La llarga Nit d'aquest país

La revista Saó, el cantant Paco Muñoz i el Cor de l'Eliana, guardonats en la IX Nit d'Escola Valenciana.

 “No estan els temps per a mandangues.” M’ho abocà així, seriós, un bon amic mestre durant el sopar de la Nit d’Escola Valenciana, que enguany va ser més sòbria i familiar que de costum. Tot i la calidesa de les veus del Cor de l’Eliana que ens comminaven a vetlar la llarga nit del nostre poble, el fred exterior ens tenia els ossos calats. A l’auditori hi eren absents els de sempre (de veritat havien acabat els gestos d’hostilitat dels omnigovernants?), però professorat, pares i mares, sindicats, professionals de la cultura i polítics de tres o quatre colors van escoltar de primera mà el crit del president de la federació, Vicent Moreno, en favor de la unitat d’acció contra els atacs que està patint l’Educació al nostre país. Volem una Educació sense color polític, com propugna Escola Valenciana, però en cap cas inodora ni insípida; la volem perfumada amb gesmil i tarongina, la flaire dels nostres arrels, i amb el sabor de la terra, condimentada amb els ingredients “extra” que els mestres han sabut seleccionar sempre amb bon gust. Una Educació forta, i viva. Una Educació valenciana i de qualitat.

Igual que es van agombolar sensibilitats disperses entorn de la campanya “Sí al valencià”, cal bastir ara un punt de trobada per a tots aquells que consideren que l’educació dels nostres fills i filles no ha de ser objecte de retall ni de retrocés. No pot ser (i que em perdonen els ofesos) que la defensa de l’educació quede restringida a l’acció individual dels mestres, o dels pares, o dels alumnes, o dels polítics de l’oposició. S’equivoca qui boicoteja un llibre, una obra de teatre o una granja-escola creient que així mourà un dit de l’administrador. No és això, amics, perquè l’agressor no està en les files pròpies, i tot aquest despropòsit de retalls que ens desconcerten no ens han de fer perdre el Nord. Som majoria, una majoria immensa i expectant, els qui volem dir que ja n’hi ha prou. I junts podem corregir la deriva autoritària que està prenent tot plegat. La nova estafa electoral que elimina de colp els pocs drets laborals que encara conservaven els treballadors de l’àmbit privat aprofundeix en l’estat d’incertesa, desassossec i temor que s’escampa i senyoreja tenyint de negre l’horitzó.

La tirania del poder, indissoluble ja de la voluntat que dicten els mercats, ens vol empetitits, desunits, acovardits i vençuts. I hem d’aconseguir traure el cap d’aquest forat sense deixar a la cuneta cap cadàver innocent més. Benvingut siga, en aquest sentit, la crida a la cohesió que proposa Escola Valenciana. I benvingut siga, també, l’Objectiu 2015 que prepara Valencians pel Canvi. Perquè és de vital importància que fem pinya, que construïm ponts d’unió, que establim sinergies, que estretem lligams en tots i cadascun dels àmbits al nostre abast. Cal opinar i no callar, eixir al carrer i manifestar-nos en massa, però si aquest cabal de mala llet que covem no el canalitzem correctament acabarem cremant la ràbia al centre de la ciutat, com han fet els desesperats companys grecs que ens precediren a contracor en la submissió.

Tipus mòbils 69. Publicat a L'Informatiu el 14/2/12.

M’han dit "provincià" (i no me’n sé avenir)

