Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gestió cultural. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gestió cultural. Mostrar tots els missatges

28 de gener 2014

Les indústries culturals


Dies enrere, quan anunciàvem la participació en el Curs d'Especialització en Correcció de Català ja apuntàvem que s'estava gestant una altra iniciativa conjunta amb la UIMP. Doncs bé, finalment i feliçment acaba de veure la llum el curs d'especialització de postgrau Les indústries culturals, que tinc el plaer de codirigir juntament amb Sònia Martínez.
Es tracta d'un postgrau virtual amb un fort component pràctic. És per això que hi participaran especialistes en actiu en cadascuna de les àrees culturals que hi tractarem: en el sector audiovisual comptarem amb Andreu Signes, de Barret Films; en les arts escèniques, amb Enrique Fayos; en música, amb Carles Magraner i Josu Solaun; en el dels videojocs, amb Luis Tolmo; en la gestió d'espais culturals, amb José Martínez Tormo, de Paréntesis... i així fins a una quinzena de professors que desenvoluparan teòricament les unitats i participaran en debats virtuals amb l'alumnat.
Si vols saber més detalls d'aquest curs, et pots descarregar el programa en format PDF en aquest enllaç. Comencem al setembre, però la matrícula ja està oberta.

10 de desembre 2012

Proeses en terra hostil

"Estem tan saturats d’escàndols, xoriços i retalls de tota mena que correm el perill de no fixar-nos en les petites proeses quotidianes que els valencians també som capaços d’engegar. Si bé el panorama general resulta desolador, en l’àmbit cultural l’alarma sona (de fa temps) a 180 decibels; és a dir, a l’alçada de l’estrèpit que provoca un volcà en erupció capaç d’arrasar tot signe de vida i deixar-nos un dany irreparable a l’oïda. Però enmig d’aquest sorollós caos, n’hi ha també, per sort, gent amb capacitat i ganes de posar-hi seny i continuar construint en silenci, conscients que o bé espavilem pel nostre compte, o se’ns mengen pels peus."
Us convide a llegir la resta de l'article publicat a SOM Eldiario.es en aquest enllaç.

17 d’octubre 2012

Un país de 'xonis'?

Concursants de "Gandía Shore"...

Els valencians som capaços del millor i del pitjor, tot alhora. D'enfonsar a consciència el sistema bancari propi i d'esdevenir exemple general d'honestedat amb l'actuació exemplar de Caixa Ontinyent. I d'acollir el penós reality "Gandía Shore" justament en la ciutat que atresora major patrimoni literari i cultural de tot el país. D'això en parlem avui a la columna del SOM. Un tastet:
"Per descomptat que Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella i Francesc de Borja no anaven tant al gimnàs com Abraham, Clavelito, Labrador i Esteban, però és obvi que exercitaven molt més les ments respectives. Ells representen, de fet, el país culte que ens estimem (i enyorem). L’obra que ens van deixar en herència ens fa sentir orgullosos de ser el que som els valencians, i ens recorden (si els recordem) el que podem continuar sent."
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç: "Un país de 'xonis'?"

15 de juny 2012

Veus (lluminoses) que s'apaguen


Avui finalitza l'etapa de brillant gestió cultural de l'empresa Tornaveu a Teatre El Musical de València. Han estat 8 anys d'una gran feinada que cal valorar i reconéixer.
"A mig camí entre el teatre comercial (Héctor Alterio, Lola Herrera, Pepón Nieto, José Sacristán), les apostes d’autor, les funcions juvenils i didàctiques, la producció pròpia i els cicles musicals o de dansa, el prestigiós Joan Carles Dauder ha sabut encapçalar un equip jove i ben format, amb les idees clares i una concepció global de l’espai, sense complexos per la seua ubicació perifèrica en el mapa de la ciutat. Gràcies al seu esforç ha estat possible bastir una programació potent i arriscada, en bona mesura en valencià (una raresa en la cartellera teatral del cap i casal) i que, en l’apartat musical, ha programat concerts dels Manel, Jaume Savall, Jaume Sisa o Feliu Ventura, entre molts altres. Tot això en un espai de titularitat municipal, en el qual la majoria absoluta de Rita Barberà hi té l’última paraula. I sembla que ja s’ha dit."
L'article sencer, publicat a l'ARA, en aquest enllaç.

