Martí Domínguez ens parla en la seua última novel·la (editada en un temps rècord: enhorabona a la gent de Destino) dels últims anys de vida d'un Voltaire ja vell (84 anys de l'època!) però encara lúcid. Ací i allà, Martí ens deixa reflexions sobre l'ofici d'escriure i sobre el paper de l'intel·lectual en la societat en què viu:- "Un escriptor és un suprem faedor de paraules."
- "Tota ciutat, tota societat, està radicalment en contra de la creació, [...] el creador sempre --o quasi sempre-- existeix malgrat el seu poble."
- "Quina cosa tan curiosa és la vida de l'home de lletres: amb cada obra, la temença del comentari desagradable, amb cada nou treball, un nou perill. Anys d'esforç depenen en el darrer moment de forces impossibles de dominar."
- "Escriure és governar l'opinió, tindre crèdit, guanyar-se la confiança, la benevolència del públic; sense aquesta imposició, la tasca d'escriure és un viacrucis: el favor del lector s'obté a poc a poc i es perd en un segon."
Moltes de les reflexions que hi vessa en la seua nova creació es poden llegir en clau actual i referides al nostre context pròxim, com ha deixat veure en les entrevistes que ha concedit (vegeu aquest vídeo). Així ho insinua a la novel·la:
- "Els escriptors suggereixen més coses que les que de vegades es pensen, un text no sols és el que l'autor ha volgut dir, sinó també el que el bon lector entén."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada