Immortals

"Ni siquiera los editores somos inmortales." 

Jorge Herralde (a la recerca de successor), entrevistat a Público.

Tipus mòbils 8 - Eixir del subsòl

El Tipus mòbils d'aquesta setmana es fa ressò de dues iniciatives engrescadores que parteixen de la inquietud de diversos escriptors valencians per fer més visible el seu treball. Si us ve de gust, podeu llegir l'article Eixir del subsòl.

Bons llibres

Aquesta ha estat una setmana especialment intensa. Dilluns, a Barcelona, vaig conéixer una persona que, pel que sembla, podria ser important en un futur pròxim si... Bé, dimecres presentàrem a València Subsòl, una obra que va començar com un joc literari  i que està creant moltes expectatives.  No és per a menys: set escriptors de reconeguda trajectòria (Alapont, Baixauli, Borràs, Camps, Greus, Lozano i Usó) s'han unit per oferir-nos, sota el pseudònim Unai Siset, un llibre altament recomanable. Dijous, poc després d'inaugurar el cicle de conferències dels Ciutat d'Alzira, marxava a correcuita cap a Xàtiva per assistir a un acte doble: d'una banda, es donaren a conéixer els guanyadors de la present edició (enhorabona, Pep, pel premi i pel "cas" del discurs!) en un acte que va comptar amb la veu i el talent d'un altre Pep, el Botifarra; de l'altra, es presentaven les obres distingides en l'edició anterior. Així doncs, els lectors ja podeu començar a devorar L'estany de foc, una novel·la sorprenent de Silvestre Vilaplana que, si hi haguera justícia en aquest petit món del llibre en llengua catalana, esdevindria un bestseller.

Bons llibres d'autors valencians, doncs, que em produeixen molt de goig!

Divendres tancava la setmana amb dues representacions teatrals. De matí vaig veure el muntatge que ha elaborat Tornaveu a partir d'El meu germà Pol, d'Isabel-Clara Simó, per a públic de secundària i batxillerat. Vaig quedar francament reconfortat per la qualitat de la posada en escena que dirigeix Xavi Lauder i per la capacitat de connectar amb el públic jove, que va emmudir ja en el primer quart d'hora (cosa gens fàcil: n'hi havia més de 300 alumnes!). A la nit, vaig tornar a veure Que tinguem sort!, l'últim espectacle d'Albena, que barreja amb increïble solidesa l'humor i el drama en una obra que ret homenatge a l'amic Enric Solbes (podeu veure un tast ací). Amb el nus a la gola, doncs, arribe al cap de setmana i agafe forces per a la pròxima, que començarà amb un nou viatge a Barcelona, en aquesta ocasió per presentar als mitjans Subsòl, i nous projectes de caire més personal. I és que qui no té feina...

Tipus mòbils 7 - ValenciAcció

"És una raresa veure primeres espases de gira promocional pel cap i casal. Caldria provocar i sumar complicitats (de l’àmbit públic i del privat) per confluir plegats en algun aparador de promoció literària amb ressò social." 

"ValenciAcció", l'article d'aquesta setmana al Tipus mòbils de L'informatiu, proposa deixar de banda la indiferència i passar a l'acció.

Arc de Berà: el desenllaç

Entre els catalans presents a Frankfurt (editors, llibreters i agents) s'hi notava solidaritat amb el problema de la fallida de l'Arc de Berà, i la pregunta anava de boca en boca: "com us ho fareu, ara?, qui distribuirà els vostres llibres?". La solució s'ha fet pública ja: la comercial Xarxa de llibres es reforça amb la incorporació de les editorials Albertí, Base, Símbol i Viena; la part logística passa a dependre d'Àgora, del Grup62

La decisió, com podeu imaginar, no ha estat fàcil, i ja s'han escoltat les primeres veus que alerten del perill d'aquest pas, però, com apunta Jordi Ferré, enceta el camí cap a la  normalitat. que desitgem i necessitem Ens calen empreses logístiques professionals i fortes per fer arribar els nostres llibres amb rapidesa i a un cost raonable a qualsevol punt de venda (no eren aquests, de fet, objectius bàsics de l'Arc quan es va crear?). Això Àgora ho pot garantir. Ara ens hem de concentrar a tenir els llibres a temps i a promocionar-los adequadament. El temps dirà si la decisió ha estat encertada. Pensem que sí.

Per entendre un poc més d'aquest embolic, us recomane el reportatge de Montse Serra a Vilaweb.

Tipus mòbils 6 - El negoci dels llibres

El fet que el premi Nobel de Literatura haja recaigut enguany (amb justícia) en un autor que escriu en castellà ens ha estalviat carreres pels pavellons de la Buchmesse. Les més exultants per la decisió de l'acadèmia sueca eren (després de l'autor) les agents de Carme Balcells, que en un parell de dies acumularen Nobel (Vargas) i Nacional de Literatura (Cercas), un doblet difícilment repetible, fins i tot per a elles. Tant de bo aquest Nobel servira per universalitzar un poc més el nostre Tirant (lo Blanc), atesa la reconeguda admiració de l'escriptor peruà pel personatge de Joanot Martorell.

El treball allà va començar amb diverses cites per vendre drets i entrevistar-nos amb alguns dels editors que bé ja han contractat la col·lecció "El bagul dels monstres" o bé ja estan a punt de fer-ho. La venda de drets (tema del Tipus mòbils d'aquesta setmana) és una feina que s'ha de pensar en el mitjà i llarg termini. Vam presentar la col·lecció dels Monstres (amb textos d'Enric Lluch i il·lustradors de diversos indrets del món) a la fira de Bolonya, i és ara quan comencem a recollir els primers fruits, amb una editorial canadenca que publica els llibres aquest Nadal i molt d'interés en països com Brasil o França. I anirà a més.

Vam començar venent i vam acabar comprant. En aquest apartat, jo destacaria On life under threat of Fatwa, de Salman Rushdie (Bromera publica, en un parell de setmanes, la seua última novel·la: Luka i el Foc dela Vida). Un relat autobiogràfic que serà sucós i polèmic, i del qual es realitzarà un llançament mundial simultani (esperem que amb millors resultats que aquests!).

Per al (bon) record, queden les nombroses converses amb col·legues i companys de l'ofici, molts d'ells bons amics que han deixat també les seues impressions als blocs respectius (especialment generoses les Brétemas de Manolo Bragado) i el plaer d'haver conegut i compartit dinar (si a una salsitxa devorada en un quart d'hora se la pot anomenar dinar) amb el Llibreter... per fi!

Fira i festa

Entre dimecres i divendres estic a la fira de Frankfurt, que es preveu més sol·licitada que els anys precedents: les cancelacions d'última hora a la fira de Londres pel volcà islandés fan aquesta edició més atractiva i potser fins i tot necessària.

Dissabte, amb les salsitxes encara a la gola, els valencians tenim una cita que jo no em vull perdre encara que (com tot apunta) ploga: la festa dels 25 anys de Trobades d'Escola Valenciana. Al matí, amb els xiquets al passeig marítim del cap i casal; de nit, sense criatures, al concert d'Obrint Pas!

Tipus mòbils 5 - Corre, editor, corre

[Jonathan Franzen, que va ser portada de Time recentment, va titular la seua primera novel·la, paradoxalment, Les correccions.]

A l'article de Tipus mòbils d'aquesta setmana tractem les conseqüències de la urgència en els processos d'edició. Els exemples recents de "grans llançaments" frustrats en català ens alerten sobre la importància que té per als editors, precisament en un procés de canvi de paradigma, de continuar sent garantia de qualitat, seriositat i professionalitat.

Permeteu-me, però, puntualitzar la pregunta amb què finalitze l'article, ja que el llançament al Regne Unit de Freedom (la novel·la de Franzen amb què premonitòriament començava l'article) també ha tingut problemes. S'han hagut de retirar els 80.000 exemplars de la primera edició (8.000 ja venuts) perquè contenia moltes errates, fruit, segons la versió oficial de HarperCollins, d'haver imprés un document que no era la versió definitiva del llibre sinó aquelles "uncorrected proofs" que envien de promoció mesos abans de la data de publicació.

Costa d'entendre en una aposta d'aquestes característiques, però pot passar. És una (caríssima) lliçó de les que els editors hem d'aprendre. Hi ha la qüestió de la rendibilitat (costarà més de 100.000 lliures retirar tots aquests exemplars, triturar-los, imprimir-los de nou i tornar-los a posar en circulació a correcuita), però el que més ens ha de preocupar és la credibilitat i el prestigi de l'ofici d'editar.

Escriptura psicopàtica

 "Con una novela no puedes releer cada mañana lo que llevas escrito, tienes que tenerlo todo en la cabeza y esto es algo que encaja con la definición de psicosis: mantener una fantasía fija de un mundo durante un periodo prolongado en tu cabeza." Adam Haslett, autor d'Union Atlantic, en Babelia.

Amb les botes posades...

... per a posar-nos les botes!

Jo sí que faré vaga

Si he de ser sincer, he de començar aquest apunt atípic confessant que m'ha costat decidir-me a fer la vaga del 29-S. Els sindicats, francament, s'ho han currat ben poc. No només per anunciar una vaga a dos mesos vista, sinó per l'escàs treball informatiu que han desenvolupat. En l'empresa on treballe, amb una trentena de treballadors, ningú (diguem-ne "autoritzat") no ha informat de res, ni els sindicats, ni els delegats. No hi ha hagut assemblea, ni reunions, ni quasi comentaris "de café", només un parell de correus electrònics rebotats. Resultat: només un 16% dels treballadors farem vaga. I motius en tenim, tots els treballadors, més que de sobra.

El que m'ha fet decidir-me és, sobretot, la rebel·lió contra aquesta paràlisi que ens envolta. Vivim en una societat adormida, resignada i meninfot, incapaç de mobilitzar-se ni quan li toquen la butxaca. Despotriquem de la política i dels polítics, però no hi posem el remei individual que ens pertoca: fer sentir la nostra veu, provocar el canvi amb les nostres accions personals. Anar a la vaga, en el meu cas, és una manera d'expressar el desacord amb una reforma laboral que no cal ser massa espavilat per comprovar que no afavoreix els (cada vegada més restringits) drets dels treballadors i que, paradoxalment, no ajudarà a crear cap nou lloc de treball, amb un índex d'atur tan brutal com el que tenim.

És molt probable que aquesta vaga siga un fracàs de convocatòria, i aleshores podran continuar passant (els "socialistes"!) la piconadora, i quedarà tocada la representació sindical (i ja veurem quines conseqüències futures té això per als assalariats), però jo m'he decidit a fer-la senzillament perquè, com deia, ens hem de moure i rebel·lar-nos i, sobretot, ser conseqüents: si penses que la vaga és necessària, l'has de fer. Si la resta no la fa, és el seu problema (que, per descomptat, ens afecta a tots).

Fins ací el míting sindicalista d'avui. Demà (o despús-demà) tornem a parlar de literatura.

(Per cert, un dubte no em deixa dormir: dimecres podré llegir, a casa, originals del Ciutat d'Alzira, o això, en realitat, és continuar treballant...?) 

Tipus mòbils 4 - Del gènere criminal

L'article d'aquesta setmana als Tipus mòbils de L'Informatiu parteix de la imatge que il·lustra aquest apunt. Podeu llegir-lo sencer en aquest enllaç.

La veu (de la consciència?)

[Recordeu el nom tot i que coste un poc: Arnaldur Indridason. Altament recomanable.]

Tot i que ja he començat a llegir els primers originals del Ciutat d'Alzira de novel·la, he tingut temps per acabar una lectura que tenia a mitges des de feia un temps, tot i les ganes d'acabar-la. És curiós, però des que, l'estiu passat, vaig gaudir de La mujer de verde (llibre que recomane a tothom, sempre amb èxit), no havia comentat en aquest bloc la meua admiració per Arnaldur Indridason, i mira que en parle sempre que tinc ocasió! Quan em pregunten quin llibre t'hauria agradat editar i no vas poder, no dubtaré a assenyalar aquella obra sobre el maltractament d'aquest autor islandés. Un gran llibre, sí senyor.

Bé, doncs cap al final de La voz, el tercer títol de la sèrie que protagonitza Erneldur Sveinsson publicat per RBA (en trau un de nou aquesta tardor, L'home del llac, que procuraré llegir en català... si el trobe a València!), hi ha un apunt a la pàg. 250 amb el qual vaig connectar d'immediat, com si Indridason sabera el que em passava i em parlara directament:

"...uno adopta una posición y no hace nada para modificarla. Porque no deseamos hacerlo, supongo. Y va pasando el tiempo, y con los años uno acaba por olvidar los sentimientos, la razón por la que lo comenzó todo. De manera voluntaria o involuntaria, vamos dejando pasar las oportunidades de reparar lo que se torció, y de repente es ya demasiado tarde para intentar arreglar las cosas."

Alguna cosa semblant vaig (re)viure divendres, poques hores abans d'ensopegar amb aquest fragment. Els problemes que no es parlen no se solucionen, s'enquisten, es podreixen i ho contaminen tot. Ja ho deia Bunbury, que "el tiempo no es un doctor". Però dos no parlen si un no vol. Ja us dic: com si l'autor l'acabara d'escriure pensant en mi...

Tipus mòbils 3 - La caiguda de l'Arc

La fallida de la distribuïdora Arc de Berà (que ha tingut com a efecte col·lateral el tancament de la llibreria Ona de Barcelona, especialitzada en llibre en català) ha suscitat reaccions diverses als mitjans i a la xarxa. Per traure'n l'aigua clara i comprendre l'abast de la qüestió, us recomane la lectura els reportatges de Montserrat Serra a Vilaweb i el testimoni de l'editor de Cossetània, Jordi Ferré. És, també, el tema de l'article d'aquesta setmana al "Tipus mòbils" de L'Informatiu: "La caiguda de l'Arc".

Tipus mòbils 2 - La suma de la resta

El mig milió (mig milió!!!) d'euros perdut en la resolució de la dotació bibliotecària, eix central del segon Tipus mòbils a L'Informatiu: "La suma de la resta".

