Celebració de la lectura (o del llibre, si més no)

El mes d'abril és sempre una bogeria: llançaments importants, promocions, rodes de premsa, Sant Jordi, la Fira del Llibre de València... Des de fa uns anys, a aquesta roda s'hi ha afegit la Fira del Llibre de Londres, una cita important però que arriba en unes dates un tant angoixants.

Enguany Londres estava molt tranquil. Potser m'equivoque, però no he tingut notícia de cap moviment important, ni cap autor "estrella" amb novetat en subhasta; sí que hi havia, en canvi, algunes taules buides, algunes agències que no hi han assistit per primera vegada en molts anys i algunes cares noves a l'altra banda de les taules ("reestructuracions", en diuen).

L'any passat ens hi vam portar Rushdie a l'avió; enguany tornem amb notícies extraordinàries també: John Banville, l'autèntic John Banville, aparca per un moment la màscara de Benjamin Black (no us perdeu El Lèmur!) per oferir-nos novel·la nova: The Infinities.

De la resta... bé, en les pròximes setmanes veurem els fruits!

Demà diumenge estaré als Jardins de Vivers per acompanyar una bona colla d'autors de Bromera que hi seran signant les últimes novetats. A les 18 hores, Francesc Calafat moderarà una taula redona amb Francesc Bodí, Urbà Lozano i Xavier Sarrià sota el títol "Narradors valencians: una nova generació?". Hi esteu convidats/des, és clar! Com també a l'acte que m'han convidat a conduir dimarts dia 28 a les 19,30 h: "Llegim amb els pares, consells per a fer llegir". Aquest acte forma part del cicle de conferències Escola de pares i mestres que impulsa l'AEPV.

De moment, l'acte més immediat que tinc és aquesta nit: un sopar amb bona companyia per celebrar el 50é aniversari de l'amic i company Josep A. Fluixà. Per molts anys!

Books from Finland

L'estada a Londres, malgrat el seu oratge imprevisible, ha estat ben profitosa. Intercanvis de targetes, catàlegs estripats i reduïts a l'essència del que (en principi) m'interessava, alguna carabassa (qui no corre, vola), algunes propostes acceptades i uns quants correus electrònics amb originals que caldrà llegir amb atenció.
Ja a l'avió que em retornava a casa vaig encetar una lectura que m'ha seduït per complet des de la primera línia. Lamente haver de tornar-me a fer l'interessant, però no puc avançar res més: si la contractació qualla (fa només uns minuts he passat l'oferta i creue els dits, creue els dits, creue els dits), em compromet a publicar la notícia... abans que la competència no se m'avance!
A Londres (us recomane l'apunt de l'amic Subal, amb qui em sap greu no haver-hi coincidit per l'Earls Court) vaig veure la imatge que encapçala aquest apunt. M'encanta. És un sentit de l'humor que no associem amb els països nòrdics, veritat? El dibuix il·lustra el Books from Finland. Amb poques variacions, també podria obrir un Books in Catalan. A Londres havies de buscar la presència catalana amb lupa...
Confie que la bogeria del mes d'abril acabarà prompte i aquest Tirant al cap recuperarà la normalitat. Però la setmana ve carregadeta: dimecres, Sant Jordi; dijous s'inaugura la Fira del Llibre de València; i dissabte tindré el gust de representar l'editorial en l'acte de lliurament del premi Llibertats Nacionals, que enguany han tingut a bé d'atorgar a Bromera... Un mes ben complet, vaja. I que continue!

I ara, Londres

Avui vole cap a Londres. Dos dies d'esbarjo (l'oratge sembla que no acompanyarà) i dos més de feina, per compensar. D'entre les cites ja concertades, moltes d'interés i algunes realment importants. Veurem a la tornada...

Agències literàries a França

Via el sempre recomanable bloc de José Antonio Millán, trobe aquest article de Le Monde sobre la implantació creixent de les agències literàries a França. És un fenomen nou allà, on les editorials encara conserven majoritàriament els drets de traducció de les obres que publiquen. El gran negoci que s'està fent al voltant de l'exitosa novel·la de Jonathan Littell (a qui representa l'agència Andrew Nurnberg i que, diuen, ha venut els drets per als Estats Units per un milió de dòlars) ha esperonat altres autors a buscar-se agent, i els editors veuen perillar aquesta part del seu negoci: 6.000 contractes anuals de cessió a altres llengües. Poca broma.

