Sant Jordi a l'Octubre (i 2)

La llegenda mercantil diu que va ser un editor valencià instal·lat a Barcelona, Vicent Clavel, qui va "inventar" la Diada de Sant Jordi. Tot i això, és una festa que, malauradament, no ha arrelat al País Valencià. Hi ha hagut intents diversos, tímids sempre, per fer del 23 d'abril una jornada literàriament festiva a les llibreries (i floristeries!) valencianes. Però no han aconseguit consolidar-se. La Fira del Llibre de València està sempre pròxima a aquesta data (la 48a edició s'inaugura avui, de fet), però calia entendre que les dues cites no són incompatibles, sinó complementàries. I gràcies a la iniciativa conjunta de l'AELC, ACPV i l'OCCC, amb la complicitat del PEN Club, l'AEPV i la UV, aquest 23 d'abril hem celebrat una segona edició de la Festa de Sant Jordi a l'Octubre.

Amb l'excusa d'una lectura breu-brevíssima (1 minut, aproximadament) d'una obra pròpia, a l'Octubre es va aplegar un centenar llarg d'autors, editors, llibreters i lectors per retre homenatge a Estellés i a la literatura valenciana. Molts amics a qui escoltar i conversar. L'acte va ser conduït per Reis Juan i retransmés en directe per 9exili, la plataforma de professionals afectats per l'ERO d'RTVV.

Vaig tenir el goig de fer la meua intervenció d'un fragment de Llegir per a créixer (que podeu veure en aquest vídeo) tot just abans (ço és, de "teloner") de Pepa Guardiola, dona d'una extraordinària vitalitat i feliç amb la seua recent jubilació.

Gràcies als organitzadors per l'acte, per la invitació i pel treball de visibilització dels autors valencians!

Sant Jordi a l'Octubre

Aquest d'enguany és per a mi un Sant Jordi estrany, atípic, el primer que viuré "retirat" de la vida d'editor. Confie, però, que serà l'últim (del retir, vull dir)! Des d'aquesta barrera, la moguda es viu d'una manera molt i molt distinta. Menys vibrant. Per compensar el "mono", em queda el meu pas fugaç (qui sap si efímer) per l'escriptura. Així que avui "faré d'autor" en la celebració de Sant Jordi a València. No hi haurà parades omplint els carrers, ni llargues cues de lectors àvids de signatures, ni autors mediàtics orgullosos de poder dit que han "escrit" un llibre, ni editors jugant-s'hi bona part de la facturació de l'any... Però hi haurà (això segur) literatura, i llibres, i roses, i bona companyia. Si us abelleix celebrar-ho amb nosaltres, ens veiem a partir de les 19h al Centre Octubre del cap i casal.

Esteu on esteu... bon i profitós Sant Jordi!!

L'art de seduir

Aquest dissabte parlàvem a Levante-EMV d'un llibre que és una invitació a la lectura, a la relectura, al descobriment dels autors i les tendències que han marcat el panorama literari valencià de les dues últimes dècades. El crític Francesc Calafat ha publicat a l'editorial Afers el recull Països de paper, que es va presentar dimarts passat  a la Casa del Llibre de València. Us el recomane.

(Podeu llegir l'article punxant la imatge o clicant ací per accedir al blog d'Afers.)

El 'micromercat' de Germania

La qualitat de la imatge és dolenta, sí, ja em disculpareu, però crec que el contingut de l'entrevista és ben interessant (podeu llegir-la si punxeu la imatge). L'editor de Germania, Antonio Martínez, reflexionava fa uns dies a Levante-EMV sobre l'ofici i sobre el model de negoci que aplica a la seua editorial, que ha treballat molt bé el que anomena "micromercat" fins esdevenir un referent de la poesia publicada al País Valencià, especialment pel que respecta a la proposta de veus noves.

"Lo que no puedes pretender es hacer un libro de poesía y llevarlo a la librería y ya está, tienes que utilizar las redes sociales, decirle a la gente que existe, hacer que la gente vaya, explicar el poemario."

Això només es pot aconseguir si qui publica el poemari se'l creu i hi aposta, amb la complicitat, sempre imprescindible, de l'autor.

