M’han dit "provincià" (i no me’n sé avenir)

Tot va començar (i disculpeu l’autobombo) amb aquest article publicat a l’ESCACC: Alternatius a la força. Es tracta d’una (breu) visió personal sobre la (pobra) oferta mediàtica en llengua pròpia al nostre país. La tesi és clara i està explícita a la primera frase: “El panorama comunicatiu del País Valencià es caracteritza per una dependència quasi absoluta de grups mediàtics forans i per un ús residual de la llengua pròpia”. De fet, no hi ha ni una sola capçalera als nostres quioscos que siga netament (i ja costa que ho siga només “parcialment”) valenciana. I cap ni una, ni d’ací ni del més enllà, usa el valencià com a llengua d’expressió, tret d’alguns articles, seccions o suplements puntuals.
És per això que considere que Vilaweb (que comanda amb extraordinària professionalitat Vicent Partal, valencià ben orgullós dels seus orígens) forma part de les propostes en català que hem de considerar com a pròpies, ja que atén amb assiduïtat la nostra realitat (fins i tot té algunes edicions comarcals). I que l’arribada, a partir del dia 26, del diari ARA als punts de venda al País Valencià (inicialment, només a les comarques de València i Castelló) és una excel·lent notícia. No obstant això, en alguns comentaris a la xarxa se m’ha titllat de “provincià” perquè aquests dos mitjans (i cite textualment) “existeixen des de fora, gràcies a un suport foraster, i allò valencià és un complement en ells. Esperar en el seu èxit empresarial i de públic un èxit nostre, un progrés nostre, dels valencians, és un error propi d'una mentalitat provinciana (encara que, en comptes de mirar cap a Madrid, mirem cap a Barcelona)”.
Tot i la discrepància de fons, que ja he expressat, el debat em sembla poderós i necessari, i és per això que el porte a aquesta columna.
La meua pàtria és la meua llengua, i no trobe contradiccions entre reclamar (o anhelar) un espai comunicatiu propi, elaborat amb periodistes valencians i amb accionariat autòcton amb l’alegria perquè als quioscos del nostre país es puga llegir a diari en valencià alguna cosa més que la pàgina de la secció “Panorama” de Levante-EMV. Per això, la decisió de l’ARA em sembla coratjosa i valenta, especialment en els temps que corren. Sobretot perquè no substitueix ni anul·la cap altra iniciativa periodística ja existent, sinó que fa una modesta aportació a la més que desitjable normalització de la minsa oferta mediàtica en valencià, que encara es manté a anys llum del que ens agradaria.
Si filem molt prim, haurem de reconéixer l’humiliant derrota: no tenim cap mitjà netament valencià als nostres quioscos, i només al sector audiovisual o a la xarxa trobem un poc (només un poc) de consol. Però revertir aquesta situació està a les nostres mans, reclamant als mitjans tradicionals més presència de la nostra llengua, donant impuls a projectes engrescadors com el que teniu ara mateix en pantalla o reivindicant amb totes les (escasses) forces que ens queden que una altra televisió pública valenciana és possible. Ens hem manifestat al carrer perquè ens retornen la llibertat de sintonitzar TV3, però fa massa temps que ens deixàrem robar Canal 9, la nostra. I les dues opcions són del tot compatibles: una RTVV valenciana, pública i de qualitat i la possibilitat de gaudir de la programació de la CCRTV. Digueu-me provincià, però crec que sóc més somiatruites. Un tocaboires. Un il·lús, vaja.

Tipus mòbils 68. Publicat a L'Informatiu el 7/2/12.

Entrevista a Alta fidelitat de Ràdio 9

Em complau compartir ací l'enllaç a l'entrevista sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea" que em van fer, al ritme de Pocoyó, per al programa "Alta fidelitat". Tot i que la conversa em va "pillar" enmig de la festa de Nadal de l'escola de Marc, envoltat (literalment) de xiquets jugant al pati de l'escola, crec que no es nota massa... O potser sí?

Gràcies als professionals de Ràdio 9 que lluiten des d'aquella casa per fer visible la cultura valenciana i en valencià!

Alternatius a la força

Arran del Tipus mòbil "La revolta possible (o no)", la gent de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC) es va interessar per publicar una breu panoràmica de la situació del valencià als mitjans del nostre país. Així es com es va gestar "Alternatius a la força", una visió personal sobre aquesta qüestió, que considere d'una extrema importància per al nostre futur col·lectiu.

(Anècdota (o no): És curiós que, en l'URL de l'article, "força" es convertisca en "forca"... "Alternatius a la forca"... No hi vull traure cap conclusió apressada...)

Tipus mòbils 67 - Amics mestres, no és això

Avui tractem a L'informatiu un tema preocupant que amenaça d'enfrontar el món educatiu amb el cultural, dos àmbits que sempre han anat junts i que haurien de continuar caminant plegats pel bé d'una societat que mereix aspirar a un futur millor. Es tracta de la decisió de molts claustres de suprimir per complet les anomenades activitats extraescolars. Sé que costa demanar nous esforços als ensenyants en aquesta època incerta en què vivim, però em sembla que s'ha triat un camí que agreuja la situació i no soluciona cap problema. S'està dividint, i no sumant, com seria desitjable per a totes les parts. És per això que em permet dir en veu alta: "Amics mestres, no és això".

"Hi ha una llarga nòmina de professionals del món cultural que sempre ha treballat amb honestedat i creativitat al costat del professorat, donant suport a estratègies pedagògiques enriquidores que han contribuït a fer créixer les noves generacions. No és just que aquests tradicionals companys de viatge, que lluiten a diari amb el mateix coratge que ho fan els ensenyants i amb recursos igualment insuficients però amb un objectiu comú siguen ningunejats i abandonats ara a la seua sort."

Pasajes 36

Aquesta vesprada, a les 19,30h participe en la presentació del número 36 de la revista Pasajes, que dedica el seu recomanable dossier central, coordinat per Guillermo Quintás, al debat sobre la propietat intel·lectual en l'àmbit cultural.

La revista l'edita el Servei de Publicacions de la Universitat de València en col·laboració amb la Fundació Cañada Blanch. L'acte tindrà lloc al col·legi major Rector Peset de València. Més informació, ací.

