VI Nit d'Escola Valenciana

Aquesta nit se celebra la VI Nit d'Escola Valenciana a Calp. Hi ha una assistència prevista de mig miler de persones de tots els àmbits socials i polítics, però especialment educatius, com és obvi. Entre els guardonats de la vetlada hi ha la productora Conta-Conta i la companyia Albena Teatre per la seua contribució a la dignificació de la televisió valenciana, i també Edicions Bromera. Allà hi serem, òbviament i amb molt de gust, per compartir una nit en molt bona companyia.

Gràcies a Escola Valenciana per tantes i tantes coses: per la Gira que s'acaba de posar en marxa de nou, per la nova iniciativa de la Devedeteca, pel Voluntariat pel Valencia, per les iniciatives solidàries, pels premis Sambori i, sobretot, per l'organització de les multitudinàries Trobades, que enguany centraran els esforços en el foment de la lectura en l'àmbit educatiu sota el lema "Trobades lectores".

Hi ha vida (encara) en aquest país.

Amor a la literatura

Josep Lozano ha convocat, per cinqué any consecutiu, els escriptors de la terreta a la ja tradicional Trobada d'Escriptors de la Ribera. Enguany es fa a Alzira, amb visita a la Murta inclosa. Allà hi seré, el dia dels enamorats, infiltrat entre els escriptors, ben segur que passarem una jornada molt agradable.

Els que vulgueu celebrar el 14 de febrer amb un bon llibre (per a ús propi o per a regal), us recomane l'edició de Només ens queda l'amor a "L'Eclèctica" de Bromera, amb les il·lustracions de Pablo Auladell. Agustín, tan encantador com sempre, està aquests dies de promoció intensa a casa nostra: ha passat per València, Carlet, Picassent, Xàbia i, hui mateix, presenta el llibre a la Catalònia de Barcelona. Si voleu regalar un dels seus relats al vostre enamorat o enamorada, proveu a fer-ho des d'aquest enllaç.

Aprofite aquest apunt (ja que últimament són més bé escassos) per enllaçar aquest article de Paradigma del libro sobre com afecta la crisi en el món editorial. Reclamen unió, corporativisme, acceptar la realitat i compartir informació:

Los editores tendremos que compartir datos de verdad, y no engañarnos, incluso a nosotros mismos, con frases rimbombantes y eslóganes baratos, e irresponsables. Ante un descenso generalizado de las ventas, y con información contrastada en la mano, el editor podrá comenzar a tomar decisiones estratégicas, desde modificar su plan editorial, más ajustado a la realidad del mercado, hasta bajar tiradas, contener precios, etc...

Mesures "preventives" per a acarar la crisi

Recomane la lectura d'aquest article d'El País d'avui: "Los editores se ponen en lo peor", que convida a la reflexió en un sentit molt ampli.

Tot i el miratge dels bons resultats globals en vendes de llibres durant 2008, la crisi econòmica també està afectant el món editorial. Per què es continua negant l'evidència? Si descomptem uns pocs títols, com els de J.K. Rowling, Ruiz Zafón, Ken Follet, Stephenie Meyer (més de 2'5 milions d'exemplars venuts en castellà!), John Boyne i algun altre que ha concentrat vendes espectaculars, el panorama que queda no és tan encoratjador. Aquest article apunta algunes "receptes" que els editors han començat a aplicar de manera (segons el periodista) "preventiva":

