15 de febrer 2007

Un gran solitari

Anit vaig escoltar a RTVV les paraules prohibides per excel·lència: la denominació proscrita "País Valencià". La pronunciava Joan Pellicer, etnobotànic valencià recentment desaparegut, en l'emotiu programa Medi ambient dedicat al seu record. I la pronunciava amb el seu valencià perfecte i amb la mateixa naturalitat amb què ens descobria i acostava la nostra riquesa cultural i mediambiental al seu espai "Les nostres plantes".
Des de la primera referència al romer fins l'última, anit, al timó, van passar vuit anys en què, cada setmana, Joan ens demostrava que era un pou de saviesa, una gran persona que ha estimat com pocs aquesta terra i que no s'ha cansat mai de recórrer, pam a pam, de dalt a baix i de baix a dalt el nostre país a la recerca, gravadora en mà, de mots, remeis naturals, usos, costums i expressions populars que van desapareixent. El contacte directe, pròxim i afable amb la gent de tots els indrets del territori li permetia accedir (i nosaltres amb ell) a un món en greu perill d'extinció. Joan era conscient de ser, com el qualificaren ahir al programa que condueix Xelo Miralles, "un gran solitari", per això sabia de la importància i de la urgència del seu treball impagable.
Una part dels seus coneixements han quedat recollits en una extensa producció literària, bona part de la qual està editada a Bullent.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

COMPROMIS PEL PAIS VALENCIA
Dissabte 17 de febrer, a les 11.30 hores, al Paraninf de la Universitat Politècnica de València, presentació pública.
http://compromis2007.bloc.cat
www.esquerraipais.org

Anònim ha dit...

Terrible la notícia de la pèrdua del Joan. Els que l'hem escoltat i l'hem llegit ens resulta difícil d'acceptar la seua desaparació. Recorde la seua visita a l'Institut d'ESO de l'Alcúdia. Resultava impressionant contemplar el gust i l'interés amb què va ser seguida la seua seua exposició per més de 120 adolescents.
Una pèrdua que deixa un buit difícil de tapar.

Xàtiva i Progrés ha dit...

Cert és una terrible pèrdua. Però vull també homenatjar Xelo Miralles, la primera cara que va aparèixer a les nostres pantalles quan pensàvem que una tele valenciana seria alguna cosa bona. Xelo, tornarà el temps...

Anònim ha dit...

En aquest cas en concret em sembla que fins i tot la nostra més que qüestionable tele autonòmica ha complit més amb un homenot com Joan Pellicer que no els mitjans de nord. Ell es considerava escriptor català. I ara que està tan de moda per això de Franckfurt... És Joan Pellicer Cultura Catalana?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...