Fa temps que aquesta notícia ha creat bastant polèmica a Anglaterra, però no sé si la premsa autòctona se n'ha fet molt de ressò. El cas és que els autors anglesos de literatura infantil i juvenil s'han rebelat contra la idea de
l'Associació d'Editors d'especificar a les cobertes dels seus llibres l'edat de lectura recomanada. Aquesta és una pràctica habitual i consolidada a l'Estat espanyol, on l'hem interioritzada des de no se sap ni quan. No em consten moviments en contra.
Però el món (del llibre) anglosaxó està rebotat amb el tema. Afirmen que són els mestres, els llibreters i els bibliotecaris els que han de suggerir, de manera personalitzada, si un llibre és adequat o no per a un xiquet concret atenent a aspectes que van més enllà de la seua edat (l'edat lectora, de fet, no sempre està relacionada amb el nostre any de naixement).
El "moviment" en qüestió té, per descomptat, una pàgina web oficial:
No To Age Banding. L'admirat
Philip Pullman ha fet una forta campanya en contra d'aquest (al seu entendre) "reduccionisme":
"Escric per a tot aquell que em vulga llegir, i vull tenir tans lectors com siga possible, i vull trobar-los honestament. I l'efecte d'aquest petit número imprés pot posar en risc la relació entre autor i lector, introduïnt-hi una dada errònia. Un llibre que proclama 'Està escrit per a lectors a partir d'11 anys', menteix, perquè senzillament no és així."
De moment, el moviment en contra de l'etiquetatge en franges d'edat els llibres de LIJ ha sumat més de 4.000 mestres, llibreters, escriptors, il·lustradors, crítics, lectors, pares i mares a la causa. Fins i tot el ministre al càrrec de temes relacionats amb la infància
ha fet costat els escriptors (fa enveja, eh?, que un polític es pronuncie per aquestes coses).
Abans que em caiga una pluja de retrets, deixeu-me remarcar unes paraules de Pullman al final del seu escrit, adreçades als autors i il·lustradors:
"Els editors no són els nostres enemics. Sovint, són bons i íntims amics. El vertader enemic és la religió del mercat, que resulta tan brutal i destructiva per als nostres amics editors com per a qualsevol altre que construeix una societat decent."
Un debat, com a mínim, interessant.
L'agent Pat Kavanagh (esposa de Julian Barnes), estimada i lloada per una extensa nòmina d'autors (John Irving i el mateix Barnes entre altres), va morir el dia 20. Un dia després, segons llig en aquest apunt de Blanca Rosa Roca, va morir també una altra agent literària, en aquesta ocasió establerta a Barcelona: Ute Körner. La seua pàgina web, momentàniament tancada, mostra només la imatge d'Ute en l'actitud que els editors l'hem coneguda sempre: al telèfon, treballant, amb una energia desbordant.
