Llibres per combatre la 'garruleria'

Foto de grup a l'Hotel Regina (diari ARA). Entre Boris i el Vaquerizo, també hi havia alguns escriptors... 

"Tot aquell que és algú en el món del llibre (o pretén ser-ho) comença la Diada de Sant Jordi a l’Hotel Regina de Barcelona. Entre mitjans de comunicació, agents de premsa i editors, en el tradicional esmorzar s’hi troben, també, els autors més populars, els més mediàtics i, per extensió lògica, els que fan literatura. Allà s’originen les primeres entrevistes de la jornada, les primeres anècdotes i les primeres declaracions per escalfar motors, com aquesta d’Andreu Martín: "La rosa és símbol d'amor, absolutament necessari per véncer les crisis, i el llibre és símbol de cultura per combatre la 'garruleria'". Gràcies pel titular.

És un dia feiner, però el carrer bull de gent. Cal arribar-hi puntuals a les parades, preparats per a signar exemplars de les novetats més recents, i mentalitzats (quin remei!) per als ensurts d’última hora: que el llibre de l’autor estrella de la temporada no estiga ben posicionat (o, simplement, no estiga), o que l’atzar l’haja conduït a signar colze a colze amb el seu pitjor enemic (el xoc d’egos pot ser explosiu), o que un presentador de la tele tinga la cua (la de lectors) més llarga... Els nervis i la bogeria del Sant Jordi estan plenament justificats. Si més no, de portes endins del malmés sector editorial. En un sol dia es venen el 7% dels llibres de tot l’any. És vital que no caiga en festiu i que no ploga, ja sabeu que qualsevol excusa és bona per allunyar-se de la lletra impresa. Les previsions més optimistes (i ja costa ser optimista, ara com ara) xifraven la facturació d’aquest Sant Jordi en 17 milions d’euros. I sembla que s’ha superat.

Rafel Nadal, Imma Monsó, Empar Moliner, Sebastià Alzamora o Carles Porta eren alguns dels escriptors de la jornada. Els seus noms, però, no els sonaran de res a la immensa majoria dels valencians. I és que la desconnexió literària entre Catalunya i el País Valencià és més profunda del que (a alguns) ens agradaria reconéixer. D’altra banda, tret de Ferran Torrent i Isabel-Clara Simó (els dos sembla que van vendre una bona pila de les seues creacions més recents), la presència d’escriptors (i d’editors) valencians a les Rambles un 23 d’abril no arriba ni a la categoria de simbòlica. És merament residual. No estem, en aquell món. I tampoc no se’ns espera. La desconnexió és, doncs, d’anada i tornada.

Tot i que va ser un valencià, l’editor Vicente Claver, qui va impulsar la celebració del Dia del Llibre, allà pels anys 20 del segle passat, la tradició no ha arrelat a les nostres comarques. És una evidència. En canvi, aquest dijous obrirà les portes al Jardí dels Vivers la tradicional Fira del Llibre de València, que enguany es presenta més dinàmica que mai, amb plató de televisió propi i la col·laboració d’actors i cantants valencians. Sinergies culturals per convertir l’esdeveniment en una autèntica festa, superar el desànim, alimentar l’esperit i recobrar, ni que siga per uns dies, l’optimisme enyorat. Ens veiem als Vivers!"

Tipus mòbils núm. 79.

Tasta'm

La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han posat en marxa una iniciativa de foment de la lectura extraordinària. Es tracta de "Tasta'm", una campanya que consisteix en la difusió de 150.000 còpies d'un fragment de 50 llibres en parades del metro, el tren i l'autobús, amb el desig d'incitar a conéixer més sobre l'obra i l'autor a les llibreries i biblioteques públiques. El primer títol seleccionat ha estat De tot cor, d'Andreu Martín. Una manera molt efectiva (i plural: només dues obres per segell editorial) de posar els llibres a l'abast dels lectors potencials. Tan de bo "Tasta'm" esdevinga un èxit i tinga continuïtat!

Aquesta acció forma part del programa "Llegir ens fa + grans", del qual en tornarem a parlar en breu en aquest bloc... (ara em faig el misteriós).

'Reality Book'

La setmana passada a València i avui, a Barcelona, hem estat de tournée amb Andreu Martín per promoure als mitjans de comunicació la seua última novel·la, la més que recomanable De tot cor, premi Alfons el Magnànim, com bé sabeu.

