Hi ha llibres que mereixen estar sempre a les llibreries, vius, a disposició perenne dels lectors. Quan jo tenia cinc anys em vaig matar és un d’aquests títols colpidors escollits per a la posteritat. La primera vegada que es va publicar, l’any 1981, es titulava Burt i va passar desapercebuda als EUA. Anys després, traduïda al francés, va esdevenir un èxit i va fer el salt a tot de llengües. Empúries la va publicar el 1989, però es trobava descatalogada des de feia (massa) temps. Blackie Books ha tingut la feliç idea de recuperar-la amb una coberta espectacular que inaugura la línia en català d’aquest segell. Benvinguts siguen!
I què té d’especial aquesta novel·la de Howard Buten? Sens dubte, la potent veu narrativa del protagonista, Burt, un xiquet de 8 anys que ens descobreix pàgina a pàgina el seu univers inquietant. Està reclòs en un Centre d’Internament Infantil. “M’han portat aquí pel que li he fet a la Jessica”, uns fets que desconeixem d’entrada però que endevinem aterradors. El terapeuta que el tracta diu d’ell que és “una amenaça per a aquells que l’envolten”... però potser la vertadera amenaça siga que els adults comencen a tractar la infantesa com una patologia.
Publicat a Levante-EMV el 22/02/14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada