19 de novembre 2008

L'Inquiet


Confesse que conec pocs cassos de polítics compromesos (compromesos de veritat, amb fets) amb la llengua i la cultura dels valencians equiparable a la del regidor de cultura de l'Ajuntament de Picassent, Artur Hernández. Només una mostra: en la cavalcada de Reis no només es reparteixen confetis, caramels i joguets, també llibres en valencià. Una idea senzilla, econòmica i efectiva per aproximar a la gent el llibre en valencià d'una manera lúdica i natural. Chapeau!
Però, sens dubte, el "producte" estrella de Picassent és l'Inquiet, un festival de cinema en valencià (en valencià!!!) que, amb tenacitat i treball, ha esdevingut cita anual obligatòria. Així, des de demà i fins el dia 29, hi podrem veure pel·lícules com les últimes d'Indiana Jones o Woody Allen en la nostra llengua (el programa sencer, ací). Una oportunitat única, no us la perdeu.

18 de novembre 2008

Nota 6 sobre les cobertes dels llibres

Continuem la sèrie de notes sobre les cobertes amb aquesta reflexió tan encertada. A mi em passa amb els bons llibres que he llegit.

"Si al cap d’uns anys de llegir un llibre fem una ullada a la coberta, tornem de
cop a aquell dia tan llunyà en què ens vam arrupir en un racó amb aquell llibre
a les mans per entrar en el món que hi havia amagat a dins."

17 de novembre 2008

Cròniques soparístiques


Per als qui us agrada conéixer altres punts de vista, ací teniu l'enllaç a un parell de blocs amics que parlen sobre l'acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira de divendres: Tirant a Fotre i Totxanes, totxos i maons. Enric Lluch i JJ Isern, un veterà del sopar i un convidat novell, respectivament, hi aporten la seua opinió.

Actualització: apunt d'Oriol Izquierdo, director de la ILC.

15 de novembre 2008

Festa multitudinària


Impressionava anit la sala que va acollir la celebració del 20é aniversari dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, amb vora 1.100 persones reunides per gaudir d'aquesta festa anual de les lletres. I els qui, com sempre, no hi estaven presents (les primeres espases dels dos "principals partits") doncs... ells s'ho van perdre. Hi ha qui remou cel i terra per asseure's a sopar amb líders mundials a l'altra banda de l'oceà i qui, ni posant-li la invitació a la butxaca, troba temps per desplaçar-se uns pocs quilòmetres i sopar entre amics. Potser la Cultura no done vots, com diuen, però ajuda a "retratar" quins són els interessos i les prioritats d'alguns.Ho diu el mateix Ballester en aquestes declaracions a Vilaweb: "Els escriptors que escrivim en català al País Valencià som invisibles de cara a l'administració valenciana". Res nou, bé que ho sabem.
No obstant això, l'assistència massiva de públic (molts no ens van poder acompanyar per la limitació d'aforament de la sala) va resultar ben emocionant. Una nit com aquesta genera moltes anècdotes, com ara l'oportunitat de conéixer en persona un autor (en aquest cas, Enric Senabre), a qui has tractat per telèfon i correu electrònic des de fa mesos; no només això, sinó a qui li has publicat un llibre i traduït al castellà... i a qui no havia vist mai en persona! Curiós, açò de les noves tecnologies. O una nova fan que afig Urbà Lozano al seu creixent planter de seguidors...
En definitiva, una vetlada molt agradable, amenitzada per Dani Miquel, de la qual eixiran, ja a la primavera, una bona collita de llibres: L'instant fugaç, de Juli Capilla; Medicina per a un nou regne, de Carmel Ferragud, i El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, una novel·la ben sucosa des del punt de vista argumental. Trobareu més informació en la nota de premsa de l'editorial i en aquest espai web.

14 de novembre 2008

20 anys de premis

Aquesta nit es coneixerà la identitat dels guanyadors de la vintena edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira. La tradicional vetlada literària comptarà enguany amb un rècord d'assistència: en concret 1.092 persones dels àmbits de la cultura, l'educació, l'economia, la política i l'ensenyament ens reunirem per celebrar amb una gran festa d'homenatge i suport a la nostra llengua i literatura les 20 edicions d'aquest certamen. Aquest és l'enllaç a la nota de premsa de l'editorial sobre els títols que arriben a la recta final amb més possibilitats, i aquesta, la notícia d'El País.
Us recomane aquest reportatge panoràmic del Posdata d'avui, d'on he extret la imatge que il·lustra aquest apunt, on s'hi veu entre altres a Fuster i Marqués, membres del primer jurat del premi de novel·la.

13 de novembre 2008

Censura a 'Forasters'

"Quitar esa música endiablada, extranjeros de mierda y dejar de tocarme los cojones de una puñetera vez", "te cortaré el pito y los huevos de cuajo y te coseré el ojete del culo, mariconazo", o "y seas tan amiga del que da por culo a tu padre y se ensucia el pito con su mierda" són algunes de les frases que, segons aquesta notícia d'El País, han provocat la censura de Forasters, de Sergi Belbel, a Rojales. L'obra ha estat clausurada, la professora, expedientada i el poble, commocionat.
Si, com a mínim, la representaren en anglés...

Edi.cat a la premsa


Edi.cat naix per sumar esforços. Amb aquest esperit d'aprofitament de sinergies (i també per falta de temps, que caram!), enllace amb aquest apunt del bloc de Jordi Ferré, on hi trobareu, a més de la seua valoració personal del projecte, un recull del que han dit fins el moment mitjans i blocs.
Del que s'hi diu, em criden l'atenció expressions com "l'aliança dels modestos" (El Punt) o "petites editorials" (Vilaweb), en contrast amb alguna altra com aquesta "els tres editors independents més potents del mercat" (El Mundo).
Si teniu un moment, mireu la notícia de TV3.

12 de novembre 2008

Naix Edi.cat

Els més desperts potser ja ho havíeu intuït. Apunts com aquest de Jordi Ferré o com aquest altre mostraven una complicitat de plantejaments, unes coincidències en les virtuts i en les mancances empresarials que presagiava alguna cosa més. I, en efecte, avui es presenta a Barcelona Edi.cat, Xarxa d'Editors Independents. Es tracta d'una iniciativa que impulsen les editorials Angle, Bromera i Cossetània i que té com a objectius principals, com avança BEAT.cat, la comercialització i la promoció conjunta dels respectius catàlegs editorials i l'impuls de nous projectes i la innovació.
Es tracta, fonamentalment, d'unir esforços per promoure els catàlegs respectius (la primera acció consisteix a publicitar de manera conjunta les principals novetats de la campanya de Nadal de cadascun dels segells) sense perdre la independència de plantejaments. Junts som més forts, perquè la unió ens permet ser més visibles, fer més soroll, arribar a un major nombre de lectors i explorar amb més garanties el futur d'aquest món del llibre que evoluciona amb enorme rapidesa. El llançament d'un portal de venda de llibres electrònics, la digitalització de continguts, la impressió sota demanda, l'obertura de noves vies de comercialització o l'atenció més acurada a les llibreries són algunes de les accions que es plantegen com a prioritàries per a Edi.cat.
Avui comença una aposta ferma per la innovació i la dinamització de l'edició independent, un projecte cultural i empresarial novedós, atractiu i carregat d'il·lusió. En parlerem molt, d'aquesta aventura!

Ací us podeu descarregar complet, en PDF, el dossier de premsa d'Edi.cat.

11 de novembre 2008

Tasta'm


La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han posat en marxa una iniciativa de foment de la lectura extraordinària. Es tracta de "Tasta'm", una campanya que consisteix en la difusió de 150.000 còpies d'un fragment de 50 llibres en parades del metro, el tren i l'autobús, amb el desig d'incitar a conéixer més sobre l'obra i l'autor a les llibreries i biblioteques públiques. El primer títol seleccionat ha estat De tot cor, d'Andreu Martín. Una manera molt efectiva (i plural: només dues obres per segell editorial) de posar els llibres a l'abast dels lectors potencials. Tan de bo "Tasta'm" esdevinga un èxit i tinga continuïtat!
Aquesta acció forma part del programa "Llegir ens fa + grans", del qual en tornarem a parlar en breu en aquest bloc... (ara em faig el misteriós).

10 de novembre 2008

Nota 5 sobre les cobertes dels llibres

Continua la sèrie intermitent que deixàrem en aquest punt.


