José Manuel Lara es mostra contrari a l’etiqueta “edició independent” que, segons ell, va encunyar Jorge Herralde. Lara admet que hi ha editors que tenen una preocupació especial per la part literària, cultural i intel·lectual del seu ofici, però que, no obstant això, també es preocupen per la difusió de les seues obres, per seduir els mitjans de comunicació. “Altrament publicarien per als magatzems”, conclou. Hi ha una contradicció terminològica? A mi em sembla que no.
Siga com siga, la veritat és que ha fet fortuna i tots sabem més o menys de què parlem quan parlem d'edició independent. O potser no? “Ser independent significa dependre només de mi”, va afirmar Gianni Ferrari a Santander, i Manuel Borràs, impulsor de l’editorial Pre-Textos ara fa 30 anys, va acabar de reblar el clau: “jo sóc un editor molt dependent. Lara, en canvi, és l’editor més independent que hi ha a l’Estat espanyol: pot fer el que li dóna la gana”.
Vist des d’aquest prisma...
2 comentaris:
La demagogia del Mr. Lara és molt gran, tiu, és molt gran! En la meva modesta opinió, un editor independent és aquell que no pensa (tant) en un percentatge fixe de rentabilitat del llibre com en la qualitat del llibre que va a editar. Conec certa editorial del grupo Planeta que ha hagut d'ingenyiar una col.lecció d'autoajuda per salvar el seu fons, doncs no hi havia manera d'arribar al mínim percentatge de rentabilitat exigit pel grupo Planeta. Mr. Lara és molt independent, en això tens raó. Qui no és tant d'independent són els editors de les editorials que va comprant. Però noto que descobreixo el Mediterrani...
salute.
D'altra banda, també és molt bona la frase del senyor Ferrari, fina ironia! (les petites editorials tenen molt també de petites dictadures monolítiques, jejeje...)
Tens tota la raó, amic Subal: els senyors Lara i Ferrari deuen ser dos dels editors més independents del món. Ara bé, perquè ells facen el que vulguen (guanyar diners, o no?), els editors de cadascun dels seus segells hauran de fer la figuereta per arribar a final de mes amb números com més positius, millor.
Ara bé: tampoc és cert que els editors independents (els que no depenen d'un gran grup) publiquen NOMÉS el que volen. Les llibreries no estarien tan atapeïdes de volums "de compromís"...
Publica un comentari a l'entrada