Per una València més "literària"

L'any 1474 va eixir dels tallers de Lambert Palmart, al barri del Carme de València, el primer llibre literari imprés a la península ibèrica: les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria. A la Universitat de València se'n conserva un únic exemplar, que perviu com a testimoni silent d'un passat en què la innovació i la cultura literària eren clau en una ciutat rica.
Aquest podria ser un excel·lent punt de partida sobre el qual construir un pla integral que reivindique la València literària d'abans i d'ara mateix: difondre el Segle d'Or patrimonial i bibliòfil, potenciar l'edició actual, fer visible el talent dels nostres millors creadors, reforçar la feble xarxa de llibreries independents, innovar en l'àmbit bibliotecari, impulsar plans de foment de la lectura reals, tangibles, efectius, i generar circuïts i sinergies en el món del llibre i amb els veïns i visitants.
Turisme cultural, si ho voleu. Intern i extern.
Edimburg és un dels millors exemples al món de ciutat que s'estima els llibres, les lletres i l'edició, A hores d'ara impulsa un "barri literari" dins d'un pla d'actuacions en aquesta línia global i sostingut en el temps. Seria factible, una iniciativa semblant al cap i casal? Les autoritats valencianes han viscut durant les últimes dècades d'esquena (quan no directament enfrontades) a la lletra impresa. Tenim un món per descobrir, està (quasi) tot per fer! Posats a somiar en transformacions positives dins de l'onada revitalitzadora que vivim, fixem-nos en models d'exit com el d'Edimburg i siguem ambiciosos en la construcció d'una ciutadania més culta.  València i els valencians bé ens ho mereixem.
Recursos (i no em referisc als diners) no ens en falten.

Educació lectora i literària en el segle XXI

Ja està obert el termini de preinscripció a la primera edició del Diploma d'Educació Lectora i Literària en el segle XXI que impulsa la Universitat de València en col·laboració, entre d'altres, amb l'AEPV i FULL (Fundació Llibre i Lectura). 

Es tracta d'un postgrau que es presenta com "una formació especialitzada i professionalitzadora del professorat tant per als futurs mestres d'educació Infantil i Primària com per als mestres en actiu dels nivells educatius que no han tingut oportunitat d'aprofundir en els coneixements per a l'educació lectora i literària en el context actual. Els objectius principals d'aquest diploma d'especialització són, entre altres, a reflexionar sobre el fet de llegir, aprofundir en la didàctica de la lectura en els diferents nivells educatius, desenvolupar i millorar la competència lectoliterària docent i dels diferents nivells professionals de l'ensenyament de la literatura i la lectura, així com promoure pràctiques innovadores de recerca i millora professional."

Hi farem una petita aportació docent dins del mòdul Agents i factors implicats en l’educació lectora i literària. Trobareu més informació del curs en aquest enllaç.

La bombolla dels premis ha esclatat

"Fins fa poc, cada institució, cada poble, cada vil·la gran o menuda volia disposar (i disposava) del seu certamen literari propi. Si no tenies un auditori, una piscina coberta i un guardó de poesia o narrativa (els més ambiciosos abraçaven també l’assaig i el teatre) no eres ningú en l’imaginari que imaginaven. I així, encadenant flors naturals i sopars amb parlaments grandiloqüents funcionaven les coses, fins que un dia un regidor de Cultura va suplicar als membres d’un jurat, lletraferits reunits per a l’ocasió, que deixaren deserta alguna de les modalitats que debatien. “Qualsevol”, en concret. No havia llegit ni una sola línia del mig centenar d’originals presentats (cap gènere no l’atreia tant per a fer aquest pas), però necessitava compensar partides pressupostàries i retallar, retallar, retallar.
D’aquesta manera detectàrem el principi del final de la bombolla dels premis literaris. Un primer avís al qual s’hi van sumar prompte altres fórmules d’estalvi, com ara la baixada de dotacions, la supressió de modalitats, el canvi d’editorial privada a publicació local semiclandestina, la mort silenciosa per inanició d’un bon grapat de certàmens i una derivada enginyosa: la reconversió a biennals de guardons que fins aleshores es convocaven cada any. I enteneu “biennals” en un sentit ampli: bé pot ser cada dos anys o, senzillament, mai més.
Seria veritablement il·lustratiu fer un mapa complet dels premis que han desaparegut al nostre país en els últims anys sense deixar rastre ni provocar laments: el Far de Cullera de narrativa juvenil, els Vila d’Almassora, el Bancaixa de Narrativa Vicent Andrés Estellés, el Vila de l’Eliana, el Vila de Teulada, els Ciutat de Borriana, l’Empar de Lanuza de Meliana, el de narrativa juvenil Ciutat de Benicàssim, els Ciutat d’Elx, el premi de novel·la juvenil La Safor, que va ser flor d’un any... I hi podríem incloure, entre molts més que deixem pel camí, l’Enric Valor infantil que va prometre la Diputació de València ara fa dos anys “per unanimitat dels partits polítics presents en la Corporació” i del qual no hem tornat a tenir notícia. Deu ser que, una vegada venuts els titulars i la foto, ja s’havia assolit l’objectiu.