Apassionat del vi rosat (és l'únic al món?), es considera un poc freaky perquè darrerament escriu a l'autobús: s'hi munta, s'hi asseu, obri la llibreteta i comença a prendre notes, a bastir idees, a parir diàlegs. Avui, els més atents l'hauran pogut veure en un banquet del passeig de Gràcia fent això mateix: escriure aprofitant uns minuts lliures abans del dinar.

D'entre les coses que ha dit aquests dies, m'ha agradat especialment la confessió que ha escrit De tot cor per indignació amb un món, el de la premsa del cor, tan frívol que és capaç d'arribar al punt de la inhumanitat. Com quan determinats programes conviden un agressor (el de la immigrant del metro de Barcelona, per exemple) i no només li donen publicitat, sinó que fins i tot li paguen. I puja l'audiència!

Andreu ha fet art (literari) del fem, i això té molt de mèrit. Hem comentat amb els periodistes la campanya de llançament, de la que forma part la revista fictícia De tot cor sobre la mort de Tiaguín Moltó, l'eix central de la novel·la. I hem comentat també, per descomptat, la pàgina web especial del llibre i ens hem maravellat de com d'infreqüent és, a casa nostra, aquesta pràctica, tan extesa i habitual en altres països. Els editors hem de posar-nos les piles. També els autors. Andreu fa el que pot, com ara aquest tràiler que ha penjat al You Tube. Freaky, eh?

Actualització 15/2/08: comentaris a Vilaweb Lletres i l'ABC.

Més bones notícies LIJ!

Dijous comentàvem en aquest apunt la bona ressenya del llibre La nit que Wendy va aprendre a volar a El País i les candidatures al premi Atrapallibres. Doncs bé, ara n'hi ha una altra: la Wendy d'Andreu Martín, premi Bancaixa 2006, ha estat seleccionada pel CLIJCAT per al premi Protagonista Jove.

Fantàstic!!!

Bones notícies LIJ!

Rep al correu electrònic dues bones notícies que vull compartir en aquest bloc. D'una banda, l'elogiosa ressenya de Pep Molist al Quadern d'El País Catalunya d'avui sobre La nit que Wendy va aprendre a volar, d'Andreu Martín (punxeu la imatge per llegir-la sencera). Entre altres, hi destaca:

"Una novel·la amb un ritme i una agilitat trepidants, farcida d'acció, amb escenes al límit, al més pur estil de les pel·lícules de James Bond, i amb ingredients tan transcendents com l'amor, la infantesa i la mort, i amb d'altres de tan foscos i tan d'actualitat com les societats secretes i la maçoneria."

Ben aviat es publicaran les traduccions al gallec i a l'euskera d'aquesta primera (i potser no l'última...!) aventura de la mosso d'esquadra Wendy Aguilar.

L'altra bona notícia m'arriba del CLIJCAT: 3 llibres infantils de Bromera figuren en la llista dels 9 finalistes als premis Atrapallibres. Els títols seleccionats són El bosc encantat, de Joles Sennell i Quan el pare Noel va caure del cel, de Cornelia Funke, per a la categoria de 10 anys; i Mandràgora, de Laura Gallego, per a la d'11-12 anys, en la qual també hi figura la novel·la de Pasqual Alapont de què parlàrem ací.

Com me n'alegre!

Premis Alfons el Magnànim 07

Arribe de la reunió dels premis Alfons el Magnànim i em trobe amb la sorpresa que la web de Bromera i la de Vilaweb ja recullen la informació del veredicte. Quanta diligència! Quina agilitat! Així doncs, no tinc molt més a aportar en aquest bloc, només l'alegria de comprovar que tant la novel·la negra d'Andreu Martín (ambientada en el món de la premsa rosa), com el recull de poesia de Jordi Llavina (el segon que publicarà, amb gran entusiasme del jurat) són dues bones obres que han hagut de bregar amb novel·les i poemaris d'alt nivell.
De tot cor (amb aquest títol o potser amb algun altre, la cosa està per veure) es publicarà a la primavera, però els poemes durs del Diari d'un leprós no tardaran molt: el 25 d'octubre, Bromera presentarà oficialment el llibre a la seu de la Beneficència de València.
Hi esteu convidats!

Wendy ja vola sola

Dijous a la nit la Negra y Criminal es va convertir en un dels indrets més segurs de tota Barcelona. Els nombrosos assistents a la presentació de La nit que Wendy va aprendre a volar (entre els quals hi havia dos excelsos tirantafotredors, Josep Millo i Enric Lluch) estaven rodejats de mossos d'incògnit (inclosa la inspiradora del personatge), membres del cos de seguretat de Joan Saura, i fins i tot el cap de la policia de la ciutat comtal. Un luxe, vaja!

