 |
| Grafitti de Bansky al mur que rodeja Palestina. |
Fa tot just un any pronosticàvem que el 2013 seria (molt) millor que el 2012 que aleshores abandonàvem. A hores d'ara, no sabria dir si l'encertàrem o no: el 2013 ha esta un any molt, molt dur. Per sort, ja acaba. I no acaba malament del tot, perquè aquests 365 dies ens han servit per començar la reconstrucció que segueix tota desfeta.
En el terreny professional, l'herència del 2013 ens ha portat a engegar col·laboracions docents amb la UOC; hem tingut el plaer d'acompanyar autors com Isabel-Clara Simó o Joan Francesc Mira en la promoció dels seus ben recomanables treballs literaris; el Mètode definitiu per tenir fills lectors ha continuat gaudint de bona acollida (ací i ací); han aparegut algunes entrevistes ací i allà; hem iniciat una col·laboració estable amb el suplement Quadern d'El País; hem posat la primera pedra d'un bell edifici de formació de professionals del món de l'edició que construïm a la UIMP; hem llegit grans llibres i hem assessorat diversos autors, editors i institucions que queden en el secret de sumari, però a les quals estic enormement agraït per la seua confiança i per la seua tenacitat.
Però el més important de tot: ha començat a rodar un projecte del que encara hem parlat molt poc en aquest blog, l'Agència Gesta, mitjançant la qual realitzem serveis editorials integrals, representació d'autors, consultoria editorial i comunicació cultural. A això ens dediquem, si algú ens pregunta. I estem oberts a tot. El primer fruit d'aquesta aventura ha estat la publicació de Tierra de saqueo, de Sergi Castillo, que ja va per la segona edició a Lectio. N'hi ha més projectes en marxa!
En 2013 hem sembrat, també, algunes llavors d'esperança que en els pròxims mesos començaran a donar fruits. Perquè el 2014, n'estic convençut, és l'any dels grans reptes, de les gestes, de les complicitats, de la cooperació, de la reconstrucció, de la reinvenció, de la revolució, si és que cal (i ens cal). Volarem, si el vent ens és favorable, per enlairar-nos més enllà del mur que s'aixeca entorn nostre. Segur que des de dalt tot es veu d'una altra manera. Amb més pau i, qui sap, també llibertat. A la façana dels nostres somnis continua intacta la pintada que ens guia per la vida: "Amor, humor, respecte". Tres premisses que continuarem recordant i conreant cada nou dia de l'any que encetem. Perquè, com Estellés, jo també pense d'una manera humil que ha arribat l'hora...
Bon any!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada