Tipus mòbils 59 - El 'model Cabanyal' a Canal 9

Les comparacions són odioses, però no ens n'hem pogut resistir. L'article d'avui al Tipus mòbils de L'informatiu, "El 'model Cabanyal' a Canal 9" ens hem atrevit a comparar TV3 i Canal 9. El resultat convida a l'acció.

"TV3 ha cohesionat la societat catalana, ha enfortit el periodisme i el sector audiovisual propis, ha creat i consolidat un model lingüístic i és un referent (un espill, un mirall) de qualitat i èxit. Canal 9, en canvi, no ha sabut arribar per igual a totes les comarques, ha prioritzat l’estètica (i el carnet) a la professionalitat i el talent, acumula impagaments que ofeguen les productores autòctones, no sent el valencià com el seu tret identitari fonamental, té els índex d’audiència més baixos de la seua història i només ha reeixit en l’exportació al conjunt de la societat de l’ideari del partit que la controla: totes les fixacions ideològiques dels Consells successius han trobat reflex i martelleig a la graella de Canal 9. Un trist fracàs col·lectiu, perquè no hem sabut construir una televisió pública digna del poble que representa."

Entrevista a Encontres

El programa Encontres, de RTVV, ha dedicat el seu últim programa als 25 anys d'Edicions Bromera.  Hi parlem de l'evolució de l'editorial durant aquest quart de segle, dels premis literaris, de la distribució, dels autors i... en fi, de l'ofici d'editar en general. Si teniu una estona i us abelleix, ací teniu el vídeo.

Llegir per a créixer a Lliçà de Vall

Aquesta vesprada, a les 17,30h, estaré al teatre del Casal Social de Lliçà de Vall, localitat adherida a la iniciativa Municipi Lector, per compartir amb pares i mares alguns consells per motivar els infants a la lectura. Si esteu per allí a prop i teniu curiositat, ens hi veiem!

Més informació.

Ressenya sobre Facemos a maleta!

El faro de Vigo ha publicat una ressenya de María Navarro sobre Facemos a maleta! (Xerais)

"A procura de mundos afastados soñados e ensoñados ten os protagonistas de Facemos a maleta! ocupados nun xogo que destaca pola súa compoñente lúdica, pero que vai máis alá do simple movemento de pezas articuladas entre si, que traspasa as fronteiras de múltiples posibilidades, que combina e harmoniza un conxunto de trebellos, porque o máis importante para eles é que esperta e estimula a imaxinación, propón resolución de conflitos, búsqueda de solucións ou reflexión acerca do que se debe ou non facer en cada circunstancia, feito que obriga os cativos a sopesar os pros e os contras que cada decisión pode traer consigo e a tirar conclusións favorables."

Podeu llegir l'article sencer, "Compoñente lúdica", en aquesta adreça.

Més informació sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea", en aquest apunt.

Tipus mòbils 58 - Nacionalismes valencians

L'article d'avui a L'informatiu: "Nacionalismes valencians", al voltant del nou escenari polític al nostre país:

"Hem passat dècades envejant i odiant (en proporcions semblants) els grups parlamentaris propis amb què catalans i bascos han condicionat governs a Madrid. Ara, Compromís (amb l’ajuda, potser, d’Equo) ha aconseguit que Joan Baldoví esdevinga el primer diputat nacionalista valencià des de la reinstauració de la democràcia. Poca broma. Aquesta és una vertadera fita històrica que consolida una tendència a l’alça de la coalició. Alhora, però, per la dreta ha aparegut un convidat inesperat: UPyD ha tret per València l’únic diputat extraMadrid d’aquesta formació nacionalista espanyola. Costa d’entendre què ha motivat tants milers de persones a votar un partit que té entre les seues principals fixacions la “defensa” del castellà (com si estiguera en perill) per damunt de les llengües autòctones precisament en un país, el nostre, amb una aclaparadora marginació del valencià."

Ressenya sobre La fiesta de cumpleaños

L'especialista en literatura infantil i juvenil Anabel Sáiz ha publicat una ressenya del llibre La fiesta de cumpleaños (Algar Editorial) en el seu bloc "Voces de las dos orillas":

"Gracias a las ilustraciones de Silvia Ortega el niño contará realmente los objetos o presencias que se mencionan; así el texto, breve y directo de Joan Carles Girbés, se engarza con las ilustraciones, festivas y coloristas y, texto y dibujos, hacen que la magia de los números se cuele en las páginas y vaya a parar a las manos de los niños más pequeños, de aquellos que quizá ya estén en P-3 y, poco a poco, vayan descubriendo, como Marcos que en la vida hay algo más que el número 1. Aprender a contar es un paso más para la autonomía y una forma de sentirse parte de un todo."

Podeu llegir l'article sencer en aquesta adreça. Moltes gràcies!
Més informació sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea", en aquest apunt.

Taller animació a Abacus València

Demà dissabte, a la llibreria Abacus de València, farem la primera sessió d'animació lectora al voltant de la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea". Si tens xiquets/es d'entre 2 i 6 anys, us agrada l'aventura i descobrir tresors amagats, vingueu i us divertireu!

Més informació sobre el taller pirata en aquesta adreça.

Tipus mòbils 57 - 116 milions de segons

Al Tipus mòbils d'aquesta setmana hem tret la calculadora per denunciar la prepotència política que lluita pel que realment vol: consolidar el bipartidisme, silenciar la pluralitat.

"El penúltim ardit de les sangoneres que volen perpetuar-se al (que els queda de) poder ha estat intentar excloure el que anomenen “les minories” dels debats [sic] de Canal 9. És indigne que el PSOE, que ha disposat durant l’última legislatura d’uns 1.350 dies (és a dir, ni més ni menys que 116.640.000 segons) per explicar les seues propostes i fer-les efectives amb la força dels pressupostos de l’Estat, tractara de silenciar EUPV i Compromís atorgant-los 27 i 11 segons, respectivament, per explicar cada tema que se suposa d’interés públic en els monòlegs televisats. Aquest afany monopolitzador (corregit a última hora) palesa la seua desesperació i referma la cita de Baldoví: hi ha polítics curts de mires que només pensen en el (presumible, hipotètic, teòric) rèdit electoral imminent, no en quin pot ser l’escenari més beneficiós per a l’esquerra a mitjà o llarg termini"

Més detalls a "116 milions de segons".

Tipus mòbils 56 - Finselsdallonsesdesersimpàtic

Al Tipus mòbil d'aquesta setmana ho aboque d'una tirada: estic "Finselsdallonsesdesersimpàtic".

"...quan els polítics valencians arriben a Madrid callen i atorguen i es venen i es dilueixen i ofereixen noves glòries a qui els ho demana i renuncien a principis si mai n’havien tingut i es confiten les promeses fetes i tots plegats ens engolim les nostres prioritats, les esperances, desitjos, necessitats i anhels per continuar tirant de la pell de brau, i més ara que estem en temps de crisi i hem de cedir, i aprovar, i retallar, i sacrificar-nos, i pensar en el “bé comú” (que és el que ve de Ponent) i emmudir encara més, no molestem que els valencians hem de ser simpàtics i somriure sempre..."

Els llibres de Marc i Andrea

Avui vull compartir amb tots vosaltres una alegria immensa de veritat. Aquests dies arriba a les llibreries, després d'anys de preparació i realització, la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea". Es tracta de quatre llibres de cartó per als més menuts que ha il·lustrat magníficament Silvia Ortega i que he escrit jo mateix. Es tracta de la primera aposta de Bromera per la creació pròpia de llibres d'aquestes característiques,. L'objectiu és reforçar l'aprenentatge lúdic de conceptes com ara els números, les formes i els hàbits diaris i, a més, tenen cura especial del foment de la lectura. En parlarem més a fons d'aquest aspecte en un pròxim apunt, perquè pense que és un dels elements distintius més remarcables de la col·lecció.

Els quatre títols són:

• La festa d'aniversari - Per a aprendre els números
• Una excursió redona - Per a aprendre les formes
• Un dia atrafegat - Per a aprendre els hàbits diaris
• Fem la maleta! - Per aprendre a estimar els llibres i la lectura

Els títols es poden adquirir solts o tots junts dins d'una caixa de cartó fort.

