24 de febrer 2011

Ball de llibres

Amb el tall d'emissions de TV3 (una censura, sí, ja està bé d'escudar-se en el multiplex del ministeri!), confiem que augmentarà l'índex de lectura. Els llibres, com veureu al vídeo que reproduïm ací baix, estan ben contents!




22 de febrer 2011

Tipus mòbils 25 - El senyal evident


"Ara per fi els cabdills que hem escollit a les urnes han aconseguit el que amb tanta obstinació han perseguit: ens han prohibit continuar gaudint de les emissions dels diversos canals de la CCRTV. Però a diferència dels nombrosos atacs previs, aquesta nova agressió a la llengua i la cultura pròpies dels valencians ens ha fet despertar del malson col·lectiu. Ens hem mirat a l’espill amb el qual ens han volgut enlluernar tots aquests anys i ens hem adonat que la nostra figura es reflecteix desdibuixada, i que ja no hi podem veure més que una ombra del nostre llinatge, d’allò que vam ser o que podríem haver estat. I hem passat (per fi!) a l’acció."
Aquest és un fragment del Tipus mòbils d'avui a L'informatiu: "El senyal evident".
Sóc conscient que s'ha escrit ja molt aquests últims dies sobre l’”hostilitat irracional” de què parla Joan F. Mira i que ens produeix aquest “profund sentiment de repugnància”. Em considere incapaç, per exemple, de superar la contundència de Vicent Partal a Vilaweb. 
S’han dit moltes coses, és cert, però cap ni una em serveix per explicar-li al meu fill, com tan bé expressa Manuel Baixauli en el seu exemplar manifest, que ja no ens podem riure cada nit veient Tom i Jerry al Súper3. Ell és un xiquet i no ho pot comprendre, direu. Però jo sóc adult i tampoc no ho comprenc. I és que el que és irracional no té explicació possible. Amb unitat, coratge i sense por a dir el que pensem guanyarem la llibertat que mereixem.

19 de febrer 2011

Manifest personal de Manuel Baixauli

Corre per la xarxa el Manifest personal de Manuel Baixauli, amb tota la velocitat que el seu encert mereix. Com que no es pot dir més clar ni millor, el transcric ací íntegre, amb el prec que el feu córrer per la xarxa juntament amb la resta de notícies i comentaris de denúncia per aquesta situació d'intolerable intolerància.
Molt bé, Manolo!



MANIFEST PERSONAL

Manuel Baixauli


Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot i que intente tindre unes nocions elementals de com va el món, quan fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més temps a la política és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè m’afecta en la vida privada. La situació dels valencians durant els últims anys me l’he mirat, com tants veïns meus, amb preocupació. Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, avui esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada a l’any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la seua pròpia cara, ja de per si horrible; subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents presumptament implicats en trames empresarials corruptes... La llista és llarga, no cap ací. En conèixer cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, d’altres amb tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps, i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat amb dosis menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i de sobte te n’adones que ja estàs dalt. Una imatge m’ha fet comprendre que, a València, ja estem dalt: la dels meus fills mirant una pantalla buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del Canal Super 3. Ahir, mentre els veien, la pantalla es quedà fosca, i muda. La imatge dels meus fills mirant el buit m’alertà i em féu comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És temps d’actuar. Aquell que veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic.
Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler guanyà unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a un altre costat.
No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un d’ells còmplice del que ha passat, es tracta de fer fora els qui manen ara, els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos. Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen.
En alguns països d’Àfrica, els joves han tombat en quatre dies dictadures que semblaven inalterables. Als mitjans de comunicació corromputs, han oposat les eines que facilita Internet i un desig poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes.
Aprenguem d’ells la lliçó. Movem-nos. El que avui pareix inalterable ho pot desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns indiferents, hem de fer-los veure allò que per a nosaltres és un dilema d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà.

15 de febrer 2011

Tipus mòbils 24 - Dieta per a recuperar la talla (intel·lectual)

"La creació de nous canals a la TDT ha augmentat exponencialment el colesterol de telefem que ens empassem, i aviat només ens alimentarem de visions apocalíptiques (expressades sempre en castellà) sobre la perversitat de l’esquerra i dels nacionalismes. Les nits les monopolitzen tertulians amb cara de mala llet i una fam indissimulada per veure la dreta al poder en totes i cadascuna de les institucions. I per si això fóra poc, ara que s’acosten les eleccions torna a revifar la pressió (i la pressa) per prohibir les emissions de TV3 al País Valencià." 
Aquest és un tast de l'article d'avui al Tipus mòbils de L'informatiu: "Dieta per a recuperar la talla (intel·lectual)", que naix a propòsit de la campanya "Millora la teua dieta mediàtica" que ha engegat l'Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. 
La proposta de l'APPV, tot i que estèticament siga discutible (els cartells són francament millorables, i els àudios, amb imperatius com ara "has de consumir informació feta en valencià" i es i os tancades que fereixen l'oïda, també) , resulta en canvi necessària i molt encoratjadora, perquè dóna visibilitat i unitat a un bon grapat de publicacions disperses i poc conegudes però sens dubte valuoses, que ara troben aixopluc al nou portal Quiosc valencià. I, la veritat, el nivell que atresoren és bastant notable. Molt superior, en tot cas, al finançament públic i privat que reben...

