El soroll de la resta

Avui s'ha fet pública una gran notícia: Francesc Bodí ha estat distingit (de nou) amb el Premi Enric Valor. Això significa que ben aviat podrem gaudir de la nova creació d'un dels escriptors imprescindibles de les nostres lletres. El títol de la novel·la és El soroll de la resta.
Havanera (per a mi, una de les grans novel·les valencianes contemporànies), va deixar el llistó molt alt. Els lectors estem, doncs, expectants i d'enhorabona!
Notícies en la premsa ací, ací i ací (i ací!).

The Book Design Review

Aprofundint en l'aforisme d'Orhan Pamuk que us avançava ahir ací , us recomane (em recomane, també) aquest interessant bloc sobre disseny de cobertes. Hi ha exemples fantàstics del millor que es fa als EUA en aquest camp.

En la votació organitzada per escollir les millors cobertes de 2007, la guanyadora va ser aquesta:


I la finalista, a poca distància, aquesta:


A mi, d'entre les que suggeria el bloc per a la votació, em crida molt més l'atenció aquesta altra, per la seua extraordinària simplicitat i gosadia:
El títol? No l'endevineu? One Red Paperclip.

Nota 3 sobre les cobertes dels llibres

"La coberta d'un llibre on hi apareguin representats amb detall els seus protagonistes és un insult a la imaginació de l'autor, però també a la dels seus lectors."

No posarem exemples que ens puguen ruboritzar...
La sèrie completa, ací.

La carta de l'AELC

M'arriba a mans l'última circular de l'AELC i no done crèdit. Es titula "Els premis literaris i els drets d'autor", i comença així:

"Una de les pràctiques que s'ha instaurat en la majoria de bases dels premis literaris [...] és que la quantia a percebre per l'obtenció del guardó es converteix en avançament dels drets d'autor, de manera que, a la pràctica, a qui es premia és a l'editorial que es fa càrrec de l'edició i no pas, com seria d'esperar, a l'autor o autora."

És a dir, que els premis literaris els guanya l'editor. I jo sense saber-ho... Diu aquesta nota que la quantia dels premis "es converteix, en el millor dels casos, en un generós avançament de drets, però no en la retribució extraordinària", i continua: "això només beneficia l'editorial que treu al mercat l'obra premiada", i rebla el clau: "Ras i curt, aquests drets no van a l'autor, tampoc retornen a l'entitat o administració que ha pagat el premi i, per tant, passen a engruixir el negoci de l'editorial."

Diuen que els editors "forcem" els autors, que cometem "irregularitats", que la situació és "insostenible"... Quanta barbaritat! I, per acabar-ho d'arreglar, avisen que estan enviant "a les entitats convocants de premis d'arreu dels Països Catalans" aquesta carta. I tot això sense que conste (a mi no em consta) cap intent previ d'aproximació (si és que realment aquest sistema és tan "inadmissible") amb els editors. Així es dinamiten els ponts de diàleg, sí senyor.
Una actitud bel·ligerant que empeny els editors, a qui se'ns posa sota sospita (que ens "forrem" literalment, que no fem contractes, ni tampoc liquidacions de drets d'autor), a dir la nostra.

Sexualitzats

El bon amic (molt bon amic) Julio Gómez, company a la facultat i actual magnat de la comunicació, ferm defensor de la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes i un blocaire que paga la pena seguir (a partir d'avui, de forma permanent al blogroll) ha estat seduït, com tants de nosaltres, per Núria Roca.
I és que la lectura de Sexualment resulta, com a mínim, estimulant. Si teniu un moment, punxeu a l'entrevista a Ràdio L'Om que enllaça al seu apunt. És admirable que persones populars com Núria, tan enfeinades sempre (sobretot últimament), troben temps per atendre mitjans locals, conscients que, sobretot en aquest País sense veu, hi trobaran un altaveu de llibertat.

Estem maleïts

Recupere ara i ací una entrevista de La Vanguardia de fa unes setmanes a Emili Teixidor amb motiu del seu últim llibre: La lectura i la vida. Podeu llegir-la punxant la imatge.
Un tast:

- ¿Qué hacer para que los niños lean?
- Nos da tanta pereza ocuparnos de nosotros que preferimos ocuparnos de los otros...

