Descobrir els orígens

En un moment de contenció (quasi) generalitzada del sector editorial, ens arriben signes de vida des del Nord. A Benicarló, fregant la frontera del país, l’editorial Onada ha creat un nou projecte orientat al món de l’ensenyament: Onada Educació. El primer fruit d’aquesta iniciativa és la col·lecció juvenil “Maremàgnum”, que s’estrena amb el rellançament d’un dels títols més potents d’Enric Lluch: Desprésdel silenci.

El veterà escriptor d’Algemesí ens proposa en aquesta novel·la, distingida amb el premi Ciutat de Sagunt, descobrir la veritat oculta rere un antic misteri familiar. La mort de Natàlia, mare de Joan Queralt, remou en el protagonista vells fantasmes adormits. En capítols alterns, seguim dues trames paral·leles: d’una banda, la investigació quasi detectivesca que emprén Joan per trobar el pare i esclarir els seus orígens; de l’altra, els esforços dels avis adinerats, en temps de la República, per tenir la filla que la natura els havia negat. Qui és realment Natàlia Font? La clau d’una caixa de seguretat al banc aportarà moltes respostes.

Una història d’amor interromput per l’orgull, descrita amb una riquesa lèxica que encomana l’estima per la llengua.

Publicat a Levante-EMV el 7/12/13. 

Maremàgnum de premis

La tardor és, al País Valencià, un no parar de premis literaris. Ahir només se'n lliuraven 10 dels grossos, de tot tipus i color. Jo hi vaig assistir, per primera vegada, al lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt, que van ja per la 15a edició. Un acte elegant, àgil i breu que va donar a conéixer els guanyadors de les modalitats de poesia (Antoni Albalat), teatre (Octavi Egea) i Salvador Vendrell (narrativa), que s'estrena com a novel·lista amb un prometedora obra sobre la societat valenciana actual: Quan truquen de matinada. Enhorabona als tres!!!

A l'acte hi vam tenir l'oportunitat de presentar en primícia la nova edició de Després del silenci, una novel·la d'Enric Lluch magnífica de debò, amb la qual va guanyar el premi Ciutat de Sagunt l'any 2010 i que gaudeix d'una bona salut en llibreries i a les aules. De fet, és la primera obra d'aquest certamen que es reedita, i per a l'ocasió els amics d'Onada Edicions n'han renovat el disseny per encetar una nova col·lecció, "Maremàgnum". Si voleu saber més detalls d'aquest projecte positiu i engrescador, orientat al món de l'ensenyament, el dia 22 de novembre a les 20h es presentarà al Centre Octubre de València dins dels actes de la Plaça del Llibre. En donarem més detalls.

Mentre arriben els guanyadors d'enguany (a la primavera), podem delectar-nos amb la magnífica obra d'Enric Lluch, i desitjar llarga vida a aquest certamen!

 

Errates molt perilloses!

Aquest matí, la companya Begonya Soler m'ha enviat l'enllaç a aquesta notícia, i des d'aleshores que no me la trac del cap... No és una innocentada, no, la notícia es va publicar així, tal i com la veieu, el dia 5 de desembre (i encara no l'han rectificada!). L'obituari es referia al geògraf Enric Lluch i Martín, efectivament traspassat el dia anterior a la publicació d'aquesta "informació", i no a l'escriptor i amic Enric Lluch Girbés, que és qui apareix a la foto del diari Deia. Sembla que també algun altre mitjà ho va publicar amb la imatge incorrecta. L'explicació (segurament) és que quan introdueixes "Enric Lluch Martín" al Google Imatges, apareix per error, i en segon lloc, l'autor d'Algemesí ... A aquests nivells està arribant el "periodisme", ai, làs!

Imagine el sobresalt que tindria Enric en veure's "mort" al diari, però segur que amb el seu bon humor habitual es deu haver fet un fart de riure amb l'anècdota. I (qui sap) potser ja prepara una novel·la amb aquest argument... Perquè "tela" el tema!

Tipus mòbils 6 - El negoci dels llibres

El fet que el premi Nobel de Literatura haja recaigut enguany (amb justícia) en un autor que escriu en castellà ens ha estalviat carreres pels pavellons de la Buchmesse. Les més exultants per la decisió de l'acadèmia sueca eren (després de l'autor) les agents de Carme Balcells, que en un parell de dies acumularen Nobel (Vargas) i Nacional de Literatura (Cercas), un doblet difícilment repetible, fins i tot per a elles. Tant de bo aquest Nobel servira per universalitzar un poc més el nostre Tirant (lo Blanc), atesa la reconeguda admiració de l'escriptor peruà pel personatge de Joanot Martorell.

El treball allà va començar amb diverses cites per vendre drets i entrevistar-nos amb alguns dels editors que bé ja han contractat la col·lecció "El bagul dels monstres" o bé ja estan a punt de fer-ho. La venda de drets (tema del Tipus mòbils d'aquesta setmana) és una feina que s'ha de pensar en el mitjà i llarg termini. Vam presentar la col·lecció dels Monstres (amb textos d'Enric Lluch i il·lustradors de diversos indrets del món) a la fira de Bolonya, i és ara quan comencem a recollir els primers fruits, amb una editorial canadenca que publica els llibres aquest Nadal i molt d'interés en països com Brasil o França. I anirà a més.

Vam començar venent i vam acabar comprant. En aquest apartat, jo destacaria On life under threat of Fatwa, de Salman Rushdie (Bromera publica, en un parell de setmanes, la seua última novel·la: Luka i el Foc dela Vida). Un relat autobiogràfic que serà sucós i polèmic, i del qual es realitzarà un llançament mundial simultani (esperem que amb millors resultats que aquests!).

Per al (bon) record, queden les nombroses converses amb col·legues i companys de l'ofici, molts d'ells bons amics que han deixat també les seues impressions als blocs respectius (especialment generoses les Brétemas de Manolo Bragado) i el plaer d'haver conegut i compartit dinar (si a una salsitxa devorada en un quart d'hora se la pot anomenar dinar) amb el Llibreter... per fi!