Alguns, com els de Vila-real o els Ciutat de València, han esborrat gèneres de les bases i han reduït la dotació econòmica fins un 70 %. El veterà Ciutat d’Alcoi de teatre ha passat de literari a “projecte de producció escènica”. Els Soleriestruch de Castelló de la Ribera canvien enguany de nom i han provocat la dimissió del jurat i l’eixida de l’editorial (Bullent) que els publicava. Però el desficaci i la desfeta van més enllà. N’hi ha, de premis, com l’Enric Valor de la Diputació d’Alacant, que estan pendents de lliurar-se des del mes de febrer [[actualització: aquest dimarts es van lliurar, per fi]], i d’altres que, senzillament, no s’han convocat encara al juny: el Carmesina, un referent infantil; el Xaro Vidal de Carcaixent, sense notícies des del 2012; els juvenils de Paterna; els Ciutat de Xàtiva o el de literatura eròtica de la Vall d’Albaida, un guardó singular que “per falta de pressupost” s’anuncia ara biennal.
Haurem de reconéixer que s’ha abusat del recurs dels premis a obra inèdita, però no oblidem que són l’únic suport de moltes institucions en la literatura pròpia. Més enllà d’això, en massa casos no hi ha res més. Fixem-nos, si no, en els pressupostos del cap i casal. Quan desapareixen, els nostres governants deixen, ras i curt, de promoure la literatura i la lectura en valencià. Ara que els premis van de davallada, convindria repensar l’estratègia i recordar que hi ha moltes alternatives útils: des dels plans municipals de foment lector ben dissenyats fins a la creació de circuïts de presentacions, clubs de lectura, programes d’estímul a la difusió del llibre en l’àmbit local o comarcal o la potenciació de guardons de la crítica a obra publicada, amb repercussió social i en vendes. I, ben muntades, aquestes accions també permeten incloure el moment estel·lar dels discursos polítics... amb foto inclosa!"

Article publicat al Quadern d'El País el 26/6/14.

