The Lemur

Només es pot sobreviure a una pasqua en què comparteixes casa amb 7 xiquets i els pares i mares respectius gràcies a breus moments de tranquil·litat i alguna pàgina de bona literatura. He gaudit de valent aquests dies d'El soroll de la resta, de Francesc Bodí, que he tingut el plaer de llegir justament a Benissili, a la Vall de Gallinera, on està ambientada en bona part. Un goig (la lectura, però també la vall) que us recomane.

Allà he tingut temps també (sembla increïble, eh?) de llegir alguns capítols que tenia pendents de The Lemur, la novel·la que Benjamin Black està publicant per capítols a The New York Times. Aquest diumenge va publicar l'onzé. Els qui seguiu aquest bloc sabeu la meua debilitat per Banville/Black, però és que aquest The Lemur l'estic gaudint d'una manera especial, a poc a poquet, com s'han d'assaborir els bons plats. Podeu enganxar-vos a la història (és gratuït) al New York Times. D'ací a poques setmanes, Bromera traurà L'altre nom de Laura, títol definitiu per a The Silver Swan. Benjamin Black té corda per a estona. I si no, mireu la seua flamant web.

Chikilicuatre al Congrés!

La desolació em persegueix en totes les convocatòries electorals. Estic acostumat a que perden "els meus", però el creixent bipartidisme mina qualsevol esperança de canvi futur. Veig els resultats de l'esquerra i del valencianisme i n'hi ha per a arrancar a córrer. El Bloc trau els pitjors resultats dels del 82. EU s'enfonsa més i més. El PSPV no alça el vol. El PP augmenta distàncies. Tenim per davant 4 anys més de victimisme i d'ofrenar noves glòries a Espanya. El poble ha parlat i cal respectar-ho, tot i que alguns vulguen negar l'evidència mitjançant l'insult. Llegiu, si no.

Així doncs, l'única notícia feliç del cap de setmana és el triomf de Rodolfo Chikilicuatre. Aquest sí que era el meu candidat! Després d'Eurovisión, per favor, cap de llista per València. Pel partit que siga. A veure si animem la concurrència.

Per a reflexionar

"[...] Amb una llengua residual, que durant algun temps encara ensenyaran a l’escola. Amb llibres i escriptors, amb associacions benèvoles, amb algunes coses més. Però sense país. Un país sense política pròpia no és un país propi. És un tros del país dels altres."

Fragment de l'article "Futur sense país", publicat per Joan F. Mira aquest dijous al Quadern d'El País.

Candidatura (literària)

Ahir al matí, en plena traca final de la campanya electoral, Bromera va presentar una ferma candidata a la cita anual d'editors i autors amb els lectors: Sant Jordi. Aquesta candidata es diu Isabel-Clara Simó, i la seua proposta suggeridora la trobareu íntegra en les pàgines d'El meu germà Pol.

La candidata Isabel-Clara Simó té una solvència, professionalitat i eficàcia contrastades, i manté la força i la il·lusió que sempre l'ha caracteritzada, virtut que li permet connectar amb els (e)lectors amb inusual facilitat. En aquesta ocasió, la candidata es presenta amb un aval nou, el guardó del XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, que va obtenir per unanimitat del jurat. És una candidata que mostra una sensibilitat especial pels discapacitats, com bé es pot comprovar a les pàgines d'El meu germà Pol, en les quals també ens parla d'autonomia, d'independència, de justícia social, de la família i de la llibertat dels éssers humans, entre altres.

Per tot això i molt més, aquests dies Bromera fa campanya per la candidatura d'Isabel-Clara Simó. Els mitjans ja comencen a reservar-li un espai merescut: Vilaweb, l'Avui per partida doble (ací i ací), La Vanguardia, TV3 emetrà la notícia aquest cap de setmana i... bé, i moltes més coses que anirem anunciant ací o al Bloc Bromera de Lletres.

De moment, si voleu fer un tast, us convidem a visitar la pàgina web del llibre.

Promeses

Tal i com vam prometre, estem atents a les promeses.

Ahir el sector valencià del llibre es va reunir amb la consellera de Cultura, i la nota de l'AEPV recull els compromisos següents:

• La conselleria "està fent tots els esforços" per augmentar els 810.000 euros previstos als pressupostos d'enguany i "aproximar-los" als 2,2 milions que posarà el Ministeri. La consellera espera la concessió d'un crèdit extraordinari.
• Dels 810.000 euros pressupostats, 300.000 es dedicaran a l'adquisició de llibres valencians (en valencià i en castellà).
• Així mateix, s'ha anunciat "la pròxima presentació d'un esborrany del projecte" que recollirà la pauta de treball per a la resta de la legislatura.

Això és el que deia la nota. Las Provincias, en canvi, titula: "Miró pide al Ministerio más fondos para las bibliotecas valencianas".

I és que estem en campanya.
Continuarem informant.

Anatomia 2007/2008

M'alegra comprovar en aquest apunt del Llibreter que enguany es torna a convocar la tradicional sessió d'Anatomia literària que convoca la UOC. Pensava que el pessimisme que vam transmetre l'any passat havia "matat" la idea...
El passat el podem veure al vídeo que us adjunte. El present i el futur, el seguirem de ben a prop en aquest nou bloc.

Fórmula 1 per al llibre valencià

Divendres passat, l'AEPV, juntament amb la resta del sector valencià del llibre, denunciava en una nota de premsa que, 20 dies després de presentar el Manifest per l'Increment de les Col·leccions de les Biblioteques Públiques, la consellera de Cultura no s'havia pronunciat en cap sentit.

"Les biblioteques públiques valencianes també tenen prop d'1 milió de socis i 7,4 milions de visitants, com per a ser dignes de rebre inversions milionàries. No tot ha de ser per a competicions esportives."

El sector ja no es mossega la llengua. La situació és greu.

Com que la premsa (alguna premsa) se n'ha fet ressò, aquest dimecres hi haurà reunió, per primera vegada aquesta legislatura. Estarem atents a les promeses.

Deia que el malestar del sector només l'havia recollit una part de la premsa. Una altra destacava la inauguració de la Fira del Llibre Antic i d'Ocasió on, segons diuen, s'hi pot trobar un llibre de Bromera sobre Jaume I escrit en valencià antic. Deu ser aquest. Valencià antic, diu?

Franco (Josep) a la premsa

Llegir a la premsa d'ací un article (ni que siga d'opinió) en valencià és poc habitual, però que al peu hi pose, a la dreta de l'asterisc, la paraula "escriptor", és una de les coses més improbables que et pot ocórrer en fullejar el diari. Per això mateix, i perquè m'agrada el que hi diu, em ve de gust enllaçar aquesta "explicació" que Josep Franco publica avui al Levante.

Llegir no és difícil

Al bloc Ediciona (des de fa un temps, al blogroll) trobem missatges enginyosos d'animació (o caldria dir provocació?) a la lectura de la llibreria mexicana Ghandi. Us els recomane.

Baixauli, premi Salambó

Acabe d'assabentar-me per Vilaweb Lletres que Manolo Baixauli ha estat distingit amb el premi Salambó per L'home manuscrit (Proa i Moll), un guardó en el que estaven seleccionats, entre altres, Quim Monzó. És una gran, gran notícia per a ell (una més), un premi merescudíssim per a un dels escriptors més pulcres, minuciosos, pacients i modestos que he conegut mai. I també és una gran notícia per a tots els valencians perquè demostra (una vegada més) que, al sud, també es fa literatura de primera. Alguns fa temps que ho sabem.
Enhorabona, Manolo!!!

La 'broma' de l'FNAC

Curiosa notícia la d'El Periódico sobre els efectes lamentables de l'actualització de la web de l'FNAC. Si punxeu sobre la imatge i llegiu la notícia fins el final trobareu la "broma" que suggereix el títol d'aquest apunt.

Espai

Els qui seguiu les batalletes d'aquest Tirant al cap sabeu que fa mil anys que m'estic canviant de casa, que el meu constructor és un impresentable, que encara no s'ha acabat d'urbanitzar el PAI un any després de la data pactada, etc., etc.
Doncs bé, aquest cap de setmana per fi el fuster va acabar de posar algunes prestatgeries i m'he precipitat sobre els palets de llibres de la cotxera i he començat a posar-los al lloc. Quin plaer, retrobar vells amics! Però a mitjan feina comprove preocupat que no tindré prou espai, i que alguns títols (col·leccions senceres, de fet) hauran d'esperar una temporada més en el purgatori, a l'espera de temps millors.
Pensant com "fabricar" més lloc, trobe aquesta pàgina que ens recomana Manolo Bragado i quede meravellat. Quina escala més fabulosa! Ara bé, pot arribar a ser un calvari: com podríem pujar amb presses i deixar-hi enrere tot aquella impressionant oferta literària?

Lectura inquietant

He passat aquests dies angoixat amb No es país para viejos, de Cormac McCarthy, publicat a Mondadori (malauradament, no hi ha traducció al català). Confesse que em va pillar desprevingut. Feia temps (massa temps) que no m'havia enganxat tant una història tan allunyada dels meus gustos lectors, i passava els dies amb ganes que arribara el moment per deixar-me arrossegar per la inquietant obstinació de l'assassí a sou Chigurh i per la fugida suïcida de l'ingenu Moss.

"Si supieras que alguien va por ahí a pie con dos millones de dólares que te pertenecen, ¿en qué momento dejarías de buscar?
Exacto. No existe tal momento."

Gloriós.

Un llibre que va directe al fetge, dur i apassionant, violent en la forma i en el contingut (per moments, pensava que acabarien assassinant també l'autor, de tants tirotejos com n'hi ha!), però decebedor en la part final, que em resulta ras i curt incomprensible. El clímax de la història, el vertader final que hauríem trobat en una novel·la convencional (que no és el cas, tot i que ho semble a l'inici) es produeix moltes pàgines abans que el llibre acabe.
Un regust amarg que no eclipsa la percepció global ni fragments memorables com aquests:

"Me pide que crea en lo que dice. Pero es usted quien lo dice."
"Prepárame algo de comer. Mi estómago creee que me han cortado la garganta."
"¿Cómo es que los coyotes no han tocado los cuerpos?
Bell meneó la cabeza. No lo sé, dijo. Supuestamente no comen mexicanos."
"El temor a un enemigo a menudo nos vuelve ciegos a otros peligros, como por ejemplo la silueta que uno mismo proyecta en el mundo."
"Una de las cosas que aprendes cuando te haces viejo es que no todo el mundo envejece contigo."
"Todo se origina cuando se empiezan a descuidar las buenas maneras. En cuanto dejas de oír Señor y Señora el fin está a la vuelta de la esquina."

Bibliòfils frustrats

Avançava anit en una lectura que tinc pendent des de fa mesos. Vaig veure el llibre exposat al Liber, me'n vaig enamorar a primera vista i no vaig parar fins que el vaig comprar. Trobar el temps per a llegir-lo, però, són figues d'un altre paner. El contingut, peculiar, no decep del tot, però se'm fa reiteratiu i se m'eternitza a la tauleta de nit. Hi ha moments de feliç originalitat i d'ironia ben aconseguida, però també d'altres massa pròxims als llocs comuns, caricatures malforjades.
Deia (perdoneu, m'he perdut en divagacions) que anit estava llegint El libro, de Zoran Zivkovic (poseu mentalment una 'v' dalt de la segona Z i un accent en la 'c' final; el meu domini de la tipografia no dóna per a més), publicat per 451, l'editorial amb més autors amb noms impronunciables per línia de catàleg, i hi trobe aquest paràgraf, que m'abelleix compartir amb vosaltres:

"El éxito que tiene un libro también se mide por el número de ediciones publicadas. Cuantas más, mejor, por supuesto. Por eso nunca se comienza con la primera. No hay que perder tiempo. Los primeros ejemplares que salen a la imprenta ya ostentan orgullosamente la llamada de 'cuarta edición', normalmente escrita sobre un fondo dorado, enmarcada en forma de estrella, para captar la mirada del comprador. Que el trigo no está del todo limpio lo podría llegar a sospechar tan solo algún bibliófilo empedernido que, por afán coleccionista, se empeñe en conseguir un ejemplar de las primeras tres ediciones sin lograrlo por mucho que estuviera dispuesto a ofrecer. Aún así, ¿quién va a prestar atención a las sospechas de bibliófilos frustrados?"

Un crack

Dijous, en acabar la roda de premsa de presentació de De tot cor, vaig tenir un moment per dotorejar (paraula recollida al diccionari i jo sense saber-ho!) a la llibreria Laie de Pau Claris. Vaig veure que la novel·la d'Andreu estava ben situada a l'aparador i a l'interior.
La sorpresa va ser veure l'última novel·la de Ferran Torrent, Només socis, amb una faixa que anunciava "3a edició". Ostres tu, i el llibre s'havia presentat el dia abans! Quin èxit més clamorós, quina agilitat editorial, quanta rapidesa a la impremta!
I és que Ferran és un crack. També facilitant titulars de premsa.

IV Trobada riberenca

L'any passat, amb l'excusa d'aquest llibre, vaig assistir per primera vegada a la Trobada d'Escriptors de la Ribera que impulsa el mestre Josep Lozano i a la qual cada vegada s'hi apunta més gent. Fins i tot dones, les grans absents els últims anys! Bon senyal perquè significa que la nòmina de lletraferits (i lletraferides) de la Ribera augmenta i es diversifica any rere any.

Enguany he repetit. Entre els presents a la jornada, celebrada a Llombai sota la batuta de Vicent Climent, diversos blocaires: Tobies Grimaltos, Urbà Lozano i el tàndem Enric Lluch-Josep Millo. Aquesta parella de dos ja ha escrit la crònica i la contracrònica i/o paracrònica de l'acte, així que no em queda una altra que redireccionar-vos cap allà si voleu saber alguns dels "intríngulis".
Amics, l'any que ve ens veiem a Alzira!

'Reality Book'

La setmana passada a València i avui, a Barcelona, hem estat de tournée amb Andreu Martín per promoure als mitjans de comunicació la seua última novel·la, la més que recomanable De tot cor, premi Alfons el Magnànim, com bé sabeu.

Apassionat del vi rosat (és l'únic al món?), es considera un poc freaky perquè darrerament escriu a l'autobús: s'hi munta, s'hi asseu, obri la llibreteta i comença a prendre notes, a bastir idees, a parir diàlegs. Avui, els més atents l'hauran pogut veure en un banquet del passeig de Gràcia fent això mateix: escriure aprofitant uns minuts lliures abans del dinar.

D'entre les coses que ha dit aquests dies, m'ha agradat especialment la confessió que ha escrit De tot cor per indignació amb un món, el de la premsa del cor, tan frívol que és capaç d'arribar al punt de la inhumanitat. Com quan determinats programes conviden un agressor (el de la immigrant del metro de Barcelona, per exemple) i no només li donen publicitat, sinó que fins i tot li paguen. I puja l'audiència!

Andreu ha fet art (literari) del fem, i això té molt de mèrit. Hem comentat amb els periodistes la campanya de llançament, de la que forma part la revista fictícia De tot cor sobre la mort de Tiaguín Moltó, l'eix central de la novel·la. I hem comentat també, per descomptat, la pàgina web especial del llibre i ens hem maravellat de com d'infreqüent és, a casa nostra, aquesta pràctica, tan extesa i habitual en altres països. Els editors hem de posar-nos les piles. També els autors. Andreu fa el que pot, com ara aquest tràiler que ha penjat al You Tube. Freaky, eh?

Actualització 15/2/08: comentaris a Vilaweb Lletres i l'ABC.

Anècdota del dia - 100 anys viu

Premeteu-me una petita maldat.

Venia a la feina escoltant la ràdio (no direm l'emissora per no ferir susceptibilitats). Parlaven d'Oscar Niemeyer i comentaven que és "el primer arquitecte de la història de la humanitat que ha arribat als 100 anys... viu".
Encara com que han puntualitzat!
Ja està, tanque la maldat. Un poc d'humor, que és dilluns!

L'estudi complet

| View | Upload your own

Si teniu curiositat o interés, ací teniu l'estudi "Hábitos de lectura y compra de libros 2007" complet, via Brétemas. Ens queden algunes conclusions per extraure, però us anime a dir la vostra també.

Recull de premsa

Com dèiem ací, ahir es va presentar en roda de premsa el "Manifest per l'increment de les col·leccions de les biblioteques públiques valencianes". Algunes reaccions:

• Unitat del sector del llibre al País Valencià contra la manca de suport de la conselleria de Cultura. Vilaweb Lletres.
• "Las bibliotecas perderán más de medio millón de libros si el Consell ignora el plan estatal" Levante-EMV.
• "Las bibliotecas valencianas perderán 7'2 millones si el Consell no firma un convenio con el Gobierno" Las Provincias.
• "El sector del libro reclama al Consell que no vuelva a perder la ayuda estatal a las bibliotecas" ABC.
• "El sector del libro exige un plan contra la caída de lectores" El País. En aquest article (que a mi m'ha semblat el més interessant de tots) trobem les declaracions següents de Ferran Torrent (qui confessa que mai ha escoltat el president Camps parlar de llibres), que ens serveixen de colofó:

"La Administración valenciana hace con los libros lo mismo que con el agua; no interesa buscar medios para paliar la sequía porque electoralmente interesa que haya sequía, y, con los libros, sencillamente es que no les interesa porque no les da votos."