La crisi impulsa la butxaca

Sembla que la crisi comença a afectar el sector del llibre. O, més ben dit, que el sector del llibre comença a reconéixer que la crisi econòmica també l'afecta. En aquesta informació de l'ABC, Joaquim Palau, editor d'RBA, afirma:

"Hay devoluciones mucho más altas y veloces, y los pedidos son menores en cantidad. Sólo hay que ir a una librería para comprobarlo: ya no se ven esos palés cargados con cientos de libros. Y es que las librerías que antes te pedían diez ahora te piden cinco."

Núria Cabutí, de Random House, apunta una possible via d'escapament:

"El libro de bolsillo será una de las claves para afrontar la crisis, y ya está teniendo muchísimas ventas. 2009 será el año del libro de bolsillo."

En aquesta altra notícia d'El Periódico també s'hi parla de la crisi, però en un to més optimista:

"Les llibreries i les cadenes especialitzades, i els títols literaris o d'assaig, tenen més bona salut que les grans superfícies o els llibres comercials que no arriben a convertir-se en un dels comptats megasellers que concentren cada vegada més les vendes."

I s'apunta de nou el llibre de butxaca com a gran beneficiat de la situació.

Actualització: veieu aquest apunt de Txetxu Barandiarán "Libro, ¿quién dijo crisis? Los realistas informados".

Respecte per a la nostra literatura

"Creo que o máis importante segue sendo tratar con respecto á literatura no propio país. Sería irreal esperar que os franceses, ou os fineses, ou os norteamericanos desen un trato destacado ás nosas obras se estas obras non teñen ese trato no propio país. Esa é a mellor maneira de proxectar a nosa literatura no exterior."

Aquestes paraules de Manuel Rivas (podeu llegir l'entrevista sencera ací) les remarca l'editor de Xerais, Manolo Bragado, en aquest apunt del seu bloc, i rebla el clau:

"Non hai mellor proxección exterior para a literatura galega que as maiores doses de respecto e de autoestima que consigamos para ela no propio país."

Una idea que, adaptada al nostre àmbit i rebatejada com a IntraFrankfurt, hem expressat en més d'una ocasió en aquest bloc. No volia, però, passar l'oportunitat de compartir-les amb vosaltres, com també la nova edició del CulturGal, una iniciativa extraordinària que ja m'agradaria importar a terres valencianes...

Ens han tancat TV3

Avui la Generalitat Valenciana ha tancat el repetidor de TV3 de la meua comarca, la Ribera. Han tardat un any i mig a fer efectiva la seua amenaça, però no hi ha qui pare aquesta desraó, aquest abús de poder, aquesta obsessió per silenciar qualsevol discrepància de la línia oficial, aquesta censura indignant, clara i contundent.

I encara parlen de reciprocitat?

El Punt PV

El Punt del País Valencià abandona els quioscos. A partir del mes de desembre només es podrà adquirir per subscripció. Una mala notícia, perquè palesa una vegada més com de difícil resulta mantenir al País Valencià una publicació periòdica (diària ja ni es planteja!) en la nostra llengua.
Restant restant ens quedarem a zero...

(Si us hi voleu subscriure, punxeu la imatge: hi trobareu tots els detalls per fer-ho.)

Presentació Històries del Paradís

Surant enmig del naufragi final

Llig aquest titular del Levante "El sector editorial se mantiene a flote" i, no sé per què, em ve al cap aquest títol de Lluís Alpera. Són les dades de l'estudi del comerç interior del llibre al País Valencià.

De l'allau de dades, destaca l'augment del 10% en la facturació global del sector (en valencià va ser de 16,54 milions d'euros). De la facturació, perquè segons la nota de l'AEPV, el nombre d'exemplars venuts són, si fa no fa, els mateixos que 5 anys enrere. Pel que respecta a la producció: en 2007 s'editaren 2.329 títols en valencià, mentre que 5 anys enrere se'n publicaren 2.675. Contenció o recessió?

