Un llibre per a menjar-se'l

Sóc un fan d'Oliver Jeffers. Fa temps vaig descobrir per casualitat en la Fira de Londres una versió pop-up de l'àlbum The Incredible Book Eating Boy i me'n vaig enamorar (mireu aquest vídeo i veureu com n'és, d'irresistible). En aquest article de l'enyorat L'informatiu en vaig parlar, de Jeffers, i aquest dissabte hi vaig escriure una recomanació, al diari Levante-EMV, de l'últim àlbum de l'autor que ens arriba en valencià de la mà d'Andana. Precisament la traducció de L'increïble nen menjallibres. Un llibre deliciós.

Hi ha xiquets a qui els costa molt llegir, i d’altres que esdevenen autèntics devorallibres. A Enric, el protagonista d’aquest àlbum il·lustrat, li agraden els llibres, sí, però d’una manera ben peculiar. A ell el que li agrada és... menjar-se’ls. Literalment. Va començar tastant una paraula, després una frase, una pàgina, i així fins engolir-se un llibre sencer. El cas és que, com més en menja, més coses sap, i per això creu que si incorpora molts llibres a la seua dieta es convertirà en el savi més savi del món. Però, tal i com comprovarà Enric (i el lector, quan arribe al final d’aquest àlbum meravellós), els llibres no estan fets per cruspir-se’ls, sinó per llegir-los, que és també una manera ben intel·ligent d’alimentar-nos i d’omplir, si no l’estómac, sí almenys l’esperit i la imaginació.

L’increïble nen menjallibres és un èxit internacional del cotitzat il·lustrador Oliver Jeffers, gran fitxatge d’Andana Editorial. Una obra tendra, divertida i amb tocs irreverents que entusiasmarà als menuts i als no tan menuts, imprescindible a les biblioteques públiques del nostre país. I és que no ho dubteu: si teniu fam d’històries originals, Jeffers mai us decebrà.

 

 

Els reptes de l'edició digital

Aquest dijous, 10 d'octubre, se celebra a Barcelona la segona edició del seminari Els reptes de l'edició digital, organitzat pel postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62, en el qual hi participarem amb la sessió "Estratègies de promoció editorial". Si us bé de gust acompanyar-nos, les inscripcions es poden realitzar ací.

El programa complet de la jornada serà el següent:

Taula 1

Modera: Eduard Aibar

10.00   Presentació del seminari, a càrrec de Teresa Iribarren

10.10 Ponència inaugural: 

Construint l’ecosistema digital, per José Antonio Cordón García, 

professor de la Universidad de Salamanca 

11.00 Debat

11.30   Pausa cafè

Taula 2

Modera: Olívia Gassol

12.00   La disjuntiva de la distribució, per Bernat Ruiz Domènech, expert en edició digital

12.30  Estratègies de promoció editorial, per Joan Carles Girbés, editor i professor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

13.00   Debat

  

Taula 3

Modera: Teresa Iribarren

16.00 Taula rodona: Experiències innovadores d’edició digital

Lluís Miquel Abián. Editor d’Ilubuc

Nicole Etchevers. Responsable digital de Herder

Ricard Peris. Editor d’Andana Editorial i tutor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

Emmanuel Rodríguez López. Editor de Traficantes de Sueños

17.30   Debat

18.00  Cloenda del seminari

 

Les tres 'r' del reciclatge editorial

Marià Marín va debatre sobre el futur de les llibreries amb els alumnes del postgrau de la UOC.

A l'article "Les tres 'r' del reciclatge editorial" al web Llibre i Lectura en la Societat de la Informació de la UOC repassem el debat interessant que vam mantenir el semestre anterior a l'aula virtual amb Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. Un tast:

"El futur està per fer, el fem cada dia, i els indicador i les tendències, ben analitzades, poden contribuir a construir camins nous o taules de salvació més o menys estables. Per reconvertir-se, però, cal invertir. Tal com deia Marià Marín: “vendre llibres és un negoci i no podem defugir la realitat d’atur, de pobresa i de crisi econòmica i financera globals. Estem obligats a adaptar-nos a aquesta foto, i entendre que per a ser romàntics primer hem de ser molt pragmàtics”. En aquest sentit, dues les línies estratègiques sectorials que les llibreries treballen per a innovar són Liberdrac, una marca digital des de les llibreries, i Libridata, un sistema que pretén millorar l’eficiència en el trànsit del llibre i l’anàlisi del comportament dels mercats per adaptar-s’hi, des de la producció (editors) a les vendes (llibreries)."