Tot va començar (i disculpeu l’autobombo) amb aquest article publicat a l’ESCACC: Alternatius a la força. Es tracta d’una (breu) visió personal sobre la (pobra) oferta mediàtica en llengua pròpia al nostre país. La tesi és clara i està explícita a la primera frase: “El panorama comunicatiu del País Valencià es caracteritza per una dependència quasi absoluta de grups mediàtics forans i per un ús residual de la llengua pròpia”. De fet, no hi ha ni una sola capçalera als nostres quioscos que siga netament (i ja costa que ho siga només “parcialment”) valenciana. I cap ni una, ni d’ací ni del més enllà, usa el valencià com a llengua d’expressió, tret d’alguns articles, seccions o suplements puntuals.
És per això que considere que Vilaweb (que comanda amb extraordinària professionalitat Vicent Partal, valencià ben orgullós dels seus orígens) forma part de les propostes en català que hem de considerar com a pròpies, ja que atén amb assiduïtat la nostra realitat (fins i tot té algunes edicions comarcals). I que l’arribada, a partir del dia 26, del diari ARA als punts de venda al País Valencià (inicialment, només a les comarques de València i Castelló) és una excel·lent notícia. No obstant això, en alguns comentaris a la xarxa se m’ha titllat de “provincià” perquè aquests dos mitjans (i cite textualment) “existeixen des de fora, gràcies a un suport foraster, i allò valencià és un complement en ells. Esperar en el seu èxit empresarial i de públic un èxit nostre, un progrés nostre, dels valencians, és un error propi d'una mentalitat provinciana (encara que, en comptes de mirar cap a Madrid, mirem cap a Barcelona)”.
Tot i la discrepància de fons, que ja he expressat, el debat em sembla poderós i necessari, i és per això que el porte a aquesta columna.
La meua pàtria és la meua llengua, i no trobe contradiccions entre reclamar (o anhelar) un espai comunicatiu propi, elaborat amb periodistes valencians i amb accionariat autòcton amb l’alegria perquè als quioscos del nostre país es puga llegir a diari en valencià alguna cosa més que la pàgina de la secció “Panorama” de Levante-EMV. Per això, la decisió de l’ARA em sembla coratjosa i valenta, especialment en els temps que corren. Sobretot perquè no substitueix ni anul·la cap altra iniciativa periodística ja existent, sinó que fa una modesta aportació a la més que desitjable normalització de la minsa oferta mediàtica en valencià, que encara es manté a anys llum del que ens agradaria.
Si filem molt prim, haurem de reconéixer l’humiliant derrota: no tenim cap mitjà netament valencià als nostres quioscos, i només al sector audiovisual o a la xarxa trobem un poc (només un poc) de consol. Però revertir aquesta situació està a les nostres mans, reclamant als mitjans tradicionals més presència de la nostra llengua, donant impuls a projectes engrescadors com el que teniu ara mateix en pantalla o reivindicant amb totes les (escasses) forces que ens queden que una altra televisió pública valenciana és possible. Ens hem manifestat al carrer perquè ens retornen la llibertat de sintonitzar TV3, però fa massa temps que ens deixàrem robar Canal 9, la nostra. I les dues opcions són del tot compatibles: una RTVV valenciana, pública i de qualitat i la possibilitat de gaudir de la programació de la CCRTV. Digueu-me provincià, però crec que sóc més somiatruites. Un tocaboires. Un il·lús, vaja.

Tipus mòbils 68. Publicat a L'Informatiu el 7/2/12.

Entrevista a Alta fidelitat de Ràdio 9

Em complau compartir ací l'enllaç a l'entrevista sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea" que em van fer, al ritme de Pocoyó, per al programa "Alta fidelitat". Tot i que la conversa em va "pillar" enmig de la festa de Nadal de l'escola de Marc, envoltat (literalment) de xiquets jugant al pati de l'escola, crec que no es nota massa... O potser sí?

Gràcies als professionals de Ràdio 9 que lluiten des d'aquella casa per fer visible la cultura valenciana i en valencià!

Alternatius a la força

Arran del Tipus mòbil "La revolta possible (o no)", la gent de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC) es va interessar per publicar una breu panoràmica de la situació del valencià als mitjans del nostre país. Així es com es va gestar "Alternatius a la força", una visió personal sobre aquesta qüestió, que considere d'una extrema importància per al nostre futur col·lectiu.

(Anècdota (o no): És curiós que, en l'URL de l'article, "força" es convertisca en "forca"... "Alternatius a la forca"... No hi vull traure cap conclusió apressada...)

Tipus mòbils 67 - Amics mestres, no és això

Avui tractem a L'informatiu un tema preocupant que amenaça d'enfrontar el món educatiu amb el cultural, dos àmbits que sempre han anat junts i que haurien de continuar caminant plegats pel bé d'una societat que mereix aspirar a un futur millor. Es tracta de la decisió de molts claustres de suprimir per complet les anomenades activitats extraescolars. Sé que costa demanar nous esforços als ensenyants en aquesta època incerta en què vivim, però em sembla que s'ha triat un camí que agreuja la situació i no soluciona cap problema. S'està dividint, i no sumant, com seria desitjable per a totes les parts. És per això que em permet dir en veu alta: "Amics mestres, no és això".

"Hi ha una llarga nòmina de professionals del món cultural que sempre ha treballat amb honestedat i creativitat al costat del professorat, donant suport a estratègies pedagògiques enriquidores que han contribuït a fer créixer les noves generacions. No és just que aquests tradicionals companys de viatge, que lluiten a diari amb el mateix coratge que ho fan els ensenyants i amb recursos igualment insuficients però amb un objectiu comú siguen ningunejats i abandonats ara a la seua sort."

Pasajes 36

Aquesta vesprada, a les 19,30h participe en la presentació del número 36 de la revista Pasajes, que dedica el seu recomanable dossier central, coordinat per Guillermo Quintás, al debat sobre la propietat intel·lectual en l'àmbit cultural.

La revista l'edita el Servei de Publicacions de la Universitat de València en col·laboració amb la Fundació Cañada Blanch. L'acte tindrà lloc al col·legi major Rector Peset de València. Més informació, ací.

Trau la llengua

Quan va començar l'emissió de "Trau la llengua" vam elogiar aquella decisió en l'article "Un 10 a Canal 9". Durant les dues temporades que ha estat en antena, ha mantingut un alt nivell no només de qualitat sinó també d'audiència, fins esdevenir el segon programa més vist d'una cadena que no va precisament sobrada de seguidors. Tot i amb això, sembla que els actuals responsables (sic) de l'ens públic estan més preocupats per acomiadar treballadors per tapar un impresentable forat negre de deute que per oferir programes de qualitat i audiència als teleespectadors. Tot plegat, d'allò més lamentable i indigne.

Aquest diumenge es va emetre el programa "Narrativa en valencià", dedicat a les nostres lletres, amb presència de bibliotecaris, escriptors, il·lustradors, guionistes i editors. Per a aquest últim apartat, l'equip que capitaneja Eugeni Alemany va visitar la seu de Bromera. Si us abelleix veure aquest magnífic exemple del que hauria de ser una televisió pública de qualitat, ací teniu l'enllaç.

Tipus mòbils 66 - Megaxoriços a tort i a dret

"Que alce el braç qui no haja utilitzat alguna vegada el “servei” de Megaupload. No caldrà que ens escandalitzem ara per l’allau de mans enlaire, perquè aquesta web d’emmagatzematge d’arxius digitals era la més popular del sector, fins el punt que provocava el 4% del tràfic mundial d’Internet. El tancament sobtat de l’empresa nordamericana per part de l'FBI (els americans no són americans si no envien l’FBI a fer operacions espectaculars) ha alçat una polseguera enorme (hi ha qui parla ja de la World War Web) que impedeix veure amb nitidesa el perfil de les parts implicades."

Així comença l'article "Megaxoriços a tort i a dret" a L'informatiu.

Tipus mòbils 65 - La revolta possible (o no)

"No sabem si el País Valencià deixarà mai de ser una sucursal (una sucursal pobra, ara com ara) d’un Estat centralista i prepotent. Però si algun dia arriba el despertar de la consciència col·lectiva de ser poble, tinguem clar que no prosperarà sense mitjans de comunicació que pensen i actuen i reflexionen i opinen i tracten la informació en clau valenciana (i, si no és demanar massa, en valencià). Per això, els núvols que ara enfosqueixen l’escletxa de llum que aporta l'Informatiu són un d’aquells símptomes de podridura ambiental que hem de curar abans que la seua absència deixe un forat negre perpetu, ja que tampoc s’albira en l’horitzó cap alternativa periodística equiparable."

Així comença el Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu. La resta de l'article en aquest enllaç: "La revolta possible (o no)".

#impulsemlinformatiu

Tipus mòbils 64 - Esborrany de carta a Ecclestone

Rita, Ecclestone i Camps, el trio que ens ha colat la F1 "de coste cero"...

Enmig d'un mar de retallades pressupostàries brutals, que afectaran i molt la qualitat de l'ensenyament i la sanitat valencianes, els periodistes insistien el vicepresident del Consell perquè es pronunciara sobre el futur de la Fórmula 1 al cap i casal. "Què farà la Generalitat Valenciana amb aquest (caríssim) gran esdeveniment en aquest nou context d'austeritat?", li preguntaven una vegada i una altra. Ciscar, acabat d'estrenar al càrrec, diu que encara no ha pogut mirar-se el contracte, i els altres dos consellers que l'acompanyaven no gosaren obrir la boca al respecte, per si de cas. Així doncs, el màxim que li van traure els periodistes presents en aquella roda de premsa va ser un anunci vague i bastant surrealista en aquesta era de la comunicació immediata: la Generalitat prepara una carta al multimilionari Eccleston per comentar-li la intenció de "revisar" l'acord. Una carta, com en l'època medieval, amb sobre lacrat i transportada a cavall per muntanyes, camps i costa!

Una determinació tan agosarada i valenta no podia quedar sense article a L'informatiu. Per això el Tipus mòbils d'aquesta setmana s'intitula "Esborrany de carta a Ecclestone".

"Un funcionari (calent com una moto per les retallades) ha trobat, rebregada a una paperera de Presidència, una nota manuscrita del molt honorable adreçada a Bernie Ecclestone. Tot indica que es tracta de l’esborrany de la missiva que aquests dies està redactant conjuntament amb el seu equip d’assessors per enviar via correu postal al multimilionari anglés. Pel seu interés, reproduïm l’escrit íntegre (en versió traduïda).

Distingit senyor Ecclestone,

M’hauria agradat mantenir amb vosté una conversa telefònica, però lamente que el número que m’ha facilitat l’amic comú el senyor Camps és fals no funciona. El tema que vull transmetre-li és delicat i sé que sabrà ser comprensiu amb el que tot seguit li exposaré. La Generalitat Valenciana està en la ruïna travessa una situació econòmica delicada. Durant els últims anys, des del Govern valencià hem gastat pels descosits destinat quantitats considerables a grans esdeveniments que han convertit la Comunitat Valenciana en punt de referència nacional internacional mundial interplanetària. En aquest context, la contractació vinculació del seu circuït de Fórmula 1 ha suposat un revulsiu enorme pel qual li estarem sempre en deute.

En l’actual context de crisi econòmica que ens ha llegat l’anterior president, l’infame el senyor Rodríguez Zapatero, ens veiem en la necessitat peremptòria de reconsiderar totes una part substancial de les despeses inversions d’aquesta Administració. Hem fet ja un primer intent de retallar altres partides pressupostàries més assequibles per a nosaltres, com ara el sou dels funcionaris, però, malgrat aquesta putada aquest esforç col·lectiu, no ens queda més remei que suplicar-li la seua benevolència parlar amb vosté sobre la possibilitat de suprimir renegociar el Valencia Street Circuit.

Hem revisat el contracte que en el seu dia va signar amb l’impresen... l’anterior cap del Consell, i hem advertit unes clàusules abusives que fan impossible la seua cancel·lació relatives a aquesta eventualitat i que necessitem pensem que podríem tractar de nou. Fins ara hem pogut mantenir la confidencialitat del contracte, però no descartem que en un futur pròxim ens siga requerit per l’estament judicial i la lletra menuda el nostre acord secret veja, així, la llum amb l’escàndol subsegüent. És per tot això que li supliquem demanem mantenir una reunió urgent quan tinga disponibilitat d’agenda per a mamprendre aquestes qüestions. En el cas de requerir del nostre desplaçament, segur que els equips de protocol poden trobar una ciutat amb línia de Ryanair.

Molt atentament,

Alberto Fabra Part"

Tipus mòbils 63 - El descrèdit de la política

"Fa temps que la política ha deixat de percebre’s com una via de solució per sumar-se al llistat de maldecaps de la ciutadania. Els sous elevats d’alguns dirigents, l’enxufisme que voltoreja contractacions sospitoses, els casos de corrupció que esguiten el mapa i la incapacitat manifesta per liderar un país o un territori i guiar el futur col·lectiu són granets, un damunt de l’altre, que han conformat una muntanya insalvable. I coronant el cim emergeix cada dia amb més nitidesa la hipocresia i la mentida, que fonamenten discursos buits i manipuladors per arribar o mantenir-se al poder."

Així comencem a L'informatiu la primera columna de l'any, amb títol de ressonàncies fusterianes: "El descrèdit de la política". Benvinguts al 2012!

Tipus mòbils 62 - Regals en valencià

Heu tractat de comprar un regal en valencià aquests dies? Si heu passat per aquesta experiència, sabeu de què parle a la columna d'aquesta setmana a L'informatiu: "Regals en valencià".

"Des que el molt honorable que ara seu a la banqueta ens va tancar TV3 (quatre canals que incloïen el Club Súper3), les opcions de veure programació infantil en la nostra llengua es redueixen a les sèries de saldo que (encara) es pot permetre NouDos i a l’oferta que trobem a la carta a Internet. I si costa escoltar dibuixos animats en valencià, fer aquests dies un regal als menuts en la llengua pròpia ratlla l’acte heroic. Malament anem quan la pretensió de comprar una targeta de felicitació en valencià, un peluix que diga “Vols jugar?” o un trenet amb cançons adaptades ha de ser també un acte reivindicatiu, nacionalista o resistent i no un símbol de normalitat i coherència amb el territori i amb la llengua dels xiquets receptors."

Escriptorsvalencians.tv

"Els llibres de Marc i Andrea" de Joan Carles Girbés from AEPV on Vimeo.

Tipus mòbils 61 - Estem salvats...

A la columna d'avui a L'informatiu parlem del programa "Miedocracia" del "Salvados" de La Sexta i dels drets als quals hi ha gent disposada a renunciar per mantenir el seu lloc de treball. I és que... "Estem salvats..."

"Mentre no es capgiren (o regiren) els papers, mentre no posem fre als especuladors que s’engulen amb supèrbia el nostre futur, mai eixirem del pou actual encara que els governants s’entesten a retallar despesa pública, recentralitzar administracions (l’excusa de la crisi és collonuda per fer “més Espanya”) o retallar drets socials, com va anunciar ahir a les Corts de Madrid el futur president del govern central. I si no hi posem remei prompte, aquest estat d’excepció econòmica i social a què ens tenen sotmesos desembocarà en un altre pitjor i més negre. Obrint Pas ho canta a ritme punk en el seu Coratge: “en la guerra on lluitem / només ens queda una cruïlla: / viure com esclaus / o perdre la por / i seguir endavant!”."

Presentació a Carcaixent!

L'associació cultural Carcaixent m'agrada ha organitzat una presentació de la col·lecció infantil "Els llibres de Marc i Andrea" per a aquest dissabte dia 17 a les 19h. Estic molt i molt content que aquesta posada de llarg es faça precisament a la meua ciutat, i que persones que m'estime molt, amics de fa temps i d'altres que he tingut la sort de conéixer de fa poc temps hi estiguen posant tantes ganes i il·lusió perquè l'acte siga especial. Moltes gràcies a tots/es!

Si us ve de gust fer una ulladeta al convent de les Dominiques, sereu molt benvinguts. I, si podeu, porteu els xiquets! Hi haurà un taller d'animació lectora a l'inici i l'actuació musical del cantacançons Dani Miquel per a cloure l'acte.

Tipus mòbils 60 - Qui et farà el nus de la corbata?

Al "Tipus mòbils" de L'informatiu fem un repàs a la trajectòria d'un home que ha tocat el cel amb els dits i ara deposita les seues natges en la crua banqueta d'un jutjat.

"Per evitar que els votants alçaren el cap del seu melic, que era el punt que els havies redescobert per distreure’ls mentre continuaves pujant escalonets, muntaves regates i carreres d’hípica i omplies la capital d’edificis emblemàtics, esdeveniments impensats i cotxes ensordidors i ultraràpids. T’envoltares d’empresaris, ducs, prínceps i reis i arribares fins el papa, l’escalonet suprem, als peus de Déu mateix. I tots t’escoltaven i et somreien i lloaven el teu treball i sacrifici. Tenies el món a les mans, i un equip de televisió al teu servei per enregistrar cada pas i cada gest."

L'article sencer: "Qui et farà el nus de la corbata?". (Gràcies Feliu Ventura!)

Resenya a L'illa - Llegir per a compartir

La revista de lletres L'illa 58 inclou en la secció "Quaderns d'animació lectora" un article del crític Joan Portell Rifà sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea". Podeu llegir-lo punxant la imatge.

Publicitat Alberdania

Resenya a Al·lots, El Petit Príncep

El bloc de resenyes de llibres infantils i juvenils "Al·lots, El Petit Príncep", de la llibreria homònima de Barcelona, ha publicat una entrada sobre Fem la maleta!, de la col·lecció Els Llibres de Marc i Andrea:

"‘Fem la maleta!’ resulta ser una molt bona tria per a pre-lectors, el format de cartró d’una mida fàcilment manejable per les seves manetes resulta ideal per permetre que siguin ells qui el manipulin amb llibertat sense haver de patir que es trenqui, poseu-lo a la llista dels reis."

Podeu llegir l'article sencer en aquesta adreça.

Entrevista a La Nit

Us deixe ací l'enllaç a l'entrevista d'ahir al programa La Nit del canal 9/24 de RTVV. Hi vam fer un repàs als 25 anys de Bromera i parlàrem, també, de l'estat actual del sector editorial valencià i de la cadena de valor del llibre. Si teniu un quart d'hora per dedicar-li...