Mètodes 'infal·libles' per a fomentar la lectura

Entre els diversos reptes que hem d’acarar conjuntament pares, mares i professorat està el foment de la lectura com a eix vertebrador de la maduresa cognitiva dels infants. D’una banda, és important la tria i la manera de presentar i recomanar les lectures prescriptives que integrem en el currículum educatiu i en el pla lector del centre. Són títols seleccionats amb criteris didàctics i/o pedagògics que els faran créixer des d’un punt de vista intel·lectual, que generen debat, reflexió i aprenentatge a  l’aula. D’altra banda, però, per promoure amb més efectivitat la lectura entre els infants necessitem el complement imprescindible en l’àmbit familiar, on hem d’estimular la lectura sobretot lúdica, la que els atrapa pel pur plaer de llegir, la que comenten en els amics en el seu temps de lleure, la que ompli d’aventures  i estímuls el seu dia a dia. I com ho aconseguim, això, a casa?
Per provocar que el cuquet de la lectura els pique la curiositat, hem de desplegar un ampli ventall de recursos, i fer-ho de manera gradual, amb constància, paciència, esforç i sumant complicitats. El programa LECXIT que impulsa la Fundació Jaume Bofill disposa d’un recurs gratuït per a les famílies: El mètode definitiu per tenir fills lectors. Sota aquest títol pretesament provocador hi trobarem indicacions i consells (que no són miraculosos) perquè pares i mares fomenten la lectura en coordinació amb els centres educatius.
D’entrada, el més efectiu sempre és l’exemple: que ens vegen llegint. És difícil, tot i que no impossible, fomentar l’hàbit lector en una personeta (fill o filla) si no prediquem, poc o molt, amb l’exemple. Lectura de llibres, és clar, però també revistes, guies de viatges, periòdics, suplements dominicals, còmics… En qualsevol suport o format, en paper o digital, a qualsevol hora del dia i sense necessitat d’excusa prèvia. Han de veure els llibres accessibles, repartits per diverses estances de la llar, provocant-los sempre a mà, disponibles per ser oberts i gaudits. A casa hem de donar llibertat absoluta per a la tria de títols. No importa si ens sembla que són fluixos o de poca qualitat literària. Són ells qui s’han de sentir seduïts per aquell llibre, no nosaltres. El que vertaderament ens ha de preocupar és que s’ho passen bé llegint aquestes obres, perquè un llibre els conduirà a un altre, i un altre al següent i així, si tot va bé, fins que interioritzen la necessitat que tenim tots els lectors de completar les nostres jornades amb una estona de lectura gratificant.

Publicat a El Diari de l'Educació, de la Fundació Jaume Bofill, l'11/6/14.

Quins llibres comprem (i on) els valencians?

Fa uns anys, en una reunió protocol·lària (és a dir, sense contingut real) amb una persona que estrenava càrrec en l’organigrama de la Generalitat, els editors plantejàrem, una vegada més, la necessitat d’emprendre accions urgents per a fomentar la lectura en valencià. La resposta política a l’altra banda ja avançava una gestió vàcua: “I què puc fer jo, per la lectura?”. Pel to quedava clar que no demanava ajuda o idees al sector; senzillament havia decidit que no faria res en absolut. I així va ser, tot i que la cosa llibresca era competència directa seua. Aquest és el nivell que hem tingut quan encara disposàvem d’alguns euros al calaix comú…
El panorama, és evident, no ha millorat. En l’actualitat ni tan sols s’elaboren enquestes sobre hàbits de lectura i compra de llibres al País Valencià. Sense dades, el problema (per a ells) desapareix. Aquells estudis, però, tot i les seues mancances, ens permetien constatar que, el 2010 (última dada disponible), només un 3,8% llegia habitualment en valencià. Potser continuem estancats en aquest percentatge ridícul. Però, és clar, què hi pot fer un govern... sinó deixar de pagar enquestes incòmodes?
Dit això, fem autocrítica. No solament ens calen investigacions anuals sobre l’evolució dels índex de lectura i el comportament dels usuaris; necessitem també, en paral·lel, informació puntual, quotidiana, que reflectisca el comportament real dels lectors en la nostra llengua. Sobta, i molt, l’absència d’un instrument tan senzill (i econòmic) com les llistes de vendes dels llibres en valencià. Cap mitjà, ni cap institució ni organisme ni associació ni gremi elabora o publica una relació dels títols que més se sol·liciten a les llibreries del nostre país. I no es tracta només d’una eina prescriptiva útil per als lectors, que poden (o no) guiar-se pels gustos d’altres lectors, sinó també una manera d’evidenciar el que de vegades queda massa silenciat: que el llibre en valencià també es ven, que té compradors, que batega i té vida, present i futur. Que (pocs o molts) té lectors.
I en podria tenir molts més si aquests lectors trobaren els títols amb més facilitat. En moltes poblacions del nostre país ni tan sols no hi ha llibreries, només papereries o quioscos on la presència d’obres en llengua pròpia és encara més testimonial que a les grans superfícies. Les biblioteques públiques i els centres de lectura del nostre país podrien suplir aquesta carència exhibint als usuaris les novetats en valencià i mitjançant en la possible venda, a l’estil del programa pilot que durà a terme la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya a partir de la tardor. Alerta! No s’hi proposen vendre llibres a les biblioteques, sinó vehicular-ne les comandes mitjançant convenis amb llibreries de proximitat. A priori, una proposta positiva interessant.
Conéixer l’oferta i tenir-la a l’abast. Visibilitat i accessibilitat. Aquests són dos dels reptes principals que ha de superar el llibre en valencià. Desentesa l’Administració pública de les seues responsabilitats (allò de protegir la llengua i la cultura pròpies, etcètera), la pilota està clarament a la nostra teulada. Ja que no tenim pressupost, fem bon ús del recurs que més bé caracteritza el sector: la creativitat.