Trau la llengua

Quan va començar l'emissió de "Trau la llengua" vam elogiar aquella decisió en l'article "Un 10 a Canal 9". Durant les dues temporades que ha estat en antena, ha mantingut un alt nivell no només de qualitat sinó també d'audiència, fins esdevenir el segon programa més vist d'una cadena que no va precisament sobrada de seguidors. Tot i amb això, sembla que els actuals responsables (sic) de l'ens públic estan més preocupats per acomiadar treballadors per tapar un impresentable forat negre de deute que per oferir programes de qualitat i audiència als teleespectadors. Tot plegat, d'allò més lamentable i indigne.

Aquest diumenge es va emetre el programa "Narrativa en valencià", dedicat a les nostres lletres, amb presència de bibliotecaris, escriptors, il·lustradors, guionistes i editors. Per a aquest últim apartat, l'equip que capitaneja Eugeni Alemany va visitar la seu de Bromera. Si us abelleix veure aquest magnífic exemple del que hauria de ser una televisió pública de qualitat, ací teniu l'enllaç.

Tipus mòbils 66 - Megaxoriços a tort i a dret

"Que alce el braç qui no haja utilitzat alguna vegada el “servei” de Megaupload. No caldrà que ens escandalitzem ara per l’allau de mans enlaire, perquè aquesta web d’emmagatzematge d’arxius digitals era la més popular del sector, fins el punt que provocava el 4% del tràfic mundial d’Internet. El tancament sobtat de l’empresa nordamericana per part de l'FBI (els americans no són americans si no envien l’FBI a fer operacions espectaculars) ha alçat una polseguera enorme (hi ha qui parla ja de la World War Web) que impedeix veure amb nitidesa el perfil de les parts implicades."

Així comença l'article "Megaxoriços a tort i a dret" a L'informatiu.

Tipus mòbils 65 - La revolta possible (o no)

"No sabem si el País Valencià deixarà mai de ser una sucursal (una sucursal pobra, ara com ara) d’un Estat centralista i prepotent. Però si algun dia arriba el despertar de la consciència col·lectiva de ser poble, tinguem clar que no prosperarà sense mitjans de comunicació que pensen i actuen i reflexionen i opinen i tracten la informació en clau valenciana (i, si no és demanar massa, en valencià). Per això, els núvols que ara enfosqueixen l’escletxa de llum que aporta l'Informatiu són un d’aquells símptomes de podridura ambiental que hem de curar abans que la seua absència deixe un forat negre perpetu, ja que tampoc s’albira en l’horitzó cap alternativa periodística equiparable."

Així comença el Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu. La resta de l'article en aquest enllaç: "La revolta possible (o no)".

#impulsemlinformatiu

Tipus mòbils 64 - Esborrany de carta a Ecclestone

Rita, Ecclestone i Camps, el trio que ens ha colat la F1 "de coste cero"...

Enmig d'un mar de retallades pressupostàries brutals, que afectaran i molt la qualitat de l'ensenyament i la sanitat valencianes, els periodistes insistien el vicepresident del Consell perquè es pronunciara sobre el futur de la Fórmula 1 al cap i casal. "Què farà la Generalitat Valenciana amb aquest (caríssim) gran esdeveniment en aquest nou context d'austeritat?", li preguntaven una vegada i una altra. Ciscar, acabat d'estrenar al càrrec, diu que encara no ha pogut mirar-se el contracte, i els altres dos consellers que l'acompanyaven no gosaren obrir la boca al respecte, per si de cas. Així doncs, el màxim que li van traure els periodistes presents en aquella roda de premsa va ser un anunci vague i bastant surrealista en aquesta era de la comunicació immediata: la Generalitat prepara una carta al multimilionari Eccleston per comentar-li la intenció de "revisar" l'acord. Una carta, com en l'època medieval, amb sobre lacrat i transportada a cavall per muntanyes, camps i costa!

Una determinació tan agosarada i valenta no podia quedar sense article a L'informatiu. Per això el Tipus mòbils d'aquesta setmana s'intitula "Esborrany de carta a Ecclestone".

"Un funcionari (calent com una moto per les retallades) ha trobat, rebregada a una paperera de Presidència, una nota manuscrita del molt honorable adreçada a Bernie Ecclestone. Tot indica que es tracta de l’esborrany de la missiva que aquests dies està redactant conjuntament amb el seu equip d’assessors per enviar via correu postal al multimilionari anglés. Pel seu interés, reproduïm l’escrit íntegre (en versió traduïda).

Distingit senyor Ecclestone,

M’hauria agradat mantenir amb vosté una conversa telefònica, però lamente que el número que m’ha facilitat l’amic comú el senyor Camps és fals no funciona. El tema que vull transmetre-li és delicat i sé que sabrà ser comprensiu amb el que tot seguit li exposaré. La Generalitat Valenciana està en la ruïna travessa una situació econòmica delicada. Durant els últims anys, des del Govern valencià hem gastat pels descosits destinat quantitats considerables a grans esdeveniments que han convertit la Comunitat Valenciana en punt de referència nacional internacional mundial interplanetària. En aquest context, la contractació vinculació del seu circuït de Fórmula 1 ha suposat un revulsiu enorme pel qual li estarem sempre en deute.

En l’actual context de crisi econòmica que ens ha llegat l’anterior president, l’infame el senyor Rodríguez Zapatero, ens veiem en la necessitat peremptòria de reconsiderar totes una part substancial de les despeses inversions d’aquesta Administració. Hem fet ja un primer intent de retallar altres partides pressupostàries més assequibles per a nosaltres, com ara el sou dels funcionaris, però, malgrat aquesta putada aquest esforç col·lectiu, no ens queda més remei que suplicar-li la seua benevolència parlar amb vosté sobre la possibilitat de suprimir renegociar el Valencia Street Circuit.

Hem revisat el contracte que en el seu dia va signar amb l’impresen... l’anterior cap del Consell, i hem advertit unes clàusules abusives que fan impossible la seua cancel·lació relatives a aquesta eventualitat i que necessitem pensem que podríem tractar de nou. Fins ara hem pogut mantenir la confidencialitat del contracte, però no descartem que en un futur pròxim ens siga requerit per l’estament judicial i la lletra menuda el nostre acord secret veja, així, la llum amb l’escàndol subsegüent. És per tot això que li supliquem demanem mantenir una reunió urgent quan tinga disponibilitat d’agenda per a mamprendre aquestes qüestions. En el cas de requerir del nostre desplaçament, segur que els equips de protocol poden trobar una ciutat amb línia de Ryanair.

