Tipus mòbils 12 - Fes teu el valencià

En l'article del Tipus mòbils d'aquesta setmana tractem la (irracional) polèmica creada per la dreta al voltant de la campanya "Fes teu el valencià", adreçada als joves d'Elx. Hi diem coses com aquesta:

"Si no fóra part d’una estratègia recargoladament planificada diríem que l’èmfasi en la crítica del partit majoritari i dels agraïts mitjans que li donen suport excedeix els límits tolerables de la hipocresia. Però en aquest País ja no es ruboritza ningú per res."

Enhorabona als impulsors de la campanya (la de foment del valencià, és clar)!

Una de les novel·les de l'any

"Esta es una novela distinta. Una novela que ha de irritar a muchos y parecer fascinante a otros. Me encuentro entre los segundos. Lo que sí necesita es un lector amante de la literatura y dispuesto a aceptar novedades de concepción y estilo. Creo también que es una de las novelas del año."

Així comença la crítica del suplement Babelia a Els infinits, de John Banville. Finalment, l'autor irlandés, ja recuperat, estarà a Barcelona de promoció la setmana pròxima, en concret dilluns dia 29. Que bé!

IV Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement

Tot seguit, una relació dels principals blocs i webs de què parlarem aquest matí en la quarta edició del curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement que impulsa, amb l'èxit habitual, la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura:

Escriptors amb bloc: Pep Castellano, Maite Carranza, Salvador Macip, Unai Siset

Il·lustradors: Aitana Carrasco, Enciclopèdia monstres

Centres educatius: IES d'Almussafes

Animació lectora: De què fa gust la lluna?
Biblioteques públiques (via l'imprescindible Darabuc)

Novetats editorials: Sobre llibres

Editorials: Bromera, Bullent, Perifèric
Poesia LIJ: Bibliopoemes

Bloc amb premi: L'illa dels llibres

El cercador: Google blocs
Agregadors: Blocs de lletres, Titivil

Novetat: Portal del Llibre

I no ens oblidem de les possibilitats del Facebook!

L'Argus de novembre

http://lletra.uoc.edu/ca/argus

Els amics de la UOC m'han convidat a participar d'una experiència singular: la selecció dels continguts de novembre de la revista Argus. Aquesta publicació enllaça i comenta el material disponible a la xarxa que, a parer de la persona que l'edita cada mes, resulta més atractiu. Aquesta roda original va començar amb Montserrat Abelló el setembre de 2009 i, d'aleshores ençà, ha comptat amb col·laboradors com ara Carles Duarte, Màrius Serra, Lolita Bosch, Josep Maria Fonalleras o Glòria Bordons, entre d'altres.

És un honor, afegir-me a aquesta llista, i reconec que em fa molt de goig aquesta col·laboració... i compartir-la també amb tots vosaltres! Confie que us agrade la selecció.

Tipus mòbils 11 - Vint anys d'edició valenciana

Aquest dijous a migdia, l'Associació d'Editors del País Valencià celebra a la Nau de la Universitat de València el 20é aniversari de la seua fundació. Serà un acte senzill, perquè no estan els temps (ni els esquifits pressupostos) per a llançar coets, però així i tot cal reunir-se i commemorar plegats que malgrat la tramuntana en contra, la unió de les editorials valencianes resisteix i tira endavant. Aquest és el tema central del Tipus mòbils d'aquesta setmana, titulat "Vint anys d'edició valenciana".

El Seis Doble

Una entrevisteta a la revista digital El Seis Doble amb motiu dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira.

Tipus mòbils 10 - El País que m'agrada

El titular del Tipus mòbils d'aquesta setmana, "El País que m'agrada", prové d'una definició de Vicent Partal sobre què és i què significa el moviment Escola Valenciana. Aquest cap de setmana, la federació ha escollit un nou president, Vicent Moreno. Diego Gómez deixa, així, el càrrec que ha desenvolupat els últims 8 anys, un periode en què Escola Valenciana ha crescut en molts àmbits i, amb ells, hem crescut també tots els que anhelem un País diferent.

L'aliment dels déus

"Darrere l'extrema bellesa de la prosa i el seu monumental solipsisme, la novel·la sembla retratar un món asfixiant, gairebé propi d'un conte de terror gòtic, que se sotmet a les lleis d'un vodevil sinistre, on els personatges apareixen i desapareixen en escena al voltant d'un fantasma que encara no sap que ho és, un matemàtic moribund que va fer de la infidelitat i el desig prohibit un estil de vida. A tots ens agradaria escriure com Banville." Sergi Sánchez a El Periódico.

Un virus (irlandés, per descomptat) ens ha privat, de moment, de la visita de John Banville a Barcelona, prevista per a avui. Però ens queda la prosa exquisida i la potència descriptiva i evocadora del millor Banville en la seua última novel·la, Els infinits.

Del tot imprescindible.

Tipus mòbils 9 - Premis en crisi

"Ara hi ha guardons que es convoquen, i que fins i tot s’atorguen, sense previsió pressupostària per a la publicació posterior, que és (com potser diria l’acadèmic malparlat que esmentàvem) com cagar però cap endins. Hi ha, també, les convocatòries que, allargant terminis com qui no vol la cosa, han passat amb discreció a ser biennals. O els que han retallat la dotació econòmica. I els regidors que voldrien (i alguns manifesten) que el jurat el deixe desert per reconduir l’import del premi a altres iniciatives “més necessàries”. O els que callen i no convoquen, potser a l’espera que algú (l’oposició?) pregunte... En aquest últim cas trobem l’exemple dels Ciutat de València..."

Un tastet del Tipus mòbils "Premis en crisi". A partir d'avui, l'article setmanal es publicarà dimarts, i no dilluns com fins ara. Els continuarem enllaçant des de TaC.

Immortals

"Ni siquiera los editores somos inmortales." 

Jorge Herralde (a la recerca de successor), entrevistat a Público.

Tipus mòbils 8 - Eixir del subsòl

El Tipus mòbils d'aquesta setmana es fa ressò de dues iniciatives engrescadores que parteixen de la inquietud de diversos escriptors valencians per fer més visible el seu treball. Si us ve de gust, podeu llegir l'article Eixir del subsòl.

Bons llibres

Aquesta ha estat una setmana especialment intensa. Dilluns, a Barcelona, vaig conéixer una persona que, pel que sembla, podria ser important en un futur pròxim si... Bé, dimecres presentàrem a València Subsòl, una obra que va començar com un joc literari  i que està creant moltes expectatives.  No és per a menys: set escriptors de reconeguda trajectòria (Alapont, Baixauli, Borràs, Camps, Greus, Lozano i Usó) s'han unit per oferir-nos, sota el pseudònim Unai Siset, un llibre altament recomanable. Dijous, poc després d'inaugurar el cicle de conferències dels Ciutat d'Alzira, marxava a correcuita cap a Xàtiva per assistir a un acte doble: d'una banda, es donaren a conéixer els guanyadors de la present edició (enhorabona, Pep, pel premi i pel "cas" del discurs!) en un acte que va comptar amb la veu i el talent d'un altre Pep, el Botifarra; de l'altra, es presentaven les obres distingides en l'edició anterior. Així doncs, els lectors ja podeu començar a devorar L'estany de foc, una novel·la sorprenent de Silvestre Vilaplana que, si hi haguera justícia en aquest petit món del llibre en llengua catalana, esdevindria un bestseller.

Bons llibres d'autors valencians, doncs, que em produeixen molt de goig!

Divendres tancava la setmana amb dues representacions teatrals. De matí vaig veure el muntatge que ha elaborat Tornaveu a partir d'El meu germà Pol, d'Isabel-Clara Simó, per a públic de secundària i batxillerat. Vaig quedar francament reconfortat per la qualitat de la posada en escena que dirigeix Xavi Lauder i per la capacitat de connectar amb el públic jove, que va emmudir ja en el primer quart d'hora (cosa gens fàcil: n'hi havia més de 300 alumnes!). A la nit, vaig tornar a veure Que tinguem sort!, l'últim espectacle d'Albena, que barreja amb increïble solidesa l'humor i el drama en una obra que ret homenatge a l'amic Enric Solbes (podeu veure un tast ací). Amb el nus a la gola, doncs, arribe al cap de setmana i agafe forces per a la pròxima, que començarà amb un nou viatge a Barcelona, en aquesta ocasió per presentar als mitjans Subsòl, i nous projectes de caire més personal. I és que qui no té feina...

