25 d’abril 2010

Es publica poc

Dijous passat, l'especial sobre la Fira del Llibre del Quadern d'El País incloïa un parell d'articles al voltant de la traducció en el mercat editorial valencià, un del professor Josep Marco i un altre d'un servidor. Podeu llegir-los punxant sobre la imatge.

23 d’abril 2010

10 consells per tenir fills lectors


Eva Piquer té l'amabilitat de compartir amb mi un enllaç a Criatures.cat que em fa vertadera il·lusió: hi reprodueixen el decàleg de la família compromesa amb la lectura que vaig incloure en la meua obra completa, Llegir per a créixer. M'alegra comprovar que un llibre amb tantíssima difusió (més d'un milió d'exemplars!) però de distribució gratuïta no haja desaparegut de l'imaginari d'aquells que de debò es preocupen pel foment lector en família. Moltes gràcies a tots/es!
Acarem aquest Sant Jordi amb molt d'optimisme, ja que les dos principals novetats de Bromera arriben avalades pel recolzament dels lectors i de la crítica. Homes, d'Isabel-Clara Simó, ha arribat a la 6a edició en poc més de mes i mig, i anit es va fer públic que en l'enquesta "La Llança" d'Òmnium Cultural havia estat escollida com un dels regals favorits entre els 2.283 internautes que hi han participat i que havien d'escollir entre 200 novetats.
A Joan Pons li plouen les merescudes bones crítiques per La casa de gel, que ja té en impremta una 2a edició d'urgència. En el Quadern d'El País d'ahir, Francesc Calafat hi deia:
"A part de la força de les imatges, [Joan Pons] aposta pels sentiments, sense caure en l'ensucrament. [...] Francament bona."
Podeu escollir entre més novetats ací. I si esteu per Barcelona, potser ens podem trobar en algun d'aquests llocs. Compte: cada hora canviem d'ubicació. Quina (apassionant) bogeria!!!

22 d’abril 2010

Un mestre en l'art de fabular

[Foto: Vilaweb Lletres.]

Ahir a El Periódico, Jordi Puntí (el gran Puntí!) feia la seua recomanació de Sant Jordi: La casa de gel, obra amb què Joan Pons va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira. Hi deia:
"Joan Pons és un mestre en l'art de fabular i construir històries amb un fons mític, poètic i alhora d'una gran modernitat."
Al mateix suplement en parlen dues vegades més d'aquesta novel·la (etiquetada allà com a "neoromàntica") que deixa un sabor extraordinari en tot aquell que la llig. He fet la prova, i us puc garantir que no ha fallat ni una sola vegada encara.
Ada Castells el recomanava a la web La Llança d'Òmnium Cultural:
"Una història estrambòtica i alhora lírica."
I els quellegistes que han compartit la lectura del llibre (una experiència de foment lector realment engrescadora) tampoc no han estalviat elogis envers el llibre.
Si voleu una bona novel·la per Sant Jordi, d'aquelles que sorprenen i deixen pòsit, que suporten bé diverses relectures i us regalen imatges poderoses, heu de descobrir La casa de gel. Paraula d'editor!

21 d’abril 2010

Una llengua de Champions

Escola Valenciana, a qui la Generalitat de Catalunya acaba d'atorgar una merescudíssima Creu de Sant Jordi, engega una vegada més la feina que hauria d'impulsar una conselleria d'Educació com cal i presenta la nova edició de la campanya Matricula en valencià amb el lema "Obri la porta a les llengües". La campanya de màrqueting (que denuncia que hi ha molta més demanda d'ensenyament en valencià que oferta, i ja és dur això!) inclou un vídeo promocional d'Àngel Dealbert del qual n'ha parlat fins i tot el Marca:




Curiosament, a YouTube podem trobar també aquest altre vídeo (clandestí o semiclandestí) en què David Albelda i Raül Albiol recomanen llegir en valencià "per a divertir-nos":



No, si al remat ens farem del València CF...!

20 d’abril 2010

L'illa 54


Ja està "al carrer" el número 54 de la revista de lletres L'Illa, que podeu consultar íntegrament en aquest enllaç. El dossier l'hem dedicat a Herta Müller (amb articles dels blocaires David Madueño i Elena Aranda); la coberta a Homes, d'Isabel-Clara Simó; i l'entrevista principal (d'Esperança Camps, blocaire també) a Joan Pons, autor de La casa de gel, una novel·la extraordinària que entusiasma tot aquell que la llig. Feu-ne la prova!
Ahir, una representació nodrida del món del llibre valencià (autoritats a banda, sempre absents) vam acomiadar amb emoció Manolo Ibáñez al Cementeri Municipal de València. La seua mort em fa reviure inevitablement la desaparició sobtada d'Enric Solbes. Aquesta revista L'Illa, que ell va dissenyar, és la primera que publiquem sense el seu mestratge. Josep Antoni Fluixà li dedica un article d'una sensibilitat exquisida que us recomane que llegiu íntegre:
"Com a treballador, demostrà la seua validesa fent les coses no només amb inspiració i genialitat, sinó amb mètode i amb racionalitat, de manera que no es reservà els coneixements exclusivament, sinó que els compartí amb els altres. Per això, ara ens és possible publicar un nou número de L'Illa sense ell i que aquesta realitat fatídica passe desapercebuda, si més no en aparença."

18 d’abril 2010

Ha mort Manolo

Bromera està formada per un equip de treballadors i treballadores jove. De fet, en els vora 25 anys d'història de l'empresa, només s'ha jubilat un company: Manolo Ibáñez. Ell va ser el primer comercial de l'editorial, la primera persona que començà, fa vora 15 anys, a visitar i atendre amb una passió innata els ensenyants de tot el país per a presentar-los les principals novetats que hem publicat els últims anys.
L'acte de jubilació el va celebrar a finals de desembre passat. Jo vaig seure en aquell dinar precisament al costat d'Enric Solbes, qui ens deixaria de manera absolutament inesperada pocs dies després. Aquell acte de comiat, però, anava més enllà. Tots els convocats sabíem que Manolo lluitava des de feia uns mesos contra un càncer al que ja no podia oferir molta més resistència. Ningú de nosaltres no podia ocultar l'amargura que envoltaven els discursos, els abraços i les mostres sinceres d'afecte. Va ser la primera i única vegada que el vaig veure plorar, emocionat.
Avui, el maleït càncer ha guanyat la partida a Manolo. Demà dilluns ens acomiadarem d'ell al Crematori Municipal de València, a les 13 h.
Sempre recordarem la seua mirada entremaliada, el seu bon humor i la sornegueria amb què era capaç d'acarar qualsevol circumstància, fins i tot la més difícil. La Fira del Llibre que arranca dimarts ja no serà mai més la mateixa sense la seua complicitat.
Et recordarem sempre, Manolo.

15 d’abril 2010

El cercle s'estreta...

[Fernando Carro, president de Direct Group Bertelsmann, i Jesús Badenes, director de llibreries de Planeta.]

De vegades somie que un matí boirós arriba a Alzira una nau espacial, redona i brillant, s'atura dalt de la seu de Bromera, obri unes comportes secretes i amb un raig de llum poderós absorbeix l'edifici i se l'empassa amb tots els treballadors a dins. Mentre som engolits, encara hi veig de refiló el logo del Grupo Planeta en la base de la nau. És un malson o una premonició? No ho he sabut esbrinar encara.
Aquesta vesprada se celebra el 20é aniversari del Cercle de Lectors (enhorabona!), versió en català del Círculo. I, coincidint amb l'efemèride, es fa realitat un rumor llargament difós per parts interessades i tafaners del negoci: Planeta ha adquirit un 50% de Círculo de Lectores al grup alemany Bertelsmann. L'aliança estratègica (contranatura només en aparença) la motiva (o pren com a excusa) el "repte dels nous suports tecnològics", és a dir, el llibre electrònic, principi i final de tots els mals. Tot i això, hi subjau la crisi que afecta Bertelsmann, un pacte de no agressió pel que fa a la competència entre cadenes de llibreries (la Casa del Llibre, de Planeta; i Bertrand, de Bertelsmann) i l'objectiu d'apujar els beneficis dels 4 milions d'euros de l'any passat als 10 que s'han fixat en quatre anys.
No, si ja ho déiem fa uns anys: arribarà el dia en què el Grupo Planeta controle la meitat d'editorials de l'ídem...