Podeu llegir l'article sencer ací.

_____________________________________
El període de matrícula a la nova edició del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació UOC-Grup 62 està obert fins el 15 d'octubre. Enguany estarem de nou a l'assignatura "Tecnologia digital i promoció de la lectura". Tota la informació ací.

Debat sobre els llibres i la xarxa

Lectura virtual compartida

El pròxim 16 d'octubre la UOC posa en marxa, juntament amb la llibreria La Central, un curs vertaderament innovador: el Gabinet Virtual de Lectura. Avançàvem la notícia abans de la no-desconnexió per vacances; ara ja és del tot oficial. Sota la direcció de Jaume Subirana, i com a primer pas d'un ambiciós projecte integral de foment de la creació i la difusió literària anomenat "Scriptorium", un equip de consultors formats per l'agent literària Carlota Torrents, l'escriptor Toni Sala i un servidor (que estaré al càrrec de l'aula en castellà) ens aventurarem a aquesta tasca il·lusionant de guiar en el procés de lectura l'alumnat.

No es requereixen titulacions prèvies, ni hi haurà exàmens ni treballs de final de curs. Per superar aquest projecte educatiu, equivalent a 3 crèdits ECTS, el requisit indispensable és gaudir plenament de la lectura compartida i opinar obertament, debatre als fòrums aspectes de l'obra, relacionar-se amb lectors amb gustos afins, conéixer l'escriptor que participarà al debat i, en definitiva, aprendre tots plegats d'aquesta experiència capdavantera que tindrà continuïtat en el futur.

Les obres seleccionades per a aquesta primera fornada, són: Cuentos rusos, de Francesc Serés; Sunset Park, de Paul Auster; Mi querida vida, d'Alice Munro; Limonov, d'Emmanuel Carrère, y Soy un gato de Natsume Soseki. Els alumnes rebran aquestes cinc obres en format digital.

El període de matrícula ja és obert. Ens acompanyeu? 

Teniu tota la informació en aquest enllaç.

Llibres #dospuntzero

L'ACV Tirant lo Blanc organitza, el 2 i 3 d'octubre, la segona edició de la Universitat del Tirant dedicada a la temàtica del #dospuntzero, que tindrà lloc al Centre Octubre de València.

L'any passat vaig tenir el plaer d'assistir-hi com a espectador. A banda de les sessions (realment interessants) i dels àpats (tant o més!), vaig conéixer o retrobar molta gent que seguisc i admire pel seu compromís amb la nostra llengua i país. 

Enguany tinc el plaer de participar en la taula redona del 3 d'octubre a la vesprada "Llibres #dospuntzero" amb l'editora de Bullent Núria Sendra; el guionista del programa Un país de llibre Raúl Gálvez; i Josep Miquel Aparicio, autor de La línia de l'horitzó (ací el Verkami del projecte). Moltes gràcies per la invitació!
El programa es completa amb sessions sobre audiovisuals, tallers sobre comunicació i oratòria o ciberactivisme, dinars, sopars, tertúlies, humor i festa. Perquè tot això és compatible, en el món virtual i també (i sobretot) en el real.

En aquesta adreça trobareu més informació i el formulari d'inscripció (alerta: places limitades, i l'any passat estava a tope!). Els que no pugueu assistir no us preocupeu, perquè ACV TIrant us bombardejarà amb piulades al Twitter i la retransmissió en streaming de les sessions.

Literatura valenciana que ve del nord (editorial)

"Hi va haver una època (no massa llunyana) en què molts autors es lamentaven de tenir les portes de les editorials catalanes tancades amb pany i clau. Les fronteres autonòmiques semblaven insalvables i l’efervescència editorial valenciana (recordem els dies que l’extinta Brosquil llançava al mercat vora un centenar de novetats anuals) facilitava el desequilibri: si pots publicar al costat de casa, per què has d’anar a picar a portes blindades? Però ara la situació és diferent (o comença a ser-ho)."

Així comença el nou article al Quadern d'El País, que podeu llegir íntegre en aquest enllaç "Literatura valenciana que ve del nord (editorial)". 

