En aquesta ocasió centra el seu interés en el foment de la lectura, un dels aspectes més rellevants i positius de la LOE. Entre altres, s'hi parla de
.
El problema que es posa sovint sobre la taula és com fer lectors; lectors, és clar, de ficcions, de versos, de llibres que estan dins del marc del que s’anomena “cultura general”. La condició sine qua non és naturalment aprendre a llegir i a escriure, cosa que no presenta especials dificultats; els xiquets, des de les beceroles, van adquirint-ne progressivament la competència. Aquest aprenentatge es fa generalment a partir d’un cert domini, encara que siga un poc rudimentari, amb petits textos narratius, historietes fàcils d’entendre. El petit lector les pot entendre a la seua manera, que potser té poc a veure amb la del professor, o els pares, o de qualsevol altre adult. Aquesta experiència infantil de la lectura és un petit món secret, una fascinació especial, que els porta a llegir ―o a escoltar― moltes vegades, sense cansar-se’n, un mateix conte i sense modificar-ne ni una paraula.
Aquestes reaccions, i altres més que s’hi podrien afegir, porten a pensar l’experiència de l’imaginari dels xiquets com un petit món, estrany, meravellós, al qual no tenen accés els adults, i que els nens mateixos, sense adonar-se’n, acaben perdent quan es fan grans. Aquesta primeríssima etapa és comuna a tots: tots són lectors, o oients de ficcions.
A partir d’ací comença l’aventura, o la dificultat, o la facilitat, de llegir. És el moment en què es dóna ja la possibilitat d’una bifurcació entre uns que seguiran llegint, en un sentit més formal, tebeos, llibrets d’aventures, contes, i altres que començaran a deixar-ho córrer i a lliurar-se a altres formes de divertiment i d’esplai. És ara quan cal la intervenció dels pares i dels professors per tal d’evitar una ruptura que probablement serà irreversible. O haurà d’esperar, en el millor dels casos, una edat més avançada, d’adolescent, per a enganxar-se de nou a la lectura.
La “intervenció”, però, de què acabe de parlar resulta problemàtica, complicada, perquè són molts els factors, i no sempre identificables, que hi entren en joc. Com evitar el trencament del procés inicial, com afavorir, estimular i dirigir la continuïtat en les noves condicions que requereixen altres tipus de lectures? Joan Carles Girbés ha gosat encarar-se amb aquest problema amb el seu llibre Llegir per a créixer, que és una guia pràctica, una mena de “catecisme” que professors i pares haurien de tindre en compte per a fer el seu treball més fàcil i més eficaç.
L’obra està estructurada en quatre parts: “La importància de la lectura”, “Com contagiar el gust per la lectura”, “Consells per a escollir el llibre adequat” i, finalment, “Un conte per a començar”. En conjunt, proposa una sèrie d’estratègies, des de diferents angles. Ara bé, tot i que són adequades, l’autor és ben conscient dels entrebancs múltiples i de diferents espècies que les poden limitar. “Aquesta obra ―diu― conté alguns consells que poden ser útils, però no receptes miraculoses.” La veritat és que miraculosa ho és la lectura, però el miracle s’ha de produir en cada cas personal. Això és molt aleatori, perquè, que es done o no, està en funció de tota una trama imprevisible de factors personals, familiars, socials, econòmics, escolars... “Per regla general ―diu Girbés― qui no llig no ho fa perquè no troba el moment adequat, sinó perquè no ho considera prou important.” Aquest és el punt clau: de què serveix dir a un xiquet o a un jove que tal o tal obra és important si a ell no li importa? No és pel camí de la persuasió que el convencerem. L’autor subratlla l’error de voler interessar el possible lector a llegir, com ho raona irònicament en l’apartat “Deu consells infal·libles perquè odien els llibres”.
[...]
Avui hi ha actes literaris de punta a punta del país: a Xàbia hi ha previst l'única presentació al públic d'Almansa 1707, després de la batalla, amb la participació de Joan F. Mira i d'un servidor; a Manresa, dins del II Saló del Sexe en Català, s'hi presenta L'Oracle Imminent (a veure què fas, Toni, amb la Cicciolina!); i a Burjassot hi ha el sopar de lliurament dels Premis VAE, que han anat a mans d'Esperança Camps per Eclipsi i de Jordi Julià per Els déus de fang. Per cert, el segon premi Vicent Andrés Estellés que presentarà Julià en poc més d'una setmana...
