Tipus mòbils 10 - El País que m'agrada

El titular del Tipus mòbils d'aquesta setmana, "El País que m'agrada", prové d'una definició de Vicent Partal sobre què és i què significa el moviment Escola Valenciana. Aquest cap de setmana, la federació ha escollit un nou president, Vicent Moreno. Diego Gómez deixa, així, el càrrec que ha desenvolupat els últims 8 anys, un periode en què Escola Valenciana ha crescut en molts àmbits i, amb ells, hem crescut també tots els que anhelem un País diferent.

Fira i festa

Entre dimecres i divendres estic a la fira de Frankfurt, que es preveu més sol·licitada que els anys precedents: les cancelacions d'última hora a la fira de Londres pel volcà islandés fan aquesta edició més atractiva i potser fins i tot necessària.

Dissabte, amb les salsitxes encara a la gola, els valencians tenim una cita que jo no em vull perdre encara que (com tot apunta) ploga: la festa dels 25 anys de Trobades d'Escola Valenciana. Al matí, amb els xiquets al passeig marítim del cap i casal; de nit, sense criatures, al concert d'Obrint Pas!

Cosmopolitisme transfronterer

Dimarts parlàvem sobre la renúncia lingüística dels escriptors valencians al segle XVI (recuperada la llengua per part dels escriptors, en el segle XXI és als polítics que ens governen que hem de denunciar per ingrats a la pàtria). Combatim la sopor estival amb més articles polèmics. El País s'ha fet ressò d'una ajuda de 495.000€ concedida per la Generalitat de Catalunya a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) sense concurs (ací teniu la versió reduïda i, ací, una altra de més completa). Diuen que el conseller de Turisme, Josep Huguet, la va justificar qualificant-la com a "cosmopolitisme transfronterer".

A mi no em sembla bé ni malament, que ja va bé que algú hi pose calés en temes culturals i lingüístics, ho faça qui ho faça, en aquest territori tan pobre en recursos econòmics per a aquestes qüestions. Ara bé, com afirma Diego Gómez a la notícia, potser ha arribat l'hora d'adonar-se que, després de tant de temps, ACPV no ha sabut extendre la seua tasca ni esdevenir referent per aglutinar entitats i associacions complementàries que treballen en la mateixa línia i crear, així, un teixit social que donara resposta a les agressions lingüístiques i culturals que estem patint amb el PP.

Precisament avui, Paco Cerdà (què faríem sense ell, al Levante!) informa que la gran manifestació unitària que havia previst Escola Valenciana per denunciar massivament la política lingüística dinamitadora (que no dinamitzadora!) de la Generalitat Valenciana no es podrà fer perquè ACPV no hi dóna suport. No tinc més dades que les que aporta la notícia del diari, així que (com que em costa creure que tanta ceguesa siga possible) no faré més judicis de valor, de moment, i només expresse el meu desig que aquesta manifestació prevista es puga convocar finalment i que hi acudim en bloc. Estem (estan) a temps de repensar-s'ho els uns i els altres (i els de més enllà, que subvencionen).

Ens sobren els motius, i hem de continuar construint plegats, malgrat tot.

Una llengua de Champions

Escola Valenciana, a qui la Generalitat de Catalunya acaba d'atorgar una merescudíssima Creu de Sant Jordi, engega una vegada més la feina que hauria d'impulsar una conselleria d'Educació com cal i presenta la nova edició de la campanya Matricula en valencià amb el lema "Obri la porta a les llengües". La campanya de màrqueting (que denuncia que hi ha molta més demanda d'ensenyament en valencià que oferta, i ja és dur això!) inclou un vídeo promocional d'Àngel Dealbert del qual n'ha parlat fins i tot el Marca:

Curiosament, a YouTube podem trobar també aquest altre vídeo (clandestí o semiclandestí) en què David Albelda i Raül Albiol recomanen llegir en valencià "per a divertir-nos":

No, si al remat ens farem del València CF...!

"Tu tens la clau"

[Els guanyadors de la Nit, al Paranimf de l'UJI. Foto: Escola Valenciana.]

Dissabte vaig gaudir, un any més, de la gran festa de la Nit d'Escola Valenciana. Com comentava Rosa Serrano als passadissos del paranimf, és una convocatòria a la que només renunciarem quan estiguem "per a l'arrastre". I és que fa molt de goig comprovar la vitalitat de la Federació i l'esperit contructiu i positiu que transpiren tots els projectes i iniciatives que porten endavant. Amb la més recent, la recaptació solidària per a les víctimes d'Haití, han reunit més de 44.000 euros.

Vaig arribar a Castelló prompte, perquè havia quedat amb Joan F. Mira per parlar del llibre que estem preparant (i que publicarà Bromera en pocs mesos; heus ací una nova primícia en aquest bloc!). No sabíem que l'atzar (i l'organització) ens faria compartir taula i conversa durant el sopar. Memorable, com totes les ocasions que he tingut d'aprendre d'ell gràcies a aquest ofici d'editar. Bromera va regalar als assistents exemplars d'Una biblioteca en el desert, i intermitentment s'hi acostaven persones per aconseguir la signatura de l'autor, un poc aclaparat per l'experiència.

Abans, al paranimf de l'UJI de gom a gom i entremig del muntatge de Xarxa Teatre (visualment i musicalment impecable, però un poc críptic per al meu gust), Escola Valenciana va fer un repàs a l'evolució dels 25 anys de Trobades i va presentar les dates i llocs i el lema de les Tromades d'enguany: "Tu tens la clau". L'ambient, les cares d'amics i còmplices, els vídeos, els parlaments dels guanyadors i el discurs de Diego Gómez em van emocionar. I és que no puc evitar-ho: m'emociona el que fa la bona gent d'Escola Valenciana perquè m'ensenya el país compromés i digne que podríem tindre i no tenim alhora que demostra que és possible, que no ens podem resignar a creure que no és possible.

A l'anada m'hi acompanyava Pau Alabajos (la Teoria del caos de Pau Alabajos, per ser exactes) i a la tornada, ja de matinada, hi vaig encabir al cotxe la vintena de cantants i grups que s'han aplegat al disc de la IV Gira. Una banda sonora per a somiar que, en efecte, tenim la clau del nostre futur.

En 2011, la Nit serà a Alcoi. Allà hi serem, també!

En cada bugada perdem un llençol

Vicent Partal ha reunit al plató de Vilaweb el professor Josep Gifreu i l'editor Josep Gregori per parlar sobre la fragmentació del mercat comunicatiu en llengua catalana. Podeu veure el vídeo en aquest enllaç. És un tema pel qual hem mostrat preocupació en diverses ocasions a TaC (veieu aquest apunt recent), i la veritat és que el futur pinta negre. La conversa de Vilaweb transcorre en to pessimista, però la veritat és que hi ha poc marge per a l'optimisme, diria jo quasi que per a l'esperança potser perquè, com s'hi apunta, la cultura que s'expressa en català al País Valencià rep d'una banda i de l'altra.
Em permet destacar ací dues afirmacions de Josep Gregori que em semblen d'especial rellevància:

"Per a una indústria que vol fer llibres o productes en català [des del País Valencià] és important tindre un marc ampli de referència i no circumscriure's a un territori en què ho faria inviable."
"Els mestres són el sector al País Valencià que té més clara la visió de futur de la cultura valenciana."

Aprofite aquesta segona declaració per recordar-vos que aquest dissabte dia 20 Escola Valenciana celebra la seua 7a Nit (i els 25 anys de l'entitat) a Castelló. No hi faltaré!

[El Betlem de la Pigà, Isabel Río i Obrint Pas, guardonats de la VII Nit. Foto: Pica'm.]

VI Nit d'Escola Valenciana

Aquesta nit se celebra la VI Nit d'Escola Valenciana a Calp. Hi ha una assistència prevista de mig miler de persones de tots els àmbits socials i polítics, però especialment educatius, com és obvi. Entre els guardonats de la vetlada hi ha la productora Conta-Conta i la companyia Albena Teatre per la seua contribució a la dignificació de la televisió valenciana, i també Edicions Bromera. Allà hi serem, òbviament i amb molt de gust, per compartir una nit en molt bona companyia.

Gràcies a Escola Valenciana per tantes i tantes coses: per la Gira que s'acaba de posar en marxa de nou, per la nova iniciativa de la Devedeteca, pel Voluntariat pel Valencia, per les iniciatives solidàries, pels premis Sambori i, sobretot, per l'organització de les multitudinàries Trobades, que enguany centraran els esforços en el foment de la lectura en l'àmbit educatiu sota el lema "Trobades lectores".

Hi ha vida (encara) en aquest país.

25 anys LUEV

Avui s'acompleixen 25 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), la norma que va aconseguir, entre altres fites, introduir l'ensenyament del valencià en l'àmbit educatiu.
Però, després d'un quart de segle de vigència, encara estem ben lluny d'haver assolit una presència i ús social equiparables entre el valencià i el castellà. Hi ha les versions triomfalistes, les llavades de cara, les declaracions a la galeria, les promeses "sense embuts" i les campanyes de promoció i publicitat, com si això per si mateix fóra suficient per redreçar la situació actual.
Preferisc cent vegades l'actitud compromesa, combativa i anticonformista (trets que ens fan avançar de veritat) de la federació Escola Valenciana, que celebra els 25 anys de la LUEV amb l'anunci de la creació de l'Oficina dels Drets Lingüístics. Ai, si la política lingüística en aquest país estiguera en les mans adequades...!

Els 200 noms de la catosfera

És genial guanyar (o coguanyar) un concurs sense haver-t'hi de presentar. Bé, i fins i tot sense saber que es convocava. Més encara: assabentar-te del resultat noséquantdetemps després que s'haja fet públic el veredicte. És el cas que ens ocupa: Toni Ibàñez ha tornat del periple grec (benvingut!) i a sota del seu nou logo ha posat una frase que m'ha intrigat. Hi he punjat i... voilà! s'ha desplegat als meus ulls un llistat de 200 blocs seleccionats com a resultat d'un concurs organit¡zat per Òmnium Cultural. I, vés per on, allà que està aquest Tirant al cap envoltat de 199 coguanyadors més. Vanitats a banda, el llistat és una bona excusa per descobrir espais nous a la catosfera. Qui sap, potser hi ha sort i algun d'aquests 200 insignes escollits continua actualitzant la seua bitàcola durant l'estiu!
Per cert que, tafanejant per la web d'Òmnium m'assabente d'aquesta boníssima notícia: la celebració, per primera vegada, del premi Sambori també a Catalunya. Així es va construïnt País!

Actualització 11/8/07: L'amic Joan Josep Isern ha fet un apunt "àgil i despreocupat" sobre el concurs d'Òmnium Cultural.

Propostes per al canvi (i II)

Després de la presentació, passem al contingut.

En l'article "Mitjans de comunicació al País Valencià", Julià Àlvaro, periodista de RTVV, comenta:

"Avui al País Valencià també vivim en una societat antipolítica. Ací les categories polítiques han deixat lloc a les sentimentals: tot és a favor o en contra, els meus i els altres. [...] Per això aquest país és el país de la impunitat política, cosa que porta a la falta d'alternativa. [...] Si tinguérem millors mitjans de comunicació, més plurals, més professionals, més potents, més democràtics, segurament també tindríem un millor govern, i una oposició també millor."

Passem al tema de l'educació, que tracta Diego Gómez, president de la Federació Escola Valenciana, sota el títol "L'escola al País Valencià: un compromís per la llengua":

"Fa més de 25 anys que els primers centres públics començaren l'ensenyament en valencià, i l'abast del treball realitzat a favor de l'ensenyament en valencià ha estat poc significatiu, si analitzem que només arriba al 22% de l'alumnat. [...] Darrerament, alguns pensen que Escola Valenciana és la Conselleria de Cultura i Educació. Res més lluny d'això, encara que ho podria ser, atesa la falta de sensibilitat i la sensació d'incompetència que transmeten alguns dels seus gestors."

Ben contundent, com sempre.

Per últim, l'aportació de Rafa Xambó, intitulada "Informació i educació. Cultura i democràcia", en què descriu de forma molt gràfica la situació cultural d'aquesta comunitat o país:

- Predomini dels productes d'entreteniment
- Consolidació d'un model propagandístic de cultura oficial rígidament controlada pel poder polític
- Predomini de les arts decoratives i abandó o sospita sistemàtica quant a l'activitat artística presidida per l'ús de la paraula
- Evitació del valencià, font de conflicte
- Manipulació ad nauseam de la informació pública

I hi suggereix línies de solució:

"L'alternativa és ben clara: enfortir la societat civil, potenciar i fer créixer la xarxa social, aprofundir en l'ús efectiu dels mitjans electrònics i donar suport a les experiències alternatives en l'àmbit informatiu, educatiu i cultural."

Per començar, ja ens aniria bé. Si som més forts, serem més lliures.

El futur és nostre

M'agrada, i molt, el lema escollit enguany per a les Trobades. "El futur és nostre" va ser una de les consignes més escoltades anit, en el sopar d'Escola Valenciana i en el concert que el va precedir. Vegeu la notícia a Vilaweb, l'entitat homenatjada enguany, i a L'avanç.

Aprofite aquesta entrada per sumar-me, tal i com se'ns demanava anit moments abans de les actuacions de Feliu Ventura i Pep Gimeno "el Botifarra", a la iniciativa engegada per valencianisme.com per reivindicar que a les falles sone, en els moments previs a les mascletades i també en els concerts de la setmana fallera, música en valencià. Com de lluny estem encara d'una mínima normalització! Res sorprenent, atés que, com diu la nota que ha elaborat Escola Valenciana, cap representant de la Generalitat Valenciana ni de la corporació municipal xativina van assistir als actes de la IV Nit, dedicats a commemorar els 300 anys de la batalla d’Almansa.

Ho hem de dir una vegada més: País...

IV Nit d'Escola Valenciana

Fa dos anys va ser al Puig; l'any passat, a vora casa, a Alzira; i enguany, per commemorar de forma simbòlica els 300 anys de la Batalla d'Almansa, a Xàtiva. La Nit d'Escola Valenciana ha esdevingut ja una cita anual ineludible en el meu calendari personal, una festa de la llengua a la qual és un goig assistir. Per això demà tampoc fallaré i, pel que sembla, estaré molt ben acompanyat: més de 350 persones han confirmat ja l'assistència.

El sopar estarà precedit, entre altres actes, per un concert d'Al Tall amb les entrades esgotades des de fa dies i un merescut homenatge a eixe petit miracle que és el Vilaweb que dirigeix amb tant d'encert el valencià Vicent Partal.

El president d'Escola Valenciana, l'incombustible Diego Gómez (vídeo ací), avança que el seu discurs serà, com sempre, reivindicatiu, però positiu i optimista. No debades, el lema de les multitudinàries Trobades serà enguany "El futur és nostre". Amb més gent compromesa com la que impulsa el moviment d'Escola Valenciana, segur que el futur estaria molt més ple d'esperança i d'autoestima.

Tot a punt per al Congrés d'Escola Valenciana

"Si perdem el territori, perdrem el país, perdrem la nostra cultura, perdrem la nostra llengua i perdrem la nostra identitat com a poble." Ho diu Diego Gómez en aquest vídeo, una nova lliçó de periodisme no sectari per part de Vilaweb, com ens recorda Safrà.
Diego deia aquestes paraules en referència al Llibre verd, un treball acadèmic en el qual han participat 17 especialistes coordinats per Carme Miquel. Aquesta publicació s'emmarca dins de l'ambiciós IV Congrés d'Escola Valenciana, que enguany duu per lema "Escola Valenciana i Societat Sostenible", i vol contribuir al debat sobre l'alarmant situació que es viu al País Valencià, "paradigma de la societat insostenible del segle XXI", segons afirmen els organitzadors (i el sentit comú).
Demà dimarts dia 5 a les 18,30 hores s'inaugura el Congrés al Paranimf de la Universitat de València. Una cita imprescindible.

Nota: Aquesta vesprada, ja ho sabeu, tenim una altra cita, aquesta a la llibreria Catalònia.