Aquest article inicia una nova etapa de col·laboració amb el suplement cultural que dirigeix Adolf Beltran (gràcies!). Una etapa més estable i continuada, que ens permetrà  cada mes compartir notícies i reflexions sobre el món editorial (el nostre i el de més enllà). Confesse que quan estava a la facultat de Periodisme somiava, com qui somia en una fita inabastable, amb una col·laboració com aquesta. El món, que pega moltes voltes, m'ha donat aquesta alegria enorme. Una més, perquè portem una temporada realment il·lusionant. 

Seguim!!

Tocar fons

"Es más fácil hoy encontrar una calle dedicada a Jacint Verdaguer (la mitad de los municipios de Cataluña tiene una) que una edición actual de alguna de sus obras en las librerías."

Aquesta afirmació és paradigmàtica del canvi de paradigma en què viu immers el sector editorial: desapareix el fons editorial de les llibreries i, doncs, també dels catàlegs de molts segells. Especialment dels que busquen rendiment a curt termini (que són, ja, la immensa majoria) per salvar els comptes de resultats.

En aquest article d'El País s'expliquen de manera molt didàctica les vicissituds que ha travessat l'obra de Verdaguer a l'editorial Eumo de Vic abans i després de la integració en el Grup 62, i la solució final de la Fundació Jacint Verdaguer d'impulsar un segell específic per recuperar i mantenir viva l'obra de l'autor de Canigó. Naix, així, de la mà de Carme Torrents, Verdaguer Edicions.

Lamentablement, com apuntàvem, un dels principals problemes de la indústria editorial actual és la reducció de l'stock de llibres de fons disponible en les llibreries. Manuel Gil publica avui en el seu blog Antinomias un article demolidor ("¿Hemos tocado fondo?") que conclou que la crisi en el sector del llibre va per a llarg "y se va a llevar por delante a muchas empresas del sector, si con unas ventas estabilizadas la rentabilidad era muy baja, ahora ésta se ha volatilizado". Parla d'una reducció del 80% del fons d'alguns editors i d'un horitzó de recuperació del 2018. Però, amb tot, l'afirmació que més crida l'atenció, per la rotunditat, és aquesta: 

"La inexistencia de rentabilidad en la edición es un hecho absolutamente contrastado".

Si amb els paràmetres actuals (preu fix, devolucions de llibreries, impagaments, costos de producció elevats, distribució tradicional, etc.) les editorials no són rendibles... no caldria replantejar-ho tot, des del principi? Si la situació està enquistada i, com apunta Manuel Gil, la massa lectora tradicional travessa greus problemes econòmics per la baixada de sous i l'elevada taxa d'atur, cal actuar amb decisió, autocrítica i oblidant vells esquemes caducs. I fer-ho compatible amb un model de futur, que puga tenir recorregut més enllà d'aquest moment de desesperació.

En el nostre cas, al nostre país, que depén de la venda de les lectures escolars, la reflexió també és oportuna, tot i que l'enfocament hauria de ser distint. Ja es deixa notar l'ombra allargada de la sociabilització de lectures literàries (mireu aquest reportatge de TV3). No ajornem la reflexió, perquè com apunta l'editora de Cruïlla al vídeo, les prescripcions es mantenen (i això ja és una dada positiva), però les vendes baixen...

Estimar allò que fas

L'editora Isabel Martí durant la promoció del seu èxit més recent. Font: Núvol.

Catalunya Ràdio va entrevistar fa uns dies l'editora de La Campana Isabel Martí, que ha encadenat en pocs mesos èxits com L'avi de 100 anys, Wonder, Victus o La veritat sobre el cas Harry Quebert. És admirable, el que fa Isabel Martí, i en aquesta entrevista desvela el secret (els "secrets") d'aquest elevat índex d'encert, un fenomen percentualment únic, al mercat editorial en català:

• "El més important és tenir un bon llibre."
• "Una gran novel·la és un llibre que a mi m'agrada molt."
• "Sóc incapaç de publicar un llibre que no m'interessa, no l'entenc o no hi arribo."
• "No sé si sóc intuïtiva, però sóc franca. Potser m'hi assemblo a la gent. I sóc independent."
• "Tenir caràcter, ser 'una cosa' té un valor."
• "Hi ha molts llibres de La Campana que he llegit 4, 5, 6 o 10 vegades abans de publicar-los."
• "Hi faig moltes voltes a tot allò que publico."
• "Quan dic 'aquell llibre l'edito' me'n vaig al llit amb ell, em transformo amb allò, sóc feliç, és un privilegi dedicar-te a això."
• "No tenim la pesseta al cap, tenim primer la il·lusió."

I la clau final: "Estimar allò que fas, admirar allò que fas".

Aquesta entrevista (ací l'enllaç) l'haurien d'escoltar tots els editors (i aspirants a). I rumiar-hi molt, per aprendre. Jo el primer.

Gràcies a Roger Sarrià, de Matèria de Llengua, per descobrir-me l'entrevista!

Books Are My Bag

 

Aquest dissabte se celebra a la Gran Bretanya i Irlanda la Big Bookshop Party, una festa a les llibreries que significa alhora el tret d'eixida de l'ambiciosa campanya Books Are My Bag. N'hem parlat al blog del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació de la UOC, i també se n'han fet ressò al digital cultural Núvol.

Paga la pena conéixer aquesta experiència, aprendre'n el funcionament... i importar els bons resultats que se'n deriven!

 

"Books Are My Bag ens recorda que les nostres lectures són el nostre equipatge més preuat, i vol convertir els clients en usuaris satisfets que valoren el treball dels llibreters i fan visible el seu orgull de comprar en llibreries. Per això es distribuiran ja d’entrada més de 260.000 bosses de cotó amb el lema ben visible."

L'emoció del risc

Aquest dissabte tornàvem a la columna periòdica de la secció "El llibre de la setmana" de Levante-EMV. En aquesta ocasió, parlàvem d'Els aprenents de traïdor, d'Ivan Carbonell (Cossetània):

On és el límit de la nostra passió pels llibres? Els fetitxistes de l’obra impresa que poblen Els aprenents de traïdor van a la caça de volums valuosos sota la direcció del professor Sullivan. Són alumnes avantatjats, delerosos, com ell, per posseir manuscrits medievals. I no dubtaran a posar en perill les seues vides en el mercat negre de l’art. Cerquen el prodigi en el risc i l’aventura.

A les pàgines d’aquesta novel·la, guardonada amb el Vila de l’Ametlla de Mar, se’ns presenten, desordenats, els episodis d’una persecució, la del Comentari de l’Apocalipsi del Beat de Liébana, robat a la Seu d’Urgell i que passarà per les mans de col·leccionistes i traficants de Valladolid, Edimburg, Londres, Barcelona i, finalment, València, “una de les pitjors ciutats d’Europa per seguir la pista d’un llibre perdut”, atesa la quantitats d’edicions prínceps i facsímils que s’oculten entre les botigues de vell de la capital del Túria.

L’obra d’Ivan Carbonell creix en paral·lel a l’ambició literària de l’autor. En aquesta ocasió ens proposa un thriller bibliòfil que juga a desorientar els lectors amb una amena trama d’espionatge farcida d’homenatges filològics i literaris.

Pensaments vibrants

A l'exili inesperat d'Orpesa he gaudit aquest estiu dels Plans de futur (Proa) de Màrius Serra. En tenia moltíssima curiositat i ganes, per l'afecte envers l'autor, pel guardó, per les crítiques, per les recomanacions i perquè el 2011 vaig contribuir a recuperar la seua primera novel·la, L'home del sac (Bromera), en la qual es desplegaven ja molts dels recursos que l'han dotat de personalitat en el món de les lletres catalanes (i més enllà). Especialment el gust pels jocs lingüístics (Ferrans que s'aferren, bromes per sortir de les bromes...). D'aquella promoció conserve una anècdota molt divertida relacionada amb aquesta qüestió que contarem (potser) un altre dia.

