 |
| Seu central de la Fundació Bancaixa, a la plaça de Tetuan de València. |
Sé que no són bons moments per parlar bé de la banca, però... què
n'opineu de l'Obra Social, més necessària que mai? D'aquesta qüestió
punxeguda en parlem avui a la columna setmanal de
L'informatiu: "
Salvem la Fundació Bancaixa".
Els mitjans espanyols es van fer un fart,
setmanes enrere, de criticar amb tota l’artilleria patriòtica de què són
capaços la renacionalització d’YPF a Argentina. En canvi, ací a València encara
hem de donar les gràcies (hem de ser “lleials”, recordeu) perquè Madrid ens
expropia definitivament Bancaixa. (Em negue a qualificar de “nacionalització” aquesta
presa de pèl.) Gràcies a una història centenària, el que un dia va ser Bancaixa
conserva encara les pagues i els estalvis de molts dels nostres majors i, entremig
d’alguns negocis servils al poder, ha servit al llarg de la seua existència per
facilitar hipoteques i crèdits a famílies, autònoms i empresaris que han
generat activitat econòmica i ocupació en aquest país.
Critiquem i denunciem (no pot ser d’una altra
manera) la golafreria sense límits de la banca. Però en alguns casos, com era
el de Bancaixa, també hi havia un revers positiu i lloable: l’Obra Social,
gestionada per les fundacions Bancaixa i Caixa Castelló. Aquest organisme ha
estat l’encarregat directe d’atendre econòmicament col·lectius socials
desfavorits, d’impulsar i patrocinar el talent dels joves i de donar suport a
la cultura: des d’ajudes a associacions sense ànim de lucre que treballen amb
persones en risc d’exclusió social fins a beques per a la formació
d’universitaris a l’estranger. I, en l’àmbit cultural, no només practica el
mecenatge d’auditoris, museus i palaus, depositaris de “l’alta cultura”; també ha
programat les millors (i més multitudinàries) exposicions que s’han vist a
València en els últims anys i dóna suport a les societats musicals, a la Mostra
de Mim i de Titelles, a certàmens literaris, als premis Sambori i a la Fira del
Llibre, entre moltes altres iniciatives descentralitzades que generen activitat
cultural de base arreu del país.
Ara que les dotacions públiques per a totes aquestes
partides tendeixen a zero, esdevé imprescindible la continuïtat i el suport de
l’Obra Social. El problema és que la Fundació es nodria pressupostàriament dels
beneficis de la participació de Bancaixa a Bankia, i ara tot això s’ha esvaït.
El futur de l’entitat i dels seus objectius socials estratègics queda en l’aire.
En l’intricada “reestructuració” present de Bankia, aquest és un tema cabdal
per als valencians, potser l’últim cartutx que podríem salvar d’aquesta voladura
programada del nostre (ex) sistema bancari i financer. Aviat, la meitat de
Bankia estarà en mans de l’Estat espanyol. És, per tant, al govern central a
qui haurem d’exigir a partir d’ara amb fermesa i contundència, tots a una veu,
que mantinga l’Obra Social de la Fundació Bancaixa. La societat valenciana, el país
sencer, la necessita més que mai.
Tipus mòbils 81.
