El goig de compartir (i continuar aprenent)

Aquest mes de març ha significat el retorn a la universitat de manera duplicada. Dimecres vam iniciar les sessions presencials de l'assignatura "Formats editorials i fases del procés d'edició" al Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València. Enguany és el sisé curs que impartisc aquest contingut, i ja són unes quantes desenes d'alumnes amb els que he tingut el goig de compartir coneixements i continuar aprenent. Alguns em consta que han continuat vinculats al sector editorial, un petit miracle en aquest país!

La setmana que ve, iniciaré una nova col·laboració, en aquest cas amb la UOC. Es tracta del l'assignatura "Tecnologia digital i promoció de la lectura" de què parlàrem fa uns dies en aquest apunt. El digital Núvol publica una entrevista amb la directora del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació UOC-Grup 62, Teresa Iribarren, en la qual dóna compte dels desafiaments que té plantejats el sector del llibre en l'actualitat. Entre altres, destaca que "una cosa és publicar i l'altra, editar". Preguntada sobre el que ofereix el postgrau, la seua resposta és la següent:

"El que fem és propiciar que l’alumne tingui continguts actualitzats, contacte directe amb diferents professionals vinculats al llibre, espais de debat i de creació i, sobretot, que pugui desenvolupar un coneixement pràctic en diferents àrees d’expertesa en els nous escenaris digitals. Així, creiem que podrà donar una millor resposta a les necessitats del lector d’avui."

Això és el que oferim! Si voleu unir-vos al repte, encara hi sou a temps. El període de matrícula finalitza el 13 de març. Més informació, en aquet enllaç.

Mil descàrregues!

La bona gent de la Fundació Jaume Bofill em comunica amb il·lusió que la guia El mètode definitiu per tenir fills lectors que vam publicar a mitjans de l'any passat ha superat ja les 1.000 descàrregues del format gratuït. Mil descàrregues! A aquesta difusió cal afegir els 1.500 exemplars físics que s'han distribuït entre els participants del programa LECXIT. Compartisc plenament la seua alegria pel bon resultat d'aquesta experiència, perquè significa que continuem divulgant els beneficis i les bondats de la lectura en l'àmbit familiar. 

Si no el teniu encara, podeu descarregar-vos el PDF en aquest enllaç. Passeu la veu!!

Caminaràs entre elefants, a Columna

Edicions Columna anuncia per al 12 de març el llançament del nou llibre de Ferran Torrent. En aquest cas, no es tracta d'una novel·la sinó d'un llibre d'aquell calaix de sastre que anomenem "no ficció". Caminaràs entre elefants (aquest és el títol) és un retrat (entrevista, conversa) de la diputada de Compromís Mònica Oltra, i promet molt:

"El personal està fart i fotut, no està, diguem-ho clar, per a hòsties. És per això que admire —tot i els meus matisos— Mònica Oltra. És senzilla i directa. No diu allò que la gent vol escoltar, sinó allò que creu que ha de dir."

Vilaweb ens n'avança un tastet en exclusiva. Unes pàgines inicials en què Ferran Torrent relata com va començar a prendre forma el llibre, a partir d'un dinar amb Mònica Oltra en el qual "vaig intuir que el combat dialèctic valia la pena, per a mi i per als lectors (ella hauria dit «lectors i lectores», però la correcció política no figura en el meu manual)".

Tinc molta curiositat per tenir-lo a les mans i llegir-lo. En parlarem, aleshores, un poquet més. De moment, Columna avança en un comunicat que el dia 11 de març es presentarà el llibre a València. Serà un esdeveniment literari-polític de primer ordre. Estarem atents!

"La vida és implacable"

El setmanari El Temps publica aquesta setmana una entrevista de Núria Cadenes a Isabel-Clara Simó, amb motiu de la publicació d'Els invisibles (Amsterdam). En reproduïm ací les pàgines (podeu llegir-les clicant les imatges).

L'autora i el seu nou treball continuen rebent elogis dels mitjans, que n'han fet un desplegament molt ampli. I encara no ha acabat! Entre els comentaris més recents, aquest del poeta Carles Duarte, que qualifica la lectura d'aquesta obra com una "experiència emocionant". Ja ho avançàvem en aquest apunt: és una gran novel·la d'Isabel-Clara Simó!

Editar per a joves

Al bloc d'Elsa Aguiar, "Editar en voz alta", sempre trobem apunts d'interés per a l'ofici. Aquesta setmana, hi publica una reflexió ("¿Proteger o protegernos?") al voltant de la (sobre)protecció que sovint exercim els editors en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Qui selecciona les obres que considera "adequades" per a una edat determinada (tenim tendència a classificar cada llibre en gèneres, col·leccions i etiquetes d'edat, cosa que no ocorre en altres països del nostre entorn) i quins paràmetres utilitza per mesurar la conveniència o inconveniència d'un text literari concret, la seua duresa o el seu grau de transgressió o provocació... Potser, qui ha de jutjar aquests elements té un record selectiu de la seua pròpia infantesa, o ha perdut la connexió amb la voluble realitat de l'infant o el jove actual. I tot això, explica l'editora d'SM:

"Me hace plantearme si al rechazar una novela para niños por demasiado dura pensamos en los niños o en los adultos que las leerán y nos juzgarán a través de ellas."

Coincidint en el temps, Josep Maria Aloy fa al seu bloc "Mascaró de proa" un apunt amb títol contundent: "En literatura juvenil, no tot s'hi val!". Parteix d'una crítica sobre La Gretchen es preocupa (Oxford), de la meua (ex?)estimada Christine Nöstlinger, per aprofundir en un tema complementari al que plantejava Elsa Aguiar: per què hem de publicar llibres que no aporten res al lector? Aquest interrogant l'hauríem de respondre sempre abans de donar l'ok a la impremta amb obres adreçades a qualsevol edat, però diríem que especialment en l'àmbit LIJ, on s'estan formant (o deformant) lectors. En aquest sentit, la responsabilitat dels prescriptors i dels editors és més elevada. Per això mai hauríem de publicar llibres que, com diu Josep Maria:

"No ajuden ni a crear ni a formar lectors i no aporten res de positiu a una edat en què precisament allò que caldria evitar són els tòpics simplistes, la bajanada constant i la poca qualitat, no sols literària sinó intel·lectual."

L'editor LIJ adreça les seues propostes, sobretot, a les prescripcions escolars, i publica obres que el professorat recomanarà als seus alumnes. Els estils, les temàtiques i els continguts que promou en el seu catàleg, així com les estratègies de màrqueting i seducció que practica no són (no poden ser) aliens a aquesta realitat. El gran interrogant és si és possible mantenir (o incrementar) el nivell de vendes amb títols agosarats i engrescadors per als joves, i que podríem qualificar amb aquella etiqueta tan subjectiva i difusa que és "la qualitat", com reivindica aquest Manifest. 

El debat sempre està obert en un subsector que té una influència decisiva tant en l'educació com en el foment dels hàbits lectors de la població però que, alhora, ha crescut considerablement els últims anys fins convertir-se en el motor de la indústria editorial. No és una qüestió menor.

Tecnologia digital i promoció de la lectura

Aquest semestre comence una nova col·laboració amb la UOC que em fa molta, moltíssima il·lusió. Es tracta de la docència de l'assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura, que forma part del postgrau "Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62".

En aquest apunt al bloc del postgrau en parlem sobre les motivacions, continguts i finalitats de l'assignatura, que sintèticament són les següents:

"L’assignatura 'Tecnologia digital i promoció de la lectura' proporciona informació, eines i estratègies digitals per a aquells que vulguin iniciar-se o millorar la seva expertesa en l’àmbit de la promoció del llibre i de la lectura. En el decurs del semestre explorarem el potencial de les plataformes d’autoedició, les noves modalitats de lectura en pantalla, farem pràctiques de noves fórmules de promoció i màrqueting, contrastarem diferents models de negoci editorial i de llibreries, debatrem sobre les propostes més innovadores per fomentar la lectura en la xarxa, etc."

El període de matrícula està obert, així que, si creieu que us pot interessar, encara hi sou a temps! En aquest enllaç trobareu més informació sobre el procés. Ens veiem a l'Aula Virtual de la UOC? 

Continuem avançant!!

Autors a la fuga

"Els escriptors, víctimes involuntàries d’un ERO literari silenciós, comencen a moure fitxa, lluitant perquè els seus treballs arriben als lectors. Per a aconseguir-ho, en uns casos els autors han canviat d’editor (alguns, mirant al nord) o han diversificat els segells en què depositen les seues obres. Es desfidelitzen, en definitiva. Altres, per contra, recorren a l’autoedició."

Quantes obres de ficció per a adults s'han deixat d'editar al País Valencià durant els últims mesos, i quantes més no veuran la llum pels canals tradicionals? El Quadern d'El País publica avui "Autors a la fuga", un article en la línia del que comentàvem en aquest apunt. Una qüestió rellevant per a la salut de la nostra fràgil estructura editorial.

Mataren el verd

Carme Miquel s'autoeditarà la nova novel·la: Mataren el verd.

"Parlar de Carme Miquel és parlar de dignitat, de coherència i de compromís. Compromís amb la llengua, amb l'ensenyament públic i de qualitat i amb el territori. Un compromís que trasllada també a la seua obra literària. El títol no enganya: es tracta d'una denúncia contra l'especulació urbanística que assola el nostre territori..." 

Escrivia aquestes paraules en maig de l'any 2007, amb motiu de la presentació de L'amença de les grues, una novel·la que vaig tenir el goig d'editar i de promoure en companyia de l'autora. Aquella obra de Carme Miquel continuava les intrigues d'un dels èxits de la literatura juvenil valenciana, Uns papers en una capsa, una novel·la que, tal i com deia en aquell apunt, duia (en 2007) 30.000 exemplars venuts. Poca broma!

És oportú recordar ara aquestes dades, perquè confesse que m'ha sorprés molt que la nova obra de l'autora cerque finançament via micromecenatge amb la finalitat d'ésser autoeditada. Mataren el verd s'adreça al públic adult i tracta sobre l'especulació i el mobbing imobiliari (real) al barri de La Punta de València ciutat. Uns fets escandalosos, plens de punts foscos, xantatges, penúries, desnonaments i responsables poderosos, alguns dels quals continuen professionalment en actiu. Una obra literària de denúncia social, ben recomanable, en la línia de l'autora, una lluitadora històrica per la dignificació de la llengua i l'educació al País Valencià, que compta amb nombrosos seguidors fidels, amb un gran potencial de promoció... Què està passant en l'àmbit editorial perquè no hi haja una cua d'editors lluitant per fer-se amb els drets d'aquest manuscrit?

Em sembla un tema de gran rellevància per al sector, especialment el valencià. Els lectors, de moment, el que podem és fer la nostra petita aportació a Verkami perquè aquest projecte literari de Carme Miquel veja la llum i puguem gaudir, finalment i feliçment, de la lectura de Mataren el verd.

Lectures inoblidables

Aquest dissabte recomanàvem a Levante-EMV una proposta editorial ben interessant d'Edicions 96: el Quadern de lectures. De vegades hi ha idees senzilles que resulten molt efectives. I en la promoció lectora (a l'aula i fora de l'aula), tota pedra fa paret. Enhorabona per la iniciativa!
(Podeu llegir l'article punxant la imatge superior.)

La llibertat d'Els invisibles

"Els invisibles", la nova novel·la d'Isabel-Clara Simó als informatius de Canal 9 from Ara Llibres on Vimeo.

Fa uns pocs dies, Isabel-Clara Simó va estar a València per presentar Els invisibles (Amsterdam). Tal i com comentàvem en aquest apunt, cada nou llibre seu desperta molta expectació, i aquesta nova novel·la, un dels seus millors treballs, no ha estat una excepció. Isabel va parlar de literatura, de l'actualitat, dels oblidats i marginats de la societat, de política, de corrupció, d'educació... De tot allò que els periodistes van voler preguntar-li. Sempre amb respostes clares i directes, sense mitges tintes. Com ha fet sempre.

Una de les qüestions que més va intrigar la premsa, i que recullen pràcticament tots els mitjans, és el canvi d'editorial. L'autora alcoiana el va justificar en la complicitat que ha establert amb la nova editora, Izaskun Arretxe, i en la necessitat de demostrar-se que és lliure i ningú no té l'exclusiva sobre la seua obra. El País i El Punt Avui recullen aquesta curiositat (en absolut menor) de manera destacada.

Tot i que falten alguns enllaços, especialment de ràdios i algunes entrevistes encara pendents, tot seguit trobareu un recull de la repercussió mediàtica que va tenir aquella visita.

Contraportada a Levante-EMV.

• "La visibilitat d'Isabel-Clara Simó", Núvol.
• "Herois de l'invisible", El Punt Avui. 
• "Entre Volterà i Amsterdam", El País.
• "El ministre Wert és un desgraciat", La Veu del País Valencià.
• "Isabel-Clara Simó reivindica els 'oblidats' de la història", ARA.
• "Desde Cataluña, los valencianos son el pariente invisible", Información.
• "Isabel-Clara Simó ens descobreix els invisibles de la societat", ARAMULTIMÈDIA.
• "Escriure bé i tenir ofici no és el mateix, i em deixe el fetge intentant-ho", Europa Press.
• "Tener oficio y escribir bien no es lo mismo", Información, Noticias.com.
• "Isabel-Clara Simó da voz en Els Invisibles'a quienes han estado ignorados", La Verdad.
• "La revolta dels invisibles", Vilaweb.
• "A Els invisibles Catalunya està al meu pensament com un poble partit i vençut", a Nació Digital, Vilaweb, Agència Catalana de Notícies. 
• "Isabel-Clara Simó da voz en Els invisibles a quienes han estado olvidados", El Confidencial,
• "Els invisibles podria ser un cant a tots els sense veu", Melderomer. 
• "En política no hay ideología, sino poder", Diario de Mallorca.
• "El poder és corrupte per definició", Nonada.
• Recomanem, Quadern d'El País.
• "La processó dels anònims", Bloc Això és com tot, de Carles Fenollosa.
• "Clara Simó presenta Els invisibles", RTVV.
• Entrevista a Levante TV.

Entrevista a Isabel-Clara Simó a LEVANTE TV amb motiu de la publicació de ELS INVISIBLES from Ara Llibres on Vimeo.

Diari ARA.

Suplement ARTS d'El Mundo.

I tot just tornar a Barcelona, Isabel-Clara Simó va rebre una fantàstica notícia: l'Ajuntament d'Alcoi li atorgarà a finals d'aquest abril la Medalla d'Or de la ciutat i la nomenarà Filla Predilecta. Uns títols sobradament merescuts. Enhorabona!!

Actualització 1/3/13:

• "Sóc bastant 'gore', jo", entrevista al setmanari El Temps.

 

RIP RTVV

La meta somiada

Ho vaig prometre i ací estic. Aquestes són algunes de les frases que més m'han colpit de la lectura d'Els invisibles, d'Isabel-Clara Simó. Algunes semblaven parlar-me directament a l'orella, com fan les obres que et sacsegen la consciència...

• "Les paraules tenen cos i perduren. I tu, que les has pronunciades, ho saps."
• "La certesa sempre és incerta, quan recordem fets fugissers."
• "Hi ha coses que passen i coses que no passen. De vegades els cors són durs com l’acer i les mirades àvides i esquives. Però de vegades la gent es transforma en éssers humans."
• "Si ningú no remena res, la llei és agradable i tot. Sense llei, ens mataríem els uns als altres; amb la llei, també, però ens matem legalment. Són coses antigues."
• "No t’equivoquis d’orella quan contis secrets! És quasi tan greu com equivocar-se de cul quan hagis de llepar-ne!"
• "I l’autoestima? Com s’alimenta si no hi ha aplaudiments anònims?"
• "Tenim un país en què passes de cuc arraulit a líder espavilat sense solució de continuïtat."
• "En les moments de crisi, els obrers són titllats d’egoistes pel mer fet de piu- lar; en els moments de bonança, ni les gràcies."
• "Enlloc, i menys en un poble, hi ha secrets amorosos. Els secrets amorosos s’incrusten a les pedres dels carrers i a les portes de les esglésies, i van escampant-se, com el pol·len empès pel vent, a les boques ansio- ses o avorrides dels vilatans."
• "El senyor Pijoan, amo de tantes empreses, estava malalt. No de gota, no, sinó del cap. Arrossegava una psicosi esquizoide que es resolia, de vegades, en una explosió de violència." 
• "La paciència és la primera arma per triomfar a la vida; la segona és la força de voluntat; la tercera és la saliva, saliva per parlar i per llepar."
• "Els odis profunds són com un càncer, que van destruint teixit de l’ànima en silenci i sense manifestar-se."
• "A qui li importa la gent? La gent només és per votar."
• "La renovació, de què tant es parla, vol dir la desaparició dels vells en profit dels joves. I els vells s’hi aferren perquè quan tastes el poder és millor que el sexe, millor que la riquesa i millor que la bellesa."
• "La gent vol aprendre. No ho saben, però això és el que volen. I si la persona que ensenya crida l’atenció per algun tret determinat, o té una veu especial o desperta algunes simpaties, tothom escolta." 
• "La policia [...] és una força anònima que està posada, fent un cercle màgic, al voltant del poder polític. La seva missió és defensar aquest poder. Aconseguir l’ordre públic. Frenar la gent. Sense això no hi hauria democràcia, és clar, perquè la gent són més en nombre que els dirigents. [...] La policia està pensada perquè no ens fem mal els uns als altres, és cert, però sobretot perquè deixem incòlume el fràgil poder visible, que l’invisible ja es defensa sol."
• "Els cànons de bellesa són variables, però a tu et toca l’època en què no hi escaus, i què vols fer-hi?" 

I, per acabar, dues frases especialment encoratjadores, per pensar-hi a banda:

• "No sempre triem el nostre destí. No sempre somiem la meta on sí que podríem arribar." 
• "Que aixequin la mà els qui tinguin una passió per la qual val la pena viure. Que l’aixequin, ara que no els mira ningú, ara que no cal fer comèdia, ara que estem sols!"  

L'obra n'està plena, d'allò que tantes vegades hem dit ací "frases subratllables".

Gran novel·la d'Isabel-Clara Simó

Cada nova novel·la d'Isabel-Clara Simó és un petit esdeveniment literari. Els editors ho saben, els mitjans de comunicació ho saben, els llibreters ho saben i els nombrosos lectors que la segueixen, també. He tingut l'enorme fortuna de ser editor seu durant molts anys. Títols com ara Homes o El meu germà Pol han estat bestsellers immediats, amb reimpressions constants i xifres de vendes rècord en la col·lecció en què es publicaven. Vaig tenir també el goig de veure acomplit un desig d'adolescent: recuperar i rellançar Júlia, una obra que en el seu moment em va marcar com a lector i que, anys a venir, vaig poder defensar com a editor en una versió reescrita i ja definitiva. Aquests són els petits plaers secrets que t'atorga el meravellós ofici d'editar. L'última roda de premsa (i posterior presentació al públic) que vaig fer a València en la meua anterior etapa professional va ser precisament d'un llibre d'Isabel: Un tros de cel. Hi conserve bons records, d'aquella jornada.