14 de febrer 2011

Nou mapa (provisional) de l'edició en català

Ernest Folch fotografiat per Danny Caminal per a El Periódico.
En els últims dies s'acumulen les notícies de canvis d'ubicació de professionals en la primera línia de les empreses editores del nostre àmbit lingüístic. Fem un repàs per situar-nos. Primer, Ferran Mascarell abandonava RBA per acceptar la invitació d'Artur Mas de formar part del nou govern com a conseller de Cultura. Després, Fèlix Riera deixava la direcció editorial del Grup 62 per dirigir l'ICIC, organisme que depén precisament de Mascarell. El substitueixen en el càrrec dues editores del grup, Patrizia Campana i Ester Pujol. I aquest divendres es va saber que Berta Bruna serà la nova editora de Columna
De la seua banda, el Cercle de Lectors va prescindir de manera sobtada de la bona tasca que hi desenvolupava el seu editor, Ricard Vela, que ha estat substituït amb personal intern d'aquell grup, mentre que Bromera ha anunciat la incorporació com a director gerent de Joan Llinares, gestor cultural de llarga trajectòria que havia estat els últims mesos al capdavant del Palau de la Música Catalana.
L'últim (de moment) a fer el salt d'una empresa a una altra ha estat Ernest Folch, conseller delegat d'Ara Llibres, 36L Books i Leqtor.com, que ha estat fitxat com a director editorial d'Ediciones B (que, d'altra banda, no passa el seu millor moment). En la primera entrevista al diari del seu nou grup ha comunicat que obrirà una línia editorial en català:
"Ediciones B farà llibres en català. Es concentrarà evidentment en l'edició en castellà per a Espanya i l'Amèrica Llatina, on hi ha reptes molt importants, però anirem revelant de quina manera i com editarà en català. Això té un perquè: Ediciones B s'ha d'arrelar molt més a Barcelona, ser molt més local per ser molt més global. El català és un instrument imprescindible. Ho farem perquè ho tenim a prop, perquè és el nostre món, perquè concebem l'edició com el fet d'idear quins continguts s'han de crear i de quina manera cal fer-ho, és igual en quina llengua o format."
Un anunci realment rellevant perquè implica per fi el Grupo Zeta en l'edició en català, d'una banda; i perquè el contrari posaria en qüestió la representativitat de Folch com a president de l'AELLC, de l'altra.
Empesos pels canvis polítics o moguts per la necessitat de fer front a les crisis (econòmica i de model de negoci), el sector es troba a hores d'ara especialment mogut i dinàmic, confiem que per enfortir-se. Un interrogant sura a l'ambient: hi haurà més sorpreses en les pròximes setmanes...?

08 de febrer 2011

Tipus mòbils 23 - Perdut i trobat


Avui recomanem en la columna setmanal de L'informatiu, "Perdut i trobat", el primer àlbum il·lustrat Oliver Jeffers publicat per Andana Editorial.
"Les lectures infantils motiven instants quasi màgics de quietud i proximitat amb els fills, però, ho hem de reconéixer, de vegades també ens deparen sorpreses literàries més que notables. Una de les grans troballes que he fet durant els últims anys en aquest àmbit han estat els àlbums il·lustrats per Oliver Jeffers."

05 de febrer 2011

Manual del editor

Repassant els continguts que començarem a compartir aquest dijous en el Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària, trobe aquest fragment que encapçala el capítol "Gestión de equipos humanos" del Manual del editor de Manuel Pimentel (Berenice):

"Muchos editores son lobos solitarios que gustan de encargarse personalmente de todas las facetas de la editorial, que no saben delegar, o que, sencillamente, no están dispuestos a que otras personas participen en la línea editorial. Es una postura respetable, pero les costará crecer. Su editorial llegará hasta donde lleguen sus propias energías. Aquel editor que sepa crear y liderar un buen equipo tendrá un horizonte mucho más abierto de posibilidades. Ya sabemos que dos personas trabajando juntas desarrollan más del doble de trabajo que una trabajando sola. Y si son tres, muchísimo más del triple. Pero, desengañémonos. El talento para saber trabajar en equipo es extraño, y son muchos los que prefieren ser cabeza de ratón, que embarcarse en aventuras donde tengan que delegar o compartir decisiones. En fin, que cada uno haga lo que quiera, lo que sepa, o lo que pueda."
Reconec que en un primer moment em va sorprendre que l'exministre s'atrevira a elaborar un manual d'edició amb la poca experiència que aleshores (2007) tenia en el sector. Però potser per això, per ser un nouvingut al sector, té una perspectiva no condicionada per maneres antigues de funcionar. Una obra ben recomanable per a aprenents de l'ofici i també per als que porten molts anys repetint vells esquemes.

01 de febrer 2011

Tipus mòbils 22 - Salvem les biblioteques


La proposta del govern anglés de tancar centenars de biblioteques per estalviar ha posat en marxa un moviment de suport a aquests centres culturals arreu de les illes britàniques. Aquest és el tema del Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu: "Salvem les biblioteques":
"Amb la coartada de la crisi, els polítics d’aquell país (molt més lector que no el nostre) s’han atrevit a suggerir que els centres que vulguen continuar oberts haurien d’estar atesos per voluntaris, imatge que reflecteix a la perfecció l’escàs valor que atorguen a aquest servei cultural públic. Les biblioteques s’han convertit, així, en espais sobrers, perquè ja no s’entenen com una inversió de futur, sinó només com una despesa del present."
Per conéixer millor la problemàtica, us recomane el bloc Public Libraries News, que promou el bibliotecari Ian Anstice.
També us podeu acostar a Voices for the Library, una pàgina que defensa de l'ofici de bibliotecari i en la qual poden participar els usuaris amb records i històries emotives o divertides al voltant de les biblioteques.
Ara bé, si voleu tenir una panoràmica de les millors biblioteques del món, no us perdeu Libraries of the World. Que no us enganye el títol del bloc: està escrit en català!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...