Article publicat al Quadern d'El País el  29/5/14.

Contes en família

Pares, mares, iaios de Riba-roja de Túria i rodalia, aquest dijous dia 20 de febrer a les 18h tenim una cita a la Biblioteca II per a la sessió "Contes en família". Parlarem de foment lector en l'àmbit familiar, i del Mètode definitiu per tenir fills lectors. 

Si us abelleix compartir experiències de promoció lectora, ens hi veiem. Podeu venir amb els xiquets... reserveu plaça!

2014, un any de gestes

Grafitti de Bansky al mur que rodeja Palestina.

Fa tot just un any pronosticàvem que el 2013 seria (molt) millor que el 2012 que aleshores abandonàvem. A hores d'ara, no sabria dir si l'encertàrem o no: el 2013 ha esta un any molt, molt dur. Per sort, ja acaba. I no acaba malament del tot, perquè aquests 365 dies ens han servit per començar la reconstrucció que segueix tota desfeta. 

En el terreny professional, l'herència del 2013 ens ha portat a engegar col·laboracions docents amb la UOC; hem tingut el plaer d'acompanyar autors com Isabel-Clara Simó o Joan Francesc Mira en la promoció dels seus ben recomanables treballs literaris; el Mètode definitiu per tenir fills lectors ha continuat gaudint de bona acollida (ací i ací); han aparegut algunes entrevistes ací i allà; hem iniciat una col·laboració estable amb el suplement Quadern d'El País; hem posat la primera pedra d'un bell edifici de formació de professionals del món de l'edició que construïm a la UIMP; hem llegit grans llibres i hem assessorat diversos autors, editors i institucions que queden en el secret de sumari, però a les quals estic enormement agraït per la seua confiança i per la seua tenacitat. 

Però el més important de tot: ha començat a rodar un projecte del que encara hem parlat molt poc en aquest blog, l'Agència Gesta, mitjançant la qual realitzem serveis editorials integrals, representació d'autors, consultoria editorial i comunicació cultural. A això ens dediquem, si algú ens pregunta. I estem oberts a tot. El primer fruit d'aquesta aventura ha estat la publicació de Tierra de saqueo, de Sergi Castillo, que ja va per la segona edició a Lectio. N'hi ha més projectes en marxa!

En 2013 hem sembrat, també, algunes llavors d'esperança que en els pròxims mesos començaran a donar fruits. Perquè el 2014, n'estic convençut, és l'any dels grans reptes, de les gestes, de les complicitats, de la cooperació, de la reconstrucció, de la reinvenció, de la revolució, si és que cal (i ens cal). Volarem, si el vent ens és favorable, per enlairar-nos més enllà del mur que s'aixeca entorn nostre. Segur que des de dalt tot es veu d'una altra manera. Amb més pau i, qui sap, també llibertat. A la façana dels nostres somnis continua intacta la pintada que ens guia per la vida: "Amor, humor, respecte". Tres premisses que continuarem recordant i conreant cada nou dia de l'any que encetem. Perquè, com Estellés, jo també pense d'una manera humil que ha arribat l'hora...

Bon any!!!

LECXIT del Mètode

Mesos enrere celebràvem ací que El mètode definitiu per tenir fills lectors havia superat les mil descàrregues gratuïtes. Doncs bé, ara la Fundació Jaume Bofill em comunica una altra bona notícia que em fa il·lusió compartir en aquest blog: el llibret en versió física s'està reimprimint, i aviat n'hi haurà 2000 exemplars més per contribuir a fomentar la lectura en l'àmbit familiar dins del programa educatiu LECXIT, que no para de créixer.

