26 d’abril 2011

Tipus mòbils 34 - Vergonya pròpia

La vida firaire m'ha portat les últimes setmanes a un bon grapat de llocs fora de casa. Moltes sobretaules en què, invariablement, apareixia la política valenciana com a tema tractat amb sornegueria. I és que... quina imatge tenen de nosaltres, els valencians, a l'exterior? Aquest és l'eix de la columna d'avui a L'Informatiu: "Vergonya pròpia", que acaba així:
"I allà t’hi veus, amb un mig somriure glaçat a la cara, avergonyit de la realitat que ens envolta. Avergonyit del que ocorre al meu propi País, no resulta humiliant? El pitjor és que és aquesta, i no cap altra, la imatge que s’està estenent dels valencians fora de la campana de vidre amb què ens cobreixen la televisió pública i la resta de mitjans afins al règim. En compte de lloar-se les virtuts del nostre clima, del nostre paisatge, de la nostra gastronomia i de la nostra gent, des de fora es contempla amb incredulitat el desgavell que ens regeix. Viatjar aporta aquesta perspectiva dels fets. Què tal si enviem més d’un a fer un viatge “interplanetari” després del 22M?"

19 d’abril 2011

Tipus mòbils 33 - Coratge


Ja està a la venda el nou disc dels Obrint Pas, Coratge!
En aquesta ocasió, el grup ha revestit la seua creació amb un llibre que fa de molt bon veure, amb fotografies i textos d'escriptors, periodistes i amics de l'ofici. Em fa molt de goig haver tingut l'oportunitat de ser còmplice (en una part minúscula) d'aquest projecte que per fi ha vist la llum. Gràcies, Xavi! Gràcies, Litus! És un gran, gran disc, i en parlem avui a la columna setmanal de L'Informatiu: "Coratge".

12 d’abril 2011

Tipus mòbils 32 - País subterrani

He tornat aquesta vesprada de la Fira de Londres (enguany breu, però molt intensa) i, en connectar-me a la xarxa, he trobat destacades dues notícies que em sorprenen per motius diversos. D'una banda, l'arxiu de l'acusació del PP contra Ángel Luna per mostrar un document confidencial a les Corts. No em sorprén que l'arxiven (me n'alegre, de fet, i molt), el que em sorprén és que aquesta història haja arribat tan lluny judicialment i que s'haja resolt amb tanta rapidesa, cosa que s'agraeix. Tant de bo el cas Gürtel s'haguera resolt ja també, i així podrien eixir tots de dubtes (qui en tinga) el dia de les votacions. Però el que sobta encara més és que els instigadors de la querella no estiguen obligats ara (com abans) a donar explicacions sobre el contingut d'aquell polèmic paper. Un tema s'ha centrat en si era correcte (legal) mostrar-lo o no; el més important, però, és descobrir si, com sembla, s'ha estat expoliant el patrimoni i els pressupostos públics en benefici d'uns pocs.
L'altre tema que m'ha sorprés és la integració de (el que quedava de) Unió Valenciana en el PP. Que els manifassers d'aquest tinglado s'hagen engolit les conviccions "patriòtiques" que deien tenir i acaben (perquè acabaran) amb càrrecs públics gràcies als favors fets al partit que ens omnigoverna no m'estranya; es veia venir. El que vertaderament em descol·loca és que diguen que encara quedava alguna cosa d'aquest partit cadàver...
I, a tot això, avui s'ha publicat l'article del Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu, "País subterrani", que acaba així:
"Ni tots els escàndols ni la pocavergonya que ens han caigut al damunt com una plaga bíblica podran aturar l’esforç de normalitat que segueix viu al país subterrani que lluita dia a dia per la dignitat i la normalitat. I gràcies a aquest esforç impassible i tenaç, individual però contagiós, tenim futur."

05 d’abril 2011

Tipus mòbils 31 - L'elogi exterior

En companyia de Carol Borràs, a l'stand de Bromera.
Fent memòria, crec que la meua primera fira de Bolonya va tenir lloc fa uns 10 anys. Per descomptat, altres col·legues de l'ofici capdavanters m'havien precedit, però, com em comentà Rosa Serrano durant un sopar, és trist (i alhora il·lusionant) pensar que fa només un parell de dècades l'edició valenciana no participava  col·lectivament d'aquesta gran cita mundial. Ara, però, hi anem regularment i amb convició, alguns fins i tot amb stand propi, no només per veure i aprendre, sinó també per apostar pels llibres més sol·licitats del moment i tractar de vendre'n drets o coimpressions a editors d'arreu del món. 
Al Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu, "L'elogi exterior", compartisc la grata experiència d'enguany i les portes i expectatives que s'albiren:
"Si demostrem convicció en la qualitat dels llibres que s’escriuen, s’il·lustren i s’editen al País Valencià, hem de promoure’ls obertament també de portes enfora, perquè de l’exterior ens pot arribar la dosi justa d’esperança i l’autoestima que sovint trobem a faltar en l’entorn més pròxim. I val a dir que cada vegada les publicacions valencianes tenen més bona acollida entre editors de països d’arreu del món. Hi ha les experiències de Tàndem a Mèxic o Corea, les de Brosquil a Colòmbia o Xile, les de Bromera a Eslovènia o Canadà.... I el llistat creix any rere any, perquè ja som conscients de les capacitats creatives que tenim i de les possibilitats de futur que s’obrin davant nostre."
Les fires comporten molta feina organitzativa que es realitza en equip (gràcies, Carol!). De tant escoltar elogis a les obres que hem presentat aquests dies (ací en teniu una mostra), estic convençut que l'edició valenciana donarà un nou pas endavant en la ben merescuda internacionalització. De fet, alguns projectes que l'any passat van ser novetat ja s'han materialitzat.

03 d’abril 2011

Davant la fi de l'era Gutenberg V

Michael Krüger, director de l'editorial Hanser, fotografiat per Sophie Bassouts per a El País.

La sèrie de reflexions sobre el futur editorial elaborada per Juan Cruz continua a El País. Avui l'entrevistat és Michael Krüger, director de l'editorial alemanya independent Hanser (amb qui vam negociar temps enrere els drets de publicació de la premi Nobel Herta Müller), qui afirma amb rotunditat: "Los editores ya no son lectores apasionados". Aquests són alguns dels seus comentaris que més m'han interessat:
  • "El periodo de vida de un ser humano es muy corto. Al ser tan corto uno debería leer los buenos libros que existen. Y el editor tiene que saber qué libros -del pasado y del presente- realmente pueden interesarle al lector desorientado."
  • "Muchos de los editores hoy en día no leen. Están tan inmersos en leer a los contemporáneos y leer informes sobre libros que ellos ya no leen por placer. Ya no son lectores apasionados. Y el 80% o el 90% de los libros que publican desaparecerán el año que viene."
  • "Es muy habitual escucharlo. ¡No tengo tiempo! Si empleas aunque sea un periodo muy breve de tiempo en leer basura se lo estás quitando a una lectura de un poema de Góngora. Cuanta más basura haya menos tiempo tendrás para ti. Y es una situación paradójica: escuchar a gente decir que no tienen tiempo. ¡Porque sí lo tienen!"
  • "La mayoría de los libros y la información disponible en una librería se puede conseguir por Internet. Uno lo paga o lo piratea. Si la voluntad de comprarse un libro desaparece el libro desaparecerá. Y eso mismo ha pasado con la industria editorial. No sé cómo será en España, pero aquí los autores hacen giras con sus libros y dan charlas. Si pueden dar 14 charlas al año llegan al público y obtienen lo suficiente como para vivir de eso, aparte de lo que obtengan por las ventas."
  • "Si leo una novela, por ejemplo, quiero aprender algo sobre la forma de escribir, algo sobre el tema que trata, o quiero que alimente lo que yo llamo "mis pilas de placer". Si no aprendo nada, no la publico. Esa es mi prioridad: aprender, tener placer. [...] Claro que hay editores a los que solo les interesa publicar teniendo en cuenta el aspecto comercial."
Especialment interessant el comentari sobre les gires de xarrades a què són convidats els escriptors alemanys. La música (la indústria musical, si més no) sobreviu gràcies a aquest contacte directe entre els intèrprets o creadors amb el públic. L'èxit de l'adaptació d'aquesta fórmula a l'àmbit literari o editorial depén, per descomptat, del nivell cultural de la societat i del respecte que es tinga per la feina de l'escriptor. En un país capdavanter en pirateria digital i amb baixos índexs de lectura no sembla fàcil que triomfe...

