Petits però lliures

Amb Eugènia Broggi, conversant a la llibreria Laie.

Aquesta setmana estem plens d'alegria perquè hem vist nàixer un nou mitjà de comunicació cultural: Catorze. Setmanes enrere, Eva Piquer ens en parlava, amb molta il·lusió, d'aquest nou projecte que havia de sorgir l'1-4-14. I havia decidit fer-ho, entre d'altres, amb una entrevista en què parlàrem de dues editorials nascudes també aquest prometedor i esperançat any 14. El resultat és aquesta conversa amb Eugènia Broggi, que ha fundat L'Altra Editorial, i que es publica amb el títol "Som petits però lliures".

Fa moltíssima il·lusió participar així d'aquesta nova aventura periodística, a la que desitgem llarga, llarguíssima vida.

Conversa amb Xavi Sarrià a Vilaweb.

També ahir coincidí que Vilaweb va publicar l'entrevista que gravàrem fa uns dies (gràcies, Montse Serra!) amb Xavi Sarrià. Al vídeo comentem com es va gestar la complicitat que ha fet possible la creació de la nova editorial Sembra Llibres. Podeu seguir la conversa en aquest enllaç: "Sembra Llibres, un nou referent al País Valencià".

I ja finalment, els astres es van alinear de tal manera ahir que va coincidir també amb l'emissió, al Telenotícies migdia de TV3, d'una notícia sobre Totes les cançons parlen de tu i Sembra Llibres. Si no heu arribat exhausts al final d'aquest apunt, podeu trobar-nos al minut 36 en aquest enllaç a la carta.

Però si voleu trobar-nos en carn i ossos, sense pantalles entremig, no oblideu que aquesta vesprada, a les 19h, tenim una cita al CM Rector Peset de València: hi presentem Vertigen, d'Esperança Camps i Empar Marco. I amics del nord, preneu nota: dilluns dia 7 presentem la novel·la a la llibreria Pròleg de Barcelona. Totes les dades, ací.

Black Books, la sèrie

En una època d'orfenesa televisiva (fan res d'interés, a la tele?) ens aboquem a la xarxa per veure els programes i, sobretot, les sèries que els canals convencionals no ens proporcionen. Així és com, amb 13 anys de retard, he arribat fins a Black Books, una sèrie anglesa ambientada en una llibreria independent de vell amb un propietari i una clientela d'allò més peculiars. 

Us la recomane de totes totes per riure de valent!

País en negre

Els últims minuts de vida de (Canal) Nou retransmesos per la gran professional de TV3 Empar Marco. 

"Aquesta és la imatge que ha quedat. Una imatge que parla per si mateixa. És el negre, és el buit, és el res, perquè Canal Nou ha desaparegut."

La televisió enemiga (del llibre)

"Les dimensions del delicte de lesa democràcia que cada dia es perpetra als informatius de Canal 9 contra la llibertat d'expressió dels periodistes i el dret dels ciutadans a una informació veraç és tan gran, que no admet discussió."

La frase que encapçala aquest apunt està extreta de La televisió (im)possible, un llibre col·lectiu dels periodistes Juli Esteve, Julià Álvaro, J.M. Alcañiz, Josep López i J.A. Blay publicat el 2000 per 3i4. Aquell any jo acabava els estudis de Periodisme, i la manipulació informativa era un fet constatable i descarat en cada edició del Notícies 9. Hi havia professionals d'aquella casa (i de fora) que ho denunciaven, que es mobilitzaven, que presentaven informes periòdics a l'opinió pública. Però ningú no en feia cas. En teníem prou a no sintonitzar la cadena, i de la manipulació i el desprestigi es va passar al saqueig econòmic. I així, fins l'apocalipsi final al que assistim aquests dies. 

"Reclamem per a Canal 9 uns informatius crítics, compromesos amb la realitat i professionals, al servei de la ciutadania i no del govern de torn."

