Disseny brillant

Espectacular, aquest redisseny de les cobertes d'Oliver Sacks, obra de Cardon Design!

Vist al bloc de John Gall. Com diu un dels comentaris, "fucking brilliant!".

Coberta "mentidera"

Hi ha en el "mundillo" editorial nordamericà un interessant debat sobre el tipus de personatges que apareixen a les cobertes dels llibres. L'origen està en l'elecció de la coberta del llibre juvenil Liar. L'autora, Justine Larbalestier (no tenim el gust), va mostrar el seu desacord amb Bloomsbury quan li van mostrar la coberta del seu llibre. Era aquesta:

Res a dir sobre el disseny (m'agrada!), la idea, la tipografia, la composició... El problema és que la coberta mostra una xica blanca amb pèl llarg, mentre que la protagonista, Micah, és negra i de pèl curt (glups!). El tema del pèl podria haver pasar inadvertit, però el de la raça ja no. I s'ha muntat un bon sarau.

L'editor argumenta que la protagonista és una mentidera compulsiva i que, per tant, també podria haver mentit sobre la seua raça. L'autora considera que el tema va més enllà d'aquesta coberta concreta i és una qüestió "d'estil" de l'edició nordamericana:

"La consideració que els 'llibres negres' no venen és permanent en tots els nivells del món editorial. [...] Les grans editorials estan només en aquest negoci per a vendre llibres als blancs?"

L'editorial ha cedit finalment a la "pressió" i la nova edició durà aquesta coberta:

També hauria pogut optar per la solució australiana, exclusivament tipogràfica:

En tot cas, com a estratègia de promoció, aquesta "mentida" no té preu!

Si el tema us sembla suggerent, ací teniu un article provocador al School Library Journal sobre el tema, amb preguntes com ara: "Com i quan l'autor hi defineix la raça [dels personatges]?" o "Com s'hi defineix la bellesa?". Sobre el tema que ens ocupa, diu:

"Per vendre més llibres, el protagonista serà reflectit a la coberta tan poc estranger o 'diferent' com puga ser possible."

El fenomen també es produeix a casa nostra? Amb tota la distància que vulgueu, potser podríem traslladar els interrogants a l'escenari de la multiculturalitat i el "políticament correcte" en la nostra literatura pròpia...

Un cap bicèfal

Tafanejant a la xarxa trobe aquesta curiositat: una imatge repetida en dues cobertes d'autors diferents tot i que comparteixen temàtica "negra". La de l'esquerra l'edita Piper Verlag; la de la dreta, Amsterdam (enhorabona pel fitxatge de Fred Vargas!).

Nota 9 sobre les cobertes dels llibres

"Els títols dels llibres són com els noms de les persones: ens ajuden a distingir un llibre entre un milió de llibres semblants. En canvi, les cobertes dels llibres són com les cares de les persones: o bé ens recorden la felicitat que en altre temps vam experimentar o bé ens prometen un món alegre que encara no coneixem. És per això que ens mirem les cobertes dels llibres amb la mateixa passió que ens mirem les cares."

Amb aquesta nota acaba la sèrie, que vol ser també una incitació a la lectura del nou llibre d'Orhan Pamuk, Altres colors.

Nota 8 sobre les cobertes dels llibres

"L’atractiu d’una llibreria no es deu pas als llibres que conté sinó a la varietat de les cobertes dels llibres."

La resta de notes sobre les cobertes d'Orhan Pamuk, en aquest enllaç.

Nota 7 sobre les cobertes dels llibres

"Les cobertes de llibre encertades serveixen de conduccions, se’ns enduen del món habitual en què vivim i ens fan entrar en el món del llibre."

La resta de les notes sobre les cobertes, ací.

Nota 6 sobre les cobertes dels llibres

Continuem la sèrie de notes sobre les cobertes amb aquesta reflexió tan encertada. A mi em passa amb els bons llibres que he llegit.

"Si al cap d’uns anys de llegir un llibre fem una ullada a la coberta, tornem de
cop a aquell dia tan llunyà en què ens vam arrupir en un racó amb aquell llibre
a les mans per entrar en el món que hi havia amagat a dins."

Nota 5 sobre les cobertes dels llibres

Continua la sèrie intermitent que deixàrem en aquest punt.

"Quan els dissenyadors decideixen que El Roig i el Negre mereix una sobrecoberta vermella i negra, o quan il·lustren llibres titulats La casa blava o El castell amb imatges de cases blaves o de castells, no pensem que hagin volgut ser fidels al text sinó que ens preguntem si han arribat a llegir-lo."

Nota 4 sobre les cobertes dels llibres

La sèrie va començar, ja fa molt de temps, així: 1, 2 i 3. La reprenc ara, quan els Altres colors d'Orhan Pamuk (llibre on s'hi troben aquestes reflexions breus) està a punt d'arribar a les llibreries.

"A tots ens agradaria veure més lectors que comprin els llibres per les seves cobertes i més crítics que menyspreïn els llibres escrits tenint al cap aquests mateixos lectors."

Més sobre Pippa Lee

En un apunt recent parlàvem de la novel·la de Rebecca Miller The Private Lives of Pippa Lee. La coberta anglesa és aquesta:

I l'americana (s'ha posat a la venda aquesta setmana), aquesta:

Sembla increïble que siga el mateix llibre, no?

La Gallego anglesa

A Laura Gallego l'han qualificada un milió de vegades com "la Rowling espanyola", però mireu la coberta del seu penúltim llibre:
I la del pròxim de la Rowling:

Tenen un aire en comú, no?

Els llibres que no he escrit

Via aquest bloc de capçalera, en el qual s'hi destaca la imatge de la coberta (realment"senzilla i intel·ligent"), tinc notícia del nou llibre de George Steiner: My Unwritten Books. És paradoxal escriure un llibre sobre els llibres que no ha escrit. M'encanten les paradoxes.

El volum reflexiona sobre 7 obres que l'autor ha estat temptat d'escriure durant molt de temps però que, per diversos motius, no ha donat forma finalment. Una obra, en definitiva, per demostrar que darrere d'un gran llibre d'un gran autor sempre hi ha altres que romanen ocults (per sempre?) a l'ombra, que han quedat al calaix tot just iniciats, a mitges o simplement en la fase d'esborrany.

Per a quan un volum d'un gran editor confessant "Els llibres que no he publicat"?

The Book Design Review

Aprofundint en l'aforisme d'Orhan Pamuk que us avançava ahir ací , us recomane (em recomane, també) aquest interessant bloc sobre disseny de cobertes. Hi ha exemples fantàstics del millor que es fa als EUA en aquest camp.

En la votació organitzada per escollir les millors cobertes de 2007, la guanyadora va ser aquesta:


I la finalista, a poca distància, aquesta:


A mi, d'entre les que suggeria el bloc per a la votació, em crida molt més l'atenció aquesta altra, per la seua extraordinària simplicitat i gosadia:
El títol? No l'endevineu? One Red Paperclip.

Nota 3 sobre les cobertes dels llibres

"La coberta d'un llibre on hi apareguin representats amb detall els seus protagonistes és un insult a la imaginació de l'autor, però també a la dels seus lectors."

No posarem exemples que ens puguen ruboritzar...
La sèrie completa, ací.

Nota 2 sobre les cobertes dels llibres

La sèrie comença ací.

"No podem recordar els llibres que més ens estimem sense recordar-ne també les cobertes."

Nota 1 sobre les cobertes dels llibres

Orhan Pamuk ha publicat ja als EUA i al Regne Unit un nou llibre després de la concessió del premi Nobel. No es tracta de la seua vuitena novel·la, l'esperada El museu de la innocència, que confessa estar ultimant encara, sinó d'Altres colors, una miscel·lània d'articles, comentaris sobre els seus llibres, entrevistes, discursos (hi destaca La meva maleta, que podeu llegir gratuïtament ací) i un relat.

Bromera publicarà també d'ací a uns mesos aquesta obra del gran escriptor turc. De moment, podem anar fent boca en primícia amb un dels capítols ja traduïts per Carles Miró i que consta de nou observacions sobre les cobertes dels llibres. Ací teniu la primera:

"Si un novel·lista pot acabar d’escriure un llibre sense imaginar com serà la coberta, és que es tracta d’un adult sensat, equilibrat i ben format, però també és que ha perdut la innocència, que és el que en primer lloc fa d’ell un novel·lista."

La resta, per assaborir-les bé, pròximament i a poc a poc.

El risc d'exagerar

Impagable troballa de la gent de Negra y Criminal:

"Haciendo de detective en la Feria del Libro de Ocasión, buscando los libros injustamente desaparecidos, encontramos una auténtica joya de texto de contraportada. Ya se sabe que los redactores de la contraportada exageran un poco, pero en un libro de recetas de cocina de la "perseguida por la injusta justicia" Isabel Pantoja, leemos: "Isabel Pantoja pertenece a la estirpe de Mozart, a esa selecta minoria de los elegidos por el arte. No necesita, como Salieri y tantos otros, esforzarse por ser artista". Sería interesante organizar una encuesta para averiguar qué había tomado el redactor del texto. ¿Y el editor que lo autorizó?"