"Je suis l'agent international de mes auteurs", diu la responsable de drets estrangers de Gallimard. I és que un editor, un bon editor, inverteix molt en la selecció d'originals. L'editorial Albin Michel va fer un estudi sobre aquesta qüestió i el resultat és incontestable: reben 5.000 manuscrits a l'any, que provoquen 1.500 informes de lectura que tenen un cost aproximat d'entre 130.000 i 140.000 euros. La venda de drets de les obres que publiquen contribueix també a compensar en part aquesta remarcable despesa. És el control sobre els drets d'autor de què parlàrem ací, un dels grans reptes dels editors en el present i de cara al futur.
La veritat és que a Londres es podia comprovar com les agències anglosaxones tenen, cada vegada més, algun autor francés entre la seua llista de representats. A banda d'algun japonés, faltaria!

Cròniques londinenques I

Aquesta ha estat la meua primera Fira de Londres, així que no tinc dades comparatives pròpies. La impressió general ha estat molt bona: la ciutat (on tampoc havia estat abans) enorme però alhora acollidora, molt ben comunicada gràcies al (caríssim, com tot allà) tube (us recomane aquest bloc, cent vegades més real i, sobretot, divertit que qualsevol web oficial). Els preliminars, sempre breus; anem al gra.

La ubicació de la Fira és fabulosa: cèntrica i amb una estació de metro (Earls Station) just al davant. A l'interior, tot d'hostesses atenen qualsevol consulta amb amabilitat, perquè no sempre resulta senzill ubicar-s'hi ni, sobretot, trobar determinades sales on fan els actes paral·lels. El caos (veieu foto) és més ordenat del que sembla. Les dimensions, infinitament més humanes que a Frankfurt i, per tant, més suportables. Ací no cal agafar un autobús de pavelló a pavelló: tot està en un sol edifici.

L'estand català, ben publicitat al catàleg firal, estava en un lloc immillorable: just al davant de la porta d'entrada i eixida de l'IRC, l'International Rights Centre, l'espai amb més tràfec de gent, un lloc que, a primer colp de vista, recorda les estressants sessions de la bossa de Nova York. I més d'una similitud hi trobaríem... Allà s'hi cou bona part del mercadeig editorial mundial: la venda de drets de traducció, un negoci lucratiu que els anglosaxons han sabut i saben explotar molt millor que qualsevol altra cultura.

[Incís: Ara, amb la invitació d'honor a Frankfurt en l'horitzó, el Llull s'ha posat les piles i està treballant en aquest sentit de forma seriosa i diríem que fructífera convidant editors estrangers a Barcelona per conéixer la cultura pròpia i concertar reunions amb els editors d'ací. La pròxima cita d'editors de "fiction" és, per descomptat, el 23 d'abril. Segur que queden impressionats.]

En l'IRC (i espais similars dels agents, com el que hi ha a Frankfurt) s'hi subhasten els drets de tot tipus d'autors: dels més exquisits als més netament comercials. Ja queden pocs autors de renom internacional que gestionen ells mateixos els seus drets.

En l'estand català hi havia editors que anaven i venien, gent del Llull, responsables de l'ICIC, la comissària de Frankfurt 07 Anna Soler-Pont (sempre reunida, això és bo), agents i algun que altre visitant ocasional o fidel. Els negocis, és clar, són sempre secrets fins que convé esbombar-los. No sé de cap obra que haja tornat bojos els editors de mig món, però sí d'alguns projectes "fabricats" amb aquest objectiu. En donarem notícia (o no) quan corresponga.

Vida firaire

Torne de Londres amb un munt de propostes d'interés i un principi de constipat que tractaré de curar a Bolonya. De fira en fira i tire...

A l'editorial, la feina és frenètica aquests dies previs al Sant Jordi i a la Fira del Llibre de València. El món s'ha tornat boig. Per què tots els actes literaris imaginables se celebren quasi alhora?

En una mirada ràpida a la correspondència, les revistes i els suplements endarrerits trobe dues sorpreses remarcables: l'Avui, del qual ens havíem queixat fa poc perquè encara no havia donat notícia de la traducció de l'obra de Pamuk, hi inclou no una sinó tres referències (ací, ací i ací) al suplement literari. Una cosa per l'altra! I precisament de Pamuk parla el Llibreter en un nou article a La Vanguardia on fa referència també a aquest humil (i per moments, desbordat) blocaire. Moltes gràcies i bon Sant Jordi!

PS.- No ho he oblidat: promet parlar d'algunes experiències londinenques confessables, com ara del Long Pen (no confondre amb açò...!).

Cap a Londres

Avui comença (per a mi) la Fira de Londres, que enguany té Espanya com a market focus, és a dir, convidada d'honor. Llàstima que em vaig perdre l'acte d'ahir de John Banville sobre novel·la negra; però no em preocupa en excés: segurament ens visitarà d'ací a uns mesos. Ell, o Benjamin Black...

L'agenda es presenta atapeïda, com ha de ser, i amb bones perspectives. Confie tenir temps per contar ací alguna coseta d'allò "confessable".