A banda de l'edició a Bromera i Animallibres, la col·lecció apareix simultàniament en castellà i en anglés a Algar Editorial, en euskera a Alberdania i en gallec a Xerais. Per a mi és un goig doble perquè estan dedicats al meu fill Marc (obvi, no?), i a les edicions del Grup Bromera s'han sumat les de dos editors admirats com Manolo Bragado, de Xerais, i Jorge Giménez, d'Alberdania. Els agraïsc enormement que també ells hagen confiat i s'hagen arriscat (editar és arriscar-se, sempre) amb aquesta sèrie. Moltes gràcies per la confiança, i espere que tinga l'acollida que a tots els implicats ens agradaria!

Fotografia de Silvia Ortega.

Confie que m'ho sabreu disculpar si em faig pesat aquests dies amb "Els llibres de Marc i Andrea", però me'n faré ressò en aquest bloc de tot allò que es comente sobre aquesta col·lecció (i en tinga notícia, és clar!).

Editorials en (r)evolució permanent (i IV)

Punt i final a l'article publicat a la revista de lletres L'illa número 58, dedicada als 25 anys de Bromera. Podeu llegir-la sencera en aquesta adreça o punxant sobre la imatge que encapçala aquest apunt.

El potencial digital

Les xarxes socials propicien la interacció d’editors i autors amb lectors actuals o futurs; l’autoedició facilita la proliferació de textos que d’una altra forma potser mai veurien la llum (i alguns, sens dubte, ho mereixen); el llibre electrònic ens aporta immediatesa en el consum; i la impressió sota demanda està salvant els fons editorials. Els segells mitjans i petits, i alguns de nova creació com Tria Llibres (2009), estan fent servir aquest potencial per guanyar espai i notorietat en un terreny en què editar bé, gestionar correctament els drets d’autor i connectar amb un públic específic resulten fonamentals per a sobreviure.

La principal incògnita del canvi de paradigma en el sector és el repte del llibre digital, irrenunciable ja per a les obres de referència (enciclopèdies, diccionaris, etc.); imparable en el camp tècnic, legislatiu i de text; i més incert en l’apartat estrictament literari. Tot plegat obliga els editors a reinventar un negoci amb marges comercials reduïts precisament en un moment de retall brutal de les ajudes públiques que existien en el passat. Al País Valencià i les illes Balears, aquestes incerteses s’agreugen per l’absència de polítiques culturals de foment lector i per l’imminent retrocés legislatiu per a la llengua en l’educació. Aquestes amenaces dificulten més en aquests territoris la possibilitat de guanyar lectors entre la població adulta, encara majoritàriament reticent al llibre en català.

Mentre els editors ajusten la maquinària al ritme dels temps (de crisis, en plural), els lectors contemplen amb esperança les enormes possibilitats d’accés a la lectura que ens depara el futur. Mai en la història de l’edició, des de la invenció de la impremta, s’havien viscut tantes transformacions com en els últims 25 anys. Però tot indica que sorgiran altres competidors, més aparells multifuncionals enlluernadors, idees promocionals arravatadorament seductores... i que tot canviarà de nou per a tornar al punt d’origen, en què un escriptor crea una obra i un lector la gaudeix i la fa seua. Els editors continuaran fent possible aquest procés extraordinari. Perquè, com afirma l’editora nordamericana Jane Friedman, “els editors contribuïm a canviar el món. És una responsabilitat meravellosa i enorme”. Així és i així volem que continue sent. Modestament.

La fam i la gana de menjar

L'editora Elsa Aguilar exposa unes reflexions altament interessants en el seu bloc "Editar en voz alta". Parla de la crisi d'identitat del sector editorial, d'aquesta incertesa davant el canvi de paradigma, i proposa serenitat i tornar als arrels. Em sembla un suggeriment d'allò més convincent.

"Cuando uno no sabe qué hacer, conviene volver los ojos a la identidad y al propósito que nos mueve como industria. Si sabes quién eres, qué has venido a hacer a este campo de juego y qué cambio social quieres impulsar, es mucho más fácil enfocar tu actividad a pesar de los cambios ambientales, tecnológicos y sociales que se produzcan. Por otro lado, si eres fiel a tu misión, la rentabilidad vendrá, claro que vendrá."

Editorials en (r)evolució permanent III

Tercer lliurament de l'article publicat a L'illa 58:

Centre i perifèria

A finals dels anys 90 es va iniciar un procés de concentració editorial a Catalunya que va integrar La Magrana (1975) en l’estructura del gegant de les revistes i els col·leccionables RBA. Però el colp d’efecte el va donar Planeta fent-se amb el control d’una dotzena llarga de segells l’any 2006. El nou Grup 62 representa en l’actualitat més de la meitat de la facturació global de l’edició literària per a adults. Alhora, el Grup Cultura03 contrarestava el 2007 l’”efecte 62” amb l’impuls d’Ara Llibres, integrat per Ara, Amsterdam, Alisis i Now Books. Aquestes concentracions han estat acompanyades d’una conseqüència inesperada però revitalitzant: l’aparició d’una munió de noves editorials que exerceixen de contrapés i no es conformen amb el paper d’actors secundaris.

El centre editorial continua establert a Barcelona, però les eines tecnològiques implantades al sector, que abarateixen costos i multipliquen les possibilitats comunicatives, són en bona mesura responsables que cada vegada més les seus d’iniciatives valuoses es troben fora de la ciutat comtal. És el cas de Pagès (1990) a Lleida; Documenta Balear (1991) o Lleonard Muntaner (1994) a Ciutat de Mallorca; Angle (1992) a Mataró; Cossetània (1996) a Valls; El Gall (1996) a Pollença; Edicions 96 (1998) a Carcaixent; Onada (2003) a Benicarló; o Perifèric (2003) a Catarroja, i tantes altres que diversifiquen l’oferta i enriqueixen i renoven l’ecosistema editorial.

La riquesa està en els llibres

Ahir, el suplement de cultura Quadern d'El País publicava l'article "La riquesa està en els llibres". Hi parlem un poc de l'admirat Arnaldur Indridason, de Frankfurt i, sobretot, dels retalls del Consell a les ajudes al sector editorial. El podeu llegir punxant a la imatge de dalt o també en aquest enllaç.

"Els escriptors continuen necessitant un editor"

Xavi Ayén publicava ahir a La Vanguardia una interessant entrevista amb Núria Cabutí, consellera delegada del grup Random House Mondadori.

A banda dels temes típics del "repte digital" i de l'actual pregunta obligatòria sobre la crisi i l'amenaça d'Amazon i Google, Cabutí parla sobre l'ofici d'editar, que enllaça amb la conversa que mantenim a bloGuejat de fa uns dies:

"En esta nueva etapa el rol del editor continúa siendo fundamental, sé que hay mucha discusión, pero que alguien acompañe a un autor durante toda su carrera profesional, que le ayude en la edición del texto, eso no cambia, sean cuales sean los retos. Pero la manera de leer cambia. Y cambian también, por tanto, las maneras en que se puede trabajar un texto o la obra de un autor."

El periodista intenta traure-li alguna sucosa declaració sobre el nyap Libranda, però el peix s'esmuny i tira balons fora: "Probablemente los medios de comunicación no entendieron los objetivos de Libranda". No, ni els mitjans ni ningú del sector... Defensa aferrisada del preu fix (hi estem d'acord) i de nou unes declaracions que li vam llegir fa temps a DeLibros: la possibilitat d'incorporar més segells fins ara independents a l'estructura de RHM. De moment no s'han concretat, però pel to de les respostes, diríem que ja estan negociant alguna compra atractiva...

Però si m'he de quedar amb alguna part concreta, trie la descripció idíl·lica que fa sobre la inversió en formació dels editors del grup, l'impuls a la creativitat, la promoció interna, el compromís dels equips i, sobretot, el mes sabàtic (remunerat!) que diu facilitar als treballadors que volen desenvolupar un tema propi. Això sí que és vida (laboral)! Llàstima que, fins on jo sé (i no es comenta a l'article), també han provocat acomiadaments fulminants inexplicables de professionals extraordinaris. Però bé, no tot pot ser perfecte!

Editorials en (r)evolució permanent II

Continua l'article publicat a L'illa número 58:

Professionalització, concentració i nous segells

L’evolució de l’edició literària durant els darrers 25 anys gira al voltant de tres eixos bàsics: una professionalització creixent, la concentració empresarial i l’aparició constant de segells petits amb dosis enormes d’ambició.

En els orígens de l’embranzida dels anys 80 hi ha el compromís de persones amb voluntat de construcció nacional i defensa del patrimoni lingüístic. Les conviccions primeres d’aquells fundadors s’han reorientat a mesura que el context sociopolític també variava. Algunes d’aquestes editorials inclouen ja obres en castellà als seus catàlegs, o han creat segells editorials específics per fer-ho, com és el cas de Quaderns Crema (1979) amb Acantilado (1999). I han eixamplat o diversificat les línies d’acció. Algunes, fins i tot, han descobert ara la força de la LIJ, que viu una època daurada. Ja no hi ha només la voluntat de salvar la llengua; hi ha, també (i en alguns casos, sobretot), la voluntat de fer negoci. Sense complexos. Com en les cultures dites “normals”.

La professionalització comporta en alguns casos un canvi generacional al capdavant d’empreses que van sorgir de manera modesta, autodidacta, familiar, però que amb el temps han crescut en mida i complexitat. L’alteració d’algunes de les peces de la cadena tradicional del llibre afecten també el mode en què les obres viatgen de la ment del creador als ulls dels lectors. S’han assentat les agències literàries com un pas intermedi entre l’autor i l’editor, i el sector de la distribució es redimensiona per guanyar eficàcia.

La fallida, en 2010, de la històrica distribuïdora Arc de Berà va deixar el gruix de l’edició independent en català a la deriva durant mesos. D’aquestes dificultats passades s’han consolidat empreses conjuntes com ara Xarxa de Llibres, que separen la tasca comercial (l’atenció i promoció de novetats als llibreters) de la logística (el procés mecànic de fer arribar els exemplars als establiments). I d’aquesta unió estan sorgint ja altres fruits, com ara la col·lecció “Portàtil”, que vol esdevenir punt de trobada de l’edició independent en format butxaca.

Tipus mòbils 55 - Una sinceritat que tomba, tomba, tomba

Avui a la columna setmanal Tipus mòbils de L'informatiu parlem dels atacs de sinceritat que estan patint (ells i nosaltres) alguns polítics valencians durant els últims dies. Amb tres exemples en tenim suficient. Arranca així:

"No només en Nadal afloren els bons sentiments. La crisi ens ha obligat a recuperar conceptes que (ara ens n’adonem) havien quedat soterrats per la cobdícia d’una era de creixement aparentment il·limitat. Paraules com ara “transparència”, “honestedat” o “confiança” s’han exhumat del diccionari per donar vida a titulars de diaris, publicitats bancàries i algun que altre pla autonòmic d’inversions aparents. Aquests dies, alguns polítics valencians ens han redescobert el sentit més ampli i cru de la 'sinceritat'."

L'article sencer, en aquest enlaç: "Una sinceritat que tomba, tomba, tomba".

Editorials en (r)evolució permanent I

Aquests dies comença a arribar a les cases el número 58 de la revista de lletres L'illa. En aquesta ocasió, a banda de les entrevistes i crítiques a les últimes novetats editorials, la publicació duplica pàgines i dedica el dossier central als 25 anys de Bromera. Diversos escriptors, professors i periodistes comenten des del seu punt de vista l'evolució durant aquest quart de segle de la literatura (universal i catalana), l'educació, els mitjans de comunicació o la ciència, i s'hi fa un repàs, també, a diverses col·leccions i línies de l'editorial d'Alzira. 

Entre els articles publicats en aquest número especial, n'hi ha un d'un servidor dedicat a l'evolució de l'edició literària en llengua catalana durant els últims 25 anys. L'espai no dóna per a aprofundir-hi massa en un tema que em resulta apassionant, però crec que ofereix una panoràmica bastant àmplia del que s'ha esdevingut al sector durant aquest temps. Em permetré dosificar-vos-el en quatre apunts, tot i que el trobareu íntegre en aquesta adreça. Si us abelleix, en poden debatre.

Editorials en (r)evolució permanent

L’eclosió, als anys 80, d’un seguit d’editorials literàries que, temps a venir, resultarien fonamentals per a la cultura catalana, es va produir gràcies al pòsit d’editors que, malgrat les dificultats de la llarga postguerra, havien apostat per un futur digne i culte. D’aquells militants de la llengua destaquen Proa (1928), Edicions 62 i La Galera (1962) a Barcelona; Moll (1933) a les illes Balears; o 3i4 (1968) al País Valencià. Són exemples vius de l’empenta d’un nombre reduït però tenaç de lluitadors que van aconseguir, juntament amb altres emprenedors de l’època, evitar el trencament i alimentar la llavor que ha produït els fruits saborosos del present.

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada el 1983 per les Corts Valencianes, va oficialitzar l’estudi de la nostra llengua. Aquest va ser l’esperó decisiu perquè el sector editorial valencià encetara el camí del creixement. Gregal es va crear aquell mateix any amb l’objectiu de donar resposta a la sobtada demanda de material escolar i de lectura per part d’escoles i instituts, però la mala gestió empresarial va enfonsar prompte aquell projecte.

Altres editorials sorgides al caliu de la LUEV, amb totes les esperances i anhels que aquella norma va despertar, van focalitzar igualment la producció en l’àmbit educatiu, bé amb materials lexicogràfics o per a l’aprenentatge de la llengua, bé amb obres de literatura infantil i juvenil (LIJ), vertader motor, encara avui, del sector editorial valencià. És el cas de Bullent (1983), Denes (1988), Tabarca (1990) o Tàndem (1990), supervivents d’aquella il·lusió col·lectiva.

Afers (1983) ha orientat la seua estimulant producció cap a la recerca i el pensament, mentre que Bromera (1986) ha centrat bona part del seu catàleg en la promoció de la LIJ i en el llibre de text. Des dels inicis, però, es va endinsar obertament en altres esferes aleshores menys explorades, com són el teatre, la sociolingüística, la divulgació científica o la narrativa per a adults, conformant un catàleg eclèctic adreçat a la totalitat del domini lingüístic.

La publicació dels títols fundacionals de Bromera coincideix amb l’emergència al Principat d’editorials que en l’últim quart de segle s’han convertit en referents. Dos anys abans havien nascut Empúries i Edicions de 1984, i el 1985 ho feien Columna i La Campana, empreses que han realitzat valuoses aportacions a la dinamització i la renovació de la literatura catalana, tot i apostant per narradors emergents, les traduccions o el llibre de grans vendes, propostes necessàries per a una cultura en eterna recerca de la normalitat.

Per (a) què serveix un editor?

L'amic (i no obstant això, també escriptor) Salvador Macip es pregunta en un apunt al seu bloc "Per a què serveix un editor?", qüestió que continua i amplia una conversa que vam mantenir via Twitter fa uns dies. Salvador hi parla d'una relació de poder de l'editor per sobre de l'escriptor, ja que és l'editor qui determina si un llibre és o no publicat (a la seua editorial). Jo hi discrepe d'aquest punt, perquè de fet és l'escriptor qui té el poder de decidir on (i, de vegades, fins i tot com) publica la seua obra.

Esteu convidats a continuar el fil d'aquesta reflexió, que té molts matisos, alguns dels quals han estat ja exposats als comentaris del seu apunt a bloGuejat.

[Aprofite per recuperar un apunt de fa un segle amb el mateix títol que aquest d'avui. Es nota que el tema em preocupa...]

Editors conservadors?

Revisant informació publicada sobre la Fira de Frankfurt 2011 trobe aquesta frase del totpoderós de Mondadori Riccardo Cavallero recollida per Ernest Alòs per a El Periódico. Es refereix al "ritme" digital:

“Si creuen que els editors som conservadors, és que no han conegut un agent. Al seu costat som revolucionaris.”

Totalment d'acord. Sabeu que hi ha agents (alguns, molt importants) que encara es neguen a cedir o vendre drets digitals dels autors que representen?