14 d’abril 2010

Una gran novetat: BOOK

Els promotors d'aquesta campanya no escatimen elogis envers l'invent:
"El precursor d'una nova onada d'entreteniment. Benvingut a l'era que transformarà la teua manera d'entendre el món; benvingut a l'experiència Book."
Veieu el vídeo i jutgeu vosaltres mateixos...

13 d’abril 2010

Amb Pamuk per Istanbul


Com sabeu, la relació d'Orhan Pamuk amb els museus és cada vegada més estreta. Aquesta vesprada s'ha fet un pas endavant més en aquesta història d'amor amb la inaguració, al Palau Robert de Barcelona, de l'exposició 'Amb Pamuk per Istanbul'. Comissariada pel crític Ricard Ruiz Garzón, la mostra parteix dels textos i de les imatges del llibre més popular del premi Nobel turc: Istanbul, ciutat i records.
Una exposició en la qual Bromera s'ha implicat gràcies a la confiança i la iniciativa de Jordi Fortuny, director del Palau Robert.
Ja tinc ganes de visitar-la!

Agraït

Dimarts que és dilluns. No només perquè plou, sinó perquè ahir era festiu (la segona Pasqua valenciana) i l'Outlook acumula un dia extra de correus. Pel que he vist fins el moment, molts PDF amb catàlegs de la fira de Londres (que enguany viuré a distància), un bon grapat de manuscrits per valorar (per què la majoria s'envien durant el cap de setmana?) i alguna (una, fins ara) sorpresa desagradable.
Però en llegir el correu que m'envia l'amic JJ Isern pique l'enllaç al seu bloc (tot un clàssic!) i em reconcilie amb aquest dimarts que és dilluns però que alhora no deixa de ser dimarts, perquè el dilluns ja va passar...
Jo també estava baix de defenses, i ja m'ha passat. Gràcies JJ!

08 d’abril 2010

La Llança de Sant Jordi


Tot i el ritme frenètic de les últimes setmanes, encara hi ha temps per a obrir camins nous que ens carreguen d'il·lusió: ahir, reunió per estudiar les possibilitats d'una col·lecció inèdita en català, d'aquelles que "fan patxoca"; avui, amb un autor que confiem dirà que sí a un projecte que, si tira endavant, té l'èxit garantit. Però el treball més punyent, el més urgent, ens el marca no la lectura dels 50.000 fulls del cas Gürtel (el gran bestseller de la setmana: tothom en parla però ningú no l'ha llegit) sinó el vertigen que precedeix Sant Jordi i la Fira.
D'entre les incomptables iniciatives que s'estan fent per promoure les principals novetats d'aquestes dates, voldria comentar ací la d'Òmnium Cultural, que ha posat en marxa l'espai La Llança per promoure la literatura en català a la xarxa. La web destaca 170 novetats i proposa els internautes d'escollir-ne la que regalaran per aquestes dates. Jo ja hi he deixat el meu vot. I tu?

18 de març 2010

Com revertir un missatge

El segell Dorling Kindersley, del grup Penguin, va elaborar el vídeo que us recomane més avall per a una sessió interna de vendes. Es tractava de reflectir les dues visions/actituds que podem prendre davant del repte digital i com de diferent pot arribar a ser el futur del món del llibre depenent de quina via escollim. L'impacte d'aquesta iniciativa, que els creadors comenten en el bloc de l'editorial, els ha animat a posar-lo ara a l'abast de tothom. Ací el teniu:


(Via el Màster de Literatura en l'Era Digital.)

14 de març 2010

Construir, malgrat tot


Deia Xavi Sarrià en el Quadern d'El País dijous passat:
"...Representem la gent jove que està arreu del país i que construeix i fa coses sense els prejudicis i els complexos anteriors. Tot es fa malgrat tot, a pesar del boicot institucional, i això ens fa ser optimistes i tindre il·lusió respecte del futur."
El reportatge, de Xavier Aliaga, es titula "Obrint Pas torna a casa" i, en efecte, la desacomplexada banda valenciana (en el desacomplexament rau bona part del seu èxit) es posa en moviment de nou a Burjassot dimecres que ve amb un "antològic" molt prometedor. Hi ha cap pla millor per a aquestes falles? Jo no em vull perdre aquest concert!

11 de març 2010

HOMES per tot arreu


Aquests són uns dies d'alta intensitat. En les últimes setmanes hem comptat amb la visita de Yiyun Li, autora de l'extraordinària Les portes del paradís (per favor, si us agrada passar bones estones de lectura intensa, no us podeu perdre aquesta petita meravella; ací en teniu un tast). Em sap greu no disposar de més temps per explicar-vos com d'agradable va ser la seua visita a Barcelona. En aquesta notícia de L'informatiu (l'únic mitjà valencià que se n'ha fet ressò, com també va ser l'únic a parlar de la promoció d'Els amants, de John Connolly) trobareu algunes interioritats del backstage.

Dijous passat va ser un dia memorable del qual volia deixar constància ací. A banda de veure la millor mascletà de la plaça de l'Ajuntament en molts anys (no és mèrit del pirotècnic: és que feia anys que no en veia cap, però ens pillava davant mateix del restaurant i era inevitable), vam viure un autèntic huracà protagonitzat per Isabel-Clara Simó, que va vindre a promocionar el seu nou llibre Homes. Va fer entrevistes en tots els mitjans valencians existents (ço és: tots els mitjans per als quals existeixen els llibres en valencià), amb una reposta tan aclaparadora que s'hi va afegir a última hora una entrevista per als informatius de Canal 9... sí, sí, heu llegit bé. Una fita insuperable per al departament de Comunicació de Bromera!

Nerviosos encara per l'impacte que produeix veure una càmera de Canal 9 de prop, i encara amb el bon sabor de boca del dinar compartit amb llibreters de conversa més que agradable, encetàrem la multitudinària presentació que apadrinaven Carme Alborch i Xavi Sarrià. La Casa del Llibre estava de gom a gom, i vam celebrar aquest exitós bateig en un sopar també memorable. Ja us deia: una jornada per a recordar durant anys.

Aquest dimarts, Isabel va vindre a Picassent per fer una presentació singular, retransmessa per Ràdio L'Om i amb un públic molt nombrós. Avui dijous, Homes es presenta a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia de Barcelona amb un conductor que ha despertat una expectativa enorme: el president del Barça Joan Laporta. Si esteu per la ciutat de la neu, no us la perdeu!

22 de febrer 2010

"Tu tens la clau"

[Els guanyadors de la Nit, al Paranimf de l'UJI. Foto: Escola Valenciana.]

Dissabte vaig gaudir, un any més, de la gran festa de la Nit d'Escola Valenciana. Com comentava Rosa Serrano als passadissos del paranimf, és una convocatòria a la que només renunciarem quan estiguem "per a l'arrastre". I és que fa molt de goig comprovar la vitalitat de la Federació i l'esperit contructiu i positiu que transpiren tots els projectes i iniciatives que porten endavant. Amb la més recent, la recaptació solidària per a les víctimes d'Haití, han reunit més de 44.000 euros.
Vaig arribar a Castelló prompte, perquè havia quedat amb Joan F. Mira per parlar del llibre que estem preparant (i que publicarà Bromera en pocs mesos; heus ací una nova primícia en aquest bloc!). No sabíem que l'atzar (i l'organització) ens faria compartir taula i conversa durant el sopar. Memorable, com totes les ocasions que he tingut d'aprendre d'ell gràcies a aquest ofici d'editar. Bromera va regalar als assistents exemplars d'Una biblioteca en el desert, i intermitentment s'hi acostaven persones per aconseguir la signatura de l'autor, un poc aclaparat per l'experiència.
Abans, al paranimf de l'UJI de gom a gom i entremig del muntatge de Xarxa Teatre (visualment i musicalment impecable, però un poc críptic per al meu gust), Escola Valenciana va fer un repàs a l'evolució dels 25 anys de Trobades i va presentar les dates i llocs i el lema de les Tromades d'enguany: "Tu tens la clau". L'ambient, les cares d'amics i còmplices, els vídeos, els parlaments dels guanyadors i el discurs de Diego Gómez em van emocionar. I és que no puc evitar-ho: m'emociona el que fa la bona gent d'Escola Valenciana perquè m'ensenya el país compromés i digne que podríem tindre i no tenim alhora que demostra que és possible, que no ens podem resignar a creure que no és possible.
A l'anada m'hi acompanyava Pau Alabajos (la Teoria del caos de Pau Alabajos, per ser exactes) i a la tornada, ja de matinada, hi vaig encabir al cotxe la vintena de cantants i grups que s'han aplegat al disc de la IV Gira. Una banda sonora per a somiar que, en efecte, tenim la clau del nostre futur.
En 2011, la Nit serà a Alcoi. Allà hi serem, també!

16 de febrer 2010

En cada bugada perdem un llençol

Vicent Partal ha reunit al plató de Vilaweb el professor Josep Gifreu i l'editor Josep Gregori per parlar sobre la fragmentació del mercat comunicatiu en llengua catalana. Podeu veure el vídeo en aquest enllaç. És un tema pel qual hem mostrat preocupació en diverses ocasions a TaC (veieu aquest apunt recent), i la veritat és que el futur pinta negre. La conversa de Vilaweb transcorre en to pessimista, però la veritat és que hi ha poc marge per a l'optimisme, diria jo quasi que per a l'esperança potser perquè, com s'hi apunta, la cultura que s'expressa en català al País Valencià rep d'una banda i de l'altra.
Em permet destacar ací dues afirmacions de Josep Gregori que em semblen d'especial rellevància:
"Per a una indústria que vol fer llibres o productes en català [des del País Valencià] és important tindre un marc ampli de referència i no circumscriure's a un territori en què ho faria inviable."
"Els mestres són el sector al País Valencià que té més clara la visió de futur de la cultura valenciana."
Aprofite aquesta segona declaració per recordar-vos que aquest dissabte dia 20 Escola Valenciana celebra la seua 7a Nit (i els 25 anys de l'entitat) a Castelló. No hi faltaré!

[El Betlem de la Pigà, Isabel Río i Obrint Pas, guardonats de la VII Nit. Foto: Pica'm.]

12 de febrer 2010

La fi del món (del llibre)


Aquesta vesprada, si el constipat m'ho permet (que confie que sí!) tinc una cita amb l'associació cultural Socarrats de Vila-real per parlar sobre la fi del món. Del món del llibre, és clar. La xarrada, que confie provocadora, tindrà lloc a la sala d'actes de la UNED d'aquella ciutat (Raval del Carme, 82) a les 19 h.
Si us heu alçat apocalíptics i voleu participar del debat, ens hi veiem!
Actualització: Vicent Usó ha tingut l'amabilitat de penjar al seu bloc, "El rastre de Clarisse", aquest comentari sobre l'acte de divendres.

08 de febrer 2010

Setmana de colors a la BCNegra


La BCNegra és una moguda tan genial que l'hauríem de multiplicar i fer-la extensiva per tot el territori. Com li he sentit a dir a Paco Camarasa, l'impulsor de les jornades, en una entrevista, el marc promocional que ofereix a autors i editors propicia la publicació de novetats importants en el gènere negre durant l'inici de l'any. Un inici que seria molt més light sense aquest revulsiu. A la premsa catalana se n'ha parlat molt. Ací a València, L'Informatiu se n'ha fet ressò.
Vam acompanyar John Connolly per Barcelona i rodalia amb molt de gust. Poques vegades hem tingut el plaer de tractar amb un autor (sobretot quan venen de l'estranger) tan amable i divertit, disposat a tot en tot moment. I tan professional. Un gust, vaja, que fa molt més agradable la lectura dels seus llibres, sempre fascinants i que aporten un alé de renovació al gènere negre. Al bloc Bromera de Lletres trobareu moltíssima informació d'aquesta visita, i fotos, i vídeos, i un concurs i molt més. Si encara no esteu enganxats a la sèrie del detectiu Charlie Parker, podeu començar pel títol que vulgueu, però l'autor recomana aquest últim. Per què? "Perquè és l'últim, i és el que estem promocionant ara", diu. Més transparent impossible!