• Reducció de les novetats. S'hi apunten poques dades (Tusquets redueix un 15% els nous títols; Anagrama es queda en 75). Però què significa "reduir títols"? De quins títols prescindiran els editors? Quines són les obres i els autors que no arribaran mai a veure la llum? Quins gèneres seran els més afectats? I com repercutirà aquesta filosofia (si és que es trasllada, que és obvi que ha de ser així) a la llengua catalana? Estic d'acord amb Jordi Ferré que el qualificatiu de "sobreproducció" és qüestionable en el nostre àmbit lingüístic. La crisi ens abocarà, encara més, a llegir en castellà perquè no trobem determinats títols (i no només traducció literària) en la nostra llengua?
• Adéu al luxe. Edicions més econòmiques per abaratir costos, reduir preus i seduir més lectors. Les obres il·lustrades són les grans damnificades. I més encara en el nostre àmbit, en què molts d'aquests projectes se sustenten del tot o en bona part amb ajudes o compres institucionals. Quina és la partida que primer retalla una institució amb dificultats econòmiques? En efecte, la de Cultura, en molts casos la "maria" dels pressupostos públics.
• Ajustar tirades. Els llibreters ja fa mesos que són més conservadors amb les, diguem-ho així, "novetats-no-estrella". Aquells títols amb venda no garantida són estudiats amb lupa, i les comandes als distribuïdors, d'entrada, són més baixes que abans. Si funciona, ja reposarem. Això obliga els editors a fer tirades més curtes (i, per això, amb un cost unitari més elevat) i a reimprimir amb més agilitat per, si el títol funciona, no deixar el mercat desabastit.
• Màrqueting viral. (Encara) menys presentacions en llibreries, desplaçaments promocionals d'autors (autòctons i estrangers) més mesurats, només les rodes de premsa imprescindibles i, a canvi, una presència més regular i imaginativa a Internet, amb promocions dissenyades per a provocar el boca-orella virtual. Perquè hi ha un tema que no apareix a l'article: la reducció (i, en alguns casos, la desaparició) d'espai dedicat a la Cultura, sobretot en la premsa tradicional. Si a això afegim l'obstinació de la premsa espanyola a ocultar la versió en català dels llibres que ressenyen el resultat, per a l'edició en català, és que la xarxa és el principal espai de promoció i difusió que ens queda. I molt més al País Valencià, amb un ecosistema mediàtic tan hostil per a la cultura i llengua pròpies (i cada vegada, més, en un "suma y sigue" suïcida).
• Recuperar fons editorial. S'intueix (pel que diu l'article) que la reducció de novetats és només una reducció de novetats-en-sentit-estricte. Els editors aprofitaran que trauen menys títols nous per recuperar títols destacats dels seus catàlegs (amb els costos de traducció, correcció, maquetació, etc. ja amortitzats). Unes noves cobertes, algun canvi de col·lecció, alguna acció promocional específica, i de nou a l'abast dels lectors; és a dir, de nou als aparadors de les llibreries. Si recuperem el millor de cada casa, el gran beneficiat serà el lector. És imperdonable que títols com Una conxorxa d'enzes i tants i tants altres estiguen "desapareguts".
• El llibre de butxaca. "La crisi pot ser la gran oportunitat per al llibre de butxaca". És una de les frases que més s'escolta en les últimes setmanes. Serà certa? Podria ser-ho perquè, com apunta un dels lectors en els comentaris de la notícia: "Te joroban la vista, pero te salvan el bolsillo". Un eslògan demolidor! Qui s'anima a copiar-lo?

John Updike ens ha deixat

"Ser un escritor famós és com ser un nan alt. Sempre estàs al límit de la normalitat."

Aquesta ironia de John Updike la recull El País d'avui en el seu reportatge sobre la desaparició d'un dels grans-grans de la literatura contemporània, "un colós", "el gran cronista americà", "un gegant de les lletres", en diu la premsa.

Hem tingut l'honor d'incorporar Updike al catàleg de Bromera recentment. En la primavera de 2007 publicàrem Terrorista, una novel·la agosarada i polèmica al seu país d'origen. La notícia de la mort m'arriba tot just un dia després que aterrara a la taula del meu despatx el contracte de la seua última novel·la: la sorprenent (i inesperada) Les vídues d'Eastwick (continuació del seu popular Les bruixes d'Eastwick), que Bromera publicarà pròximament.

