"Una de les pitjors dites que hi ha és la que ens vol convéncer que s’aprén més de les errades que dels encerts, ja que d’alguns fracassos no aconseguim refer-nos; en canvi, l’èxit sempre ens empeny cap endavant. La majoria d’escriptors ho saben molt bé perquè han patit en solitud la duresa del rebuig editorial. Aquella carta, aquell correu, aquell silenci que indica de manera inequívoca que el seu manuscrit no serà publicat. Si més no, de moment, perquè un dels enigmes més grans de la indústria editorial continua sent el motiu pel qual unes obres veuen la llum i altres són condemnades a les tenebres de l’oblit."Així comença l'article "L'enigma del rebuig editorial", publicat al Quadern d'El País el 17/10/13.
19 d’octubre 2013
L'enigma del rebuig editorial
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo tinc una bona col·lecció de cartes de rebuig, de quan encara eren de paper. El problema és que els agents fan de filtre i a partir del moment que en tens un ja no te n'arriben més...
A un autor, com comentem a l'article, sovint se li envia una carta estàndard de rebuig; a un agent, però, si hi ha confiança, se li confessen els motius exactes del rebuig. Ai, si parlaren també eixos "filtres"...!
Publica un comentari a l'entrada