Propostes de millora imprescindibles fetes en el passat que encara hi som a temps de recuperar en el futur.
Aquesta setmana, al Quadern d'El País, fem un repàs (breu, no pot ser d'una altra manera) de les obres que s'han escrit sobre RTVV i sobre la categoria de "llibre mediàtic valencià", si és que tal cosa ha existit mai per aquestes contrades. 
Podeu llegir l'article en aquest enllaç: "La televisió enemiga (del llibre)". 

El penúltim fracàs

Dissabte, coincidint amb les manifestacions en favor d'una RTVV pública, valenciana, de qualitat… i en funcionament (a cada bugada hi afegim una nova obvietat), recomanàvem a Levante-EMV el llibre col·lectiu Adéu, RTVV, publicat per Publicacions de la Universitat de València.

"Abans d’iniciar-se el judici per l’ERO de RTVV, que va deixar temporalment sense feina vora 1200 treballadors de l’ens, Vicent Climent i Borja Flors van seleccionar i compilar en un volum articles abans dispersos d’una vintena dels afectats. L’objectiu era contar el procés des de dins, en primera persona, sense censures ni manipulacions; i el resultat és una crònica coral del desgavell i la incompetència que va guiar tot aquell procés. La solidaritat, la ràbia, la incomprensió, la reivindicació i alguns desfogaments comprensibles recorren les pàgines d’un testimoni escrit que hui resulta més necessari que mai.Aquesta setmana hem assistit a l’anul·lació per part del TSJ d’aquell ERO, i la resposta covard i cínica de qui ens governa: el tancament “innegociable” de la televisió pública de tots els valencians. Molts treballadors despatxats han tractat d’expiar la seua part de culpa en les pàgines d’aquest llibre que recomanem o en els especials informatius inesperats dels últims dies. Ara ens toca a tota la resta reflexionar també (i actuar!) sobre el “penúltim fracàs de la societat valenciana” que ens alerta el subtítol. Perquè si es consolida l’amenaça, el fracàs serà col·lectiu."

Alguna cosa falla...

No era la primera vegada que Joan Francesc Mira apareixia a les pantalles de RTVV, però les seues intervencions, com les de la resta d'escriptors valencians, són ben escasses (quan no nul·les) i, en tot cas, descaradament insuficients. 

Per això és també notícia que s'emetera a les notícies, dimecres passat, dia 16, aquesta informació sobre la publicació d'El tramvia groc (Proa). Al vídeo, entrellaçada amb les notes del "Mira que eres linda" de Machín (sic) hi trobem aquesta afirmació de l'autor:

“Llibres d’autors valencians, escrits en una variant valenciana genuïna, tractant de temes valencians i de la ciutat de València, tenen 4 o 10 vegades més lectors a Catalunya que al País Valencià. Veiem, per tant, què falla.”

Aviat compartirem en aquest blog el recull de premsa d'aquella jornada promocional. Un luxe per a l'agència Gesta!

Els reptes de l'edició digital

Aquest dijous, 10 d'octubre, se celebra a Barcelona la segona edició del seminari Els reptes de l'edició digital, organitzat pel postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62, en el qual hi participarem amb la sessió "Estratègies de promoció editorial". Si us bé de gust acompanyar-nos, les inscripcions es poden realitzar ací.

El programa complet de la jornada serà el següent:

Taula 1

Modera: Eduard Aibar

10.00   Presentació del seminari, a càrrec de Teresa Iribarren

10.10 Ponència inaugural: 

Construint l’ecosistema digital, per José Antonio Cordón García, 

professor de la Universidad de Salamanca 

11.00 Debat

11.30   Pausa cafè

Taula 2

Modera: Olívia Gassol

12.00   La disjuntiva de la distribució, per Bernat Ruiz Domènech, expert en edició digital

12.30  Estratègies de promoció editorial, per Joan Carles Girbés, editor i professor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

13.00   Debat

  

Taula 3

Modera: Teresa Iribarren

16.00 Taula rodona: Experiències innovadores d’edició digital

Lluís Miquel Abián. Editor d’Ilubuc

Nicole Etchevers. Responsable digital de Herder

Ricard Peris. Editor d’Andana Editorial i tutor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

Emmanuel Rodríguez López. Editor de Traficantes de Sueños

17.30   Debat

18.00  Cloenda del seminari

 

Les primeres CLIJ a un click

Primer número de la revista CLIJ, desembre de 1988.