Intermediaris invisibles

D'ensenyar, sempre s'aprén. Ni que siga a revisitar les creences íntimes. És obvi que l'editor és una figura poc visible en la cadena del llibre (la tradicional i, potser encara més, la que resulta del nou paradigma digital), un ninguneig que comparteix amb altres baules de la cadena: correctors, maquetistes, trauductors... I tot allò que no es veu, que no es coneix, no es pot valorar i tendeix a considerar-se inútil ("no útil") i, per tant, prescindible, sobrer.

Corregint un treball sobre l'ofici d'editar que he demanat als alumnes del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària em trobe aquest paràgraf:

"Evidentment, com a lectora i consumidora de tot tipus de textos, sempre he sabut de l'existència d'una figura intermediària entre els autors i els lectors però, sincerament (i crec que com la majoria de lectors) ignorava en què consistia aquest ofici i les seues funcions."

Els editors no podem obviar que aquesta és la sensació que tenen molts lectors (i em referisc a lectors, no vull dir ja el que ocorre amb els no lectors i amb els lectors ocasionals o funcionals). I ningú millor que nosaltres mateixos per reivindicar la vigència (i la necessitat) d'aquest ofici. Fent bé la nostra feina. I fent-la visible sempre que tinguem ocasió. O la provoquem, com ara mateix.

Els mil i un apunts

Fa vora 7 anys, el 20 de maig del 2006, vam obrir aquest blog (a partir d'avui, deixem enrere la forma 'bloc') d'una manera quasi diríem que fortuïta, en una mena de rampell. Preteníem parlar d'aspectes literaris i, sobretot, de l'ofici d'editar, una qüestió a la que hem dedicat una bona pila d'entrades, durant aquest període. Però hem parlat de molts altres assumptes. Ara, quasi sense adonar-nos-en, arribem a l'apunt número 1001 i, amb el vostre permís, em permetré fer un breu balanç (personal, com tot en aquesta bitàcola).

A Tirant al cap hem deixat testimoni (i opinions) sobre temes que en seu moment han estat d'actualitat al sector, com ara la configuració del nou Grup 62, la caiguda de la distribuïdora Arc de Berà, la ja mítica Fira de Frankfurt 2007 i molts etcèteres. Però també hem relatat algunes interioritats i anècdotes del dia a dia del treball editorial, quan hi havia molt a fer i tot semblava possible: els bons llibres d'autors (amics) de la terra (Mira, Vilaplana, Lozano, Simó...) o forans (McCourt, Banville, Rushdie...). Hem parlat de les fires internacionals i hem anunciat fins i tot alguna primícia sobre contractacions editorials que feien un goig especial, com és el cas tant del premi Nobel Orhan Pamuk com de l'escriptor novell Xavi Sarrià.

I celebracions. Quan hi havia coses a celebrar.

En un aspecte més personal, hem recollit les entrevistes que han aparegut en diversos mitjans i els articles que hem anat deixant ací i allà (amb una menció especial a l'experiència a L'informatiu, que va ser absolutament extraordinària). També les obres literàries i de foment lector que hem publicat aquests anys, i d'algunes de les lectures que més ens han captivat. I colps durs, com la desaparició sobtada de l'amic Enric Solbes, sempre present.

Repassant l'hemeroteca ens adonem, amb un punt de nostàlgia, de tot el que hem deixat enrere (que no és poca cosa), però també dels camins que es van obrint i de les ganes inalterables de continuar aprenent i compartint. Tirant al cap recull i destil·la reflexions, pensaments i vivències professionals i personals. Crec encara en la vigència del blog, i per això m'agradaria que continuara actiu per reflectir totes aquelles novetats positives que encara estan per venir. Ja ho dèiem, fa un temps, que aquest 2013 serà (molt) millor. I ho serà. Ho és ja, de fet. D'una manera o altra, farem el possible per continuar perdent el temps en aquest deliciós ofici d'editar llibres.

Passejar, res més

Aquesta setmana hem recomanat a Levante-EMV la novel·la Moo Pak, de Gabriel Josipovici, magníficament traduïda per Ferran Ràfols i publicada en català per un petit miracle editorial anomenat Raig Verd. Una obra plena d'encant i de frases remarcables.
Podria fer una llista ben llarga de les frases que he subratllat durant la lectura, però en aquest cas preferiria que fóreu vosaltres mateixos qui us personalitzàreu la selecció. Només en destacaré una, per a mi "la" frase del llibre, una declaració d'intencions i una filosofia de vida:

"Abans de poder fer realitat els teus somnis cal que sàpigues quins són, aquests somnis. No tots volem arribar a ser emperadors o milionaris, però tots volem ser feliços i sentir-nos realitzats."

(Podeu llegir l'article punxant la imatge.)

Per cert, aquest és l'apunt número 1.000 del bloc! Caram, com passa el temps...

Entrevista a Boolino

Boolino és una xarxa social que té per objectiu fomentar la lectura entre infants i preadolescents. Mitjançant notícies i recomanacions, crea complicitats entre els usuaris, que s'hi recomanen obres entre ells. Aquesta eina ens permet no només estar al dia del que s'hi cou en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil; també participar i descobrir consells i propostes literàries d'interés per als nostres fills. I fins i tot comprar els exemplars que ens interessen. Un model de negoci innovador i amb molt de futur.

Aquesta setmana, Boolino publica una entrevista amb un servidor, i em fa molt feliç perquè ens permet parlar de foment lector, de la nova edició de Llegir per a créixer, dels Llibres de Marc i Andrea, de la tecnologia aplicada al llibre infantil, de l'experiència d'editar i d'alguns títols infantils que m'estime especialment.

M'ha fet una il·lusió especial que encapçalaren l'entrevista amb el dibuix d'Enric Solbes (dalt) que va il·lustrar la portada de la primera edició de Llegir per a créixer, un llunyaníssim mes de maig de 2006. Si ha plogut, des d'aleshores...

• Entrevista en català.
• Entrevista en castellà.

No estirar més el braç que la mànega

Aquest diumenge, l'edició comarcal de Levante-EMV publicava una entrevista amb Ricard Peris, editor d'Andana, un segell orientat a la literatura infantil (i, aviat, juvenil) amb un catàleg encara reduït però que creix amb pas ferm. En parlàvem ací, fa un temps, del "fitxatge" que van fer amb els àlbums d'Oliver Jeffers; ara ens sorprén de nou amb l'àlbum Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore, la història en què es va inspirar el curmetratge que enguany va guanyar l'Oscar i que vam penjar fa uns mesos al timeline d'aquest bloc (un curt fabulós, us el recomane de totes totes). 

M'agrada la filosofia que hi ha al darrrere d'aquest segell, i que es resumeix en una de les frases de Ricard: "no estirar més el braç que la mànega". Una editorial amb personalitat i (potser per això mateix) amb futur.  Podeu llegir l'entrevista punxant la imatge.

El goig de compartir (i continuar aprenent)

Aquest mes de març ha significat el retorn a la universitat de manera duplicada. Dimecres vam iniciar les sessions presencials de l'assignatura "Formats editorials i fases del procés d'edició" al Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València. Enguany és el sisé curs que impartisc aquest contingut, i ja són unes quantes desenes d'alumnes amb els que he tingut el goig de compartir coneixements i continuar aprenent. Alguns em consta que han continuat vinculats al sector editorial, un petit miracle en aquest país!

La setmana que ve, iniciaré una nova col·laboració, en aquest cas amb la UOC. Es tracta del l'assignatura "Tecnologia digital i promoció de la lectura" de què parlàrem fa uns dies en aquest apunt. El digital Núvol publica una entrevista amb la directora del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació UOC-Grup 62, Teresa Iribarren, en la qual dóna compte dels desafiaments que té plantejats el sector del llibre en l'actualitat. Entre altres, destaca que "una cosa és publicar i l'altra, editar". Preguntada sobre el que ofereix el postgrau, la seua resposta és la següent:

"El que fem és propiciar que l’alumne tingui continguts actualitzats, contacte directe amb diferents professionals vinculats al llibre, espais de debat i de creació i, sobretot, que pugui desenvolupar un coneixement pràctic en diferents àrees d’expertesa en els nous escenaris digitals. Així, creiem que podrà donar una millor resposta a les necessitats del lector d’avui."

Això és el que oferim! Si voleu unir-vos al repte, encara hi sou a temps. El període de matrícula finalitza el 13 de març. Més informació, en aquet enllaç.

Mil descàrregues!

La bona gent de la Fundació Jaume Bofill em comunica amb il·lusió que la guia El mètode definitiu per tenir fills lectors que vam publicar a mitjans de l'any passat ha superat ja les 1.000 descàrregues del format gratuït. Mil descàrregues! A aquesta difusió cal afegir els 1.500 exemplars físics que s'han distribuït entre els participants del programa LECXIT. Compartisc plenament la seua alegria pel bon resultat d'aquesta experiència, perquè significa que continuem divulgant els beneficis i les bondats de la lectura en l'àmbit familiar. 

Si no el teniu encara, podeu descarregar-vos el PDF en aquest enllaç. Passeu la veu!!

Caminaràs entre elefants, a Columna

Edicions Columna anuncia per al 12 de març el llançament del nou llibre de Ferran Torrent. En aquest cas, no es tracta d'una novel·la sinó d'un llibre d'aquell calaix de sastre que anomenem "no ficció". Caminaràs entre elefants (aquest és el títol) és un retrat (entrevista, conversa) de la diputada de Compromís Mònica Oltra, i promet molt:

"El personal està fart i fotut, no està, diguem-ho clar, per a hòsties. És per això que admire —tot i els meus matisos— Mònica Oltra. És senzilla i directa. No diu allò que la gent vol escoltar, sinó allò que creu que ha de dir."

Vilaweb ens n'avança un tastet en exclusiva. Unes pàgines inicials en què Ferran Torrent relata com va començar a prendre forma el llibre, a partir d'un dinar amb Mònica Oltra en el qual "vaig intuir que el combat dialèctic valia la pena, per a mi i per als lectors (ella hauria dit «lectors i lectores», però la correcció política no figura en el meu manual)".

Tinc molta curiositat per tenir-lo a les mans i llegir-lo. En parlarem, aleshores, un poquet més. De moment, Columna avança en un comunicat que el dia 11 de març es presentarà el llibre a València. Serà un esdeveniment literari-polític de primer ordre. Estarem atents!

"La vida és implacable"

El setmanari El Temps publica aquesta setmana una entrevista de Núria Cadenes a Isabel-Clara Simó, amb motiu de la publicació d'Els invisibles (Amsterdam). En reproduïm ací les pàgines (podeu llegir-les clicant les imatges).

L'autora i el seu nou treball continuen rebent elogis dels mitjans, que n'han fet un desplegament molt ampli. I encara no ha acabat! Entre els comentaris més recents, aquest del poeta Carles Duarte, que qualifica la lectura d'aquesta obra com una "experiència emocionant". Ja ho avançàvem en aquest apunt: és una gran novel·la d'Isabel-Clara Simó!

Editar per a joves

Al bloc d'Elsa Aguiar, "Editar en voz alta", sempre trobem apunts d'interés per a l'ofici. Aquesta setmana, hi publica una reflexió ("¿Proteger o protegernos?") al voltant de la (sobre)protecció que sovint exercim els editors en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Qui selecciona les obres que considera "adequades" per a una edat determinada (tenim tendència a classificar cada llibre en gèneres, col·leccions i etiquetes d'edat, cosa que no ocorre en altres països del nostre entorn) i quins paràmetres utilitza per mesurar la conveniència o inconveniència d'un text literari concret, la seua duresa o el seu grau de transgressió o provocació... Potser, qui ha de jutjar aquests elements té un record selectiu de la seua pròpia infantesa, o ha perdut la connexió amb la voluble realitat de l'infant o el jove actual. I tot això, explica l'editora d'SM:

"Me hace plantearme si al rechazar una novela para niños por demasiado dura pensamos en los niños o en los adultos que las leerán y nos juzgarán a través de ellas."

Coincidint en el temps, Josep Maria Aloy fa al seu bloc "Mascaró de proa" un apunt amb títol contundent: "En literatura juvenil, no tot s'hi val!". Parteix d'una crítica sobre La Gretchen es preocupa (Oxford), de la meua (ex?)estimada Christine Nöstlinger, per aprofundir en un tema complementari al que plantejava Elsa Aguiar: per què hem de publicar llibres que no aporten res al lector? Aquest interrogant l'hauríem de respondre sempre abans de donar l'ok a la impremta amb obres adreçades a qualsevol edat, però diríem que especialment en l'àmbit LIJ, on s'estan formant (o deformant) lectors. En aquest sentit, la responsabilitat dels prescriptors i dels editors és més elevada. Per això mai hauríem de publicar llibres que, com diu Josep Maria:

"No ajuden ni a crear ni a formar lectors i no aporten res de positiu a una edat en què precisament allò que caldria evitar són els tòpics simplistes, la bajanada constant i la poca qualitat, no sols literària sinó intel·lectual."