Un altre tema per a la reflexió és la gran dependència, pel que fa a l'edició en valencià, de la literatura infantil i juvenil i del llibre de text no universitari (el que coneguem genèricament com a "llibre de text"): aquests dos segments (fonamentalment, de prescripció educativa) sumen el 78% del mercat.

Dades per a marejar-se (com toca, en un estudi així), que es poden interpretar com a qui les interpreta li ve de gust. No vull ser negatiu, més bé tot el contrari. A mi em sembla molt clar que el futur, la "normalitat" del llibre en valencià passa per ampliar el nombre de lectors autònoms, voluntaris, en especial adults que vulguen llegir en valencià amb normalitat.

I un últim apunt: no oblidem que les dades corresponen a 2007, l'any I a.C (abans de la crisi).

L'efecte Obama, també a les llibreries

No em referisc a l'allau de novetats de o sobre Obama (també, per sort, en català), sinó a aquesta notícia: el president electe dels EUA esmenta una lectura en una entrevista i... voilà!, tothom interessat en els títols sobre Roosevelt.
Un avís per als polítics autòctons: es pot ser lector (fins i tot, escriptor), publicitar aquesta afició, parlar de llibres en públic... i guanyar eleccions. Que una cosa no lleva l'altra!

Vídeo Històries del Paradís

Si voleu veure (i reenviar) el vídeo promocional d'Històries del Paradís, el llibre de Xavi Sarrià, punxeu ací. En aquest altre enllaç trobareu les imatges de la notícia de TV3 sobre l'obra.

Però si el que preferiu és un "directe" del llibre, dijous tenim una cita a l'FNAC de Sant Agustí. Vicent Alonso, Miquel Ramos i un servidor acompanyarem Xavi en aquesta posada de llarg a València. Si no hi pots assistir, consulta altres dates: hi ha moltes més presentacions programades!

Dos blocs nous

Dos escriptors valencians que han obert bloc aquests dies, i m'apresse a afegir-los a aquest llistat en construcció. Un és Els papers de Can Perla, de Manel Alonso; i l'altre, Observatori de la ciutadania, d'Enric Senabre. Curiosament, els dos s'han estrenat comentant un llibre de Bromera. En el cas d'Enric, per raons òbvies!

Benvinguts a la blocosfera!

25 anys LUEV

Avui s'acompleixen 25 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), la norma que va aconseguir, entre altres fites, introduir l'ensenyament del valencià en l'àmbit educatiu.
Però, després d'un quart de segle de vigència, encara estem ben lluny d'haver assolit una presència i ús social equiparables entre el valencià i el castellà. Hi ha les versions triomfalistes, les llavades de cara, les declaracions a la galeria, les promeses "sense embuts" i les campanyes de promoció i publicitat, com si això per si mateix fóra suficient per redreçar la situació actual.
Preferisc cent vegades l'actitud compromesa, combativa i anticonformista (trets que ens fan avançar de veritat) de la federació Escola Valenciana, que celebra els 25 anys de la LUEV amb l'anunci de la creació de l'Oficina dels Drets Lingüístics. Ai, si la política lingüística en aquest país estiguera en les mans adequades...!

De literatura, llibres i (més) premis

"Aquest País Valencià també està fet, i molt, de cultura escrita, de literatura, de llibres i de premis, de sopars massius al voltant de les lletres. Si algun dia, tal com alguns esperen satisfets, s’acaba tot i el país arriba a la dissolució prevista i programada, potser els premis i la literatura seran l’última mostra de vida, l’últim alé d’una extinció molt digna."