Lectors temibles

Dues frases extretes de l'article de Jaume Cabré publicat ahir al suplement cultural de l'Avui:

"Llegim perquè tenim curiositats, perquè tracem línies de lectura que ens obliguen amb uns autors o unes èpoques, perquè la feina ens ho exigeix... Llegim literatura, en el fons, perquè ens dóna la gana."

"Desconfieu dels que no llegeixen. Però, sobretot, guardeu-vos dels que només llegeixen un llibre, perquè es veuen obligats a trobar-hi totes les respostes. Si les hi troben, a cops de veritat, solen escampar mort al seu voltant."

Comparatives 8

Llig aquesta notícia i aplaudisc davant la pantalla de l'ordinador; em fa molta enveja, enveja sana però enveja. En canvi, llig aquest article d'opinió d'Ana Noguera i em cabrege davant la mateixa pantalla; em fa molta ràbia.
I és que cada vegada les distàncies entre nosaltres són més i més grans. D'ací a ben poc, l'abisme.

L'Arc de Berà

Avui, Montse Serra entrevista Joaquim Encesa, director general de L'Arc de Berà, a Vilaweb Lletres. Una entrevista molt sucosa que ens mostra part de les peculiaritats del negoci de la distribució, que a hores d'ara travessa moments convulsos amb la creació de la nova empresa Àgora, a la qual, en passar Sant Jordi, s'hi incorporaran els segells del Grup 62 que encara distribueix. Joaquim no oculta la inquietud:

"Ens afecta [la creació d'Àgora] en un sentit força ample. És un volum de facturació molt important que perdem i que va començar ja fa dos anys, amb la retirada dels segells i llibres de text d'Enciclopèdia Catalana. [...] L'Arc de Berà no tornarà a ser una distribuïdora de l'amplitud de la d'ara."

Del llistat dels 10 títols més venuts d'aquesta setmana, en desapareixerien (en desapareixeran) 4, proporció que ens dóna una idea de la magnitud del que estem parlant.
Joaquim Encesa hi revela contactes d'aproximació al Grup 62, anuncia el tancament de delegacions i la reducció de personal, apunta les intencions d'un grup d'editors de muntar una tercera plataforma i la possibilitat que entren a formar part de l'accionariat d'aquesta històrica distribuïdora i, fins i tot, es mulla amb les inquietants declaracions d'un portaveu de Cultura que comentàrem ací.
Però també parla de projectes nous i de l'ampliació de serveis. Afortunadament, no tot està perdut. Jo em quede amb aquestes declaracions seues:

"Nosaltres no creiem [...] que la nostra producció editorial tingui cabuda en una sola plataforma comercial. Em sembla que hi ha d'haver diversitat, perquè s'ha d'establir competència."

Més lliures...

Compte amb les iniciatives de foment de la lectura: que no saben els polítics que els llibres ens fan més lliures?

Ken Follet

Ken Follet està a tot arreu, no us ho descobriré ara.

Escoltava aquest matí a la ràdio que ja ha superat els 600.000 exemplars venuts del seu últim llibre en poc més de dues setmanes. Agafe la calculadora (l'excés de zeros em mareja) i compte que aquest títol ha facturat ja 18 milions d'euros, que traslladat a pessetes són... 3.000 milions!
Trobe a la taula un retall d'El Mundo amb una entrevista amb l'autor. Parla del llibre, per descomptat, i hi insinua una continuació futura. Els editors deuen estar exultants (jo ho estaria). Però el que més em crida l'atenció és l'última resposta, que no apareix en la versió digital del diari i per això us transcric ací:

"No es culpa de George W. Bush ser tonto, el problema es que no lo tenían que haber elegido. Así que no lo incluiría en un libro: un estúpido resulta muy poco interesante para los lectores."

I a mi que ja em cau bé aquest Ken Follet?