Molt atentament,

Alberto Fabra Part"

Tipus mòbils 63 - El descrèdit de la política

"Fa temps que la política ha deixat de percebre’s com una via de solució per sumar-se al llistat de maldecaps de la ciutadania. Els sous elevats d’alguns dirigents, l’enxufisme que voltoreja contractacions sospitoses, els casos de corrupció que esguiten el mapa i la incapacitat manifesta per liderar un país o un territori i guiar el futur col·lectiu són granets, un damunt de l’altre, que han conformat una muntanya insalvable. I coronant el cim emergeix cada dia amb més nitidesa la hipocresia i la mentida, que fonamenten discursos buits i manipuladors per arribar o mantenir-se al poder."

Així comencem a L'informatiu la primera columna de l'any, amb títol de ressonàncies fusterianes: "El descrèdit de la política". Benvinguts al 2012!

Tipus mòbils 62 - Regals en valencià

Heu tractat de comprar un regal en valencià aquests dies? Si heu passat per aquesta experiència, sabeu de què parle a la columna d'aquesta setmana a L'informatiu: "Regals en valencià".

"Des que el molt honorable que ara seu a la banqueta ens va tancar TV3 (quatre canals que incloïen el Club Súper3), les opcions de veure programació infantil en la nostra llengua es redueixen a les sèries de saldo que (encara) es pot permetre NouDos i a l’oferta que trobem a la carta a Internet. I si costa escoltar dibuixos animats en valencià, fer aquests dies un regal als menuts en la llengua pròpia ratlla l’acte heroic. Malament anem quan la pretensió de comprar una targeta de felicitació en valencià, un peluix que diga “Vols jugar?” o un trenet amb cançons adaptades ha de ser també un acte reivindicatiu, nacionalista o resistent i no un símbol de normalitat i coherència amb el territori i amb la llengua dels xiquets receptors."

Escriptorsvalencians.tv

"Els llibres de Marc i Andrea" de Joan Carles Girbés from AEPV on Vimeo.

Tipus mòbils 61 - Estem salvats...

A la columna d'avui a L'informatiu parlem del programa "Miedocracia" del "Salvados" de La Sexta i dels drets als quals hi ha gent disposada a renunciar per mantenir el seu lloc de treball. I és que... "Estem salvats..."

"Mentre no es capgiren (o regiren) els papers, mentre no posem fre als especuladors que s’engulen amb supèrbia el nostre futur, mai eixirem del pou actual encara que els governants s’entesten a retallar despesa pública, recentralitzar administracions (l’excusa de la crisi és collonuda per fer “més Espanya”) o retallar drets socials, com va anunciar ahir a les Corts de Madrid el futur president del govern central. I si no hi posem remei prompte, aquest estat d’excepció econòmica i social a què ens tenen sotmesos desembocarà en un altre pitjor i més negre. Obrint Pas ho canta a ritme punk en el seu Coratge: “en la guerra on lluitem / només ens queda una cruïlla: / viure com esclaus / o perdre la por / i seguir endavant!”."

Presentació a Carcaixent!

L'associació cultural Carcaixent m'agrada ha organitzat una presentació de la col·lecció infantil "Els llibres de Marc i Andrea" per a aquest dissabte dia 17 a les 19h. Estic molt i molt content que aquesta posada de llarg es faça precisament a la meua ciutat, i que persones que m'estime molt, amics de fa temps i d'altres que he tingut la sort de conéixer de fa poc temps hi estiguen posant tantes ganes i il·lusió perquè l'acte siga especial. Moltes gràcies a tots/es!

Si us ve de gust fer una ulladeta al convent de les Dominiques, sereu molt benvinguts. I, si podeu, porteu els xiquets! Hi haurà un taller d'animació lectora a l'inici i l'actuació musical del cantacançons Dani Miquel per a cloure l'acte.

Tipus mòbils 60 - Qui et farà el nus de la corbata?

Al "Tipus mòbils" de L'informatiu fem un repàs a la trajectòria d'un home que ha tocat el cel amb els dits i ara deposita les seues natges en la crua banqueta d'un jutjat.

"Per evitar que els votants alçaren el cap del seu melic, que era el punt que els havies redescobert per distreure’ls mentre continuaves pujant escalonets, muntaves regates i carreres d’hípica i omplies la capital d’edificis emblemàtics, esdeveniments impensats i cotxes ensordidors i ultraràpids. T’envoltares d’empresaris, ducs, prínceps i reis i arribares fins el papa, l’escalonet suprem, als peus de Déu mateix. I tots t’escoltaven i et somreien i lloaven el teu treball i sacrifici. Tenies el món a les mans, i un equip de televisió al teu servei per enregistrar cada pas i cada gest."

L'article sencer: "Qui et farà el nus de la corbata?". (Gràcies Feliu Ventura!)

Resenya a L'illa - Llegir per a compartir

La revista de lletres L'illa 58 inclou en la secció "Quaderns d'animació lectora" un article del crític Joan Portell Rifà sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea". Podeu llegir-lo punxant la imatge.

Publicitat Alberdania

Resenya a Al·lots, El Petit Príncep

El bloc de resenyes de llibres infantils i juvenils "Al·lots, El Petit Príncep", de la llibreria homònima de Barcelona, ha publicat una entrada sobre Fem la maleta!, de la col·lecció Els Llibres de Marc i Andrea:

"‘Fem la maleta!’ resulta ser una molt bona tria per a pre-lectors, el format de cartró d’una mida fàcilment manejable per les seves manetes resulta ideal per permetre que siguin ells qui el manipulin amb llibertat sense haver de patir que es trenqui, poseu-lo a la llista dels reis."

Podeu llegir l'article sencer en aquesta adreça.

Entrevista a La Nit

Us deixe ací l'enllaç a l'entrevista d'ahir al programa La Nit del canal 9/24 de RTVV. Hi vam fer un repàs als 25 anys de Bromera i parlàrem, també, de l'estat actual del sector editorial valencià i de la cadena de valor del llibre. Si teniu un quart d'hora per dedicar-li...

Tipus mòbils 59 - El 'model Cabanyal' a Canal 9

Les comparacions són odioses, però no ens n'hem pogut resistir. L'article d'avui al Tipus mòbils de L'informatiu, "El 'model Cabanyal' a Canal 9" ens hem atrevit a comparar TV3 i Canal 9. El resultat convida a l'acció.

"TV3 ha cohesionat la societat catalana, ha enfortit el periodisme i el sector audiovisual propis, ha creat i consolidat un model lingüístic i és un referent (un espill, un mirall) de qualitat i èxit. Canal 9, en canvi, no ha sabut arribar per igual a totes les comarques, ha prioritzat l’estètica (i el carnet) a la professionalitat i el talent, acumula impagaments que ofeguen les productores autòctones, no sent el valencià com el seu tret identitari fonamental, té els índex d’audiència més baixos de la seua història i només ha reeixit en l’exportació al conjunt de la societat de l’ideari del partit que la controla: totes les fixacions ideològiques dels Consells successius han trobat reflex i martelleig a la graella de Canal 9. Un trist fracàs col·lectiu, perquè no hem sabut construir una televisió pública digna del poble que representa."

Entrevista a Encontres

El programa Encontres, de RTVV, ha dedicat el seu últim programa als 25 anys d'Edicions Bromera.  Hi parlem de l'evolució de l'editorial durant aquest quart de segle, dels premis literaris, de la distribució, dels autors i... en fi, de l'ofici d'editar en general. Si teniu una estona i us abelleix, ací teniu el vídeo.

Llegir per a créixer a Lliçà de Vall

Aquesta vesprada, a les 17,30h, estaré al teatre del Casal Social de Lliçà de Vall, localitat adherida a la iniciativa Municipi Lector, per compartir amb pares i mares alguns consells per motivar els infants a la lectura. Si esteu per allí a prop i teniu curiositat, ens hi veiem!

Més informació.

Ressenya sobre Facemos a maleta!

El faro de Vigo ha publicat una ressenya de María Navarro sobre Facemos a maleta! (Xerais)

"A procura de mundos afastados soñados e ensoñados ten os protagonistas de Facemos a maleta! ocupados nun xogo que destaca pola súa compoñente lúdica, pero que vai máis alá do simple movemento de pezas articuladas entre si, que traspasa as fronteiras de múltiples posibilidades, que combina e harmoniza un conxunto de trebellos, porque o máis importante para eles é que esperta e estimula a imaxinación, propón resolución de conflitos, búsqueda de solucións ou reflexión acerca do que se debe ou non facer en cada circunstancia, feito que obriga os cativos a sopesar os pros e os contras que cada decisión pode traer consigo e a tirar conclusións favorables."

Podeu llegir l'article sencer, "Compoñente lúdica", en aquesta adreça.

Més informació sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea", en aquest apunt.

Tipus mòbils 58 - Nacionalismes valencians

L'article d'avui a L'informatiu: "Nacionalismes valencians", al voltant del nou escenari polític al nostre país:

"Hem passat dècades envejant i odiant (en proporcions semblants) els grups parlamentaris propis amb què catalans i bascos han condicionat governs a Madrid. Ara, Compromís (amb l’ajuda, potser, d’Equo) ha aconseguit que Joan Baldoví esdevinga el primer diputat nacionalista valencià des de la reinstauració de la democràcia. Poca broma. Aquesta és una vertadera fita històrica que consolida una tendència a l’alça de la coalició. Alhora, però, per la dreta ha aparegut un convidat inesperat: UPyD ha tret per València l’únic diputat extraMadrid d’aquesta formació nacionalista espanyola. Costa d’entendre què ha motivat tants milers de persones a votar un partit que té entre les seues principals fixacions la “defensa” del castellà (com si estiguera en perill) per damunt de les llengües autòctones precisament en un país, el nostre, amb una aclaparadora marginació del valencià."

Ressenya sobre La fiesta de cumpleaños

L'especialista en literatura infantil i juvenil Anabel Sáiz ha publicat una ressenya del llibre La fiesta de cumpleaños (Algar Editorial) en el seu bloc "Voces de las dos orillas":

"Gracias a las ilustraciones de Silvia Ortega el niño contará realmente los objetos o presencias que se mencionan; así el texto, breve y directo de Joan Carles Girbés, se engarza con las ilustraciones, festivas y coloristas y, texto y dibujos, hacen que la magia de los números se cuele en las páginas y vaya a parar a las manos de los niños más pequeños, de aquellos que quizá ya estén en P-3 y, poco a poco, vayan descubriendo, como Marcos que en la vida hay algo más que el número 1. Aprender a contar es un paso más para la autonomía y una forma de sentirse parte de un todo."

Podeu llegir l'article sencer en aquesta adreça. Moltes gràcies!
Més informació sobre la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea", en aquest apunt.

Taller animació a Abacus València

Demà dissabte, a la llibreria Abacus de València, farem la primera sessió d'animació lectora al voltant de la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea". Si tens xiquets/es d'entre 2 i 6 anys, us agrada l'aventura i descobrir tresors amagats, vingueu i us divertireu!

Més informació sobre el taller pirata en aquesta adreça.

Tipus mòbils 57 - 116 milions de segons

Al Tipus mòbils d'aquesta setmana hem tret la calculadora per denunciar la prepotència política que lluita pel que realment vol: consolidar el bipartidisme, silenciar la pluralitat.

"El penúltim ardit de les sangoneres que volen perpetuar-se al (que els queda de) poder ha estat intentar excloure el que anomenen “les minories” dels debats [sic] de Canal 9. És indigne que el PSOE, que ha disposat durant l’última legislatura d’uns 1.350 dies (és a dir, ni més ni menys que 116.640.000 segons) per explicar les seues propostes i fer-les efectives amb la força dels pressupostos de l’Estat, tractara de silenciar EUPV i Compromís atorgant-los 27 i 11 segons, respectivament, per explicar cada tema que se suposa d’interés públic en els monòlegs televisats. Aquest afany monopolitzador (corregit a última hora) palesa la seua desesperació i referma la cita de Baldoví: hi ha polítics curts de mires que només pensen en el (presumible, hipotètic, teòric) rèdit electoral imminent, no en quin pot ser l’escenari més beneficiós per a l’esquerra a mitjà o llarg termini"

Més detalls a "116 milions de segons".