Ara, Isabel ens sorprén doblement amb la seua nova proposta literària: Els invisibles. D'una banda, pel canvi d'editorial, ja que s'estrena al catàleg d'Amsterdam, dins de l'aposta decidida d'aquest segell inquiet i creatiu per la literatura catalana (hi haurà més sorpreses en aquest sentit els pròxims mesos). I aquesta "estrena" de la veterana autora alcoiana es produeix amb tots els honors possibles, ja que Els invisibles és una de les millors obres que li he llegit mai, sens dubte un dels seus treballs literaris més redons.
Es tracta d'una novel·la coral, que parteix d'un fet intrigant: la desaparició d'una nena petita, Victòria, enmig de la muntanya. No ha deixat cap rastre, cap pista, cap senyal. El poble imaginari en què se situa l'acció, Volterà, es mobilitza per localitzar-la, sense èxit. Amb aquest poderós punt d'arrancada, les pàgines següents de la novel·la ens submergeixen (ens "atrapen", tot i que aquest verb estiga desgastat de tant usar-lo en contextos semblants) en la vida d'una sèrie de personatges que, per un motiu o un altre, han acabat establerts a Volterà fugint d'alguna cosa o apartats per alguna raó poderosa que descobrirem poc a poc. Aquests fragments vitals trenats aprofiten l'autora d'excusa per parlar-nos de temes de plena actualitat, com ara les misèries de la política, el valor de la cultura, la llibertat dels individus o la repressió de les forces de seguretat, entre molts altres. L'ombra de la petita Victòria plana per damunt d'aquelles vides invisibles, fins el clímax final, que no us desvetlaré però que conté un dels diàlegs més ben construïts que he llegit en català en molts anys.

Jo n'he gaudit molt, d'aquesta lectura, i per això em permet recomanar-vos-la amb tanta passió. En un apunt a banda promet transcriure algunes de les frases que més m'han colpit.

Aquest dimarts 5 de febrer, a les 19h,  Isabel-Clara Simó presenta Els invisibles a la Casa del Llibre de València. Una bona ocasió per felicitar-la en persona per regalar-nos aquesta gran novel·la! En sentirem a parlar molt (i bé).

Aniversaris editorials

Edicions del Bullent celebra enguany el seu 30é aniversari. Es tracta d'un dels segells més veterans del País Valencià, vinculat des del naixement amb la distribuïdora Sendra Marco. Bullent ha bastit amb el temps un catàleg molt ampli centrat en la literatura infantil i juvenil, i amb els premis Enric Valor i Carmesina com a estandards. Fa ja molts mesos que Núria Sendra (vegeu vídeo ací) va prendre el relleu al seu pare, Gabriel, en la gestió de l'empresa. Una editorial honesta, activa a la xarxa i amb voluntat de mantenir-se amb una estructura raonable i "abastable" que els permeta continuar cuidant cada novetat amb la màxima dedicació, com és el cas d'un dels últims llibres que han publicat, Set Blancaneus i un nan, de Carles Cano.

Canal 9 va emetre aquesta setmana un breu reportatge sobre l'aniversari de Bullent als informatius. Us recomane veure'l.

També està de celebració Edicions 96, segell carcaixentí (tot i que establert ara a la Pobla Llarga), que ahir mateix acomplia 15 anys. Amb l'eleboració d'agendes escolars personalitzades com a punta de llança, l'equip que encapçala Dolors Pedrós (vegeu vídeo ací) ha diversificat la seua oferta editorial amb poesia, estudis locals, literatura infantil i també per a adults... i moltes altres col·leccions. El seu últim encert ha estat la recuperació de L'inventari clement (original i complet) de Vicent Andrés Estellés.

És un goig, en els temps que corren, comprovar que alguns editors (editores, en aquest cas) continuen treballant en el nostre país amb empenta i creativitat, sortejant la crisi amb honestedat, movent-se virtualment a la xarxa i físicament arreu del país, i cuidant les propostes literàries que ens ofereixen amb l'estima d'un artesà. Per molts anys que continuem gaudint dels vostres llibres!!!

El futur de les biblioteques

 

Una interessant infografia d'OpenSite sobre el "futur" (en realitat, parla del present) de les 121.000 biblioteques que hi ha als Estats Units. Hi ha algunes qüestions vertaderament rellevants, com ara que el 69% dels nord-americans usen les seues biblioteques públiques, que també pateixen retalls en els pressupostos. És il·lustratiu l'elevat índex de préstec de llibres electrònics, que no augmenta més per tres motius principals, tots relacionats amb les restriccions per part dels editors: les grans companyies que no venen drets de descàrrega a biblioteques, l'augment dels preus de cessió d'ebooks per a biblioteques, o les limitacions al nombre de descàrregues.

