i la reflexió crítica. Cesk Freixas, cantautor d’una sensibilitat exquisida, ens ho posa fàcil amb una obra singular editada per Tigre de Paper.

Paraules per a Gaeta està conformada per 150 textos breus que podem llegir en l’ordre que decidim, altern i lliure, i fruir en qualsevol moment com si foren caramels al paladar; el seu sabor, dolç o amarg segons la temàtica, ens acompanyarà durant hores i potser dies. Unes línies, un paràgraf, una pàgina a tot estirar per reflectir-hi pensaments, sentiments, fragments de vida, de lluites socials, de la política de classe, de l’amor, de la poesia que ens fa alçar-nos, del país que tenim o anhelem. “Vivim, malgrat tot. I aquesta és la vostra gran derrota”, ens diu Cesk. Gaeta és “el que vulguis que sigui, l’espai de temps que encara no hem viscut”. Un lloc per anar de vacances i instal·lar-s’hi una temporada. Un destí infal·lible.

Publicat a Levante-EMV el 26/07/14.

Seguirem!

Temps era temps (parlem de 2007) existia una editorial que es deia Mina. Però el món editorial es mou a un ritme voraç, i aquell prometedor segell va ser engolit pels canvis accionarials. Abans de desaparéixer hi va deixar alguna obra de no ficció remarcable, com la que avui ens ocupa, escrita per dos bons periodistes i que corre camí de ser considerada “de culte”.

Del sud duu un subtítol clarificador: “El País Valencià al ritme dels Obrint Pas”. No és un llibre sobre la història del grup, sinó, en paraules de Xavi Sarrià, “una explicació més del perquè, després de 300 anys de derrotes, la nostra cultura i la nostra llengua continuen més vives i fortes que mai”. Perquè mentre l’aventura de quatre joves de l’institut Benlliure quallava i trencava esquemes i fronteres, el país es transformava a colp de grans esdeveniments caríssims. Contra la vacuïtat i l’especulació oficials, cultura popular que batega amb força.

Aquesta nit Obrint Pas escenifica  el seu últim combat al teatre Principal de València, recuperat així per al poble. El nostre reconeixement per tot el que han aconseguit, per totes les portes que han obert, i per tot el coratge que ens han transmés. Seguim i seguirem!

Publicat a Levante-EMV dissabte 24/5/14.

Descobrir els orígens

En un moment de contenció (quasi) generalitzada del sector editorial, ens arriben signes de vida des del Nord. A Benicarló, fregant la frontera del país, l’editorial Onada ha creat un nou projecte orientat al món de l’ensenyament: Onada Educació. El primer fruit d’aquesta iniciativa és la col·lecció juvenil “Maremàgnum”, que s’estrena amb el rellançament d’un dels títols més potents d’Enric Lluch: Desprésdel silenci.

El veterà escriptor d’Algemesí ens proposa en aquesta novel·la, distingida amb el premi Ciutat de Sagunt, descobrir la veritat oculta rere un antic misteri familiar. La mort de Natàlia, mare de Joan Queralt, remou en el protagonista vells fantasmes adormits. En capítols alterns, seguim dues trames paral·leles: d’una banda, la investigació quasi detectivesca que emprén Joan per trobar el pare i esclarir els seus orígens; de l’altra, els esforços dels avis adinerats, en temps de la República, per tenir la filla que la natura els havia negat. Qui és realment Natàlia Font? La clau d’una caixa de seguretat al banc aportarà moltes respostes.

Una història d’amor interromput per l’orgull, descrita amb una riquesa lèxica que encomana l’estima per la llengua.

Publicat a Levante-EMV el 7/12/13.