Tipus mòbils 7 - ValenciAcció

"És una raresa veure primeres espases de gira promocional pel cap i casal. Caldria provocar i sumar complicitats (de l’àmbit públic i del privat) per confluir plegats en algun aparador de promoció literària amb ressò social." 

"ValenciAcció", l'article d'aquesta setmana al Tipus mòbils de L'informatiu, proposa deixar de banda la indiferència i passar a l'acció.

Arc de Berà: el desenllaç

Entre els catalans presents a Frankfurt (editors, llibreters i agents) s'hi notava solidaritat amb el problema de la fallida de l'Arc de Berà, i la pregunta anava de boca en boca: "com us ho fareu, ara?, qui distribuirà els vostres llibres?". La solució s'ha fet pública ja: la comercial Xarxa de llibres es reforça amb la incorporació de les editorials Albertí, Base, Símbol i Viena; la part logística passa a dependre d'Àgora, del Grup62

La decisió, com podeu imaginar, no ha estat fàcil, i ja s'han escoltat les primeres veus que alerten del perill d'aquest pas, però, com apunta Jordi Ferré, enceta el camí cap a la  normalitat. que desitgem i necessitem Ens calen empreses logístiques professionals i fortes per fer arribar els nostres llibres amb rapidesa i a un cost raonable a qualsevol punt de venda (no eren aquests, de fet, objectius bàsics de l'Arc quan es va crear?). Això Àgora ho pot garantir. Ara ens hem de concentrar a tenir els llibres a temps i a promocionar-los adequadament. El temps dirà si la decisió ha estat encertada. Pensem que sí.

Per entendre un poc més d'aquest embolic, us recomane el reportatge de Montse Serra a Vilaweb.

Tipus mòbils 6 - El negoci dels llibres

El fet que el premi Nobel de Literatura haja recaigut enguany (amb justícia) en un autor que escriu en castellà ens ha estalviat carreres pels pavellons de la Buchmesse. Les més exultants per la decisió de l'acadèmia sueca eren (després de l'autor) les agents de Carme Balcells, que en un parell de dies acumularen Nobel (Vargas) i Nacional de Literatura (Cercas), un doblet difícilment repetible, fins i tot per a elles. Tant de bo aquest Nobel servira per universalitzar un poc més el nostre Tirant (lo Blanc), atesa la reconeguda admiració de l'escriptor peruà pel personatge de Joanot Martorell.

El treball allà va començar amb diverses cites per vendre drets i entrevistar-nos amb alguns dels editors que bé ja han contractat la col·lecció "El bagul dels monstres" o bé ja estan a punt de fer-ho. La venda de drets (tema del Tipus mòbils d'aquesta setmana) és una feina que s'ha de pensar en el mitjà i llarg termini. Vam presentar la col·lecció dels Monstres (amb textos d'Enric Lluch i il·lustradors de diversos indrets del món) a la fira de Bolonya, i és ara quan comencem a recollir els primers fruits, amb una editorial canadenca que publica els llibres aquest Nadal i molt d'interés en països com Brasil o França. I anirà a més.

Vam començar venent i vam acabar comprant. En aquest apartat, jo destacaria On life under threat of Fatwa, de Salman Rushdie (Bromera publica, en un parell de setmanes, la seua última novel·la: Luka i el Foc dela Vida). Un relat autobiogràfic que serà sucós i polèmic, i del qual es realitzarà un llançament mundial simultani (esperem que amb millors resultats que aquests!).

Per al (bon) record, queden les nombroses converses amb col·legues i companys de l'ofici, molts d'ells bons amics que han deixat també les seues impressions als blocs respectius (especialment generoses les Brétemas de Manolo Bragado) i el plaer d'haver conegut i compartit dinar (si a una salsitxa devorada en un quart d'hora se la pot anomenar dinar) amb el Llibreter... per fi!

Fira i festa

Entre dimecres i divendres estic a la fira de Frankfurt, que es preveu més sol·licitada que els anys precedents: les cancelacions d'última hora a la fira de Londres pel volcà islandés fan aquesta edició més atractiva i potser fins i tot necessària.

Dissabte, amb les salsitxes encara a la gola, els valencians tenim una cita que jo no em vull perdre encara que (com tot apunta) ploga: la festa dels 25 anys de Trobades d'Escola Valenciana. Al matí, amb els xiquets al passeig marítim del cap i casal; de nit, sense criatures, al concert d'Obrint Pas!