Si punxeu la imatge, hi podreu llegir la resta de l'article de Joan F. Mira i, de propina, una anècdota de Manuel Baixauli sobre els Premis Literaris Ciutat d'Alzira que, tot i semblar ficció, l'autor assegura, confirma i reconfirma que és certa. Potser si localitzàrem el cambrer al·ludit eixiríem de dubtes...
I de cultura escrita, de literatura, de llibres i de premis en parlen avui els mitjans de comunicació. D'una banda, pel veredicte dels Ciutat de Gandia, que han anat a mans de Salvador Company i Rubén Luzón. De l'altra, els Ciutat de València, que, en la modalitat de narrativa, ha guardonat Vicent Borràs amb el recull de relats Lennon i Anna, i que publicarà Bromera la tardor pròxima. Enhorabona a tots!
Aquest (que encara no ha acabat) ha estat un any extraordinari per a la creació literària al País Valencià. Potser, com apunta Ignasi Mora, estem entrant en una nova etapa. M'agrada pensar que sí. Tant de bo aquesta nova etapa aconseguisca connectar amb un públic lector sense reticències ni prejudicis.

Dia del Llibre Valencià

L'apunt d'aquest Dia del Llibre Valencià, ací.

Històries del Paradís

Amb la voràgine dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira encara no havia tingut ocasió de parlar, en aquest bloc, del llançament, després de mesos de treball, de la primera obra de ficció de Xavi Sarrià, que ha generat moltes expectatives des que l'anunciàrem abans de les vacances d'estiu. En pocs dies (el llibre es va posar a la venda dilluns passat, dia 10), se n'ha parlat ja molt (i molt bé!) d'Històries del Paradís.
El cas és que entre comentaris diversos, notícies i entrevistes, la web del llibre (no us la perdeu, és realment collonuda) i el bloc oficial que s'actualitza quasi a diari, em queda poc de marge per a dir més coses, sobretot coses noves, diferents. En tot cas, el que ha de parlar ara és el llibre, i en aquest sentit estic convençut que els lectors hi trobaran una obra plena de coratge, realista, compromesa, crítica, àcida, contundent i alhora esperançadora. Una veu, la de Xavi Sarrià, que ha vingut al món literari per a quedar-se. Un nou exponent de la nova fornada d'autors que creix com més va, més.
Benvingut!

(Per cert, el llibre es presenta demà dijous dia 20 a les 19 hores en l'FNAC Triangle, a la plaça de Catalunya: hi esteu convidats/des!)

L'Inquiet

Confesse que conec pocs cassos de polítics compromesos (compromesos de veritat, amb fets) amb la llengua i la cultura dels valencians equiparable a la del regidor de cultura de l'Ajuntament de Picassent, Artur Hernández. Només una mostra: en la cavalcada de Reis no només es reparteixen confetis, caramels i joguets, també llibres en valencià. Una idea senzilla, econòmica i efectiva per aproximar a la gent el llibre en valencià d'una manera lúdica i natural. Chapeau!

Però, sens dubte, el "producte" estrella de Picassent és l'Inquiet, un festival de cinema en valencià (en valencià!!!) que, amb tenacitat i treball, ha esdevingut cita anual obligatòria. Així, des de demà i fins el dia 29, hi podrem veure pel·lícules com les últimes d'Indiana Jones o Woody Allen en la nostra llengua (el programa sencer, ací). Una oportunitat única, no us la perdeu.

Nota 6 sobre les cobertes dels llibres

Continuem la sèrie de notes sobre les cobertes amb aquesta reflexió tan encertada. A mi em passa amb els bons llibres que he llegit.

"Si al cap d’uns anys de llegir un llibre fem una ullada a la coberta, tornem de
cop a aquell dia tan llunyà en què ens vam arrupir en un racó amb aquell llibre
a les mans per entrar en el món que hi havia amagat a dins."

Cròniques soparístiques

Per als qui us agrada conéixer altres punts de vista, ací teniu l'enllaç a un parell de blocs amics que parlen sobre l'acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira de divendres: Tirant a Fotre i Totxanes, totxos i maons. Enric Lluch i JJ Isern, un veterà del sopar i un convidat novell, respectivament, hi aporten la seua opinió.

Actualització: apunt d'Oriol Izquierdo, director de la ILC.