No faré una crítica de la novel·la, perquè a hores d'ara ja s'han fet totes les possibles, ben merescudes. Però permeteu-me destacar un paràgraf preciós en què l'autor transmet la sensació profunda que s'apodera de nosaltres quan llegim amb deler una obra que ens apassiona. Disculpeu si no us la contextualitze, però em sembla que s'entén perfectament:

"Ja fa dies que el rei de la Ferriteca és el Curs d'àlgebra superior, de Joseph Alfred Serret, un dels llibres en francès que el Ferran t'ha portat de la Biblioteca de Catalunya. En fas una lectura apassionada. Ahir em vas arribar a dir que no el penses tornar, com si en tornessis mai cap!, però ja es veu que aquest és especial. T'espio i certament et deu agradar molt, perquè tot sovint fas uns sorollets amb la llengua que no t'havia sentit fer mai, com els espetecs golafres de qui mastega una llepolia amb fruïció. En llegeixes un fragment en silenci, atent com si t'hi anés la pell, i quan et sembla que has atresorat prou informació tanques els ulls per assimilar el que acabes de llegir i t'ho deus repetir mentalment, sense sil·labejar-ho. Llavors és quan fas els sorollets. M'agradaria entrar en el teu cervell just en aquest moment de màxima concentració. Estic segura que hi sentiria una melodia feta de pensaments vibrants, una música agradable que em faria completament feliç perquè no l'hauria d'entendre ni explicar. Només sentir-la. Sentir. Podria prescindir de la raó, que encara ara m'enpeny a intentar conèixer el significat exacte de cadascun dels teus pensaments, i deixondir-me amb les melodies que deuen compondre les teves percepcions. Pura música."

Una deliciosa llepolia, Plans de futur!.

Ficció editorial

Coneixeu novel·les ambientades en el món editorial? Cataloguem-les!

N'hi ha una bona bibliografia d'assajos, estudis o biografies sobre el sector editorial. I creix en quantitat i en qualitat gràcies a iniciatives com la de Trama Editorial. També ficció sobre el món del periodisme, o el propi de l'escriptor. Però novel·les que tracten la figura de l'editor o que aprofundisquen de veritat en les interioritats de l'ofici editorial (o la indústria, que potser són dues coses distintes), sembla que no n'hi ha tantes.
A Lecturalia publiquen un article breu al voltant de la narrativa que ha "inspirat" el món editorial. Hi parlen d'El diari de Bridget Jones, una obra que a mi (ho confesse) em va semblar tan divertida com la pel·lícula mateixa, amb l'afegit d'estar ambientada en aquest peculiar "mundillo". Però, com diu l'autor de l'article esmentat, els protagonistes treballen en una editorial com podrien treballar en qualsevol altre tipus d'oficina, perquè el component editorial no té un gran pes en la història. Esmenten també ¿Quién te lo ha contado?, de Marian Keyes, i Happiness, de Will Ferguson, dues obres que no he llegit però que m'anote per tafanejar així que puga.
N'hi ha més novel·les que prenen com escenari el món editorial. La petita venedora de prosa, de Daniel Pennac, a Empúries, n'és un exemple (en parlàvem en aquest apunt). Recentment he llegit Bestseller, d'Alessandro Gallenzi (Alba Editorial), que recomane de forma apassionada (promet dedicar-li una entrada específica en aquest blog). També Pasqual Alapont va fer una sàtira sobre el món editorial en la seua primera incursió en la narrativa per adults: Tota d'un glop (Bromera), una novel·la que, com potser recordareu, es va publicar amb un gran rebombori promocional... I Manel Joan i Arinyó s'ha acostat als entrivicolls editorials amb una sèrie de memòries sobre "el fascinant món de la ploma", com ara Fem un trio (Onada Edicions) que semblen ficció (tot i que no ho siguen).
Coneixeu més exemples, de "narrativa editorial", de la literatura catalana o universal, traduïda o no? Segur que n'hi ha molts més. S'accepten recomanacions!!

Actualitzacions:
Via Twitter i Facebook arriben recomanacions i suggeriments ben interessants:

