Un hotel per als amants dels llibres

Si teniu previst anar (o tornar) a París i no sabeu en quin hotel allotjar-vos, la gent de Publishing Perspectives ens ho posa fàcil: Le Pavillon des Lettres. Situat ben a prop dels camps Elisis, compta amb vint-i-sis habitacions en homenatge a les lletres de l'alfabet francés, i cadascuna està dedicada a un escriptor, amb textos seus reproduïts a les parets. Bé, les tarifes no són aptes per a qualsevol butxaca, però si teniu un capritx...

França descobreix El mar

Aquest cap de setmana, el suplement Babelia escollia El secret de Christine Falls (tot i que "olvidaren" l'edició de Bromera, existeix) llibre de la setmana. Rodrigo Fresán, el mateix que fa uns dies elogiava "esa magnífica novela que es Terrorista", la qualifica de novel·la no "negra", sinó "fosca":

"Algo que no sólo abduce y mezcla y transforma -y parodia- con elegancia lugares comunes del thriller duro sino que, además, los trasciende. A saber: persecuciones y palizas, chica fatal, corrupción en las alturas. Añadir una muy lograda atmósfera (Dublín en los años cincuenta recordando a la Viena de El tercer hombre) y a un perdedor "héroe" fitzgeraldianamente obsesionado por los modales diferentes de los ricos y poco dispuesto a conformarse con la versión oficial de los hechos."

Mentre nosaltres gaudim de la nova personalitat de John Banville, els francesos acaben de descobrir La mer. A Le Monde (ací i ací) fan un repàs a la seua trajectòria. Conclouen: "L'estil de Banville és la ferramenta i el tema mateix dels seus escrits". Això va ser abans del "canvi". O potser no?

Receptes per a publicar... a França

Lire ha publicat Comment se faire éditer 2007, una guia amb adreces de les editorials, premis literaris, estadístiques de l'edició, etc. que inclou també consells d'alguns editors als escriptors novells que volen publicar per primera vegada.

Guy Birenbaum, director (fins d'ací a ben poc) de l'editorial Privé i blocaire també, recomana insistència, informar-se abans d'on s'envia el manuscrit (sembla mentida, però ben pocs ho fan, i si no veieu, veieu) i continuar tocant portes si falla la primera, no desanimar-se en definitiva. D'una forma bastant ingènua recomana als autors que, en la seua insistència, visiten les editorials on volen publicar per "impregnar-se de l'atmosfera i conéixer la gent que hi treballa". No sé com funcionen les coses a França, però ací us assegure que són diferents.

De la seua banda, Anne Carrière, directora d'una editorial homònima (amb perdó), es mostra més punyent: "El primer consell que m'agradaria donar als joves autors és que deixen de confiar les seues misèries a la ploma. Tres quartes parts dels originals que rep són psicoteràpies, no novel·les. I, francament, els seus petits problemes personals no interessen ningú." Glups! Segons apunta, amb bona part de raó, una persona que envia un manuscrit no escriu per a ella mateixa... si no, no procuraria editar! I conclou: "Sobretot no pense que la seua vida va a cambiar pel fet de publicar: seria ben estrany que poguera viure dels seus escrits." I això, amics i amigues, a França, terra de la grandeur i Sarkozy...

Agències literàries a França

Via el sempre recomanable bloc de José Antonio Millán, trobe aquest article de Le Monde sobre la implantació creixent de les agències literàries a França. És un fenomen nou allà, on les editorials encara conserven majoritàriament els drets de traducció de les obres que publiquen. El gran negoci que s'està fent al voltant de l'exitosa novel·la de Jonathan Littell (a qui representa l'agència Andrew Nurnberg i que, diuen, ha venut els drets per als Estats Units per un milió de dòlars) ha esperonat altres autors a buscar-se agent, i els editors veuen perillar aquesta part del seu negoci: 6.000 contractes anuals de cessió a altres llengües. Poca broma.

"Je suis l'agent international de mes auteurs", diu la responsable de drets estrangers de Gallimard. I és que un editor, un bon editor, inverteix molt en la selecció d'originals. L'editorial Albin Michel va fer un estudi sobre aquesta qüestió i el resultat és incontestable: reben 5.000 manuscrits a l'any, que provoquen 1.500 informes de lectura que tenen un cost aproximat d'entre 130.000 i 140.000 euros. La venda de drets de les obres que publiquen contribueix també a compensar en part aquesta remarcable despesa. És el control sobre els drets d'autor de què parlàrem ací, un dels grans reptes dels editors en el present i de cara al futur.
La veritat és que a Londres es podia comprovar com les agències anglosaxones tenen, cada vegada més, algun autor francés entre la seua llista de representats. A banda d'algun japonés, faltaria!