L'editor LIJ adreça les seues propostes, sobretot, a les prescripcions escolars, i publica obres que el professorat recomanarà als seus alumnes. Els estils, les temàtiques i els continguts que promou en el seu catàleg, així com les estratègies de màrqueting i seducció que practica no són (no poden ser) aliens a aquesta realitat. El gran interrogant és si és possible mantenir (o incrementar) el nivell de vendes amb títols agosarats i engrescadors per als joves, i que podríem qualificar amb aquella etiqueta tan subjectiva i difusa que és "la qualitat", com reivindica aquest Manifest. 

El debat sempre està obert en un subsector que té una influència decisiva tant en l'educació com en el foment dels hàbits lectors de la població però que, alhora, ha crescut considerablement els últims anys fins convertir-se en el motor de la indústria editorial. No és una qüestió menor.

Tecnologia digital i promoció de la lectura

Aquest semestre comence una nova col·laboració amb la UOC que em fa molta, moltíssima il·lusió. Es tracta de la docència de l'assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura, que forma part del postgrau "Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62".

En aquest apunt al bloc del postgrau en parlem sobre les motivacions, continguts i finalitats de l'assignatura, que sintèticament són les següents:

"L’assignatura 'Tecnologia digital i promoció de la lectura' proporciona informació, eines i estratègies digitals per a aquells que vulguin iniciar-se o millorar la seva expertesa en l’àmbit de la promoció del llibre i de la lectura. En el decurs del semestre explorarem el potencial de les plataformes d’autoedició, les noves modalitats de lectura en pantalla, farem pràctiques de noves fórmules de promoció i màrqueting, contrastarem diferents models de negoci editorial i de llibreries, debatrem sobre les propostes més innovadores per fomentar la lectura en la xarxa, etc."

El període de matrícula està obert, així que, si creieu que us pot interessar, encara hi sou a temps! En aquest enllaç trobareu més informació sobre el procés. Ens veiem a l'Aula Virtual de la UOC? 

Continuem avançant!!

Autors a la fuga

"Els escriptors, víctimes involuntàries d’un ERO literari silenciós, comencen a moure fitxa, lluitant perquè els seus treballs arriben als lectors. Per a aconseguir-ho, en uns casos els autors han canviat d’editor (alguns, mirant al nord) o han diversificat els segells en què depositen les seues obres. Es desfidelitzen, en definitiva. Altres, per contra, recorren a l’autoedició."

Quantes obres de ficció per a adults s'han deixat d'editar al País Valencià durant els últims mesos, i quantes més no veuran la llum pels canals tradicionals? El Quadern d'El País publica avui "Autors a la fuga", un article en la línia del que comentàvem en aquest apunt. Una qüestió rellevant per a la salut de la nostra fràgil estructura editorial.

Mataren el verd

Carme Miquel s'autoeditarà la nova novel·la: Mataren el verd.

"Parlar de Carme Miquel és parlar de dignitat, de coherència i de compromís. Compromís amb la llengua, amb l'ensenyament públic i de qualitat i amb el territori. Un compromís que trasllada també a la seua obra literària. El títol no enganya: es tracta d'una denúncia contra l'especulació urbanística que assola el nostre territori..." 

Escrivia aquestes paraules en maig de l'any 2007, amb motiu de la presentació de L'amença de les grues, una novel·la que vaig tenir el goig d'editar i de promoure en companyia de l'autora. Aquella obra de Carme Miquel continuava les intrigues d'un dels èxits de la literatura juvenil valenciana, Uns papers en una capsa, una novel·la que, tal i com deia en aquell apunt, duia (en 2007) 30.000 exemplars venuts. Poca broma!

És oportú recordar ara aquestes dades, perquè confesse que m'ha sorprés molt que la nova obra de l'autora cerque finançament via micromecenatge amb la finalitat d'ésser autoeditada. Mataren el verd s'adreça al públic adult i tracta sobre l'especulació i el mobbing imobiliari (real) al barri de La Punta de València ciutat. Uns fets escandalosos, plens de punts foscos, xantatges, penúries, desnonaments i responsables poderosos, alguns dels quals continuen professionalment en actiu. Una obra literària de denúncia social, ben recomanable, en la línia de l'autora, una lluitadora històrica per la dignificació de la llengua i l'educació al País Valencià, que compta amb nombrosos seguidors fidels, amb un gran potencial de promoció... Què està passant en l'àmbit editorial perquè no hi haja una cua d'editors lluitant per fer-se amb els drets d'aquest manuscrit?

Em sembla un tema de gran rellevància per al sector, especialment el valencià. Els lectors, de moment, el que podem és fer la nostra petita aportació a Verkami perquè aquest projecte literari de Carme Miquel veja la llum i puguem gaudir, finalment i feliçment, de la lectura de Mataren el verd.

Lectures inoblidables

Aquest dissabte recomanàvem a Levante-EMV una proposta editorial ben interessant d'Edicions 96: el Quadern de lectures. De vegades hi ha idees senzilles que resulten molt efectives. I en la promoció lectora (a l'aula i fora de l'aula), tota pedra fa paret. Enhorabona per la iniciativa!
(Podeu llegir l'article punxant la imatge superior.)

La llibertat d'Els invisibles

"Els invisibles", la nova novel·la d'Isabel-Clara Simó als informatius de Canal 9 from Ara Llibres on Vimeo.

Fa uns pocs dies, Isabel-Clara Simó va estar a València per presentar Els invisibles (Amsterdam). Tal i com comentàvem en aquest apunt, cada nou llibre seu desperta molta expectació, i aquesta nova novel·la, un dels seus millors treballs, no ha estat una excepció. Isabel va parlar de literatura, de l'actualitat, dels oblidats i marginats de la societat, de política, de corrupció, d'educació... De tot allò que els periodistes van voler preguntar-li. Sempre amb respostes clares i directes, sense mitges tintes. Com ha fet sempre.

Una de les qüestions que més va intrigar la premsa, i que recullen pràcticament tots els mitjans, és el canvi d'editorial. L'autora alcoiana el va justificar en la complicitat que ha establert amb la nova editora, Izaskun Arretxe, i en la necessitat de demostrar-se que és lliure i ningú no té l'exclusiva sobre la seua obra. El País i El Punt Avui recullen aquesta curiositat (en absolut menor) de manera destacada.

Tot i que falten alguns enllaços, especialment de ràdios i algunes entrevistes encara pendents, tot seguit trobareu un recull de la repercussió mediàtica que va tenir aquella visita.

Contraportada a Levante-EMV.

• "La visibilitat d'Isabel-Clara Simó", Núvol.
• "Herois de l'invisible", El Punt Avui. 
• "Entre Volterà i Amsterdam", El País.
• "El ministre Wert és un desgraciat", La Veu del País Valencià.
• "Isabel-Clara Simó reivindica els 'oblidats' de la història", ARA.
• "Desde Cataluña, los valencianos son el pariente invisible", Información.
• "Isabel-Clara Simó ens descobreix els invisibles de la societat", ARAMULTIMÈDIA.
• "Escriure bé i tenir ofici no és el mateix, i em deixe el fetge intentant-ho", Europa Press.
• "Tener oficio y escribir bien no es lo mismo", Información, Noticias.com.
• "Isabel-Clara Simó da voz en Els Invisibles'a quienes han estado ignorados", La Verdad.
• "La revolta dels invisibles", Vilaweb.
• "A Els invisibles Catalunya està al meu pensament com un poble partit i vençut", a Nació Digital, Vilaweb, Agència Catalana de Notícies. 
• "Isabel-Clara Simó da voz en Els invisibles a quienes han estado olvidados", El Confidencial,
• "Els invisibles podria ser un cant a tots els sense veu", Melderomer. 
• "En política no hay ideología, sino poder", Diario de Mallorca.
• "El poder és corrupte per definició", Nonada.
• Recomanem, Quadern d'El País.
• "La processó dels anònims", Bloc Això és com tot, de Carles Fenollosa.
• "Clara Simó presenta Els invisibles", RTVV.
• Entrevista a Levante TV.

Entrevista a Isabel-Clara Simó a LEVANTE TV amb motiu de la publicació de ELS INVISIBLES from Ara Llibres on Vimeo.

Diari ARA.

Suplement ARTS d'El Mundo.

I tot just tornar a Barcelona, Isabel-Clara Simó va rebre una fantàstica notícia: l'Ajuntament d'Alcoi li atorgarà a finals d'aquest abril la Medalla d'Or de la ciutat i la nomenarà Filla Predilecta. Uns títols sobradament merescuts. Enhorabona!!

Actualització 1/3/13:

• "Sóc bastant 'gore', jo", entrevista al setmanari El Temps.

 

RIP RTVV