Tara Books

D'entre les conferències i sessions del 32é congrés de l'IBBY, m'agradaria destacar la de Gita Wolf, editora que em va descobrir la fantàstica feina que realitza a l'Índia en Tara Books. Aquest segell, creat el 1994, vol difondre representacions artístiques com el Kalamari, el Gond, el Patachitra, el Mithila, el tatuatge o el Patua (semblant a les nostres auques) entre infants majoritàriament il·letrats en un país amb nul·la tradició d'àlbum il·lustrat. Algunes d'aquestes expressions tradicionals de l'art indi no havien estat publicades mai abans en format llibre. L'edició contribueix, doncs, a preservar aquest art i a mantenir viva la memòria de les escenes quotidianes i relacions socials que sovint representen.

La força de les imatges i la bellesa de les acuradíssimes edicions de Tara Books (moltes, elaborades a mà) resulten delicioses i, el que és més important, efectives. Ho deia Gita mateixa: "el llibre ha de comunicar en el sentit que pretén. Així és com podem connectar amb els lectors".

Fixeu-vos en aquesta coberta:

Quina síntesi més meravellosa del xoc de civilitzacions que va experimentar el seu creador, Bhajju Shyam, qui va passar dos mesos a Londres per pintar els interiors d'un restaurant. A la tornada, va interpretar els usos i costums londinencs en forma de bestiari Gond. A la coberta, el Big Ben, que marca el ritme de la vida en aquella ciutat enorme amb un ull que ho observa tot, s'assimila amb el gall que anuncia l'inici d'una nova jornada a l'àmbit rural indi. Fabulós, no us sembla?

Descobriment musical

Anit, els assistents al congrés de l'IBBY teníem invitació per assistir a un concert de música al Teatre Principal de Santiago. En aquest tipus de reunions, tens tendència a apuntar-te a tot, i així ho vam fer, sense saber en absolut què ens trobaríem allà. Potser per això, l'impacte de l'espectacle innovador de Mercedes Peón va ser més gran. Vibràrem amb la força de l'experimentació tecnològica de l'artista, que parteix de la tradició oral i musical gallega per oferir una música del tot sorprenent. Us la recomane!

Els 100 d'avui

A l'entrada del palau de congressos de Santiago on se celebra la 32a edició del Congrés LIJ de l'IBBY hi ha l'exposició "Els 100 d'avui": una selecció de 60 il·lustradors i 40 escriptors representatius de la LIJ actual a l'Estat espanyol. Entre els autors valencians seleccionats, Pasqual Alapont, Carles Cano i Joan Pla.

32é Congrés IBBY

"¿Por qué motivo desearían las mayorías transformar una sociedad en la que se hallan perfectamente instaladas y que sacraliza sus privilegios? Puede que, a primer golpe de vista, las mayorías aparezcan como la fuerza social dominante. Sin embargo, son las minorías quienes cambian profundamente las sociedades. Lo han hecho a lo largo de la historia y continúan haciéndolo en la actualidad. Las minorías –tanto sociales como étnicas, ligüísticas, de género o religiosas- poseen una fuerza y un dinamismo interno que este Congreso quiere contribuir a valorar críticamente, a potenciar desde la equidad, a resaltar en el marco de la convivencia entre todos los pueblos de la tierra."

Sota el lema "A forza das minorías", aquests dies té lloc a Santiago de Compostel·la el 32é Congrés Internacional de l'IBBY. Fins allà que cavalca aquest Tirant en any sant Xacobeo, amb la il·lusió que se'm perdonen tots els pecats encara que hi vaja en avió. Si hi ha temps i forces, contarem alguna coseta al bloc de com es desenvolupa aquesta important cita del món de la literatura infantil i juvenil.

Els dilluns, 'Tipus mòbils' a L'informatiu

He seguit amb molt d'interés, des del mateix dia del seu naixement (i fins i tot abans), la trajectòria de L'informatiu. Crear, mantenir i fer créixer un mitjà de comunicació amb personalitat i capaç de marcar agenda pròpia només és possible si al darrere hi ha un bon equip de periodistes de raça. Aquesta és la sort que tenim tots aquells que visitem amb assiduïtat L'informatiu.

És per això que em fa tant de goig entrar a formar part de la nòmina de col·laboradors habituals d'aquest mitjà. A partir d'avui, i en endavant tots els dilluns, hi podreu trobar una columna d'opinió cultural d'aquest Tirant sota el títol "Tipus mòbils", modest homenatge a aquesta extraordinària col·lecció sobre l'ofici d'editar de Trama&Texturas que aprofite per recomanar-vos.

El primer article, "No tot serà silenci", sobre la Festa Estellés. (un èxit també a la catosfera!)