Un plaer!!

Lectura virtual compartida

El pròxim 16 d'octubre la UOC posa en marxa, juntament amb la llibreria La Central, un curs vertaderament innovador: el Gabinet Virtual de Lectura. Avançàvem la notícia abans de la no-desconnexió per vacances; ara ja és del tot oficial. Sota la direcció de Jaume Subirana, i com a primer pas d'un ambiciós projecte integral de foment de la creació i la difusió literària anomenat "Scriptorium", un equip de consultors formats per l'agent literària Carlota Torrents, l'escriptor Toni Sala i un servidor (que estaré al càrrec de l'aula en castellà) ens aventurarem a aquesta tasca il·lusionant de guiar en el procés de lectura l'alumnat.

No es requereixen titulacions prèvies, ni hi haurà exàmens ni treballs de final de curs. Per superar aquest projecte educatiu, equivalent a 3 crèdits ECTS, el requisit indispensable és gaudir plenament de la lectura compartida i opinar obertament, debatre als fòrums aspectes de l'obra, relacionar-se amb lectors amb gustos afins, conéixer l'escriptor que participarà al debat i, en definitiva, aprendre tots plegats d'aquesta experiència capdavantera que tindrà continuïtat en el futur.

Les obres seleccionades per a aquesta primera fornada, són: Cuentos rusos, de Francesc Serés; Sunset Park, de Paul Auster; Mi querida vida, d'Alice Munro; Limonov, d'Emmanuel Carrère, y Soy un gato de Natsume Soseki. Els alumnes rebran aquestes cinc obres en format digital.

El període de matrícula ja és obert. Ens acompanyeu? 

Teniu tota la informació en aquest enllaç.

Books Are My Bag

 

Aquest dissabte se celebra a la Gran Bretanya i Irlanda la Big Bookshop Party, una festa a les llibreries que significa alhora el tret d'eixida de l'ambiciosa campanya Books Are My Bag. N'hem parlat al blog del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació de la UOC, i també se n'han fet ressò al digital cultural Núvol.

Paga la pena conéixer aquesta experiència, aprendre'n el funcionament... i importar els bons resultats que se'n deriven!

 

"Books Are My Bag ens recorda que les nostres lectures són el nostre equipatge més preuat, i vol convertir els clients en usuaris satisfets que valoren el treball dels llibreters i fan visible el seu orgull de comprar en llibreries. Per això es distribuiran ja d’entrada més de 260.000 bosses de cotó amb el lema ben visible."

Pensaments vibrants

A l'exili inesperat d'Orpesa he gaudit aquest estiu dels Plans de futur (Proa) de Màrius Serra. En tenia moltíssima curiositat i ganes, per l'afecte envers l'autor, pel guardó, per les crítiques, per les recomanacions i perquè el 2011 vaig contribuir a recuperar la seua primera novel·la, L'home del sac (Bromera), en la qual es desplegaven ja molts dels recursos que l'han dotat de personalitat en el món de les lletres catalanes (i més enllà). Especialment el gust pels jocs lingüístics (Ferrans que s'aferren, bromes per sortir de les bromes...). D'aquella promoció conserve una anècdota molt divertida relacionada amb aquesta qüestió que contarem (potser) un altre dia.

No faré una crítica de la novel·la, perquè a hores d'ara ja s'han fet totes les possibles, ben merescudes. Però permeteu-me destacar un paràgraf preciós en què l'autor transmet la sensació profunda que s'apodera de nosaltres quan llegim amb deler una obra que ens apassiona. Disculpeu si no us la contextualitze, però em sembla que s'entén perfectament:

"Ja fa dies que el rei de la Ferriteca és el Curs d'àlgebra superior, de Joseph Alfred Serret, un dels llibres en francès que el Ferran t'ha portat de la Biblioteca de Catalunya. En fas una lectura apassionada. Ahir em vas arribar a dir que no el penses tornar, com si en tornessis mai cap!, però ja es veu que aquest és especial. T'espio i certament et deu agradar molt, perquè tot sovint fas uns sorollets amb la llengua que no t'havia sentit fer mai, com els espetecs golafres de qui mastega una llepolia amb fruïció. En llegeixes un fragment en silenci, atent com si t'hi anés la pell, i quan et sembla que has atresorat prou informació tanques els ulls per assimilar el que acabes de llegir i t'ho deus repetir mentalment, sense sil·labejar-ho. Llavors és quan fas els sorollets. M'agradaria entrar en el teu cervell just en aquest moment de màxima concentració. Estic segura que hi sentiria una melodia feta de pensaments vibrants, una música agradable que em faria completament feliç perquè no l'hauria d'entendre ni explicar. Només sentir-la. Sentir. Podria prescindir de la raó, que encara ara m'enpeny a intentar conèixer el significat exacte de cadascun dels teus pensaments, i deixondir-me amb les melodies que deuen compondre les teves percepcions. Pura música."

Una deliciosa llepolia, Plans de futur!.

El procés editorial

Edicions 96 té un catàleg com més va més divers, centrat fonamentalment en el món de l'ensenyament en valencià. Aquesta aventura editorial té el seu pilar central en les populars Agendes Escolars, un material didàctic personalitzable molt útil en les diverses etapes educatives. 

En el vídeo que encapçala aquest apunt hi trobareu un recorregut senzill i alhora ben il·lustratiu sobre la filosofia, les motivacions i el treball que hi ha al darrere de les agendes, una experiència extrapolable a l'activitat que generen moltes altres propostes editorials. Una bona iniciativa, perquè posa en valor la feina dels professionals que intervenen en el procés editorial (editors, dissenyadors, impressors), així com la recepció que té per part dels usuaris (professorat i alumnat).

Gabinet Virtual de Lectura La Central-UOC

Ara que tothom està de vacances, xalant, és el moment de fer una petita confessió als qui encara teniu un ull a la xarxa: enguany no tanquem la paradeta. Aquest estiu ens quedem de guàrdia. Podeu deixar-hi els nens. Hem viscut uns mesos moguts, i tenim per davant una tardor plena d'acció i, sobretot, de reptes engrescadors. Cal preparar i estar preparat per a noves gestes.

Em fa molta il·lusió avançar ja ací una de les iniciatives en les que participaré a partir d'octubre: el Gabinet Virtual de Lectura La Central-UOC, que forma part d'un projecte més ampli anomenat "Scriptorium UOC". Des del Gabinet pretenem traslladar a la xarxa el plaer de llegir i de compartir lectures, amb llibertat horària i a partir d'una tria de grans textos elaborada per la llibretera de La Central Marta Ramoneda. L'equip més visible del Gabinet el completen Toni Sala, Carlota Torrents i Jaume Subirana, que n'és el director. Una companyia excel·lent!!

El curs, que té una certificació de 3 crèdits ECTS, es realitzarà en dos grups: un en castellà i un altre en català. Jo moderaré el primer. Així, durant 15 setmanes (fins gener), llegirem i comentarem cinc títols de narrativa contemporània vertaderament abellidors: Cuentos rusos, de Francesc Serés; Sunset Park, de Paul Auster; Mi querida vida, d’Alice Munro; Limonov, d’Emmanuel Carrère i Soy un gato, de Natsume Soseki.

La matrícula al Gabinet inclou la recepció de tots aquests llibres en format digital, així com un material de presentació de les lectures i la participació en el debat virtual amb alguns convidats especials (autors, editors, crítics, traductors).

En aquest enllaç hi trobaràs més dades.

Comencem el 15 d'octubre... T'hi apuntes?

 

L'auge dels clubs de lectura virtuals

Hem publicat un nou article al blog del postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació de la UOC. Aquests dies, al curs Tecnologia digital i promoció de la lectura estem tranctant la matèria des del punt de vista dels lectors, i l'últim treball que demanem als alumnes consisteix a desenvolupar una proposta de Club de lectura. És en aquest context que hem recopilat informació al respecte, així com diversos enllaços sobre experiències d'èxit de clubs de lectura en l'entorn virtual: del nostre Què llegeixes, que ja ha acomplit 5 anys de vida, al model americà amb major penetració Goodreads, tot travessant un ampli ventall de possibilitats. Un model de socialització i foment de la lectura en expansió.

Podeu llegir l'article en aquest enllaç: "L'auge dels clubs de lectura virtuals".

L'èxit de Goodreads en xifres

A la web Actualidad editorial veiem aquesta infografia sobre Goodreads en xifres. Certament impressionants. I és que els lectors, prosumidors, són cada vegada més curiosos i inquiets, amb ganes de participar del fet literari, de crear comunitats, xarxes, nexos d'unió per compartir gustos i aficions.

Algun dia arribarà algun inversor amb diners (i, per tant, estranger) i veurà les potencialitats de Què Llegeixes? per esdevenir el nostre Goodreads...

Entrevista a Boolino

Boolino és una xarxa social que té per objectiu fomentar la lectura entre infants i preadolescents. Mitjançant notícies i recomanacions, crea complicitats entre els usuaris, que s'hi recomanen obres entre ells. Aquesta eina ens permet no només estar al dia del que s'hi cou en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil; també participar i descobrir consells i propostes literàries d'interés per als nostres fills. I fins i tot comprar els exemplars que ens interessen. Un model de negoci innovador i amb molt de futur.

Aquesta setmana, Boolino publica una entrevista amb un servidor, i em fa molt feliç perquè ens permet parlar de foment lector, de la nova edició de Llegir per a créixer, dels Llibres de Marc i Andrea, de la tecnologia aplicada al llibre infantil, de l'experiència d'editar i d'alguns títols infantils que m'estime especialment.

M'ha fet una il·lusió especial que encapçalaren l'entrevista amb el dibuix d'Enric Solbes (dalt) que va il·lustrar la portada de la primera edició de Llegir per a créixer, un llunyaníssim mes de maig de 2006. Si ha plogut, des d'aleshores...

• Entrevista en català.
• Entrevista en castellà.

Mil descàrregues!

La bona gent de la Fundació Jaume Bofill em comunica amb il·lusió que la guia El mètode definitiu per tenir fills lectors que vam publicar a mitjans de l'any passat ha superat ja les 1.000 descàrregues del format gratuït. Mil descàrregues! A aquesta difusió cal afegir els 1.500 exemplars físics que s'han distribuït entre els participants del programa LECXIT. Compartisc plenament la seua alegria pel bon resultat d'aquesta experiència, perquè significa que continuem divulgant els beneficis i les bondats de la lectura en l'àmbit familiar. 

Si no el teniu encara, podeu descarregar-vos el PDF en aquest enllaç. Passeu la veu!!

Editar per a joves

Al bloc d'Elsa Aguiar, "Editar en voz alta", sempre trobem apunts d'interés per a l'ofici. Aquesta setmana, hi publica una reflexió ("¿Proteger o protegernos?") al voltant de la (sobre)protecció que sovint exercim els editors en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Qui selecciona les obres que considera "adequades" per a una edat determinada (tenim tendència a classificar cada llibre en gèneres, col·leccions i etiquetes d'edat, cosa que no ocorre en altres països del nostre entorn) i quins paràmetres utilitza per mesurar la conveniència o inconveniència d'un text literari concret, la seua duresa o el seu grau de transgressió o provocació... Potser, qui ha de jutjar aquests elements té un record selectiu de la seua pròpia infantesa, o ha perdut la connexió amb la voluble realitat de l'infant o el jove actual. I tot això, explica l'editora d'SM:

"Me hace plantearme si al rechazar una novela para niños por demasiado dura pensamos en los niños o en los adultos que las leerán y nos juzgarán a través de ellas."

