John Updike ens ha deixat

"Ser un escritor famós és com ser un nan alt. Sempre estàs al límit de la normalitat."

Aquesta ironia de John Updike la recull El País d'avui en el seu reportatge sobre la desaparició d'un dels grans-grans de la literatura contemporània, "un colós", "el gran cronista americà", "un gegant de les lletres", en diu la premsa.

Hem tingut l'honor d'incorporar Updike al catàleg de Bromera recentment. En la primavera de 2007 publicàrem Terrorista, una novel·la agosarada i polèmica al seu país d'origen. La notícia de la mort m'arriba tot just un dia després que aterrara a la taula del meu despatx el contracte de la seua última novel·la: la sorprenent (i inesperada) Les vídues d'Eastwick (continuació del seu popular Les bruixes d'Eastwick), que Bromera publicarà pròximament.

Us recomane un parell d'enllaços per copsar la influència de John Updike en les lletres nordamericanes: aquesta amb el New Yorker (amb paraules de John Cheever i Julian Barnes, entre altres, i un àudio d'una hora de durada), i aquesta altra amb el New York Times (en especial, aquest vídeo d'octubre de 2008), dos mitjans que sovintejava l'autor i que ara, amb justícia, li dediquen dos dels homenatges més sentits, als quals caldria afegir el de la seua editorial de tota la vida: 50 anys de confiança, respecte i fidelitat entre Updike i Alfred A. Knopf són una proesa inusual no només als EUA.

Déu sense els homes

"Terrorista constitueix una gran visió problemàtica i moral del nostre món [...] s'eleva com un veredicte escruixidor sobre la vida moderna i, el que és més important, com una novel·la de qualitat incontestable."

Aquesta és la valoració de Melcior Comes al setmanari Presència. Podeu punxar a la imatge per llegir la crítica sencera. Aprofite per enllaçar també amb el bloc d'Alícia, que fa uns dies parlava també de l'últim llibre d'Updike. Continue sense estar d'acord amb el qualificatiu de bestseller...

Més Updike

"Cap escriptor nord-americà ha escrit tantes obres de tanta qualitat durant tant de temps." La frase és de l'escriptora canadenca Margaret Atwood, i va referida a John Updike. A propòsit de l'edició de Terrorista (insistim: hi ha edicions simultànies en català i en gallec, tot i que els mitjans espanyols s'entesten a ocultar-ho), El País Semanal li dedica una extensa entrevista, l'única concedida fins el moment a un mitjà de l'Estat.

Us la recomane, és un elogi entusiasta de l'autor. Una mostra:

"Capaz de colocarse máscaras muy distintas y sentirse cómodo detrás de todas ellas, John Updike es, por encima de todo, un narrador formidable."

Com es construeix un terrorista?

Gràcies a una indicació d'Eduard Castanyo, traductor de Terrorista, recupere aquesta notícia d'El Periódico sobre el llibre més polèmic de la llarga carrera literària del gran Updike.

La periodista Elena Hevia ens informa sobre el rebuig que va causar l'obra en una part del públic nord-americà, que el va qualificar de traidor i oportunista (entre altres perles). La causa?

"Ideologies a part, l'obra deixa a un costat les habituals reflexions de l'autor, i juga a ser un eficaç thriller gràcies a un ritme endimoniat. La novel·la tracta de respondre la pregunta ¿com es construeix un terrorista? [...] Terrorista suposa un dels intents més directes i compassius d'entendre el tema després de l'11-S."

Terrorista a El Periódico

El suplement de llibres d'El Periódico dedicava ahir una pàgina a Terrorista, de John Updike. El crític, Dani Laudo, afirma:

"Con Terrorista [Updike] demuestra tener un pie en el pasado y otro en el presente, ser un veterano estilista fiel a sus obsesiones que, a la vez, sabe comprometerse con conflictos acuciantes."

Però no només de compromís viu el geni, per això conclou:

"Updike escenifica este retrato de almas insatisfechas en un thriller, un vuelco en la forma (que no en el fondo) a su proteica trayectoria. Para el viejo zorro no pasan los años."

Punxeu en la imatge per llegir la ressenya sencera. De nou, només dispose de la versió en castellà.

França descobreix El mar

Aquest cap de setmana, el suplement Babelia escollia El secret de Christine Falls (tot i que "olvidaren" l'edició de Bromera, existeix) llibre de la setmana. Rodrigo Fresán, el mateix que fa uns dies elogiava "esa magnífica novela que es Terrorista", la qualifica de novel·la no "negra", sinó "fosca":

"Algo que no sólo abduce y mezcla y transforma -y parodia- con elegancia lugares comunes del thriller duro sino que, además, los trasciende. A saber: persecuciones y palizas, chica fatal, corrupción en las alturas. Añadir una muy lograda atmósfera (Dublín en los años cincuenta recordando a la Viena de El tercer hombre) y a un perdedor "héroe" fitzgeraldianamente obsesionado por los modales diferentes de los ricos y poco dispuesto a conformarse con la versión oficial de los hechos."