Festa multitudinària

Impressionava anit la sala que va acollir la celebració del 20é aniversari dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, amb vora 1.100 persones reunides per gaudir d'aquesta festa anual de les lletres. I els qui, com sempre, no hi estaven presents (les primeres espases dels dos "principals partits") doncs... ells s'ho van perdre. Hi ha qui remou cel i terra per asseure's a sopar amb líders mundials a l'altra banda de l'oceà i qui, ni posant-li la invitació a la butxaca, troba temps per desplaçar-se uns pocs quilòmetres i sopar entre amics. Potser la Cultura no done vots, com diuen, però ajuda a "retratar" quins són els interessos i les prioritats d'alguns.Ho diu el mateix Ballester en aquestes declaracions a Vilaweb: "Els escriptors que escrivim en català al País Valencià som invisibles de cara a l'administració valenciana". Res nou, bé que ho sabem.

No obstant això, l'assistència massiva de públic (molts no ens van poder acompanyar per la limitació d'aforament de la sala) va resultar ben emocionant. Una nit com aquesta genera moltes anècdotes, com ara l'oportunitat de conéixer en persona un autor (en aquest cas, Enric Senabre), a qui has tractat per telèfon i correu electrònic des de fa mesos; no només això, sinó a qui li has publicat un llibre i traduït al castellà... i a qui no havia vist mai en persona! Curiós, açò de les noves tecnologies. O una nova fan que afig Urbà Lozano al seu creixent planter de seguidors...
En definitiva, una vetlada molt agradable, amenitzada per Dani Miquel, de la qual eixiran, ja a la primavera, una bona collita de llibres: L'instant fugaç, de Juli Capilla; Medicina per a un nou regne, de Carmel Ferragud, i El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, una novel·la ben sucosa des del punt de vista argumental. Trobareu més informació en la nota de premsa de l'editorial i en aquest espai web.

20 anys de premis

Aquesta nit es coneixerà la identitat dels guanyadors de la vintena edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira. La tradicional vetlada literària comptarà enguany amb un rècord d'assistència: en concret 1.092 persones dels àmbits de la cultura, l'educació, l'economia, la política i l'ensenyament ens reunirem per celebrar amb una gran festa d'homenatge i suport a la nostra llengua i literatura les 20 edicions d'aquest certamen. Aquest és l'enllaç a la nota de premsa de l'editorial sobre els títols que arriben a la recta final amb més possibilitats, i aquesta, la notícia d'El País.

Us recomane aquest reportatge panoràmic del Posdata d'avui, d'on he extret la imatge que il·lustra aquest apunt, on s'hi veu entre altres a Fuster i Marqués, membres del primer jurat del premi de novel·la.

Censura a 'Forasters'

"Quitar esa música endiablada, extranjeros de mierda y dejar de tocarme los cojones de una puñetera vez", "te cortaré el pito y los huevos de cuajo y te coseré el ojete del culo, mariconazo", o "y seas tan amiga del que da por culo a tu padre y se ensucia el pito con su mierda" són algunes de les frases que, segons aquesta notícia d'El País, han provocat la censura de Forasters, de Sergi Belbel, a Rojales. L'obra ha estat clausurada, la professora, expedientada i el poble, commocionat.

Si, com a mínim, la representaren en anglés...

Edi.cat a la premsa

Edi.cat naix per sumar esforços. Amb aquest esperit d'aprofitament de sinergies (i també per falta de temps, que caram!), enllace amb aquest apunt del bloc de Jordi Ferré, on hi trobareu, a més de la seua valoració personal del projecte, un recull del que han dit fins el moment mitjans i blocs.

Del que s'hi diu, em criden l'atenció expressions com "l'aliança dels modestos" (El Punt) o "petites editorials" (Vilaweb), en contrast amb alguna altra com aquesta "els tres editors independents més potents del mercat" (El Mundo).

Si teniu un moment, mireu la notícia de TV3.