Enmig del tràfec d'actes amb John Connolly vaig trobar dos moments per acomplir un parell de compromisos que havia ajornat durant un temps. El primer va ser aquesta entrevista amb el programa "Cabaret elèctric" d'iCatFm, la meua emissora de capçalera (fins que me la tallen; l'emissora, vull dir). L'altre era l'entrevista amb Montse Serra a Vilaweb. Amb els ajornaments successius, el format de l'entrevista va passar a ser audiovisual. Ací us enllace el vídeo, que duu el titular:
Quasi res! Espere que us agrade.

03 de febrer 2010

Guerra de preus (i Connolly a la BCNegra!)


Mal averany quan les notícies sobre llibres abandonen les pàgines de Cultura i obrin la secció d'Economia. Avui trobem un exemple a El Periódico amb aquesta informació:
"El llibre electrònic obre una guerra de preus en la indústria editorial"
Parlem d'economia, d'indústria, de borsa, de fabricació d'aparells, d'ingressos, de beneficis, de política de preus... i tot això amb tres empreses protagonistes (Amazon, Apple, Google) que no provenen del món editorial tradicional. Ja apuntava Sara Lloyd en el seu comentat Manifest, que si els editors no espavilàvem, professionals d'altres sectors prendrien la iniciativa. I és que sembla que ara com ara, el negoci està més en els estris per llegir que no en els continguts, ço és, les obres literàries.
Tant de bo aquest canvi desemboque, com apunta Ernest Folch, en la percepció de la lectura com una activitat d'oci "tan diverdtida i necessària com ho és un videojoc, escoltar música, organitzar el teu temps o veure una pel·lícula". Sona tan bé que em torne escèptic.
A la secció de Tecnologia del mateix diari trobem un altre anunci que estimularà aquesta "batalla":
Aviat tindrem tauletes per a tots els gustos (i butxaques).





I si esteu per Barcelona aquesta vesprada, no us perdeu l'espectacular programa de la BCNegra: a les 17,45 h, l'irlandés John Connolly parlarà sobre el seu detectiu Charlie Parker i presentarà la seua última novel·la, Els amants. En acabar, a la Capella mateix (Hospital, 56), hi intervindrà Arnaldur Indridason, un autor islandés de gran qualitat que em té completament seduït. Algun dia us parlaré ací de les meues impressions sobre la seua obra. De qui segur que parlarem de nou, i ben aviat, és de l'estada de Connolly a Barcelona!

31 de gener 2010

El treball de llegir

Preparant la sessió "Llegir per a créixer, també en l'adolescència" programada per a divendres dia 5 dins dels XIV Tallers de Llengua i Literatura Catalanes trobe aquest fantàstic article de l'escriptor de LIJ Ricardo Mariño "Máximas y mínimas sobre estimulación de la lectura". Amb moltíssima ironia, diu veritats com aquesta:
"Leer es más trabajoso que mirar. Dicho brutalmente, los dibujitos que llamamos letras son representaciones de ruidos que llamamos palabras que a su vez son representaciones de las cosas. En el televisor, en cambio, están directamente las cosas (la imagen de ellas). Es más trabajoso leer que mirar. Pero recordemos que correr tras una sola pelota que se la disputan veinte chicos valiéndose de patadas y empujones es más trabajoso que quedarse sentado en un banco de la plaza mirando comer a las palomas. Curiosamente, los chicos prefieren el fútbol a quedarse sentados. Debe ser que lo muy placentero hace olvidar lo trabajoso de su consecución. Los buenos libros hacen olvidar el trabajo de leer."
Mestres i profes, llibreters, bibliotecaris, pares, mares i tots aquells interessats en les "tècniques d'estimulació" a la lectura: no us perdeu el punt 13!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...