Tipus mòbils 5 - Corre, editor, corre

[Jonathan Franzen, que va ser portada de Time recentment, va titular la seua primera novel·la, paradoxalment, Les correccions.]

A l'article de Tipus mòbils d'aquesta setmana tractem les conseqüències de la urgència en els processos d'edició. Els exemples recents de "grans llançaments" frustrats en català ens alerten sobre la importància que té per als editors, precisament en un procés de canvi de paradigma, de continuar sent garantia de qualitat, seriositat i professionalitat.

Permeteu-me, però, puntualitzar la pregunta amb què finalitze l'article, ja que el llançament al Regne Unit de Freedom (la novel·la de Franzen amb què premonitòriament començava l'article) també ha tingut problemes. S'han hagut de retirar els 80.000 exemplars de la primera edició (8.000 ja venuts) perquè contenia moltes errates, fruit, segons la versió oficial de HarperCollins, d'haver imprés un document que no era la versió definitiva del llibre sinó aquelles "uncorrected proofs" que envien de promoció mesos abans de la data de publicació.

Costa d'entendre en una aposta d'aquestes característiques, però pot passar. És una (caríssima) lliçó de les que els editors hem d'aprendre. Hi ha la qüestió de la rendibilitat (costarà més de 100.000 lliures retirar tots aquests exemplars, triturar-los, imprimir-los de nou i tornar-los a posar en circulació a correcuita), però el que més ens ha de preocupar és la credibilitat i el prestigi de l'ofici d'editar.

Escriptura psicopàtica

 "Con una novela no puedes releer cada mañana lo que llevas escrito, tienes que tenerlo todo en la cabeza y esto es algo que encaja con la definición de psicosis: mantener una fantasía fija de un mundo durante un periodo prolongado en tu cabeza." Adam Haslett, autor d'Union Atlantic, en Babelia.

Amb les botes posades...

... per a posar-nos les botes!

Jo sí que faré vaga

Si he de ser sincer, he de començar aquest apunt atípic confessant que m'ha costat decidir-me a fer la vaga del 29-S. Els sindicats, francament, s'ho han currat ben poc. No només per anunciar una vaga a dos mesos vista, sinó per l'escàs treball informatiu que han desenvolupat. En l'empresa on treballe, amb una trentena de treballadors, ningú (diguem-ne "autoritzat") no ha informat de res, ni els sindicats, ni els delegats. No hi ha hagut assemblea, ni reunions, ni quasi comentaris "de café", només un parell de correus electrònics rebotats. Resultat: només un 16% dels treballadors farem vaga. I motius en tenim, tots els treballadors, més que de sobra.

El que m'ha fet decidir-me és, sobretot, la rebel·lió contra aquesta paràlisi que ens envolta. Vivim en una societat adormida, resignada i meninfot, incapaç de mobilitzar-se ni quan li toquen la butxaca. Despotriquem de la política i dels polítics, però no hi posem el remei individual que ens pertoca: fer sentir la nostra veu, provocar el canvi amb les nostres accions personals. Anar a la vaga, en el meu cas, és una manera d'expressar el desacord amb una reforma laboral que no cal ser massa espavilat per comprovar que no afavoreix els (cada vegada més restringits) drets dels treballadors i que, paradoxalment, no ajudarà a crear cap nou lloc de treball, amb un índex d'atur tan brutal com el que tenim.

És molt probable que aquesta vaga siga un fracàs de convocatòria, i aleshores podran continuar passant (els "socialistes"!) la piconadora, i quedarà tocada la representació sindical (i ja veurem quines conseqüències futures té això per als assalariats), però jo m'he decidit a fer-la senzillament perquè, com deia, ens hem de moure i rebel·lar-nos i, sobretot, ser conseqüents: si penses que la vaga és necessària, l'has de fer. Si la resta no la fa, és el seu problema (que, per descomptat, ens afecta a tots).

Fins ací el míting sindicalista d'avui. Demà (o despús-demà) tornem a parlar de literatura.

(Per cert, un dubte no em deixa dormir: dimecres podré llegir, a casa, originals del Ciutat d'Alzira, o això, en realitat, és continuar treballant...?)