• @laietana El talent, de Jordi Nopca (Labreu)
• @llibresxllegir El manuscrit de Virgili, de Miquel Pairolí (La Magrana)
• @nuriajuanico La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joël Dicker (La Campana), que també recomana Roger Sarrià; i El jove Nathaniel Hathorne, de Víctor Sabaté (Raig Verd)
• @mariusserra L'impostor sentimental, de Xavier Moret (Empúries, però sembla que descatalogada); El premio, de Manuel Vázquez Montalban (Planeta); i The Great Pursuit, de Tom Sharpe (La gran persecució, a Columna, però ara descatalogada)
• Laura Huerga  Idil·li amb gos ofegant-se, de Michael Köhlmeier (Raig Verd)
• @vitobrando  Dublinesca, d'Enrique Vila-Matas (Seix Barral) 
• @SubalQuinina  La felicitat, de Will Ferguson (és el Hapiness que anunciàvem en el cos de l'article. Columna el va publicar el 2002, però ara està descatalogat)
• @anavallsvalls La encuadernadora de libros prohibidos, de Belinda Starling (RBA) 
• @miratge  Frankfurt blues, de Bodo Kirchhof (Siruela)
• Iban Leon Llop   La síndrome d'Estocolm, de Bernat Puigtobella (Edicions 62)
• @Ed_Periscopi  L'escombra del sistema, de David Foster Wallace (Periscopi) 
• Bernat Puigtobella  El melic del món, de Carles Casajuana (Columna)

El Gibraltar valencià

"Més sovint del que convindria, els valencians ens calcem les sabates de l’estultícia i ens endinsem en el túnel del temps. Malauradament, sempre apareixem en el mateix punt de la marmota: aquell en què el blaverisme (sovint, castellanoparlant) ens qüestiona d’on ve i com li hem de dir a la llengua que parlem, escrivim i llegim la resta."

Podeu llegir la resta d'aquest article sobre llengua i política en aquest enllaç al diari ARA.

Vaig jugar poc, preferia llegir

Amb Erri de Luca i Elena Ramírez, editora de Seix Barral, el març de 2012 a la biblioteca Agustí Centelles de Barcelona.

John Banville i Erri de Luca són els autors internacionals per adults més interessants que continuen publicant a Bromera amb assiduïtat. Recorde la contractació de De Luca, que aleshores estava increïblement orfe d'editor en català (havia estat traduït per Joan F. Mira a 3i4, i també havia publicat a Empúries i La Magrana), com una incorporació de primeríssim ordre: no té (encara) el pedigrí del Nobel, però sens dubte mereix els principals guardons literaris (i alguns, els té ja). Especialment, mereix el reconeixement dels lectors, que a casa nostra encara el segueixen poc, diríem que amb respecte excessiu, tot i la brevetat (i amenitat, i bellesa) de les seues obres.

Aquests dies he comprat (sí, comprat!) i llegit (devorat!) El crim del soldat, l'últim títol de De Luca que vaig negociar. Tot i no ser el seu millor llibre (per a mi El dia abans de la felicitat continua sent insuperable entre la producció recent), sens dubte és també una petita joia (una més!), com tots els treballs de l'autor napolità, l'últim escriptor a qui vaig tenir el plaer d'acompanyar de promoció per Barcelona en l'etapa a Bromera. El motiu va ser la presentació a la premsa i al públic d'Els peixos no tanquen els ulls, i recupere del bagul dels records la foto que encapçala aquest apunt.
Quina jornada més meravellosa, aquella...!
No us faré un resum d'El crim del soldat, però us aconselle que hi entreu a cegues, sense llegir el text de la contracoberta ni la majoria de ressenyes que s'han publicat, i que desvelen (ens xafen la guitarra, vaja) la sorpresa final que ens té preparada l'autor i que lliga tota la narració com un llaç preparat amb cura durant les pàgines precedents.
Us deixe, això sí, amb un tast deliciós sobre la grandesa de la literatura (pàgs. 12-13):

"De la meva infància en recordo llibres i cap joguina. Segur que n'hi havia, però es van perdre. Soldadets, trenets, animals, cases. Els jocs són miniatures del món, útils a un nen per sentir-se gegant. Ajuden a créixer suportant la inferioritat.
Vaig jugar poc, preferia llegir. Dins dels llibres no m'era possible imaginar-me gran. Les històries eren immenses; la meva lectura, en comparació, petita. Moltes coses ni tan sols les entenia. Els llibres em confirmaven la meva talla minúscula. Però alguna cosa al meu interior es feia gran. El metge deia que era el fetge, que aleshores es curava amb oli de bacallà.
A mi, en canvi, em semblava que m'augmentava la capacitat d'aire dels pulmols. La lectura de Stevenson em va inflar amb aire d'oceà. La poesia napolitana em desentortolligava la llengua. London em va ensenyar la neu. Les històries dels desastres de la guerra em feien palpitar la vena del front."