El conseller Saura, que hi va acudir puntual i amb els deures ben fets (no m'imagine una "estampa" així a València), va destacar en la seua intervenció una frase del llibre: "Has de besar molts gripaus abans de trobar el teu príncep blau", sentència que va llegir també en clau política...

Un personatge extraordinari, la Wendy, que ha elevat el cos dels mossos d'esquadra a categoria literària. Li desitgem una vida molt, molt llarga.

Actualització 20/4/07: la crònica d'El Punt.

Una nit amb Wendy

Aquest dijous a les 19,30 h, s'hi presenta, a la llibreria Negra i Criminal de Barcelona, La nit que Wendy va aprendre a volar, novel·la amb la qual Andreu Martín va guanyar per unanimitat l'última (i disputada) edició del Premi Bancaixa.
L'obra està protagonitzada per Wendy Aguilar, una mossa d'esquadra que en una sola nit haurà d'enfrontar-se a uns assassins perillosos i al seu propi destí. Una novel·la de gènere, policíaca pels quatre costats. D'ací que l'acte compte amb la intervenció del superior més alt de Wendy: el conseller d'Interior Joan Saura.

Andreu Martín guanya el Bancaixa

Fragments del text de valoració de l'XI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, llegit ahir en nom del jurat en l'acte celebrat ahir al Paranimf de la Universitat de València:

L’any passat celebràvem el desé aniversari del Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, un guardó que amb poc de temps s’ha guanyat una posició molt destacada com a referent de la literatura juvenil en la nostra llengua. La qualitat de les obres i l’envejable nòmina dels autors guardonats al llarg d’aquesta primera dècada de vida corroboren aquesta afirmació.
És en aquest context que cal valorar la difícil determinació que va prendre el jurat en aquella edició: deixar deserta la convocatòria podia interpretar-se de moltes maneres, però en l’acta corresponent, el jurat hi va palesar l’esperit constructiu de la resolució. Hi havia obres dignes, publicables, però no hi trobàrem en cap de les presentades la llum que il·lumina els treballs que mereixen ser destacats amb un guardó d’aquestes característiques. Amb aquella decisió es pretenia també encoratjar els escriptors i escriptores, il·lusionar-los a superar-se i remarcar, una vegada més, la transcendència de la literatura juvenil en la consolidació de l’hàbit lector en la nostra societat.
Per sort, Bancaixa, patrocinadora i impulsora d’aquest certamen, ho va entendre a la perfecció i va voler contribuir a augmentar el prestigi del certamen doblant enguany, de forma extraordinària, la dotació econòmica.
I val a dir que tot plegat ha donat un resultat fantàstic: no només hi ha concorregut un nombre molt elevat de creadors –31 en total--, sinó que, a més, enguany la qualitat de moltes de les propostes presentades ha superat amb escreix les expectatives més optimistes, fins el punt que hi ha hagut 5 o 6 obres que perfectament haurien merescut el guardó. El meu agraïment, doncs, en nom del jurat, als autors que han confiat en el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil com a plataforma d’inici o de consolidació de les seues trajectòries literàries.
Com acabem de conéixer, l’onzé premi Bancaixa de Narrativa Juvenil ha recaigut en Andreu Martín per l’obra La nit que Wendy va aprendre a volar. [...] Una novel·la que s’adscriu clarament al gènere negre o policíac, un registre en el qual Andreu Martín ha excel·lit. L’acció –continua, incessant— transcorre en una única nit, en la qual els lectors són arrossegats per una trama trepidant en què s’hi barregen assassinats, mafiosos, persecucions en cotxe, desenganys amorosos, personatges amb moltes coses a amagar, farsants que no són el que semblen i un tresor que ha desaparegut d’una camra oculta. Un tresor llegendari que es relaciona amb els jueus que fugien del terror nazi i que podria significar la resurrecció d’una de les organitzacions secretes més temibles del món: els Illuminati.
Ingredients, com veieu, molt atractius però, sobretot, molt ben travats i encaixats en una història que atrapa des de les primeres línies i esquitxada amb tocs de suspens i d’humor. Una novel·la que ha seduït unànimement el jurat i que, estem segurs, contribueix a dignificar encara més el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. Els lectors, a partir de la primavera, podran jutjar-la i, sobretot, gaudir-la. Els assegure que aquesta és una obra que fomenta la lectura.

Més informació ací i ací.