31 d’octubre 2006
Marc ja està ací
25 d’octubre 2006
Cita a Sarajevo
Un dia, fa molts anys, quan Canal 9 encara semblava que arribaria a ser una televisió normal, hi van emetre un reportatge (que si no recorde malament, mon pare guarda gravat en VHS) sobre un militar croata que regentava una impremta a Carcaixent i que va ser assassinat en estranyes circumstàncies per un espia comunista. Els fets van ocórrer l’any 1969, i el general assassinat, que havia dirigit els camps de concentració en la Croàcia nazi durant la Segona Guerra Mundial, es deia Vjekoslav Luburic. Tot apuntava Ilija Stanic com a autor del crim, però la Interpol no el va poder localitzar mai. Li van perdre la pista a Austràlia.
Ara, vés per on, Francesc Bayarri -extraordinari periodista que avui s'incorpora com a columnista a Levante-EMV- ha investigat el cas durant els últims anys i ha trobat Ilija viu als carrers de Sarajevo, l’ha entrevistat per a un reportatge televisiu i ha escrit un llibre que es titula Cita a Sarajevo. L’edita (per a enveja meua) L’Eixam i es va posar a la venda fa pocs dies. Coincidint amb el llançament (d'una repercussió mediàtica extraordinària en aquest país), el diari Levante-EMV ha publicat diversos reportatges de gran interés. Els podeu consultar ací, ací i ací.
Jo estic completament enganxat a la història i no veig l’hora de llegir el llibre. Ja us diré.
24 d’octubre 2006
L’hegemonia Bromera
Confie no haver traït l’esperit de l’autor amb aquests imprescindibles retalls en la redacció. Qui vulga disposar de l’article complet, pot sol·licitar exemplars a: lespill@uv.es. És un especial ben recomanable.
No sé si Bromera ha dominat d'una manera tan aclaparadora el mercat editorial valencià, però estic del tot d’acord amb Juli Capilla en considerar que la competència sempre és estimulant. Discrepe, en canvi, d’un aspecte: els estímuls no sorgeixen o no han de sorgir només de l’interior de les fronteres autonòmiques. Malament aniríem si així fóra. Mirar-se el melic és el primer pas del panxacontentisme i, doncs, de l’empobriment i del fracàs.
En tot cas, gràcies Juli pel toc d’atenció.
23 d’octubre 2006
Novetats en LIJ
I parlant de bons treballs en l'àmbit de la literatura juvenil, em faig ressò d'una informació que facilita Manolo Bragado en el seu bloc: Rúa Carbón, l'última novel·la de Marilar Aleixandre, ha resultat finalista del Premi Nacional de LIJ 2006. Sembla que la votació final va estar molt ajustada (5 vots a 4), i finalment va guanyar Fernando Marías amb Cielo abajo. Tot i que no hi consta a la web oficial, sembla que és la primera vegada que es nomena un finalista en aquest guardó.
21 d’octubre 2006
Tres actes culturals, tres
20 d’octubre 2006
L'esquerra al sofà
- Quins són els orígens de la derrota del PSPV-PSOE?
- Va ser la corrupció un element que va accelerar l’eixida del poder dels socialistes valencians?
- Han aconseguit els socialistes recuperar la seua imatge d’honestedat?
- Va intentar Joan Lerma buscar fórmules per regenerar el projecte polític abans de la desfeta electoral?
- Com es va produir la fractura interna del socialisme valencià després de les derrotes electorals?
- És possible parlar de l’existència d’un període caïnita en el PSPV?
- Van aconseguir els conservadors el poder al País Valencià només per un moviment pendular de la història?
- Què va obtindre el PP de la seua aliança amb l’empresariat valencià?
- Quan es consolida socialment el PP com a alternativa de govern?
- Quan conclou el PP valencià el procés de concentració del vot conservador?
- Va canviar la posició del PSOE respecte al País Valencià després de l’elecció de José Luis Rodríguez Zapatero com a secretari general?
- Va ser unànime la posició del PP valencià davant la reforma de l’Estatut?
- Quins avanços inclou la reforma de l’Estatut valencià pactada per populars i socialistes?
- Per què el nacionalisme polític s’ha consolidat com una força amb sòlida base municipal, però insuficient per tindre representació parlamentària?
- Com ha afectat al Bloc l’evolució del conflicte lingüístic?
- Ha intentat el Bloc la renovació generacional dels seus lideratges?
- Quina ha estat la relació del Bloc amb el regionalisme d’Unió Valenciana?
- Quin paper ha tingut Unió Valenciana en la política autòctona?
- Com han encarat populars i socialistes la relació amb el nacionalisme polític?
- Quina influència tenen els partits nacionalistes catalans en el valencianisme polític?
- Existeix encara un espai polític per al comunisme al País Valencià?
- Té Esquerra Unida fixats els criteris que han de presidir les seues relacions amb els socialistes?
- Per què resulta tan complicat per a EUPV arribar a acords amb el Bloc?
- Hi ha un ecologisme polític al País Valencià?
- Quina ha estat l’estratègia de l’ecologisme polític per incrementar la seua presència institucional?
- Hi ha un component nacionalista en Els Verds?
- Ha evitat la reduïda estructura d’Els Verds les crisis internes?
- Té una base electoral estable l’ecologisme polític?
19 d’octubre 2006
Batalles del tripartit (editorial)
Aparentment, Enciclopèdia ha guanyat la primera batalla en el tripartit editorial: esbombar les diferències sobre el model de gestió del nou Grup 62 han donat resultat. Al final, sembla que hi haurà una direcció editorial mancomunada, amb representació dels tres principals socis. El País ja apunta noms: Xavier Folch (pare d’Ernest i exdirector del Llull) per part de 62; Miquel Alzueta en nom de Columna; i Jesús Giralt en representació d’Enciclopèdia.
Qui abandona és Ernest Folch, figura que Lara considerava essencial en el nou projecte, i que molt probablement ho hauria estat. Ernest s’arrisca i aposta per implicar-se a fons en l’emergent Grup Cultura 03, del qual ja n’hem parlat en aquest bloc. La premsa va plena de comentaris, i això ens dóna una idea aproximada de la transcendència del(s) fet(s). Diuen que 03 invertirà un milió d’euros en 2007 només en l’editorial i 4’5 milions en la versió catalana per a Barcelona de la revista Time Out. Poca broma.
17 d’octubre 2006
Coberta democràtica
Les obres atrevides necessiten campanyes de llançament novedoses, que siguen d'alguna manera un reflex del contingut que hi trobarà el lector.
16 d’octubre 2006
En braços del mercat
Resulta que Ferran Cremades (guanyador del Joanot Martorell, el Prudenci Bertrana i dues vegades del Sant Jordi) ha publicat la seua primera novel·la en 12 anys. Aquest fet, que per si mateix constituïria una excel·lent notícia, ens arriba aigualit, ja que l'autor ha decidit escriure-la en castellà: es titula Jaime I el conquistador. Òbviament, està en el seu dret (faltaria més!) i li desitgem tota la sort del món.
Deduïm per la confusa informació (s'hi diu que la novel·la la publica l'editorial Martínez "Rosa"...) que Cremades ha fet aquest canvi de llengua per buscar la professionalització. "Prefiero echarme en brazos del mercado", diu textualment. A banda de les reflexions que comporta una afirmació com aquesta (és que és impossible professionalitzar-se escrivint en català?), m'inquieta aquesta declaració:
"Comencé por escribir una versión de cara al público juvenil..., en valenciano, y se la ofrecí a un editor. Luego reflexioné: voy a hacer una novela de veras."Què vol dir, que escriure en valencià no és escriure de veritat o que la literatura juvenil és... no sé, alguna cosa que no arriba a literatura? No em queda clar, perquè més endavant podem llegir que aquest és un llibre "sin rollo de literatura".
Els ulls com a plats. No entenc res, la veritat.
15 d’octubre 2006
La frase de Carlos Fuentes
"Si duplicara mi vida, no leería todo lo que aún quiero leer. Miro mi biblioteca y lloro con melancolía al tomar conciencia de que me faltará vida para leer bien lo que tengo pendiente. Una de mis manías es la de dejar de leer algunos libros de autores a los que quiero mucho. Todavía me quedan por leer dos novelas de Dickens, cinco de Pérez Galdós... Me acicato como lector al decirme: 'Aún tienes algo maravilloso por leer'."
Carlos Fuentes.
La roda de premsa de Lara
"El president del Grupo Planeta, José Manuel Lara, va dir ahir que la Generalitat ha de defensar sens dubte la literatura en català però que 'tant o més que això, s'ha de preocupar per la cultura en altres llengües feta a Catalunya'."
14 d’octubre 2006
1.000 Brétemas
Brétemas és per a mi un espill en el qual no em fa res confessar (com ja ho vaig fer ací) que m'hi mire tots els dies per a aprendre. Felicitats, Manolo, i per molts anys!
Intel·lectuals trànsfugues
I al fil d'aquest debat revisionista, jo em pregunte: quins casos semblants de personalitats del món de la cultura vinculades al franquisme i orgulloses del fet tenim a casa nostra, si és que en tenim cap?
Amb el lector de fons
D'entre les assenyades observacions que hi reflecteix sobre l'ofici del llibreter, trobem afirmacions com aquesta, que convida a la reflexió:
"És habitual que els professors no es molestin a assenyalar quins títols es troben ja únicament a les biblioteques. Una selecta minoria no ha descobert encara que la indústria editorial ha continuat funcionant després que ells obtinguessin la plaça. És per això que molts estudiants se sorprenen quan descobreixen que bona part de la bibliografia no es pot comprar."
13 d’octubre 2006
Tres regions espanyoles a Frankfurt
"En Francfort habrá autores de la cultura catalana de tres regiones españolas".
11 d’octubre 2006
Books in Catalan
I sobre la cultura catalana i Frankfurt volia tornar un moment, perquè em sorprén que, entre la gran quantitat d’informacions que s’han publicat sobre el programa, programa, programa i les inacabables reaccions dels polítics es parle tan poc de la feina dels editors. No em consta, per exemple, que ningú s’haja referit ni de passada (si algú em vol desmentir, li agrairé l’enllaç) al Books in Catalan. Es tracta de la tradicional publicació que elabora l’AELC de cara a les fires internacionals, i on els editors que volen, hi publiquen fitxes sobre alguns dels títols que consideren “exportables” per tractar de vendre’n els drets. L’editor que hi vol participar, passa per caixa.
Si entenem que el nivell d’aquesta publicació pot servir per calibrar l’interés dels editors per la cita alemanya (no ho oblidem mai: una fira d’editors), em sembla que tenim les piles ben carregades. D’entrada, enguany s’ha canviat radicalment el disseny, que bona falta feia. S’ha apostat per una línia més moderna, més clara i atractiva, i en compte d’una revista, se n’han fet sis: una per a llibres de ficció, una altra per a no ficció, i una tercera per a la literatura infantil i juvenil; tres publicacions que estan disponibles en anglés i en alemany (fins ara, només en anglés) i, també per primera vegada, en línia (encara en proves).
09 d’octubre 2006
La millor novel·la per a Frankfurt
Un passeig per The Guardian avui i ens assabentem que, a les portes de conéixer el guanyador del Booker d'enguany (orfe de grans noms entre els finalistes), han elaborat una enquesta similar per determinar la millor novel·la d'autor anglés, irlandés o de la Commonwealth (els mateixos que poden optar al Booker) de l'últim quart de segle. Les votacions les fan escriptors i crítics. No es diu qui vota qui, però The Guardian revela (com de passada) que un escriptor es va votar a ell mateix. Això és el que diríem "ser conseqüent", no?
El guanyador ha estat Desgràcia, del també Nobel J.M. Coetzee. Columna en va publicar la traducció. Amis, Burgess, McEwan i Ishiguro estan entre els finalistes. A més distància trobem Banville i dos autors de LIJ: Philip Pullman i J.K. Rowling.
En aquest bloc, la gent mostra la seua opinió (majoritàriament discrepàncies) sobre el resultat. I és que tots els llistats són polèmics, creen debat i fan que es parle de llibres i que destaquen determinats autors. Per què no importem la idea i escollim el millor llibre de la Catawealth de cara a Frankfurt 2007? Jo llance l'ham...
El dia de "la Comunitat"
Però aquest optimisme desfermat em cau als peus quan constate amb vergonya aliena, una vegada més, que Levante-EMV és incapaç de posar un corrector lingüístic en plantilla o simplement de passar els textos que li arriben pel SALT (descàrrega gratuïta): fins a quan permetran que els blavers d'UV o el president de la Diputació de València escriguen (si més no, en el seu diari) "Valéncia", "chiste" o "Madrit"? A mi em sembla que ja està bé, no?
Jo, per si de cas, tinc cura del que de veritat m'importa i he comprat (per primera vegada, ho confesse), la tradicional mocadorada. Perquè avui és també el Dia dels enamorats valencians. O això diuen...
08 d’octubre 2006
La presència fantasmal
A partir del momento en que empecé a leer por obligación, o sea, desde que tuve que leer, primero como lectora para otras editoriales y luego como editora yo misma, la naturaleza misma del placer de la lectura cambió radicalmente. Ya no leí sólo para complacerme a mí o instruirme yo, sino también para complacer e instruir a un lector hipotético que, por encima de mi hombro, empezó a compartir conmigo la lectura del mismo libro. Al principio me costó hacerme a esa presencia fantasmal a mis espaldas, pero hace ya mucho tiempo que me he acostumbrado a ella; tanto, que a veces hasta decide por mí…
Enhorabona i moltes gràcies.