31 de març 2011

Complicitat editorials

Acabat d'aterrar de Bolonya (magnífica Fira, enguany!), comprove feliç que el Quadern d'El País ha publicat l'article "Complicitats editorials", un modest homenatge a l'editora Rosa Serrano, que dimarts pròxim rebrà el merescut Premi Vicent Ventura. Felicitats, Rosa!
Si us abelleix, podeu llegir l'article punxant la imatge.

29 de març 2011

Tipus mòbils 30 - No retalleu, sumem


El Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu s'intitula "No retalleu, sumem" i diu coses com aquesta:
"Se’ns acumulen tants motius de rebel·lia en aquest final agonitzant de legislatura que no donem coll a tanta indignació, però hem d’evitar de totes totes caure en l’anestèsia, el meninfotisme i la derrota. Cal eixir al carrer a protestar, com ja estem fent, i cal anar a votar el 22 de maig, però en el dia a dia hem de continuar treballant amb convicció, sense limitacions creatives ni territorials, per construir i refermar el nostre mercat cultural natural, el que conformem amb la resta de territoris amb què compartim llengua i arrels."

27 de març 2011

Davant la fi de l'era Gutenberg IV

El nét del fundador de Gallimard, fotografiat a París per Daniel Mordzinski.
Aquest diumenge, Juan Cruz entrevista en El País Antoine Gallimard. L'article l'encapçalen aquestes paraules: "El peligro no es lo digital; es la gratuidad". Hi ha més declaracions d'interés:
  • "Para ejercer este oficio no solo hay que amar la literatura, sino también a los escritores y a la gente, al público. Es un oficio que surge del afán de compartir, a través del libro, universos secretos. Vargas Llosa lo dijo muy bien en su discurso del Nobel: "Cuento historias para hacer que la vida sea mejor". Siempre necesitaremos historias para mejorar la vida. Por eso creo que el libro tiene un brillante porvenir."
  • "En el oficio de editor hay que saber amar, pero también hay que saber elegir. No hay que ponerle límites al gusto literario. Siempre hay que buscar, como busca un pescador, pero también hay que conocer y dejar que lleguen las mareas en lugar de intentar atraerlas."
  • "El libro digital nos preocupa porque puede suponer, sobre todo, la desaparición de los intermediarios naturales entre el lector y el autor. Y se teme que esto arrastre toda una conmoción, un cambio radical en el mundo del libro. Que ya no haya necesidad de editores o de libreros. Yo creo, al contrario, que puede producirse un retorno a ciertos valores tradicionales."

22 de març 2011

Tipus mòbils 29 - Píndoles enverinades

 

"No ens podem quedar de braços creuats mentre aquesta gentola (des dels directius de la cosa pública fins els panxacontents que perverteixen l’ofici noble del periodisme) es reparteixen a mans plenes no només part del nostre patrimoni i dels nostres impostos, sinó que ens priven d’una televisió com cal i ens mereixem: pública, en valencià i de qualitat. Nosaltres no ho veiem, però ells van fent. JJ Pérez Benlloch es preguntava aquest diumenge "està dormida l’esquerra?", i jo vull pensar que no, que tota aquest degoteig d’infàmies haurà fet vessar més d’un got i que tota aquesta aigua es convertirà en un riu de gent aquest dissabte 26 en la manifestació que convoca el Col·lectiu Contra la Corrupció. O continuarem tragant-nos les píndoles enverinades que ens recepten?"
Així acaba el Tipus mòbils de L'informatiu d'aquesta setmana: "Píndoles enverinades" . Diguem prou a tanta corrupció. Aquest dissabte tenim una cita, a les 18h, a la plaça de Sant Agustí de València. Ens hi veurem?

20 de març 2011

Davant la fi de l'era Gutenberg III

Sigrid Kraus fotografiada per Consuelo Bautista per a El País.
Continua la sèrie d'entrevistes de Juan Cruz a El País amb l'editora de Salamandra Sigrid Kraus.: "En España el librero una gran soledad" Aquestes són algunes de les declaracions que m'han resultat més interessants:
  • "Hay una larga cadena de gente entre tú y el lector; a esa gente la tienes que convencer de que ese libro vale la pena mucho más que otros miles de libros igual de buenos, igual de bonitos e igual de bien editados que salen a la vez que el tuyo."
  • "Siempre habíamos creído que la honestidad nos iba a llevar lejos: la honestidad con el librero, con el lector, con el periodista, con el distribuidor y con el autor. Eso es fundamental en nuestro negocio. Es algo que se respira poco, y muchos fallos parten de ahí. Tienes que estar convencido de lo que haces, y no has de mentir, no dar gato por liebre."
  • "Ahora lo que se hace es ir detrás. ¿Triunfa Stieg Larsson? Todos buscan otro Stieg Larsson. ¿Triunfa Harry Potter? Todos buscan otro Harry Potter. ¿Por qué? Porque muchos trabajan en grandes corporaciones, y un señor de una gran corporación no entiende que tú digas: 'Mira, no, vamos a correr un riesgo y vamos a ir ciegamente por este libro o este autor aunque nadie sepa si va a funcionar o no'."
  • "La verdadera crisis del libro va a empezar en la creación, no en el producto final. Estamos tan obsesionados con el final del libro, cómo va a ser, si va a ser electrónico o no, cómo se va a distribuir... cuando lo que debe preocuparnos es la creación, que un autor se siente y escriba lo que tiene que escribir, lo que le sale de dentro."
  • "Quizá con toda esta revolución se empiece a publicar menos. Me encontré con un gran magnate editorial y me dijo: 'Creo que las grandes editoriales como las nuestras no pueden existir en el futuro, se tienen que romper en pequeñas entidades de servicios, tendrán que trabajar para unos y para otros...'. Quizá no esté mal y volvamos a un tamaño más humano, a una medida de lo que es el autor."
  • "El privilegio del independiente, pequeño o mediano, es poder observar cómo el grande va probando. Y a ver qué pasa."

16 de març 2011

Gran entrevista

Quan estudiava periodisme pensava que aquesta professió era exactament açò que he pogut veure en diferit gràcies a la tecnologia actual (magnífica la nova RTVE a la carta, per cert). L'entrevista d'Ana Pastor a Mahmud Ahmadineyad ens fa creure que un altre periodisme és possible, que encara hi ha espai per a la professionalitat en un món de divinitats i banalitats. Mentre us reserveu mitja horeta per veure sencera l'entrevista, us recomane encaridament aquest breu tast:


"Presidente, los periodistas no sé aquí, pero en España no estamos acostumbrados a responder preguntas, sino a hacerlas." Espere que, com a mínim, després d'escoltar açò a algun dels que mengen del pessebre governamental (tipus els llepaculs de Madrid que xuclen del pot a Canal 9) els caiga la cara de vergonya o, si més no, que no enganyen el personal fent-se passar pel que no són.
Us recomane, també, aquest article de J.E. Tur a L'informatiu, un periodista de raça parlant del periodisme de raça. Per sort, no tots els estudiants de periodisme aspiren a acabar en gabinets de premsa!
Siga com siga, compareu (si teniu el fetge en condicions) l'entrevista d'Ana Pastor a la televisió pública espanyola amb aquest publireportatge laudatori (amb final insultant) en la tele que paguem tots els valencians:


Perquè després diguen que "tots són iguals"...

15 de març 2011

Tipus mòbils 28 - Combustible per a falles

L'article al Tipus mòbils d'aquesta setmana fa olor a pólvora i pren el nom d'un dels llibres menys coneguts de Joan Fuster: "Combustible per a falles".
"Els polítics que es preocupen més per la imatge que transmeten que per les propostes constructives es vestiran aquesta “setmana gran” de llaurador o torrentí i faran paelles amb el brusó posat per buscar la foto que els acredite com a valencians “de veritat”. En aquest sentit, resulta inoblidable l’esforç que realitzà l’equip de María Teresa Fernández de la Vega quan va rescatar del bagul de la Piquer una foto de l’exministra (aleshores candidata per la circumscripció de València al Congrés dels Diputats) amb els monyos de fallera. Aquell petit tresor en blanc i negre va ser esbombat com a prova inequívoca que “la vice” era tan valenciana com el Micalet. L’acció de govern (i poder en tenia per a donar i vendre) no va ser, però, tan “valenciana” com ens hauria agradat."

14 de març 2011

Jordi Ferré, nou president de l'AELLC


Fa poc més d'un any ens fèiem ressò en aquest bloc d'una de les primeres entrevistes a Ernest Folch amb motiu de la seua elecció com a president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. (AELLC) Aquesta setmana passada, però, Folch va dimitir, i Jordi Ferré, l'incombustible editor de Cossetània, en pren el relleu. En aquest apunt del seu bloc De tard en tard, amb el títol inequívoc "Amb molta il·lusió", parla d'aquest procés.
Reconec que em satisfà, i molt, l'elecció de Jordi al capdavant de l'AELLC, perquè amb ell, editor independent i perifèric amb una energia contagiosa i difícilment superable, estarem molt ben representats. Vilaweb, sempre sensible a les qüestions que afecten el sector editorial, ha publicat ja una entrevista amb el nou president.
El mapa de l'edició en català continua evolucionant: es mou una fitxa i la resta es recol·loca. La partida continua...

13 de març 2011

Davant la fi de l'era Gutenberg II

Riccardo Cavallero fotografiat per Roberto Spampinato per a El País.
En el segon lliurament de la sèrie "Davant la fi de l'era Gutenberg" d'El País, el periodista Juan Cruz ens acosta les opinions de Riccardo Cavallero, que va ser director general de Random House-Mondadori a l'Estat espanyol abans de tornar a la seua Itàlia natal. Algunes de les seues declaracions més interessants:
  • "Por primera vez está cambiando el mundo editorial. El digital supone un gran impacto porque el poder pasa del editor al lector [...] que es quien decide lo que quiere, cuándo lo quiere, cómo lo quiere y a qué precio." 
I la conseqüència més remarcable d'aquest canvi de paradigma:
  • "El mundo editorial no está listo para esto. Lo que marcará la diferencia -como con los dinosaurios- es que para sobrevivir hay que cambiar de hábitat. Y hay muchos que en este momento no tienen la fuerza mental para cambiar su forma de trabajar..."
  • "El e-book como tal no vale nada. Ya nace viejo. Lo importante es la revolución digital, cambiar nuestra forma de trabajar contando con el lector que está al otro lado. Tenemos que entender por primera vez lo que el lector quiere."
  • "Es un momento para reinventar nuestro trabajo; como todos los momentos de cambio, este puede ser doloroso, incómodo, porque como mínimo hasta ahora lo controlabas todo, lo sabías todo de tu mundo. Ahora hay que asumir riesgos, hay que tener mucha curiosidad, experimentar y, sobre todo, estar entrenados para equivocarnos. Quien en los próximos cinco años no se equivoque, y no se equivoque de manera importante, creo que no llegará a los diez años."
  • "Ahora no hay distinción entre el editor grande y el pequeño. La herramienta ha bajado tanto el coste que ya no existe esa diferencia. Ahora no hay excusas para decir que uno no consigue ser exitoso porque es pequeño y los grandes grupos lo están matando. Ahora se va a ver de verdad quién vale algo."
Una entrevista apassionada i apassionant, que confirma l'excel·lent iniciativa d'El País en oferir aquesta sèrie d'entrevistes. Enhorabona!

12 de març 2011

Coratge

Obrint Pas ha acabat ja el seu nou disc, que es titularà 'Coratge'. En aquest vídeo ens ofereixen un primer tast del que serà, segur, un nou èxit.


El 4 d'abril a les tendes de discos... i a les llibreries també!