La revista CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil) va nàixer en desembre de 1988 amb un titular provocador: "¿Leer para qué?". I, des d'aleshores, la publicació que dirigeix Victòria Fernández amb una tenacitat digna dels elogis més elevats, no ha parat de fer-nos reflexionar sobre l'estat i l'evolució de la literatura infantil i juvenil a l'Estat espanyol. 

Al seu primer editorial, Victòria Fernández destacava el bon moment que vivia (ja l'any 88!) la LIJ. Però alertava sobre l'excés d'eufòria al sector. Especialment per la falta de normalització (el reconeixement que li pertoca en l'àmbit no només educatiu, sinó també literari i cultural) i pel poc espai de difusió de què disposava en els mitjans de comunicació. Potser hem avançat en aquests dos àmbits durant els últims 25 anys, però encara hem de progressar molt més. Per fer visible la LIJ ens calen, entre altres instruments, crítica especialitzada, regular i seriosa, com la que practiquen a CLIJ (i també a Faristol a casa nostra, no ens n'oblidem!).

Número 253 de la revista CLIJ, dels mesos de maig-juny de 2013.

La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ofereix, de manera oberta i gratuïta, els continguts dels primers números (ara mateix 171, fins maig de 2004). Una iniciativa fantàstica, amb una quantitat d'informació extraordinàriament valuosa per a tots aquells apassionats per la LIJ, que per sort en som cada dia més.

Podeu consultar l'hemeroteca en aquest enllaç.

El valencià és futur! (també a la premsa)

L'edició comarcal de la Ribera de Levante-EMV compleix 25 anys, i avui ho celebra amb l'especial "25 años en tu vida". Ha estat per a mi un plaer fer-hi una petita aportació (reivindicativa, ja que estàvem...) en aquest suplement coordinat pel periodista Carles Senso. L'article publicat és aquest:

El valencià és futur!

Els riberencs hem crescut amb Levante-EMV a les mans, per informar-nos i per formar-nos opinió. I hem aprés a encetar-ne la lectura diària per la secció comarcal, perquè en aquest món global, el que ens interessa en primera instància continua sent tot allò que ocorre a la vora de casa, als nostres carrers i als nostres barris. Així, hem pres consciència, entre d’altres, de l’enorme riquesa cultural que bull a banda i banda del riu Xúquer, i del talent dels nostres millors escriptors, pintors, músics, actors... Una funció de cohesió i de difusió enormement valuosa que hem d’agrair a aquest diari.

Sense periodisme no hi ha democràcia ni llibertat, i sense mitjans en els quals els periodistes puguen desenvolupar la seua funció amb professionalitat, el nostre futur serà (encara) molt més negre. Per això és un goig comprovar que, malgrat les penúries que afecten en l’actualitat pràcticament tots els mitjans de comunicació (privats i públics), l’edició de la Ribera de Levante-EMV celebra un quart de segle batallant als quioscos. I desitgem que en siguen molts, molts més!

No em resistiré, però, a fer una petició de millora en aquest 25é aniversari. Fa temps que Levante-EMV publica la pàgina “Panorama”, una de les poques que (encara hui!) es poden llegir en valencià a la premsa valenciana. Aquest moment d’incerteses i de canvis pot ser el més adequat perquè l’empresa editora faça un nou pas endavant i que, a l’igual que va ser capdavantera en la informació de proximitat al nostre país, realitze una aposta molt més àmplia per la informació en valencià. I la secció comarcal íntegrament en la nostra llengua pot ser una bona opció per començar. Seria una contribució decisiva a la deficient normalització del valencià en el panorama comunicatiu. I una manera extraordinària d’ampliar horitzons per als pròxims 25 anys. Perquè, com bé sabem, el valencià és futur!