La crisi impulsa la butxaca

Sembla que la crisi comença a afectar el sector del llibre. O, més ben dit, que el sector del llibre comença a reconéixer que la crisi econòmica també l'afecta. En aquesta informació de l'ABC, Joaquim Palau, editor d'RBA, afirma:

"Hay devoluciones mucho más altas y veloces, y los pedidos son menores en cantidad. Sólo hay que ir a una librería para comprobarlo: ya no se ven esos palés cargados con cientos de libros. Y es que las librerías que antes te pedían diez ahora te piden cinco."

Núria Cabutí, de Random House, apunta una possible via d'escapament:

"El libro de bolsillo será una de las claves para afrontar la crisis, y ya está teniendo muchísimas ventas. 2009 será el año del libro de bolsillo."

En aquesta altra notícia d'El Periódico també s'hi parla de la crisi, però en un to més optimista:

"Les llibreries i les cadenes especialitzades, i els títols literaris o d'assaig, tenen més bona salut que les grans superfícies o els llibres comercials que no arriben a convertir-se en un dels comptats megasellers que concentren cada vegada més les vendes."

I s'apunta de nou el llibre de butxaca com a gran beneficiat de la situació.

Actualització: veieu aquest apunt de Txetxu Barandiarán "Libro, ¿quién dijo crisis? Los realistas informados".

Trama & Texturas 3

Avui, grata sorpresa: ja tinc a les mans el número 3 de la revista Trama & Texturas, que fa servir les drogues com a metàfora central d'aquells que estan (estem) enganxats a la lectura.

Tal i com avançàvem ací, la revista inclou un article d'aquest Tirant. El penjarem en versió original amb el permís de Txetxu, amb qui tenim una cita demà, al Liber barceloní. De camí, devorarem els articles. Només de fullejar-lo fa venir llegiguera!

Xarxa de blocs i llibres

En vespres del Liber (enguany, a Barcelona), Con Valor ha engegat una nova iniciativa (una més!) que aplaudim i a la qual ens hi afegirem en breu. Es tracta d'una idea senzilla però, afortunadament, un pèl feixuga: elaborar una mena de base de dades de blocs relacionats d'una manera o una altra amb el món del llibre. I dic que afortunadament serà feixuga perquè cada vegada hi ha més bitàcoles personals de difusió de la lectura i informació sobre literatura i edició. Us podeu afegir i donar-li difusió: com més serem, més útil serà la base de dades resultant.
Les respostes al qüestionari que han aportat els primers blocs participants es poden llegir ja en el bloc de Trama&Texturas. Per cert que està a punt de veure la llum el tercer número d'aquesta revista, en la qual hi hem fet una petita aportació parlant, entre altres, de les corbes de Sharon Stone. Per aconseguir el vostre exemplar no heu de creuar les cames de manera provocativa, sinó consultar ací.
De res.

La mida sí que importa

Txetxu (gràcies per no fer vacances!) ha posat ja en marxa aquest wiki "per la transparència editorial". Des d'ací, us convide a tots i a totes a participar-hi de forma activa i responsable. En parlarem més en aquest bloc.

Ara volia referir-me a aquesta entrevista amb Inge Feltrinelli, "la gran dama de l'edició" europea, que també ens recomanava eixa mina de la blocosfera que és Con Valor. Em criden especialment l'atenció aquestes paraules:

"Creo que un gran y exquisito editor puede existir en un gran grupo. ¿Un ejemplo? Sonny Metha, de Alfred Knopf, en Bertelsmann. Pero eso lo hacemos también en Feltrinelli: publicar libros buenos aunque sabemos que no venderemos ni 5.000."

I a mi que em sembla un èxit (de vegades un GRAN èxit) vendre'n més de 1.000 o 1.500 d'aquests "llibres bons"...! D'això parlem quan reclamem una necessària discriminació positiva per a l'edició en llengües minoritzades.

Qui és qui (o qui controla qui)

L'últim apunt ha motivat un comentari de Txetxu sobre una qüestió que també vaig tractar a la revista L'illa fa un temps amb aquestes paraules (disculpeu l'autocita):

"Alguna llei hauria d'obligar les empreses de comunicació -i entre aquestes, les editorials- a publicitar, de manera permanent, actualitzada i ben visible, quins interesos i quines ideologies s'amaguen rere la marca comercial."

Perquè, en efecte, de vegades la pluralitat de marques d'edició disfresa la concentració. O, dit d'una altra manera: pensem que hi ha moltes editorials distintes, amb criteris propis i línies de publicació diferenciades quan, en realitat, una bona part té un mateix amo (diguem-li accionariat, que sona més fi) que dicta els continguts, tot i que per necessitats de mercat puguen semblar (o de fet ho siguen) antitètics.

Per això em resulta tan atractiva la idea que suggereix Txetxu de crear un mapa compartit obert, que aniria (necessàriament) molt més enllà del món del llibre per abastar la xarxa d'interessos entre empreses de comunicació (i tantes altres!). A través d'un wiki, per exemple, podríem disposar tots d'aquesta informació tan útil: saber qui hi ha rere cada llibre, rere cada notícia. I, ja posats, comprovaríem en quina posició de debilitat/dependència està la indústria cultural en llengua catalana...

Ens posem a la feina?

Tots al Liber

Al final, i per motius personals, he hagut de variar el viatge al Liber: els tres dies previstos s'han vist reduïts dràsticament a un de sol. Alaris d'anada (ben matí) i tornada (fosca nit) aquest dijous maratonià. Una agenda atapeïda de cites i una sessió, la de les noves tecnologies aplicades a la promoció del llibre, que potser hauré de deixar a mitges. Un sacrifici menor comparat amb la recompensa que m'espera (o no) a casa. Coses de la naturalesa humana...
Em sap greu, però, no poder assistir a la primera trobada de blocs i llibres, que hem anunciat en aquest bloc en diverses ocasions. He deixat la meua aportació al wiki corresponent, i seguiré atent les reaccions i els comentaris dels companys blocaires que han confirmat assistència. La idea em sembla molt oportuna i mereix tenir continuïtat. L'incansable Txetxu ja n'informa en el seu bloc de les primeres activitats del Liber. Ens hi veurem, ni que siga de forma fugaç.

Per a què serveix un editor?

Manlleve el provocador títol d'un llibre de reflexió literària de Jaume Subirana per batejar aquest apunt, una secció amb vocació de continuïtat on anirem recollint definicions, observacions i crítiques diverses sobre l’editor i l’ofici d’editar. Txetxu i Bragado n'han recollit també aquests dies. Comencem amb algunes de les que es van poder escoltar a Santander.

• “La funció de l’editor és posar en contacte un senyor que té alguna cosa que contar amb la major quantitat de gent possible.” José Manuel Lara.
• “És funció de l’editor donar a conéixer noves veus, perquè ningú troba a faltar un desconegut.” Manuel Borràs.
• “L’autor necessita algú que crega en ell i que arrisque, i això és el que fa l’editor: es converteix en l’espill en què l’autor es pot veure a si mateix i esdevé, així, cocreador dels seus llibres.” Gianni Ferrari.
• “L’editor és per naturalesa un ésser un poc grillat: és l’únic que fa productes que es retornen sense que tinguen cap defecte.” Beatriz de Moura.
• “Els editors pensen molt en el llibre i poc en l’escriptor.” Almudena Grandes.

Podeu afegir-hi la vostra, ni que siga per comparar l'ofici d'editor amb el més vell del món.

Felicitats a La Central

El premi Boixareu Ginesta que distingeix la millor llibreria ha recaigut enguany molt encertadament en La Central. El guardó, que en anys anteriors ha distingit llibreries també pròximes geogràficament i sentimentalment com La Tralla o Babel, es lliurarà durant la pròxima (molt pròxima ja!) celebració del Liber.
Enhorabona a l'equip que fa possible aquest envejable oasi cultural. L'èxit de les seues propostes demostra que hi ha espai encara per a les llibreries de qualitat.
Txetxu aprofita la notícia per fer un curiós repàs a llibreries híbrides quasi impossibles, on igual et venen un best seller com un carret de fotos o un paquet de Ducados. El seu apunt acaba amb una defensa aferrissada a tots aquells que lluiten per aproximar el llibre a la gent. Participe del seu entusiasme i, com a prova de germanor internauta, aporte aquesta imatge captada durant l'estiu a la localitat argentina de Gualeguaychú per uns bons amics i companys. Una imatge que demostra que hi ha llibreters preocupats perquè els seus clients arriben a final de mes. Més cultes, però sense arruïnar-se.

Qui ha dit que els llibres són cars?