Tipus mòbils 56 - Finselsdallonsesdesersimpàtic

Al Tipus mòbil d'aquesta setmana ho aboque d'una tirada: estic "Finselsdallonsesdesersimpàtic".

"...quan els polítics valencians arriben a Madrid callen i atorguen i es venen i es dilueixen i ofereixen noves glòries a qui els ho demana i renuncien a principis si mai n’havien tingut i es confiten les promeses fetes i tots plegats ens engolim les nostres prioritats, les esperances, desitjos, necessitats i anhels per continuar tirant de la pell de brau, i més ara que estem en temps de crisi i hem de cedir, i aprovar, i retallar, i sacrificar-nos, i pensar en el “bé comú” (que és el que ve de Ponent) i emmudir encara més, no molestem que els valencians hem de ser simpàtics i somriure sempre..."

Els llibres de Marc i Andrea

Avui vull compartir amb tots vosaltres una alegria immensa de veritat. Aquests dies arriba a les llibreries, després d'anys de preparació i realització, la col·lecció "Els llibres de Marc i Andrea". Es tracta de quatre llibres de cartó per als més menuts que ha il·lustrat magníficament Silvia Ortega i que he escrit jo mateix. Es tracta de la primera aposta de Bromera per la creació pròpia de llibres d'aquestes característiques,. L'objectiu és reforçar l'aprenentatge lúdic de conceptes com ara els números, les formes i els hàbits diaris i, a més, tenen cura especial del foment de la lectura. En parlarem més a fons d'aquest aspecte en un pròxim apunt, perquè pense que és un dels elements distintius més remarcables de la col·lecció.

Els quatre títols són:

• La festa d'aniversari - Per a aprendre els números
• Una excursió redona - Per a aprendre les formes
• Un dia atrafegat - Per a aprendre els hàbits diaris
• Fem la maleta! - Per aprendre a estimar els llibres i la lectura

Els títols es poden adquirir solts o tots junts dins d'una caixa de cartó fort.

A banda de l'edició a Bromera i Animallibres, la col·lecció apareix simultàniament en castellà i en anglés a Algar Editorial, en euskera a Alberdania i en gallec a Xerais. Per a mi és un goig doble perquè estan dedicats al meu fill Marc (obvi, no?), i a les edicions del Grup Bromera s'han sumat les de dos editors admirats com Manolo Bragado, de Xerais, i Jorge Giménez, d'Alberdania. Els agraïsc enormement que també ells hagen confiat i s'hagen arriscat (editar és arriscar-se, sempre) amb aquesta sèrie. Moltes gràcies per la confiança, i espere que tinga l'acollida que a tots els implicats ens agradaria!

Fotografia de Silvia Ortega.

Confie que m'ho sabreu disculpar si em faig pesat aquests dies amb "Els llibres de Marc i Andrea", però me'n faré ressò en aquest bloc de tot allò que es comente sobre aquesta col·lecció (i en tinga notícia, és clar!).

Editorials en (r)evolució permanent (i IV)

Punt i final a l'article publicat a la revista de lletres L'illa número 58, dedicada als 25 anys de Bromera. Podeu llegir-la sencera en aquesta adreça o punxant sobre la imatge que encapçala aquest apunt.

El potencial digital

Les xarxes socials propicien la interacció d’editors i autors amb lectors actuals o futurs; l’autoedició facilita la proliferació de textos que d’una altra forma potser mai veurien la llum (i alguns, sens dubte, ho mereixen); el llibre electrònic ens aporta immediatesa en el consum; i la impressió sota demanda està salvant els fons editorials. Els segells mitjans i petits, i alguns de nova creació com Tria Llibres (2009), estan fent servir aquest potencial per guanyar espai i notorietat en un terreny en què editar bé, gestionar correctament els drets d’autor i connectar amb un públic específic resulten fonamentals per a sobreviure.

La principal incògnita del canvi de paradigma en el sector és el repte del llibre digital, irrenunciable ja per a les obres de referència (enciclopèdies, diccionaris, etc.); imparable en el camp tècnic, legislatiu i de text; i més incert en l’apartat estrictament literari. Tot plegat obliga els editors a reinventar un negoci amb marges comercials reduïts precisament en un moment de retall brutal de les ajudes públiques que existien en el passat. Al País Valencià i les illes Balears, aquestes incerteses s’agreugen per l’absència de polítiques culturals de foment lector i per l’imminent retrocés legislatiu per a la llengua en l’educació. Aquestes amenaces dificulten més en aquests territoris la possibilitat de guanyar lectors entre la població adulta, encara majoritàriament reticent al llibre en català.

Mentre els editors ajusten la maquinària al ritme dels temps (de crisis, en plural), els lectors contemplen amb esperança les enormes possibilitats d’accés a la lectura que ens depara el futur. Mai en la història de l’edició, des de la invenció de la impremta, s’havien viscut tantes transformacions com en els últims 25 anys. Però tot indica que sorgiran altres competidors, més aparells multifuncionals enlluernadors, idees promocionals arravatadorament seductores... i que tot canviarà de nou per a tornar al punt d’origen, en què un escriptor crea una obra i un lector la gaudeix i la fa seua. Els editors continuaran fent possible aquest procés extraordinari. Perquè, com afirma l’editora nordamericana Jane Friedman, “els editors contribuïm a canviar el món. És una responsabilitat meravellosa i enorme”. Així és i així volem que continue sent. Modestament.

La fam i la gana de menjar

L'editora Elsa Aguilar exposa unes reflexions altament interessants en el seu bloc "Editar en voz alta". Parla de la crisi d'identitat del sector editorial, d'aquesta incertesa davant el canvi de paradigma, i proposa serenitat i tornar als arrels. Em sembla un suggeriment d'allò més convincent.

"Cuando uno no sabe qué hacer, conviene volver los ojos a la identidad y al propósito que nos mueve como industria. Si sabes quién eres, qué has venido a hacer a este campo de juego y qué cambio social quieres impulsar, es mucho más fácil enfocar tu actividad a pesar de los cambios ambientales, tecnológicos y sociales que se produzcan. Por otro lado, si eres fiel a tu misión, la rentabilidad vendrá, claro que vendrá."

Editorials en (r)evolució permanent III

Tercer lliurament de l'article publicat a L'illa 58:

Centre i perifèria

A finals dels anys 90 es va iniciar un procés de concentració editorial a Catalunya que va integrar La Magrana (1975) en l’estructura del gegant de les revistes i els col·leccionables RBA. Però el colp d’efecte el va donar Planeta fent-se amb el control d’una dotzena llarga de segells l’any 2006. El nou Grup 62 representa en l’actualitat més de la meitat de la facturació global de l’edició literària per a adults. Alhora, el Grup Cultura03 contrarestava el 2007 l’”efecte 62” amb l’impuls d’Ara Llibres, integrat per Ara, Amsterdam, Alisis i Now Books. Aquestes concentracions han estat acompanyades d’una conseqüència inesperada però revitalitzant: l’aparició d’una munió de noves editorials que exerceixen de contrapés i no es conformen amb el paper d’actors secundaris.

El centre editorial continua establert a Barcelona, però les eines tecnològiques implantades al sector, que abarateixen costos i multipliquen les possibilitats comunicatives, són en bona mesura responsables que cada vegada més les seus d’iniciatives valuoses es troben fora de la ciutat comtal. És el cas de Pagès (1990) a Lleida; Documenta Balear (1991) o Lleonard Muntaner (1994) a Ciutat de Mallorca; Angle (1992) a Mataró; Cossetània (1996) a Valls; El Gall (1996) a Pollença; Edicions 96 (1998) a Carcaixent; Onada (2003) a Benicarló; o Perifèric (2003) a Catarroja, i tantes altres que diversifiquen l’oferta i enriqueixen i renoven l’ecosistema editorial.

La riquesa està en els llibres

Ahir, el suplement de cultura Quadern d'El País publicava l'article "La riquesa està en els llibres". Hi parlem un poc de l'admirat Arnaldur Indridason, de Frankfurt i, sobretot, dels retalls del Consell a les ajudes al sector editorial. El podeu llegir punxant a la imatge de dalt o també en aquest enllaç.

"Els escriptors continuen necessitant un editor"

Xavi Ayén publicava ahir a La Vanguardia una interessant entrevista amb Núria Cabutí, consellera delegada del grup Random House Mondadori.

A banda dels temes típics del "repte digital" i de l'actual pregunta obligatòria sobre la crisi i l'amenaça d'Amazon i Google, Cabutí parla sobre l'ofici d'editar, que enllaça amb la conversa que mantenim a bloGuejat de fa uns dies:

"En esta nueva etapa el rol del editor continúa siendo fundamental, sé que hay mucha discusión, pero que alguien acompañe a un autor durante toda su carrera profesional, que le ayude en la edición del texto, eso no cambia, sean cuales sean los retos. Pero la manera de leer cambia. Y cambian también, por tanto, las maneras en que se puede trabajar un texto o la obra de un autor."

El periodista intenta traure-li alguna sucosa declaració sobre el nyap Libranda, però el peix s'esmuny i tira balons fora: "Probablemente los medios de comunicación no entendieron los objetivos de Libranda". No, ni els mitjans ni ningú del sector... Defensa aferrisada del preu fix (hi estem d'acord) i de nou unes declaracions que li vam llegir fa temps a DeLibros: la possibilitat d'incorporar més segells fins ara independents a l'estructura de RHM. De moment no s'han concretat, però pel to de les respostes, diríem que ja estan negociant alguna compra atractiva...

Però si m'he de quedar amb alguna part concreta, trie la descripció idíl·lica que fa sobre la inversió en formació dels editors del grup, l'impuls a la creativitat, la promoció interna, el compromís dels equips i, sobretot, el mes sabàtic (remunerat!) que diu facilitar als treballadors que volen desenvolupar un tema propi. Això sí que és vida (laboral)! Llàstima que, fins on jo sé (i no es comenta a l'article), també han provocat acomiadaments fulminants inexplicables de professionals extraordinaris. Però bé, no tot pot ser perfecte!

Editorials en (r)evolució permanent II

Continua l'article publicat a L'illa número 58:

Professionalització, concentració i nous segells

L’evolució de l’edició literària durant els darrers 25 anys gira al voltant de tres eixos bàsics: una professionalització creixent, la concentració empresarial i l’aparició constant de segells petits amb dosis enormes d’ambició.

En els orígens de l’embranzida dels anys 80 hi ha el compromís de persones amb voluntat de construcció nacional i defensa del patrimoni lingüístic. Les conviccions primeres d’aquells fundadors s’han reorientat a mesura que el context sociopolític també variava. Algunes d’aquestes editorials inclouen ja obres en castellà als seus catàlegs, o han creat segells editorials específics per fer-ho, com és el cas de Quaderns Crema (1979) amb Acantilado (1999). I han eixamplat o diversificat les línies d’acció. Algunes, fins i tot, han descobert ara la força de la LIJ, que viu una època daurada. Ja no hi ha només la voluntat de salvar la llengua; hi ha, també (i en alguns casos, sobretot), la voluntat de fer negoci. Sense complexos. Com en les cultures dites “normals”.

La professionalització comporta en alguns casos un canvi generacional al capdavant d’empreses que van sorgir de manera modesta, autodidacta, familiar, però que amb el temps han crescut en mida i complexitat. L’alteració d’algunes de les peces de la cadena tradicional del llibre afecten també el mode en què les obres viatgen de la ment del creador als ulls dels lectors. S’han assentat les agències literàries com un pas intermedi entre l’autor i l’editor, i el sector de la distribució es redimensiona per guanyar eficàcia.

La fallida, en 2010, de la històrica distribuïdora Arc de Berà va deixar el gruix de l’edició independent en català a la deriva durant mesos. D’aquestes dificultats passades s’han consolidat empreses conjuntes com ara Xarxa de Llibres, que separen la tasca comercial (l’atenció i promoció de novetats als llibreters) de la logística (el procés mecànic de fer arribar els exemplars als establiments). I d’aquesta unió estan sorgint ja altres fruits, com ara la col·lecció “Portàtil”, que vol esdevenir punt de trobada de l’edició independent en format butxaca.

Tipus mòbils 55 - Una sinceritat que tomba, tomba, tomba

Avui a la columna setmanal Tipus mòbils de L'informatiu parlem dels atacs de sinceritat que estan patint (ells i nosaltres) alguns polítics valencians durant els últims dies. Amb tres exemples en tenim suficient. Arranca així:

"No només en Nadal afloren els bons sentiments. La crisi ens ha obligat a recuperar conceptes que (ara ens n’adonem) havien quedat soterrats per la cobdícia d’una era de creixement aparentment il·limitat. Paraules com ara “transparència”, “honestedat” o “confiança” s’han exhumat del diccionari per donar vida a titulars de diaris, publicitats bancàries i algun que altre pla autonòmic d’inversions aparents. Aquests dies, alguns polítics valencians ens han redescobert el sentit més ampli i cru de la 'sinceritat'."

L'article sencer, en aquest enlaç: "Una sinceritat que tomba, tomba, tomba".

Editorials en (r)evolució permanent I

Aquests dies comença a arribar a les cases el número 58 de la revista de lletres L'illa. En aquesta ocasió, a banda de les entrevistes i crítiques a les últimes novetats editorials, la publicació duplica pàgines i dedica el dossier central als 25 anys de Bromera. Diversos escriptors, professors i periodistes comenten des del seu punt de vista l'evolució durant aquest quart de segle de la literatura (universal i catalana), l'educació, els mitjans de comunicació o la ciència, i s'hi fa un repàs, també, a diverses col·leccions i línies de l'editorial d'Alzira. 

Entre els articles publicats en aquest número especial, n'hi ha un d'un servidor dedicat a l'evolució de l'edició literària en llengua catalana durant els últims 25 anys. L'espai no dóna per a aprofundir-hi massa en un tema que em resulta apassionant, però crec que ofereix una panoràmica bastant àmplia del que s'ha esdevingut al sector durant aquest temps. Em permetré dosificar-vos-el en quatre apunts, tot i que el trobareu íntegre en aquesta adreça. Si us abelleix, en poden debatre.

Editorials en (r)evolució permanent

L’eclosió, als anys 80, d’un seguit d’editorials literàries que, temps a venir, resultarien fonamentals per a la cultura catalana, es va produir gràcies al pòsit d’editors que, malgrat les dificultats de la llarga postguerra, havien apostat per un futur digne i culte. D’aquells militants de la llengua destaquen Proa (1928), Edicions 62 i La Galera (1962) a Barcelona; Moll (1933) a les illes Balears; o 3i4 (1968) al País Valencià. Són exemples vius de l’empenta d’un nombre reduït però tenaç de lluitadors que van aconseguir, juntament amb altres emprenedors de l’època, evitar el trencament i alimentar la llavor que ha produït els fruits saborosos del present.

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada el 1983 per les Corts Valencianes, va oficialitzar l’estudi de la nostra llengua. Aquest va ser l’esperó decisiu perquè el sector editorial valencià encetara el camí del creixement. Gregal es va crear aquell mateix any amb l’objectiu de donar resposta a la sobtada demanda de material escolar i de lectura per part d’escoles i instituts, però la mala gestió empresarial va enfonsar prompte aquell projecte.

Altres editorials sorgides al caliu de la LUEV, amb totes les esperances i anhels que aquella norma va despertar, van focalitzar igualment la producció en l’àmbit educatiu, bé amb materials lexicogràfics o per a l’aprenentatge de la llengua, bé amb obres de literatura infantil i juvenil (LIJ), vertader motor, encara avui, del sector editorial valencià. És el cas de Bullent (1983), Denes (1988), Tabarca (1990) o Tàndem (1990), supervivents d’aquella il·lusió col·lectiva.

Afers (1983) ha orientat la seua estimulant producció cap a la recerca i el pensament, mentre que Bromera (1986) ha centrat bona part del seu catàleg en la promoció de la LIJ i en el llibre de text. Des dels inicis, però, es va endinsar obertament en altres esferes aleshores menys explorades, com són el teatre, la sociolingüística, la divulgació científica o la narrativa per a adults, conformant un catàleg eclèctic adreçat a la totalitat del domini lingüístic.

La publicació dels títols fundacionals de Bromera coincideix amb l’emergència al Principat d’editorials que en l’últim quart de segle s’han convertit en referents. Dos anys abans havien nascut Empúries i Edicions de 1984, i el 1985 ho feien Columna i La Campana, empreses que han realitzat valuoses aportacions a la dinamització i la renovació de la literatura catalana, tot i apostant per narradors emergents, les traduccions o el llibre de grans vendes, propostes necessàries per a una cultura en eterna recerca de la normalitat.

Per (a) què serveix un editor?

L'amic (i no obstant això, també escriptor) Salvador Macip es pregunta en un apunt al seu bloc "Per a què serveix un editor?", qüestió que continua i amplia una conversa que vam mantenir via Twitter fa uns dies. Salvador hi parla d'una relació de poder de l'editor per sobre de l'escriptor, ja que és l'editor qui determina si un llibre és o no publicat (a la seua editorial). Jo hi discrepe d'aquest punt, perquè de fet és l'escriptor qui té el poder de decidir on (i, de vegades, fins i tot com) publica la seua obra.

Esteu convidats a continuar el fil d'aquesta reflexió, que té molts matisos, alguns dels quals han estat ja exposats als comentaris del seu apunt a bloGuejat.

[Aprofite per recuperar un apunt de fa un segle amb el mateix títol que aquest d'avui. Es nota que el tema em preocupa...]

Editors conservadors?

Revisant informació publicada sobre la Fira de Frankfurt 2011 trobe aquesta frase del totpoderós de Mondadori Riccardo Cavallero recollida per Ernest Alòs per a El Periódico. Es refereix al "ritme" digital:

“Si creuen que els editors som conservadors, és que no han conegut un agent. Al seu costat som revolucionaris.”

Totalment d'acord. Sabeu que hi ha agents (alguns, molt importants) que encara es neguen a cedir o vendre drets digitals dels autors que representen?

Tipus mòbils 54 - Hi ha oposició

Al Tipus mòbils d'aquesta setmana ens centrem en el treball d'una part de l'oposició a les Corts Valencianes. Perquè "Hi ha oposició".

"La legislatura passada va significar el descobriment de la potència discursiva de Mònica Oltra (Compromís), i l’actual ens reporta una altra sorpresa agradable: el diputat Ignacio Blanco (EUPV)."

Frankfurt 2011

Aprofite el Dia de la Hispanitat per volar ben lluny. En concret, cap a Frankfurt, on m'hi estaré (posant a prova la resistència del menisc fotut) fins dissabte. 

Enguany, la cultura convidada és Islàndia, un país amb una població total inferior a la de la comarca de la Ribera... però amb Estat propi. I, atenció!, amb autors tan grans com el més que recomanable Arnaldur Indridason, del qual parlàvem en aquest apunt (i quines coses que hi deia, per cert...).

Ens retrobem a la tornada!

Tipus mòbils 53 - Crear identitat

A l'article d'avui a L'informatiu, "Crear identitat", apostem per la designació de professionals al capdavant dels espais culturals de referència:

"És un fet que la milionada gastada en la Ciutat de les Arts i les Ciències funciona com a reclam de portes enfora. Els turistes, com les parelles que es casen, hi van a fotografiar-se, enlluernats per la imatge futurista dels edificis amb sobrecostos de Calatrava. Els polítics compten els visitants per milers i es freguen les mans, perquè així creuen justificar la magnitud de la despesa. Però obvien que cap d’ells hi arriba atret per la programació o per una exposició concreta, fins el punt que podríem afirmar sense temor a la polèmica que València no té museu de la ciència. Té una carcassa atractiva que projecta una imatge cosmopolita de la ciutat, però res comparable al centre d’estudi i divulgació científica que li pertocaria" 

Si voleu saber què hi pinta la paella amb l'efígie de Rita Barberà encapçalant aquest apunt, haureu de llegir l'article sencer...

9 d'Octubre... i caminant!

Aquest dimarts parlàvem a L'informatiu del documental "Una llengua que camina". Ja el podeu veure en TV3 a la carta. Una bona manera de mantenir l'orgull valencià en aquesta Diada del 9 d'Octubre.

Tipus mòbils 52 - Una llengua que camina

"Poques hores abans de la celebració més descafeïnada del 9 d’Octubre, els catalans tindran la possibilitat de veure, al Canal 33*, el documental Una llengua que camina. Aquest treball, dirigit per Amanda Gascó, ofereix un balanç dels progressos aconseguits en l’ús social del valencià durant l’últim quart de segle. La novetat principal és que no ens presenta un resultat demolidor, lacrimogen ni descoratjador, com estem acostumats, sinó que té la gosadia d’obrir una escletxa d’il·lusió i esperança."

Així comença l'article d'aquesta setmana a L'informatiu: "Una llengua que camina".

Tipus mòbils 51 - Prohibir l'allioli (o intentar-ho)

L'intent de prohibició de lea festes alternatives (FACA) per part de l'ajuntament de Carcaixent motiva l'article d'avui a L'informatiu "Prohibir l'allioli (o intentar-ho)".

"No se m’acut una pitjor política que la que exclou, prohibeix, impedeix, dificulta o censura expressions festives que no comparteixen els partits amb la majoria que els ha concedit el poble. La resistència cívica, el nostre dret a expressar l’acord o el desacord amb l’acció de govern, la mobilització contra decisions absurdes o intolerables és el que ens dóna la força per revocar les injustícies."

Tipus mòbils 50 - Compromís, ni més ni menys

Setmana important per a la coalició Compromís. En parlem a L'informatiu: "Compromís, ni més ni menys":

"El PP s’ha encarregat ja de començar a filtrar enquestes que apunten que els econacionalistes obtindran representació al Congrés dels Diputats. Tot i la clara intencionalitat dels cuiners d’aquests estudis tan poc fiables per desmobilitzar el que (encara) queda de l’electorat socialista autòcton, resulta més que creïble que la coalició està a punt d’assolir una nova fita. Però aquestes especulacions s’han fet sense saber qui en formarà part (Equo dedideix entrar-hi formalment demà), com s’hi integrarà ni qui l’encapçalarà. I vull pensar que això encara importa a molta gent. Hi ha, doncs, espai per a l’escepticisme i l’error: Compromís està a l’alça, sí, però el gruix del seu electorat demana (i mereix) un projecte sòlid, un programa clar, unes aliances raonables i unes persones capaces d’il·lusionar un espectre ampli de la societat."

Tipus mòbils 49 - La Diada més valenciana

L'article d'aquesta setmana a L'informatiu, "La Diada més valenciana":

"Hi ha tòpics que pesen com una llosa. I alguns els reiterem tant que hem acabat interioritzant-los i creient-nos-els. Diuen, per exemple, que a Catalunya no hi posen atenció a l’aportació cultural que fem els valencians a la llengua comuna. I no és cert. O, si més no, no és del tot cert. De fet, sovint (més sovint del que convindria) fa l’efecte que al Principat es tenen més en compte les nostres propostes del que ho fem a casa nostra. Potser és pel vel d’invisibilitat amb què els mitjans de major abast i la meitat (si més no) de la classe política s’entesten a ocultar per sistema tot allò que es cou en els àmbits literari, teatral, audiovisual, musical i en el conjunt de l’esfera artística autòctona. Potser, però és.!

Tipus mòbils 48 - Volem el pa sencer

Iniciem nova temporada de la columna setmanal Tipus mòbils a L'informatiu amb l'article "Volem el pa sencer". Comença així:

"És indubtable que tant Alberto Fabra com el nou conseller d’Educació et al., José Ciscar, han aturat la deriva autoritària que va caracteritzar (quina serenor aporta el temps passat) l’última legislatura del tàndem Camps-Font de Mora. Ser conscients que les butxaques de l’administració pública estan buides ajuda a posar-hi trellat. No som els reis del mambo. No ho hem sigut mai, però ara en som conscients tots."

Diada Estellés 2011

Em sume amb molt de gust a la iniciativa blocaire per retre el merescut homenatge a Vicent Andrés Estellés:

"Pense en un món on els homes

es miraran cara a cara:

cada paraula que diguen

serà més que una paraula."

(Cançó de la lluna)

Dissabte dia 17 de setembre, a les 21,30h, celebrarem la Festa Estellés a Carcaixent. Mentrestant, em plau recordar el primer article que vaig publicar a L'informatiu: "No tot serà silenci".

Per cert, la nova temporada de L'informatiu comença demà dilluns; la columna "Tipus mòbils" continuarà fixa els dimarts.