08 de març 2011

Tipus mòbils 27 - Reivindicació del bonegó

Els Arthur Caravan interpreten "Als companys", d'Ovidi, en el fi de festa de la Nit.
“El País Valencià el faran els mestres o no serà.” Amb aquesta rèplica a Fuster agraïa Francesc de Paula Burguera, divendres passat, el guardó que li lliurava Escola Valenciana. El públic que omplia el teatre Calderón d’Alcoi, majoritàriament ensenyants, li va saber reconéixer el gest amb un fort aplaudiment. L'article del Tipus mòbils d'aquesta setmana, "Reivindicació del bonegó", se centra en la màgia de la Nit d'Escola Valenciana, en el consens que aglutina i en aquells que se signifiquen amb la seua absència, perquè tan significatius són els parlaments com els silencis.
"Les agosarades versions rap de les rondalles d'Enric Valor a càrrec de Rapsodes i Vol de Núvol, i la música sempre brillant dels Arthur Caravan, palesaven la distància abismal que hi ha entre la mediocritat de la classe política dirigent i la creativitat i l'empenta de la societat civil a la que haurien de servir. Però quin país es pot construir mentre qui ens governa es preocupa per causes judicials i s’agenolla per suplicar una foto amb el jefe i qui hauria de ser l’alternativa s’enredra amb llistes de candidats, nòries mediàtiques i taronges podrides? Mentre tot això passa (els passa), qui està al costat del moviment social i educatiu més important que tenim els valencians, amb la que està caient? Més encara: si no els tenim al costat ni tan sols en precampanya, què podem esperar d’ells en endavant?"

06 de març 2011

Davant la fi de l'era Gutenberg I

Peter Mayer fotografiat per Juan Cruz per a El País.
Aquest diumenge, El País ha iniciat una sèrie d'entrevistes a editors que promet ser apassionant per als qui ens estimem l'ofici. El primer a passar per les mans i l'oïda del periodista Juan Cruz ha estat Peter Mayer, president en l'actualitat d'Overlook Press. El titular, "Editar es una cuestión de instinto", és tota una declaració de principis, i el cos de l'entrevista no defrauda.
Algunes de les declaracions que m'han interessat de manera especial:
  • "El éxito ya no está tan ligado al mundo imaginativo, sino que está ligado a la información. La información es ahora más importante que la imaginación." 
  • "Me lleva entre seis meses y un año publicar un libro, pero la información que contiene ese libro puede quedar obsoleta antes de que salga. [...] Mi función como editor probablemente sea publicar menos información que antes. Y por información no entiendo sólo la política, sino todo lo referido a la vida cotidiana, los viajes, la limpieza, la salud, etcétera... Toda esta información la tienes en Internet. Ya no hacen faltan libros para eso... [...] ¿Qué tipo de contenido queremos? Esa es la pregunta que hay que hacerse en el mundo editorial."
  • "Si a la gente le dan igual los filtros y las certificaciones, tendremos una cultura de libros distinta. Siempre habrá quien busque la excelencia, ¿pero cómo identificas dónde está?" 
  • "El propósito de una editorial no es simplemente acumular un catálogo; nuestro propósito es ser creativos, descubrir obras y a veces mejorarlas."
  •  "Lo que hay que tener es instinto no sólo con miras a vender sino por aquello que en el futuro siga teniendo valor."
  • "Leer es algo natural si el contenido es bueno. La esperanza que tengo es que la gente seguirá leyendo si le das buen contenido."
Espere amb molt d'interés els nous lliuraments d'aquesta sèrie d'entrevistes.

01 de març 2011

Tipus mòbils 26 - L'ombra d'Iborra


"La modèstia i la discreció són dues qualitats que els valencians no ens podem permetre el luxe de practicar. Presoners dels excessos verbals dels professionals del titular que esbomben els mitjans afins a una ideologia determinada, les reflexions dels nostres millors intel·lectuals acostumen a passar del tot desapercebudes, per a vergonya col·lectiva. Aquest balafiament de la matèria grisa del país ens aboca a la reivindicació constant de personalitats de la vàlua de Josep Iborra, un “homenot” humil i d’una gran humanitat que malauradament va morir dijous passat."

L'article al Tipus mòbils de L'informatiu d'aquesta setmana, "L'ombra d'Iborra", està dedicat a la memòria de Josep Iborra.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...