Àgora

Hem parlat en altres apunts d'aquest bloc sobre la distribució de llibres, la baula més desconeguda del món del llibre i, alhora, una de les més importants perquè els lectors puguen trobar els llibres o aconseguir-los amb rapidesa.
Avui ens despertem amb la confirmació d'una notícia llargament anunciada: la creació de la nova distribuïdora del llibre en català Àgora, que gestionarà els fons del Grup 62, Enciclopèdia Catalana i (sorpresa) Ara Llibres, entre altres. Un nou episodi en el procés de concentració. No serà l'últim.
Ací teniu la notícia a Cultura21. Als mitjans tradicionals no he trobat res...

"Literatura, orquestra"

Amb aquest títol publicava Joan Francesc Mira un article a El Temps fa ja setmanes (a mitjan novembre de l'any passat). Recupere unes paraules seues d'aquell text:

"No som allò que som perquè tinguem bons escriptors, però sense escriptors bons no sé exactament què seríem. Som un país on les lletres i els llibres, i l'honor que es reconeix a les lletres, tenen un valor singular. No ho oblidem, per favor, no ho oblidem. I que no ho obliden els nostres polítics i els nostres governants, que tan rarament se n'ocupen."

(Des)Encontres

Ahir a la nit es va emetre a Punt 2 el programa Encontres sobre animació lectora en el qual vaig participar juntament amb Anna Ballester i Miquel Calatayud. Lamente reconéixer-ho, però no el vaig veure. Per a una vegada que ens crida la tele... Com que encara se'ns permet veure TV3 (gràcies, oh, senyors!), vaig passar la nit a Ventdelplà, patint amb Teresa Claris i companyia.

El cas és que gravàrem el programa prou abans de Nadal i ens van dir que l'emetrien el dia 1 de gener (en van gravar un fotimer, un darrere l'altre)... No tinc opinió del resultat final, doncs, però imagine que devia ser un bon somnífer (si patiu d'insomni, divendres a la 1,30 de la matinada el tornen a emetre; d'ací a poc em receptaran els metges).

Una cosa és segura perquè la vaig viure en directe: Anna Ballester, estimada patrona de la Fundació Bromera a qui acabe de descobrir aquesta web pròpia, va estar brillant tant en els arguments (crítica als polítics inclosa) com en la rondalla que va contar al final i que va haver d'improvisar poc abans del "càmera i acció". Encara com que sempre va ben preparada! I és que la que és artista...

Llibres valencians per al 2008

El butlletí d'avui de l'AEPV duu una agradable sorpresa: un extens reportatge de l'ABC de València (sí, sí, l'ABC) sobre les novetats del sector editorial valencià (d'una part significativa del sector, si més no) per als primers mesos de 2008. Un article totalment normal en altres indrets, però insòlit en aquest país en què rarament es parla de llibres als mitjans (ni fora dels mitjans).
Tot i que és optimista en excés (i ja ens va bé, que per a veure-ho tot negre ja tenim la crua realitat), paga la pena llegir-lo.

L'illa 47

L'últim número de la revista de lletres L'illa està disponible ja en Internet. El dossier central està dedicat a Jaume I amb motiu de la imminent celebració (el 2 de febrer) dels 800 anys del seu naixement.
Hi ha, també, el perfil de Gianni Rodari, entrevistes amb Laura Gallego i Maria Josep Picó, un extracte de Sexualment de Núria Roca (un dels èxits d'aquestes festes juntament amb L'Emperadriu dels Eteris), reportatges sobre Em dic Vermell de Pamuk (a la venda el 22 de gener) i Passadissos d'ombra de Fernández Paz, etc., etc.
No us la perdeu!

La Brúixola Daurada

Aquests Nadals vaig anar a veure La Brújula Dorada, una mascletà d'efectes digitals però amb errades narratives bàsiques que haurien d'avergonyir els productors que s'hi han deixat una pasta. És lamentable recórrer al tòpic, però el llibre és molt millor (tot i que veure la Kidman és sempre un goig).

