Per (a) què serveix un editor?

L'amic (i no obstant això, també escriptor) Salvador Macip es pregunta en un apunt al seu bloc "Per a què serveix un editor?", qüestió que continua i amplia una conversa que vam mantenir via Twitter fa uns dies. Salvador hi parla d'una relació de poder de l'editor per sobre de l'escriptor, ja que és l'editor qui determina si un llibre és o no publicat (a la seua editorial). Jo hi discrepe d'aquest punt, perquè de fet és l'escriptor qui té el poder de decidir on (i, de vegades, fins i tot com) publica la seua obra.

Esteu convidats a continuar el fil d'aquesta reflexió, que té molts matisos, alguns dels quals han estat ja exposats als comentaris del seu apunt a bloGuejat.

[Aprofite per recuperar un apunt de fa un segle amb el mateix títol que aquest d'avui. Es nota que el tema em preocupa...]

Un llibre per salvar el món

Al pòrtic del web hi llegim una advertència: "La Terra està a punt de ser destruïda... fes alguna cosa!". Tot seguit se'ns presenten tres maneres distintes d'assassinar una persona per salvar el món: apunyalant-lo, ofegant-lo o electrocutant-lo. I cada diguem-ne "solució" té el seu vídeo il·lustratiu. Jo vaig triar (no em pregunteu per què) l'apunyalament, i açò és el que hi vaig trobar:

Bé, potser el màrqueting és un poc (només un poc) sensacionalista, però... caram, és que alguna cosa calia fer per cridar l'atenció sobre l'última novel·la de Salvador Macip, El joc de Déu, perquè s'ho val. Fixeu-vos com comença:

"El professor Fisk arriba al seu laboratori. Engega l'ordinador, entra el codi de seguretat per iniciar l'experiment de la jornada i destrueix la Terra."

Veritat que teniu curiositat per saber com continua? Jo en vaig tenir, i molta, quan vaig rebre la proposta de publicació del llibre, i vaig creure que, si a mi m'havia aconseguit encuriosir (primer), divertir (mentrimentres) i pensar (la història i el rerefons em voltaren molts dies al cap), és que aquell llibre tenia les qualitats de singularitat i d'oportunitat que hauríem d'exigir a qualsevol manuscrit que contribuïm a convertir en llibre. I, així, l'edició va començar feliçment a prendre forma.

Si voleu més motius per llegir-lo, ací en trobareu un decàleg complet. I en aquesta altra adreça, un tastet més llarg en PDF. Ara vindran dies molt seriosos, de feina i d'estrés... no us abelleix evadir-vos amb la lectura?

Finestres inspiradores

Fa uns dies, Salvador Macip ens mostrava la panoràmica que contempla des del seu despatx (imatge de dalt). Inspiradora, veritat? En aquesta mateixa línia, The Guardian ha encetat la sèrie d'articles "Windows on the World", que recull el testimoni d'autors que narren en primera persona quines vistes tenen des dels llocs on escriuen. Orhan Pamuk ha estat la primera veu convidada, i la veritat és que el que s'hi troba quan alça la vista del full d'escriptura és espectacular: a l'esquerra, Àsia; al bell mig, el Bòsfor; i a la dreta el Corn d'Or i la Ciutat Vella, seu de la diastia otomana durant segles. I confessa:

"De vegades afirme amb orgull que vaig escriure una novel·la històrica, Em dic Vermell, ambientada en un espai que tinc sempre al davant. A la pregunta més freqüent que em fan convidats i periodistes que em visiten ("No et distrau, aquesta vista meravellosa?"), la meua resposta és que no."

[La panoràmica de Pamuk vista per Matteo Pericoli]

Què contemplen els nostres escriptors i il·lustradors des dels seus espais de creació? Fóra interessant que ens ho contaren!