Units per la butxaca

Diuen que la butxaca uneix més que l'amistat més forta. Potser per això al món del llibre (o, més ben dit, al món del negoci al voltant del món del llibre) es produeixen de vegades aliances estranyes, difícils de pair i/o directament incomprensibles. Tenim el tema (ja suat en aquest bloc) de la (hipotètica) venda per fascicles de 62, però n'hi ha més.
Txetxu es fa ressò de la creació d'un nou segell de butxaca: Book4pocket, fruit de l'acord entre Almuzara, Obelisco i Urano, editora, entre altres, d'El codi da Vinci o ¿Quién se ha llevado mi queso? Inicialment Urano havia integrat Puzzle, l'editorial de butxaca que impulsa Blanca Rosa Roca i que ara formen els segells El Jueves, EntreLibros, Kailas, La Factoría de Ideas, Jaguar, Kailas, Nausícaä, Nowtilus, Poliedro, Roca, Tropismos i VíaMagna. Desavinences en la distribució del nou segell feren canviar d'opinió els afortunats editors de Dan Brown. (Poca broma amb la distribució!)
Sense ser exhaustius, trobem altres editorials de llibre de butxaca en castellà que es nodreixen dels fons de diversos segells, com ara Debolsillo (del grup Random House); Punto de lectura (del grup PRISA); Quinteto (fruit de l'acord entre Anagrama, Edhasa, Salamandra, Tusquets i els segells en castellà del Grup 62: Península i El Aleph; se m'escapa per quina estranya raó apareix a la web de Planeta com un segell del grup); la veterana Alianza Editorial (del grup Anaya); i Booket (del grup Planeta). Demane disculpes si me'n deixe alguna o si, mentre puge aquest apunt al bloc, n'apareix cap de nova.
Compadisc els llibreters.
En tot cas, un panorama completet, en què cada grup té la seua "marca" de butxaca i les editorials mitjanes o independents s'agrupen per fer-hi front. Això sense comptar les editorials que tenen la seua línia pròpia de butxaca o econòmica. Tot plegat demostra el bon moment que està vivint aquest sector de negoci editorial i la lluita ferotge i indissimulada per fer-se amb part d'un pastís cada vegada més gran i, per tant, més abellidor.
Mentrestant, l'edició en català roman poc menys que aliena a aquest fenomen. Només 62 s'ha posat les piles en aquest sentit, tot i que a la seua web (molt millorable, d'altra banda) no diferencien Butxaca 62 com un segell distint i hi han posat allà bona part del seu fons escolar. També tenim les col·leccions Butxaca 1984 o Proa Butxaca, fruit d'iniciatives individuals.
Falten, però, empreses de més volada capaces de posar a l'abast dels lectors els èxits recents en llengua catalana en format de butxaca, que donen vida i normalitat al sector. Per què no hi ha agrupacions, joint ventures o matrimonis de conveniència per crear i consolidar un segell de butxaca en català potent? Fóra bo intentar-ho.

La trobada blocaire, en marxa

Parlàvem ací fa uns dies de la posada en marxa d'una trobada blocaire del món del llibre en el context del pròxim Liber. Doncs bé, sembla que el tema avança a bon ritme. Txetxu m'informa que Juan Varela ha posat en marxa un wiki per coordinar el tema.
Anime des d'ací a participar-hi als blocaires relacionats amb el món del llibre i de l'edició de l'àmbit de la cultura catalana (si és que finalment hem pogut esbrinar de què parlem quan parlem de cultura catalana).

Trobada blocaire

En repassar les informacions i tafaneries publicades els últims dies a Internet em sorprén agradablement un comentari molt generós de l'amic Bragado, editor de Xerais, una persona admirada en molts sentits i que (per recomanació entusiasta d'Agustín Fernández Paz), em va descobrir les possibilitats de blocs que, com el seu, són referència diària obligada. Resulten tan pròxims els problemes que afecten l'edició gallega...!
Moitas grazas, Manolo.
Txetu (que també apareix destacat a la columna de recomanats de la dreta des del primer dia) proposa fer una trobada blocaire del món del llibre en el context del pròxim Liber, que se celebra (enguany també) a Madrid. Una idea extraordinària que seguirem amb atenció.

Comprar tot el Planeta

Segurament arribarà el dia en què el Grupo Planeta controle la meitat d'editorials de l'ídem.
Fa mesos que s'especula en el món editorial amb la possibilitat que Planeta compre Edicions 62, però no ha sigut fins hui que, via Txetxu i el seu post "Planeta sale de compras", localitze un article publicat a El País el 28 d'abril (fa vora un mes! Imperdonable) amb un titular ben sucós: "La Caixa, Planeta y Enciclopèdia Catalana se repartirán la propiedad de Grup 62".
Vaja, quina concurrència!
En la informació, que signa Israel Punzano, el govern català (haurà canviat ara l'estratègia?) hauria forçat La Caixa perquè mantinguera un 30% de les accions (ara en controla el 89%) i obriria l'entitat a la participació del Grupo Planeta (amb un 30%) i a Enciclopèdia Catalana, que es quedaria un altre 30%. El 10% restant estaria en mans de petits accionistes.
De convertir-se en realitat la notícia, es donaria el cas que segells tan representatius de la cultura catalana com Edicions 62, Empúries, Pòrtic, Proa, La Galera, Destino o Columna, per posar només uns pocs però ben significatius exemples, estarien controlats, si fa no fa, per les mateixes mans, amb el perill que això comporta.
Estem a favor que hi haja com a mínim una editorial catalana forta, representativa i competitiva? Sí, sens dubte, però potser hi ha altres camins que no el de la concentració massiva.