15 de maig 2012

Salvem la Fundació Bancaixa


Seu central de la Fundació Bancaixa, a la plaça de Tetuan de València.

Sé que no són bons moments per parlar bé de la banca, però... què n'opineu de l'Obra Social, més necessària que mai? D'aquesta qüestió punxeguda en parlem avui a la columna setmanal de L'informatiu: "Salvem la Fundació Bancaixa".


Els mitjans espanyols es van fer un fart, setmanes enrere, de criticar amb tota l’artilleria patriòtica de què són capaços la renacionalització d’YPF a Argentina. En canvi, ací a València encara hem de donar les gràcies (hem de ser “lleials”, recordeu) perquè Madrid ens expropia definitivament Bancaixa. (Em negue a qualificar de “nacionalització” aquesta presa de pèl.) Gràcies a una història centenària, el que un dia va ser Bancaixa conserva encara les pagues i els estalvis de molts dels nostres majors i, entremig d’alguns negocis servils al poder, ha servit al llarg de la seua existència per facilitar hipoteques i crèdits a famílies, autònoms i empresaris que han generat activitat econòmica i ocupació en aquest país.
Critiquem i denunciem (no pot ser d’una altra manera) la golafreria sense límits de la banca. Però en alguns casos, com era el de Bancaixa, també hi havia un revers positiu i lloable: l’Obra Social, gestionada per les fundacions Bancaixa i Caixa Castelló. Aquest organisme ha estat l’encarregat directe d’atendre econòmicament col·lectius socials desfavorits, d’impulsar i patrocinar el talent dels joves i de donar suport a la cultura: des d’ajudes a associacions sense ànim de lucre que treballen amb persones en risc d’exclusió social fins a beques per a la formació d’universitaris a l’estranger. I, en l’àmbit cultural, no només practica el mecenatge d’auditoris, museus i palaus, depositaris de “l’alta cultura”; també ha programat les millors (i més multitudinàries) exposicions que s’han vist a València en els últims anys i dóna suport a les societats musicals, a la Mostra de Mim i de Titelles, a certàmens literaris, als premis Sambori i a la Fira del Llibre, entre moltes altres iniciatives descentralitzades que generen activitat cultural de base arreu del país.
Ara que les dotacions públiques per a totes aquestes partides tendeixen a zero, esdevé imprescindible la continuïtat i el suport de l’Obra Social. El problema és que la Fundació es nodria pressupostàriament dels beneficis de la participació de Bancaixa a Bankia, i ara tot això s’ha esvaït. El futur de l’entitat i dels seus objectius socials estratègics queda en l’aire. En l’intricada “reestructuració” present de Bankia, aquest és un tema cabdal per als valencians, potser l’últim cartutx que podríem salvar d’aquesta voladura programada del nostre (ex) sistema bancari i financer. Aviat, la meitat de Bankia estarà en mans de l’Estat espanyol. És, per tant, al govern central a qui haurem d’exigir a partir d’ara amb fermesa i contundència, tots a una veu, que mantinga l’Obra Social de la Fundació Bancaixa. La societat valenciana, el país sencer, la necessita més que mai.
Tipus mòbils 81.


11 d’octubre 2011

Tipus mòbils 53 - Crear identitat


A l'article d'avui a L'informatiu, "Crear identitat", apostem per la designació de professionals al capdavant dels espais culturals de referència:

"És un fet que la milionada gastada en la Ciutat de les Arts i les Ciències funciona com a reclam de portes enfora. Els turistes, com les parelles que es casen, hi van a fotografiar-se, enlluernats per la imatge futurista dels edificis amb sobrecostos de Calatrava. Els polítics compten els visitants per milers i es freguen les mans, perquè així creuen justificar la magnitud de la despesa. Però obvien que cap d’ells hi arriba atret per la programació o per una exposició concreta, fins el punt que podríem afirmar sense temor a la polèmica que València no té museu de la ciència. Té una carcassa atractiva que projecta una imatge cosmopolita de la ciutat, però res comparable al centre d’estudi i divulgació científica que li pertocaria" 

Si voleu saber què hi pinta la paella amb l'efígie de Rita Barberà encapçalant aquest apunt, haureu de llegir l'article sencer...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...