07 d’octubre 2006
Sectarisme espanyol
Sembla que estem en el bon camí!
Per cert: repercussió de l'esdeveniment als mitjans de comunicació valencians = cap, zero, res, buit, ni paraula, mut.
06 d’octubre 2006
Cultura catalana molt singular
La veritat és que t'assabentes de més coses des de casa que dins d'aquell monstre de recinte. La premsa en va plena, d'informacions de tots els colors. Sembla que el programa presentat és ambiciós i ha impressionat el director de la Fira, Jürgen Boos. I un home que afirma tenir el Tirant a la tauleta de nit inspira confiança, sobretot si és alemany.
Per fi hem escoltat de les autoritats la frase que semblava prohibida: "la literatura catalana és la que s'escriu en català", ha dit Mascarell. Toca, ja era hora. M'agrada l'optimisme del conseller: diu que encara confia poder afegir el País Valencià a la llista d'organismes implicats. Si vol tornar a la realitat, li recomane que llija la premsa autòctona un dia qualsevol. Per exemple, avui. Una altra cosa no, però singulars, som molt singulars.
I acabe aquest apunt amb un to d'optimisme, amb l'estima per la llengua (la "llenguadiversitat") que m'encomana Biel Mesquida des de la distància:
"Estim la meva llengua perquè des de petit he sentit i he pensat el món a través dels mots dels meus familiars, camperols i ciutadans, que parlaven amb paraules de Llull i així m'ensenyaren el nom de cada cosa, perquè de més gran he après, he pensat, he sentit, he vist, he estimat, he escrit i he viscut en català".
05 d’octubre 2006
Pelant cebes
Todos debiéramos ser autocríticos con nuestro pasado, sobre todo con el que fundó y explica nuestro espinoso presente, hablo de julio del 36. [...] Pero no ha habido en España un solo caso de autocrítica verdadera. Ni de arrepentimiento. Y, si aceptamos que el golpe militar y el franquismo fueron un error histórico terrible, deberíamos esperar algún gesto como el de Grass. Pero ningún franquista se ha arrepentido, no.
Suso de Toro tiene un entendimiento de España del que discrepo de fondo. Me puse a leer su novela Hombre sin nombre con prevención. Me equivoqué. Es una novela excelente, de arquitectura sólida y muy sugerente escritura.
04 d’octubre 2006
La donació del segle
03 d’octubre 2006
La trama de Banville
Bromes a banda, l'entrevista que signa Virgínia Mascaró és ben interessant, i no ha fet sinó eixamplar el ressò de la novel·la, que ja ha aconseguit arribar a la segona edició en la versió de Bromera. Hi ha alguna cosa en El mar que resulta hipnòtica, atractiva i suggeridora. Per això el llibre ja s'ha posicionat, contra tot pronòstic, en les llistes dels més venuts. Marta, responsable de La Central de Barcelona, em comentava al Liber en acabar l'acte de lliurament del premi Boixareu Ginesta que ells el tenen en el número 1 dels més venuts en català i en castellà.
Un bon senyal que demostra, una vegada més, que la literatura de qualitat també interessa molta gent.
02 d’octubre 2006
La premsa "100% valenciana"
Ara, sis anys després, Reyna i Carrascosa han trencat palletes, els zaplanistes estan en perill d'extinció i el coronel (tan poderós en altres temps) no té qui el llija. Diuen (perquè l'invent fa temps que va abandonar l'OJD perquè no els tragueren els colors) que la tirada no arriba al miler d'exemplars. Encara me'n semblen molts.
Per accelerar la seua desaparició, fa mesos que s'especula amb la creació d'un nou pamflet anticatalanista pagat amb diners públics (o quasi, ja m'enteneu, perquè favor amb favor es paga). El monstre (com l'han batejat al bloc Pixelades) ja té nom: Valencia hui. Malva-rosa connection comenta que encara no s'han decidit cap a on va (si és que finalment hi ha d'anar) l'accent a la capçalera. La solució a l'enigma filològic, el dia 9 d'octubre, data prevista per al número zero.
El Grup 62, sota la direcció de Planeta
I, com també era previsible, comencen els moviments en els guardons literaris que controlen o publiquen les editorials "ajuntades": Planeta ha arribat a un acord amb el govern d'Andorra per apujar la dotació del Ramon Llull fins els 90.000 euros. Aquest compromís deixa en l'aire la reconversió del Carlemany, un premi històric que fins ara patrocinava el govern andorrà i que publicaven Columna i Proa, dos segells integrats en el nou grup.
I això que el procés de fusió encara no està tancat del tot!