El "futur" que apunta el titular de la infografia es relaciona amb els serveis tecnològics que ofereixen les biblioteques als usuaris. En algunes àrees, és l'únic lloc en què s'hi pot accedir a Internet de manera gratuïta. El 96% disposa de pàgina web, el 68% tenen perfil a Facebook, i el 39% està actiu a Twitter. No diuen que el que passa als EUA acaba passant-nos també a nosaltres? Doncs prenem nota d'aquestes tendències!

De què va això de ser editor

La mort de Gonzalo Canedo, fundador de l'editorial Libros del Silencio, ha provocat articles de crítics i intel·lectuals lloant la seua integritat i posant en valor les virtuts del bon editor. El que més m'ha cridat l'atenció és aquest del bloc El lector mal-herido, del Diario.es. Es tracta d'un text provocador, com tots els que hi trobem en aquell espai. Fixeu-vos, si no, en l'inici:

"Por los escritores sabemos que los editores son unos hijos de puta. Les roban, les cambian una coma; les cambian dos comas; les dejan de publicar; no les entienden y no les hacen caso cuando proponen una foto para la portada; siempre invitan a comer a otro; siempre sacan sus libros en febrero. Todo terrible."

Però entre provocació i provocació, trobem moltes raons per continuar estimant aquest ofici tan particular. Aquestes són algunes de les reflexions que més m'han interessat i voldria deixar reflectides ací per tenir-les sempre presents. Us recomane llegir l'article sencer.

• Haciendo libros uno puede acabar rico, sí; como puede uno acabar rico mirando por la ventana, más o menos. 
• Un editor independiente no busca el talento, sino llegar a fin de mes.
• Ser editor es un oficio de equilibrista, pues sólo importa cuánto tiempo aguantas sobre el alambre.

Reinterpretar la vida

Dissabte, Levante-EMV va publicar una nova col·laboració en la secció "El llibre de la setmana". En aquesta ocasió recomane l'última novel·la de Julian Barnes, El sentit d'un final, publicada per Angle Editorial. Podeu punxar la imatge per llegir l'article.

Vine com estàs

Tina Vallès ens regala a Núvol un d'aquells textos de crítica literària que encomanen les ganes de llegir tant el ressenyat com el ressenyador. Centrem-nos ara, però, en l'autora ressenyada, Mercè Ibarz. El títol de l'article és ja suficientment explícit: "Llegir tota la Ibarz". El motiu és el llançament de Vine com estàs (Proa), la primera gran obra en català d'aquest 2013, un text que perdurarà en la memòria dels lectors molt més enllà d'aquest mesos grisos i freds. Tina elogia la prosa de l'autora, la seua evolució, la minuciositat amb què escull i col·loca totes i cadascuna de les paraules que conformen cada obra, un mestratge que condensa ara en la seua nova proposta literària:

"Vine com estàs diria que, tot i ser formalment dues narracions, és alhora un conjunt d’històries tan trenades, tan ben enredades les unes amb les altres, que potser no és agosarat dir que o bé és una novel·la o bé la Ibarz s’inventa un nou gènere narratiu que és conte, és novel·la i és memòria"

A mi Mercè Ibarz em recorda, en l'exigència, en la brevetat i en la condensació de saviesa al millor Erri de Luca. I en el tracte personal és ferma i afable alhora. Mai oblidaré un consell que em va donar en una ocasió (no fa massa, tot i que semble que ha passat una eternitat): "Noi, comença a pensar en tu mateix". Vaig anotar l'advertiment premonitori en un paper (tinc tendència a oblidar qüestions que, temps a venir, resulten importants) i, des d'aleshores, el tinc penjat al meu despatx, envoltat de dibuixos dels meus fills. Algun dia, potser, contarem més d'aquella història. Ara, de moment, gaudim tots de Vine com estàs (ací, un tast). Un gran encert, un més, de l'editor d'Edicions Proa, Josep Lluch. Estem d'enhorabona!

Mercè Ibarz vista per Martina Tulier a Núvol.com.

And I swear
That I don't have a gun
No I don't have a gun
No I don't have a gun
Memoria

Come As You Are, Nirvana

L'#apocalipsillibre en 7 (o 8) tuits

Façana de la Llibreria Catalònia, plena d'optimisme i d'esperança l'any 1932. Ara tanca. Hi posaran un McDonald's.