Coincidint en el temps, Josep Maria Aloy fa al seu bloc "Mascaró de proa" un apunt amb títol contundent: "En literatura juvenil, no tot s'hi val!". Parteix d'una crítica sobre La Gretchen es preocupa (Oxford), de la meua (ex?)estimada Christine Nöstlinger, per aprofundir en un tema complementari al que plantejava Elsa Aguiar: per què hem de publicar llibres que no aporten res al lector? Aquest interrogant l'hauríem de respondre sempre abans de donar l'ok a la impremta amb obres adreçades a qualsevol edat, però diríem que especialment en l'àmbit LIJ, on s'estan formant (o deformant) lectors. En aquest sentit, la responsabilitat dels prescriptors i dels editors és més elevada. Per això mai hauríem de publicar llibres que, com diu Josep Maria:

"No ajuden ni a crear ni a formar lectors i no aporten res de positiu a una edat en què precisament allò que caldria evitar són els tòpics simplistes, la bajanada constant i la poca qualitat, no sols literària sinó intel·lectual."

L'editor LIJ adreça les seues propostes, sobretot, a les prescripcions escolars, i publica obres que el professorat recomanarà als seus alumnes. Els estils, les temàtiques i els continguts que promou en el seu catàleg, així com les estratègies de màrqueting i seducció que practica no són (no poden ser) aliens a aquesta realitat. El gran interrogant és si és possible mantenir (o incrementar) el nivell de vendes amb títols agosarats i engrescadors per als joves, i que podríem qualificar amb aquella etiqueta tan subjectiva i difusa que és "la qualitat", com reivindica aquest Manifest. 

El debat sempre està obert en un subsector que té una influència decisiva tant en l'educació com en el foment dels hàbits lectors de la població però que, alhora, ha crescut considerablement els últims anys fins convertir-se en el motor de la indústria editorial. No és una qüestió menor.

Lectures inoblidables

Aquest dissabte recomanàvem a Levante-EMV una proposta editorial ben interessant d'Edicions 96: el Quadern de lectures. De vegades hi ha idees senzilles que resulten molt efectives. I en la promoció lectora (a l'aula i fora de l'aula), tota pedra fa paret. Enhorabona per la iniciativa!
(Podeu llegir l'article punxant la imatge superior.)

Drets dels infants a escoltar contes

Il·lustració de Miguel Tanco extreta del llibre Cuentos para dormir y soñar (Ed. SM)

Comencem l'any al bloc igual que finalitzàrem el 2012: amb un nou apunt esperançat i ple de bons desitjos, com correspon a aquests dies festius de Nadal i Reis. En aquesta ocasió, ens fem ressò del Decàleg dels Drets dels Infants a Escoltar Contes, un manifest promulgat per primera vegada en els anys 70 a Veneçuela però que manté la plena vigència en l'actualitat. Potser més que mai, abduïts com estem sovint els pares entre les nostres obligacions laborals i domèstiques i el recurs fàcil de la tele com a "cangur". 

El decàleg ens posa de peus a terra per fer volar la imaginació i ens recorda que els infants tenen dret a...

1. Escoltar, sense distinció de raça, idioma o religió, els contes més bells de la tradició oral dels pobles.
2. Exigir els seus pares que els conten contes a qualsevol hora del dia.
3. Demanar a un adult que els conte contes amb amor i ternura, que és com s'han de contar.
4. Escoltar contes assegut als genolls dels iaios.
5. Saber qui són els principals autors de contes.
6. Conéixer les faules, els mites i les llegendes de la tradició oral dels seus països.
7. Inventar i contar els seus contes propis, i modificar els que ja existeixen per crear les seues versions pròpies.
8. Exigir contes nous. Els adults tenen l'obligació de nodrir-se permanentment de relats nous i imaginatius, bells i interessants.
9. Demanar un altre conte, i a que els conten la mateixa història un milió de vegades.
10. Créixer acompanyats de paraules màgiques que òbriguen les portes de la imaginació en el camí cap als somnis més bells de la infantesa.

Bé, no em direu que no són bons desitjos, veritat? I si provem a fer-los realitat durant aquest 2013? M'encanta el dret número 9, tan real en xiquets menuts... 

Podeu ampliar la informació del decàleg més desenvolupada en aquesta adreça de la web d'SM. Una web, per cert, que us recomane encaridament, no només per l'impressionant catàleg literari que exhibeix; també per la quantitat de recursos interessants i útils que comparteix amb pares, mares i professorat.