Us recomane un parell d'enllaços per copsar la influència de John Updike en les lletres nordamericanes: aquesta amb el New Yorker (amb paraules de John Cheever i Julian Barnes, entre altres, i un àudio d'una hora de durada), i aquesta altra amb el New York Times (en especial, aquest vídeo d'octubre de 2008), dos mitjans que sovintejava l'autor i que ara, amb justícia, li dediquen dos dels homenatges més sentits, als quals caldria afegir el de la seua editorial de tota la vida: 50 anys de confiança, respecte i fidelitat entre Updike i Alfred A. Knopf són una proesa inusual no només als EUA.

Més bell que el silenci

Diu la dita: "No obris els llavis si no estàs segur que el que vas a dir és més bell que el silenci."

Amb això estàvem quan ens esclata als oïts "Get On Your Boots", avançament de "No Line On The Horizon", l'esperadíssim nou disc dels U2, previst per al mes de març.

I don’t wanna talk about wars between nations
Not right now
Sexy Boots
Get on your Boots
Yeah...
Foxy boots
You don’t know how beautiful
You don’t know how beautiful
You are...

Doncs això, amb les botes ben posades, trenquem el silenci.

Resum de 2008

Aquest podria ser un resum de 2008 des de l'òptica d'aquest Tirant al cap:

• Gener: La carta de l'AELC. Un dels apunts que més comentaris ha generat en aquest bloc, i no era per a menys. El tema va portar cua i, pel que sembla, llarga, molt llarga...
• Febrer: El manifest del sector valencià del llibre. La injustícia cohesiona el sector del llibre, que crea el Fòrum del Llibre Valencià.
• Març: Candidatura (literària). Bromera presenta en societat el que esdevindrà un gran èxit: 4 edicions i més de 10.000 exemplars venuts en els 7 primers mesos de vida. I (primícia) una traducció en marxa...
• Abril: Neteja. Més enllà del'anècdota d'aquest apunt hi havia un canvi d'ubicació (en tots els sentits) més llarg del que preveia. Més responsabilitat, menys temps. Un fet que ha marcat, per a mi, el 2008 (i el futur).
• Maig: La catosfera valenciana (amb perdó). El fenomen dels blocs (superat o potser substituït en breu pel Facebook o vés a saber quin altre enginy) ens posa en contacte (contacte a distància, però contacte eficaç) a (o amb) una bona colla de gent, i això és el millor d'aquest invent.
• Juny: Llegir en valencià, per a conéixer-nos. Tercera edició de la campanya de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, que ja prepara la quarta, amb tema (si tot va bé) sucós.
• Juliol: Més sobre Rushdie. Per fi es podia fer pública la notícia del fitxatge de Salman Rushdie a Bromera. Una de les incorporacions de narrativa estrangera que més alegria m'ha proporcionat. Impagable, si no l'heu llegit encara, Els fills de la mitjanit. I aviat en parlarem, de l'extraordinària L'encantadora de Florència.
• Agost: IntraFrankfurt (L'Odissea). La promoció de la literatura catalana en tot el nostre domini lingüístic és un tema recurrent d'aquest bloc. Una reivindicació necessària que no ens cansarem de fer.
• Setembre: Esperpent educatiu. La Ciutadania en anglés com a expressió del balafiament de recursos i del caos en l'educació pública valenciana.
• Octubre: El fenomen Baixauli. Una expressió de Xavier Aliaga que resumeix bé el bon moment de la narrativa valenciana (un exemple, dos exemples, tres exemples, i n'hi ha molts més), però que no s'acaba de fer visible a Catalunya (ni tampoc en aquest País nostre, tan poc procliu a la lectura en valencià).
• Novembre: Naix Edi.Cat. Un nou projecte editorial que, respectant la independència dels integrants, vol donar resposta als grans reptes de futur que tenim plantejats en un món editorial amb tendències darwinistes.
• Desembre: La gran, gran, GRAN notícia. Gràcies a la campanya "Llegir ens fa + grans", la Guia pràctica per a fer fills lectors supera el milió d'exemplars distribuïts. Una fita que m'ompli d'un orgull immens. Gràcies, una vegada més, a tots els que ho heu fet possible!

I res més fins l'any que ve. Per cert, avui és el meu 34 aniversari. Una de les primeres felicitacions (gràcies a la seua fabulosa agenda) ha estat la de l'amic blocaire JJ Isern. Agraït quede!

Bones festes i bon any a tots/es.

L'illa 50

"No crec que la literatura estiga en perill, ni que ho puga estar mai, almenys mentre hi haja infants. Per una raó ben senzilla, perquè els infants no podrien viure sense paraules. Les mares i els pares ho saben i per això no els deixen de parlar, fins i tot quan són tan menuts que és obvi que no poden saber el que els diuen. [...] La literatura té a veure amb les esperances de les persones, i n’hi ha prou que nasca un nou infant al món perquè aquestes es renoven. Hauríem de tenir sempre oberta per a ells la botiga de les nostres paraules."

Un dels aparadors d'aquesta "botiga" a què fa referència Gustavo Martín Garzo en aquest article és, o pretén ser-ho, la revista de lletres L'illa. Aquests dies celebrem el número 50 de la publicació, que té una tirada de 41.000 exemplars que arriben a tots els subscriptors de manera gratuïta a les seues llars i que també es pot consultar íntegrament en format electrònic en aquesta adreça web.

Parafrasejant Martín Garzo, estic segur que la difusió de la literatura que proporciona la revista L'illa no estarà mai en perill, almenys mentre comptem amb un equip de coordinació dels continguts i de la producció tan tenaç com efectiu en el que destaquen el treball de Marta, Maria, Carol i, sobretot, Josep A. Fluixà.

Per molts anys!

Comentaris sobre la Guia...

Avui s'acompleix una setmana que va començar la distribució de la Guia pràctica per a fer fills lectors en la premsa catalana dins de la campanya de foment de la lectura "Llegir ens fa + grans". Segons la nota del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, es van repartir 801.000 exemplars del llibre, que arribà als lectors d'El 9 nou i del Diari de Sant Cugat aquest divendres dia 19.
Tafanejant a la xarxa, trobe aquest apunt al bloc Ediciona que parla del llibre i tradueix (i sintetitza) els 10 consells perquè els infants odien els llibres. Fins ací, tot correcte i molt pagat. En passar per Menéame trobe que la notícia té més de 400 "meneos" i 63 comentaris. Em pica la curiositat, per descomptat, i els llig un per un. Alguns m'omplin l'ego per al que resta d'any; d'altres, però, em desconcerten: què té a veure el Mein Kampf amb la Guia...? Misteris (o virtuts) d'allò que en diuen "la web social". Benvinguda siga!

El valor de la paraula (Rushdie dixit)

Trobe a la xarxa una plaqueta de Salman Rushdie disponible en català, castellà, anglés i italià titulada "El valor de la paraula", discurs inaugural del Diàleg organitzat pel PEN Català en el marc del Fòrum Barcelona 2004. La lectura ens deixa afirmacions contundents com ara "Els manuscrits no cremen; malauradament els escriptors sí", i obri interrogants sobre qui té el poder sobre la història. I reflexions de vigència perenne:

"Som l’única espècie del món que explica històries, que explica històries com una manera d’entendre’s i de definir-se a ella mateixa. Si existeix alguna gran literatura de dofins encara no s’ha traduït. Som animals narradors d’històries."

I ens parla de l'atac a Els versos satànics i de com va prendre consciència, arran de tota aquella polèmica però especialment quan es va estrenar una delirant pel·lícula pakistanesa sobre el tema, del vertader significat del concepte abstracte de llibertat d'expressió (que no sempre ens prenem amb la seriositat que mereixeria):

"La lluita per la llibertat d’expressió comença quan et demanen defensar una cosa que no t’agrada. [...] És, veritablement, quan la gent diu coses que t’afecten de debò, fins i tot t’ofenen, que descobreixes si estàs a favor o en contra de la llibertat d’expressió, i que, per tant, la lluita per la llibertat d’expressió implica defensar també molta porqueria."

I de com, finalment, un gos sorgit de la ploma de Saul Bellow lladra "Per l'amor de Déu, obriu una mica més l'univers", que és el que, al parer del mateix Rusidie, la literatura pretén i pot fer (en el millor dels casos).
Una herència del Fòrum ben recomanable, aquest text.

Fòrum Digital

Avui s'ha inaugurat el primer Fòrum Digital del Llibre Valencià (no hauria estat millor "Fòrum Valencià del Llibre Digital"?), una iniciativa que impulsa l'AEPV i que ha comptat amb una molt bona acollida del sector, amb més de 60 professionals del món del llibre inscrits.

Una afluència que palesa la utilitat d'aquestes jornades (que compten amb experts com ara JA Millán o Javier Celaya, entre altres) i que de segur resultarà útil per a un sector cada vegada més interessat (inquiet, neguitós, fins i tot algun aterrit) pels reptes del futur digital. Pel futur immediat que ens espera.

Demà amb la premsa de Catalunya

Ara fa un any, Levante-EMV i l'edició valenciana d'El Mundo repartiren la segona edició de Llegir per a créixer. Demà diumenge, dia 14 de desembre, la Guia pràctica per a fer fills lectors, (tercera edició d'aquest llibre) arribarà de manera gratuïta a milers de llars catalanes amb La Vanguardia, El Periódico, El País i els diaris que distribueixen Presència. No us la perdeu!

El llibre supera d'aquesta manera, gràcies a la complicitat dels diaris i a les institucions que han cregut en la utilitat d'aquesta iniciativa de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, el milió d'exemplars distribuïts en total. Aviat és dit!!!

Aprofite l'apunt per fer-me ressò de la donació de 1.300 llibres que ha realitzat aquest matí la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura a l'organització del Voluntariat pel Valencià. Es tracta d'exemplars de l'última campanya Llegir en valencià, per a conéixer-nos que, sens dubte, contribuïran a que les persones inscrites en aquesta extraordinària iniciativa, coneguen millor la cultura, la història i les tradicions valencianes.

La gran, gran, GRAN notícia

Misteri desvelat!

Si punxeu la imatge veureu amb més detall l'anunci que publica aquesta setmana Presència: diumenge dia 14, distribueixen una nova edició de Llegir per a créixer, que en aquesta ocasió es titula directament Guia pràctica per a fer fills lectors (que és el subtítol que duien les dues primeres edicions).

El llibre es podrà aconseguir de forma gratuïta als quioscos de Catalunya el dia 14 no només amb Presència (El Punt, Segre i El 9 Nou, entre altres), sinó també amb l'edició dels diaris de més tirada: La Vanguardia, El Periódico i El País.

La promoció forma part de la campanya Llegir ens fa + grans, i estic molt i molt feliç d'aquesta gran, gran, gran oportunitat per arribar a desenes de milers de cases de la mà del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Tan de bo aconseguim entre tots conscienciar a pares i mares de la importància de l'àmbit familiar en la formació i consolidació de nous lectors.

La filla de l'amant

Us recomane aquest vídeo promocional de La filla de l'amant, d'AM Homes.

L'illa 49

A punt d'arribar d'impremta la revista de lletres L'illa número 50 comprove (una vegada més) que no us havia fet partícips de l'última que hi ha disponible en format paper, així que sense perdre un minut més, us passe l'enllaç a la revista número 49, tot i que segurament molts dels que llegireu aquestes línies ja la teniu i potser fins i tot l'heu llegida. El dossier central el vam dedicar a la fira de Frankfurt, i la coberta, a Cornelia Funke.

Diumenge, un gran dia

Aquest diumenge, dia 14 de desembre, és un gran, gran, gran dia per a aquest blocaire. Estigueu atents als principals diaris de Catalunya.

(Només tinga l'autorització, us en donaré més detalls...)

Nota 9 sobre les cobertes dels llibres

"Els títols dels llibres són com els noms de les persones: ens ajuden a distingir un llibre entre un milió de llibres semblants. En canvi, les cobertes dels llibres són com les cares de les persones: o bé ens recorden la felicitat que en altre temps vam experimentar o bé ens prometen un món alegre que encara no coneixem. És per això que ens mirem les cobertes dels llibres amb la mateixa passió que ens mirem les cares."

Amb aquesta nota acaba la sèrie, que vol ser també una incitació a la lectura del nou llibre d'Orhan Pamuk, Altres colors.

Que la imaginació no desaparega

La Fundació per l'Alfabetització del Canadà ha engegat aquesta impactant campanya de "sensibilització" lectora. Ja ho sabeu: si no llegim, la imaginació desapareix.

Via Brétemas.

Nota 8 sobre les cobertes dels llibres

"L’atractiu d’una llibreria no es deu pas als llibres que conté sinó a la varietat de les cobertes dels llibres."

La resta de notes sobre les cobertes d'Orhan Pamuk, en aquest enllaç.

Una generació que ensenya pit

Els comentaris sobre Històries del Paradís a la xarxa i als mitjans de comunicació tradicionals no han parat des que, fa molt poques setmanes, es va posar a la venda aquesta primera obra literària de Xavi Sarrià. Trobareu bona part dels comentaris al bloc del llibre. Però n'hi ha més, com ara aquest:

"Històries del Paradís potser que siga una fita, una obra d'una significació més global, que trenca fins i tot la frontera de la pròpia literatura, que potser s'instal·le com un dels productes polièdrics d'aquests joves que, si bé van començar amb Obrint Pas, no fóra estrany que fins i tot la música els quedés petita, en el sentit de la dedicació exclusiva. [...] Un llibre que va predestinat a convertir-se en un nou referent d'aquest país, afegiria."

Forma part d'aquesta crònica d'Albert Dasí de la presentació a València, dijous passat, en la qual vaig tenir el plaer d'intervenir i de posar veu (ja em perdonareu la gosadia, però després d'haver fet de teloner al Llach...) a un text de Feliu Ventura, que finalment no ens va poder acompanyar.
Amb la complicitat de Vicent Alonso, intel·lectual de gran vàlua i afabilitat que va connectar d'immediat amb el públic que omplia de gom a gom l'FNAC (llàstima que no tenim cap foto de l'esdeveniment), i Miquel Ramos, que va demostrar un aplom i una claredat d'idees enlluernadora, assistírem al bateig oficial d'un nou escriptor que simbolitza una generació de joves amb inquietuds, idees i sentiments que vol participar de forma activa de la renovació artística i cultural d'aquest país. En paraules de Miquel: "Som una generació que comença a fer grans productes, que comença a atrevir-se a ensenyar pit".
Benvinguts!

Web d'Esperança Camps

Fa anys que Esperança Camps té una presència regular a la xarxa, bé en format bloc (ara desaparegut o, més ben dit, destruït), bé amb la pàgina personal. Avui, però, d'una manera un tant inesperada, m'he colat en una festa encara poc concorreguda, quasi privada però amb atractiu suficient com per animar-se a visitar-la: la nova pàgina de l'autora. Ha estat una sorpresa molt agradable. Allà hi ha molta informació sobre les seues obres i també curiositats (com aquesta del Bookcrossing) i un dietari.

Ara que hi veig que Podridura, premi del Lector de l'Odissea, s'ha metamorfosejat en El cos deshabitat vull animar Esperança a contar-nos la seua particular relació amb els títols dels seus llibres, perquè des que El forat de la bimbolla es va convertir en Enllà de la mar que els editors no han parat de modificar-li títols!

Per cert, què n'opinarà, de tot plegat, Marina Mercadal, la protagonista d'Eclipsi que té bloc propi?