
Aquest matí, amb sobredosi de ¡Viva España! (que a Barcelona sona molt diferent que a València, potser de manera més inesperada), he practicat un "optimisme responsable" (passeu-me la pedanteria) en la sessió "Editar entre elefants, una visió des de la perifèria" dels Juliols de la UB i que podríem resumir així: estem malament, però podríem estar pitjor. Demà, com anunciava Josep Maria Ferré, director del curs, hi estan convidats a parlar alguns elefants.
Glups!
L'optimisme queda reforçat en el viatge de tornada amb una altra (previsible) notícia: el pamflet anticatalanista Valéncia Hui, successor del també desaparegut Diario de Valencia (aquest no duia accent ni cap ací ni cap allà), renuncia a estar exposat en alguns quioscs i ara serà més virtual que mai, ja que les seues insídies només es podran seguir des d'Internet. El blaverisme radical sembla extingit. Amb afirmacions tan absurdes i extemporànies com aquesta del director de l'invent, no m'estranya:
D'antologia. A reveure!"Este periódico nació para defender todo lo valenciano y, cómo no, nuestras sagradas señas de identidad, de las que destaca como más entrañable la genuina Lengua Valenciana, la que malbarataron y pusieron a los pies de los caballos de los catalanistas Eduardo Zaplana, primero, y Francisco Camps, después."