Mentre nosaltres gaudim de la nova personalitat de John Banville, els francesos acaben de descobrir La mer. A Le Monde (ací i ací) fan un repàs a la seua trajectòria. Conclouen: "L'estil de Banville és la ferramenta i el tema mateix dels seus escrits". Això va ser abans del "canvi". O potser no?

El nou Updike

En pocs dies arribarà a les llibreries la novel·la número 22 de John Updike, Terrorista, que, tal i com avançàrem ací fa temps, publiquen simultàniament Bromera, Tusquets i Xerais. Al fil d'aquest esdeveniment, i obviant (com sempre) les edicions "perifèriques", El Cultural publica un avançament de les primeres pàgines del llibre i una entrevista amb l'autor nord-americà. Algunes de les reflexions sobre la literatura i l'escriptura que hi podem llegir:

"El auge último del término ficción literaria me inquieta porque implica que hay una ficción dirigida a los entendidos de la literatura del mismo modo que hay una poesía dirigida a un público limitado y especial. Y lo que yo quiero escribir es ficción, lisa y llanamente."

"Por alguna razón, hoy el escritor no es escuchado, aunque lo suyo es decir cosas interesantes sobre tu país."

"La literatura produce modelos de seres humanos vivos que no tienen por qué estar de acuerdo con nosotros y pueden incluso ser nuestros enemigos."

Ja hi ha un projecte de pel·lícula en marxa per a l'obra d'Updike amb més èxit comercial dels últims temps. Una novel·la que The New York Times va destacar com un dels títols més remarcables de 2006. No la deixeu escapar.

La claveguera americana

"Pensaba que estaba en condiciones de entender, o por lo menos de imaginar, el otro lado. Quería ver a través de los ojos de un joven musulmán devoto e ingenuo. Deseaba, aunque fuera por una vez en mi vida de novelista, observar EE UU no como un alma máter sino como una cloaca obscena, llena de podredumbre y de extravagancias sexuales."

Aquesta és la motivació que posa en marxa el mecanisme intern de Terrorista, l'última creació del gran John Updike, una novel·la que, en paraules seues, busca una empatia amb l'agressor, "un terrorista seduït per la idea d'un assassinat en massa. No un monstre, ni tampoc un imbècil". El País publica una entrevista amb Updike i anuncia que Tusquets publicarà l'obra al mes de maig. Ja sabíem per Brétemas que Xerais la publicarà en gallec (per primera vegada, Updike també en gallec!). Doncs, bé, avancem en aquest bloc una primícia: Bromera l'editarà en català aquesta primavera en traducció d'Eduard Castanyo.
Estem d'enhorabona!

Els temors d'Updike

Fa unes setmanes, el suplement Babelia se centrava en els temors de l'escriptor davant els nous reptes que planteja la xarxa. Focalitzava el debat en l'article "El final de l'autoria", on John Updike feia una defensa total del paper tradicional de l'escriptor i dels llibreters, als quals no dubtava a definir com "la sal del món dels llibres". Updike hi critivaca les descàrregues gratuïtes d'obres literàries a Internet, i acabava el seu discurs amb una clara defensa del llibre "imprés i enquadernat": "Per a alguns de nosaltres --deia--, els llibres són intrínsecs al nostre sentit de la identitat personal". M'hi apunte.
Aquesta setmana, el Babelia continua amb una discussió que ens acompanya des de fa un temps i que ens acompanyarà de segur en el futur. En l'article "Diálogo entre el libro e Internet", dos escriptors hi donen la rèplica. Andrés Neuman opina que la invisibilitat dels llibres digitals, la fugacitat de les descàrregues o la temptació del "corta y pega" no constitueixen el final de res, sinó "sólo el principio de un camino paralelo, el descubrimiento de un nuevo ángulo de un viejo poliedro". I conclou: "Ser modernos sería más bien contemplar los adelantos técnicos con naturalidad, como una alternativa interesante y no como un drástico punto sin retorno".
Hi estic més o menys d'acord, però hi veig una acusació recurrent: qui expressa reserves davant els reptes que plantegen les noves teconologies és un antiquat, un nostàlgic que té un desconeixement absolut del que està passant. Doncs no, miren vostés, potser no estem tan "al dia" com ens agradaria, i és obvi que les noves tecnologies estan aportant ja (i continuaran aportant en el futur) estratègies utilíssimes per al foment de la lectura, la promoció d'autors i llibres i la venda d'obres que hem de saber aprofitar, però també planteja dubtes seriosos sobre, per exemple, la funció futura de l'editor i el respecte als drets d'autor. Temes gens "menors" des del meu punt de vista.
Queda molt per explorar i per descobrir, però que no se'ns acuse als qui hi posem objecions de "carques", per favor. Explorem les possibilitats d'Internet, però denunciem tot allò que, a la curta o a la llarga, ens perjudica.
Mentre resolem aquests dubtes, seguim les cròniques sobre la primera Trobada de blocs i llibres. El debat està ben obert i planteja molts fronts simultanis. Ocorrerà el mateix amb el congrés que prepara la Generalitat Valenciana amb un pressupost d'un milió d'euros?