El procés editorial

Edicions 96 té un catàleg com més va més divers, centrat fonamentalment en el món de l'ensenyament en valencià. Aquesta aventura editorial té el seu pilar central en les populars Agendes Escolars, un material didàctic personalitzable molt útil en les diverses etapes educatives. 

En el vídeo que encapçala aquest apunt hi trobareu un recorregut senzill i alhora ben il·lustratiu sobre la filosofia, les motivacions i el treball que hi ha al darrere de les agendes, una experiència extrapolable a l'activitat que generen moltes altres propostes editorials. Una bona iniciativa, perquè posa en valor la feina dels professionals que intervenen en el procés editorial (editors, dissenyadors, impressors), així com la recepció que té per part dels usuaris (professorat i alumnat).

Estadístiques made in USA

L'informe US Book Consumer Demographics & Buying Behaviors Annual Review que elabora Bowker costa 999 dòlars (799 si el compres en agost), així que com estem en crisi ens conformarem amb els petits resums i el minitast que ofereixen a la web en PDF (4 pàgines, incloses coberta, crèdits i índex) per compartir algunes de les xifres més interessants, relatives a l'exercici 2012, sobre qui compra llibres als EUA, quins són els títols preferits, on els compren i per què. Segons aquest estudi:

•  A casa nostra les vendes per internet no despeguen, però els nordamericans realitzen ja el 44% de les compres de llibres mitjançant plataformes online (liderades, of course, per Amazon). Són 5 punts més que durant l'any anterior.
• Augmenta la venda en format digital: l'11% dels llibres venuts són en format e-book (el 2011 representaven el 7%).
• En el format ebook es venen sobretot llibres de ficció, i més específicament literatura de misteri, romàntica i de ciència ficció, que signifiquen el 20% de les vendes en 2012.
• El 3% dels llibres que compren els nordamericans són autopublicats. Si concretem en el format ebook, signifiquen el 8% de les vendes, i si encara afinem més, en la ficció per adults en format digital el percentatge és del 10%.
• Les dones, amb el 58% del mercat, són les principals compradores de llibres, i han augmentat la distància amb els homes (en 2011 representaven el 55%). Els homes només superen les dones en un format: la tapa dura.
• El 53% dels consumidors afirma que la marxa de l'economia no ha tingut cap efecte sobre els seus hàbits de lectura (en 2011 ho afirmava el 51% dels enquestats).

El títol més venut... Cal dir-ho? En efecte: les 50 ombres d'en Grey, d'E.L. James.

Gabinet Virtual de Lectura La Central-UOC

Ara que tothom està de vacances, xalant, és el moment de fer una petita confessió als qui encara teniu un ull a la xarxa: enguany no tanquem la paradeta. Aquest estiu ens quedem de guàrdia. Podeu deixar-hi els nens. Hem viscut uns mesos moguts, i tenim per davant una tardor plena d'acció i, sobretot, de reptes engrescadors. Cal preparar i estar preparat per a noves gestes.

Em fa molta il·lusió avançar ja ací una de les iniciatives en les que participaré a partir d'octubre: el Gabinet Virtual de Lectura La Central-UOC, que forma part d'un projecte més ampli anomenat "Scriptorium UOC". Des del Gabinet pretenem traslladar a la xarxa el plaer de llegir i de compartir lectures, amb llibertat horària i a partir d'una tria de grans textos elaborada per la llibretera de La Central Marta Ramoneda. L'equip més visible del Gabinet el completen Toni Sala, Carlota Torrents i Jaume Subirana, que n'és el director. Una companyia excel·lent!!

El curs, que té una certificació de 3 crèdits ECTS, es realitzarà en dos grups: un en castellà i un altre en català. Jo moderaré el primer. Així, durant 15 setmanes (fins gener), llegirem i comentarem cinc títols de narrativa contemporània vertaderament abellidors: Cuentos rusos, de Francesc Serés; Sunset Park, de Paul Auster; Mi querida vida, d’Alice Munro; Limonov, d’Emmanuel Carrère i Soy un gato, de Natsume Soseki.

La matrícula al Gabinet inclou la recepció de tots aquests llibres en format digital, així com un material de presentació de les lectures i la participació en el debat virtual amb alguns convidats especials (autors, editors, crítics, traductors).

En aquest enllaç hi trobaràs més dades.

Comencem el 15 d'octubre... T'hi apuntes?