El periodista Jordi Nopca ha publicat un interessant reportatge a l'ARA Llegim sobre l'estat de la qüestió en l'edició en català amb l'inequívoc títol: "El sector del llibre pateix". A falta d'estudis actualitzats (que potser quedarien obsolets, ja que la situació s'agreuja per moments), Nopca ha realitzat una sèrie d'entrevistes a representants dels principals gremis i associacions del llibre de Catalunya. 

M'he permés sintetitzar algunes de les idees principals de l'article en 7 (o 8) tuits. Aquí els teniu, recopilats, un rere l'altre:

• #apocalipsillibre 1 "Hem perdut entre 7 i 10 anys de negoci. La facturació ha baixat sensiblement" Xavier Mallafré
• #apocalipsillibre 2 La facturació de l'edició en català en 2012 és de 235-240 milions €, equivalent al nivell de 2005, Xavier Mallafré  
• #apocalipsillibre 3 El sector editorial ha desaccelerat la inversió en la conversió digital. #ebook no supera el 3% facturació - Marià Marín 
• #apocalipsillibre 4 Estem 3 vegades per sota descàrregues #ebooks en països amb igual nombre dispositius. Pirateig no és anecdòtic -M.Marín  
• #apocalipsillibre 5 Les ajudes públiques són l'1,85% de la facturació. Desmenteix q l'edició en català està massa subvencionada -Jordi Ferré 
• #apocalipsillibre 6 Les dotacions dels quatre grans premis en català o bé s'han reduït o bé fins i tot han desaparegut -G.J. Graells  
• #apocalipsillibre 7 La facturació llibre en català ha baixat però de manera poc significativa. Baixa nombre de títols i tirades -X.Mallafré 
• #apocalipsillibre i 8 Conclusió: l'edició en català està malament, podria estar pitjor i segurament ho estarà. Com revertim la situació?  

Drets dels infants a escoltar contes

Il·lustració de Miguel Tanco extreta del llibre Cuentos para dormir y soñar (Ed. SM)

Comencem l'any al bloc igual que finalitzàrem el 2012: amb un nou apunt esperançat i ple de bons desitjos, com correspon a aquests dies festius de Nadal i Reis. En aquesta ocasió, ens fem ressò del Decàleg dels Drets dels Infants a Escoltar Contes, un manifest promulgat per primera vegada en els anys 70 a Veneçuela però que manté la plena vigència en l'actualitat. Potser més que mai, abduïts com estem sovint els pares entre les nostres obligacions laborals i domèstiques i el recurs fàcil de la tele com a "cangur". 

El decàleg ens posa de peus a terra per fer volar la imaginació i ens recorda que els infants tenen dret a...

1. Escoltar, sense distinció de raça, idioma o religió, els contes més bells de la tradició oral dels pobles.
2. Exigir els seus pares que els conten contes a qualsevol hora del dia.
3. Demanar a un adult que els conte contes amb amor i ternura, que és com s'han de contar.
4. Escoltar contes assegut als genolls dels iaios.
5. Saber qui són els principals autors de contes.
6. Conéixer les faules, els mites i les llegendes de la tradició oral dels seus països.
7. Inventar i contar els seus contes propis, i modificar els que ja existeixen per crear les seues versions pròpies.
8. Exigir contes nous. Els adults tenen l'obligació de nodrir-se permanentment de relats nous i imaginatius, bells i interessants.
9. Demanar un altre conte, i a que els conten la mateixa història un milió de vegades.
10. Créixer acompanyats de paraules màgiques que òbriguen les portes de la imaginació en el camí cap als somnis més bells de la infantesa.

Bé, no em direu que no són bons desitjos, veritat? I si provem a fer-los realitat durant aquest 2013? M'encanta el dret número 9, tan real en xiquets menuts... 

Podeu ampliar la informació del decàleg més desenvolupada en aquesta adreça de la web d'SM. Una web, per cert, que us recomane encaridament, no només per l'impressionant catàleg literari que exhibeix; també per la quantitat de recursos interessants i útils que comparteix amb pares, mares i professorat.