El suplement dominical d'El Periódico publicava fa unes setmanes una entrevista d'Olga Pereda amb l'autor, Philip Pullman. Hi parlaven per descomptat de la pel·lícula, però també de curiositats sobre el seu procés creatiu (escriu sempre a mà i a un ritme restringit a 3 pàgines per dia). Dues respostes que m'han agradat especialment:

OP- ¿Cuándo decidió convertirse en escritor?

PP- Nunca porque yo siempre he sido escritor. Incluso desde pequeño.

OP- A los niños hay que obligarles a leer.

PP- ¿En qué sentido?

OP- Pues porque si no se pasan todo el día jugando a la Play Station.

PP- Bueno, para evitar eso están los padres, ¿no?

Ni no bra vo

"Una encuesta del Consell muestra que los jóvenes valencianos conocen más a Nino Bravo que a Fuster"

El titular del Levante és suficientment explícit per afegir-hi cap comentari, no?

En l'última línia de la informació se'ns diu:

"En la calle un 7% habla generalmente en valenciano; indistintamente contesta el 21% y en castellano se comunica el 65% de los ciudadanos".

Dades de València ciutat. El futur pinta negre.

¡Esto es Améeeeeerica!

Quan un autor "se'n va"

Cada vegada resulta més difícil mantenir la fidelitat en la relació autor-editor. Tot i que la "culpa" del trencament no sempre és de l'autor, són protagonistes dels casos més notoris. Ara, Tom Wolfe anuncia que trenca la relació de 42 anys amb Farrar, Strauss & Giroux, i el pròxim llibre, Back to Blood, el publicarà a Little, Brown, editorial que ha pagat 7 milions de dòlars pels drets. Una animalada.

La clau d'aquest canvi sembla estar en el fracàs del seu anterior llibre, Sóc la Charlotte Simmons (810 pàgines en l'edició en català). La crítica el va rebre amb divisió d'opinions, però més important és el tema de la pela, ja que les vendes van quedar lluny de les expectatives: "només" 293.000 en tapa dura i 138.000 en rústica; lluny del 1.100.000 exemplars venuts (als EUA, s'entén) de Tot un home.

Els motius del canvi d'editor els sintetitza molt bé l'autor d'aquest article de The New York Times:

"Els autors consagrats que han passat molts anys amb un editor i han tingut un fracàs amb un títol acostumen a canviar d'editorial perquè els avançaments que demanen són massa elevats per al seu editor tradicional."

Què voleu que us diga, a mi aquesta pràctica em sona a "enganyifa". És clar que l'editor té molta responsabilitat en la vida comercial d'un llibre, però no em negareu que l'autor també, no? Sobretot si un llibre no ha convençut tampoc la crítica...

Tanca 'Nat'

Ja és oficial el tancament de l'esplèndida revista Nat. Una notícia pèssima, trista, descoratjadora, perquè, tal i com afirma la seua directora, Maria Josep Picó, en aquesta notícia de Vilaweb, és una publicació que ha trencat molts tòpics "amb una gran acceptació al País Valencià, i que ha demostrat que es pot fer comunicació ambiental i científica per a un públic no especialitzat, però amb el màxim rigor."

Una pèrdua certament lamentable.

Són bojos, aquests

Poques vegades veureu un cas tan clar d'hipocresia política i d'oportunisme que es gira en contra de qui l'impulsa i l'aviva. Un llarg procés judicial ja irreversible ha condemnat a destruir unes obres a la mateixa institució que les va construir. Fer i desfer, feina del matalafer. I a pagar, tots nosaltres. Posats en despeses, podrien encarregar la destrucció a Calatrava. Els sobrecostos deixarien una conselleria en números rojos directament en fallida. Total...

Apassionats

Entre el recull de premsa acumulat aquests dies de felices vacances, em trobe a El Punt una entrevista amb Núria Roca a propòsit de l'edició de Sexualment. M'encanta la resposta que li dóna al periodista Enric Orts. Per començar el dia amb un somriure:

- Vosté viu ara habitualment a Madrid. Qui són més apassionats, els valencians o els madrilenys?
- No ho sé perquè no els he tastat a tots.

Per un 2008 ple de passió. Bon any!