"Quan els dissenyadors decideixen que El Roig i el Negre mereix una sobrecoberta vermella i negra, o quan il·lustren llibres titulats La casa blava o El castell amb imatges de cases blaves o de castells, no pensem que hagin volgut ser fidels al text sinó que ens preguntem si han arribat a llegir-lo."

09 de novembre 2008

Cap de setmana intens


De pura xamba em vaig assabentar de l'encontre Galeusca d'escriptors a València. Gràcies a una conversa telefònica amb Agustín Fernández Paz, que veina amb la representació d'autors gallecs, vaig poder quedar amb ell i amb Marilar Aleixandre, a qui també hem publicat a Bromera. Del dinar van sorgir algunes anècdotes molt bones que un dia, amb més temps, em plaurà compartir amb vosaltres. És una llàstima que trobades com aquesta, tan poc habituals al nostre país, no siguen més publicitades. La presència d'editors "autòctons" en alguna sessió, dinar, sopar o visita cultural, estic segur que contribuïria notablement a estretar lligams i, qui sap!, potser facilitar alguna traducció.
Divendres mateix es va fer públic a la seu de la Fundació Bancaixa el veredicte dels premis Vicent Silvestre i Bancaixa, les modalitats infantil i juvenil dels Ciutat d'Alzira. Els guardonats han estat Lourdes Boïgues i Francesc Gisbert, respectivament, amb dos bons textos, de fantasia el primer, d'arrel històrica el segon, que veuran la llum a la primavera. Acarem la recta final del certamen (que desemboca, divendres 14, en el tradicional sopar de lliurament) amb molt d'optimisme!
Dissabte, ja ho sabeu, la sessió del curs sobre foment de la lectura en la societat del coneixement. I avui diumenge, entre lectura i relectura dels originals del Ciutat d'Alzira de novel·la, faig alguns canvis (no massa) en el blogroll. Entre les incorporacions, vull destacar la del bloc Sobre llibres, que recomane molt encaridament: a mi sempre em resulta interessant.
I si algú arriba a temps, cap a les 13 hores parlarem en la SER de València d'aquest Tirant al cap, de premis i d'autors valencians en l'espai sobre blocs que manega l'impagable (però també disposat a cobrar!) Juan E. Tur, autor de Testigo Accidental.

08 de novembre 2008

(Alguns) Blocs d'escriptors valencians


Després de la bona acollida de què va gaudir l'any passat el curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, la Fundació Bromera ha posat en marxa la segona edició. Avui tinc el gust de fer una breu intervenció per parlar de blocs i literatura. Entre altre, parlarem de la relació entre blocs i escriptors valencians, per això el llistat que trobareu tot seguit:

Manel Alonso - 'Els papers de Can Perla'
Joan Andrés Sorribes
Enric Balaguer - 'A tall d'invocació'
Carles Bellver
Esperança Camps
Juli Capilla - 'Va de bo, cavallers!'
Pep Castellano - 'A l'ombra del prat'
Toni Cucarella - 'Toni Cucarella en roba de batalla'
Albert Dasí - 'Ulisses20'
Tobies Grimaltos - 'Vista parcial'
Salvador Jàfer - 'La terra d'enlloc'
Enric Lluch / Josep Millo - 'Tirant a fotre'
Urbà Lozano - 'Més content que un gínjol'
Begonya Mezquita - 'La paraula nostra'
Toni Mollà

Francesc Mompó
Carles Mulet - 'Nausica'
Josep Porcar - 'Salms'
Manel Rodríguez-Castelló - 'Amics de Joan Valls'
Hèctor Sanjuan / Antoni Rubio - 'Del Sud'
Xavi Sarrià - 'Lluitar, crear, construir'
Enric Senabre - 'Observatori de la ciutadania'
Vicent Usó - 'El rastre de Clarisse'


El llistat el podem considerar "en construcció". Estic segur que la llista és i serà més llarga. A mesura que tinga notícia d'altres blocs d'escriptors valencians, promet afegir-los a aquest apunt. I si em passeu les adreces dels que, de moment, no estan al llistat, amb molt de gust els hi afegiré!
Recomane també aquest article de Pàgina26: "Els valencians de La catosfera literària".

07 de novembre 2008

L'última fornada

Aquesta setmana, El Punt del País Valencià obri edició amb el reportatge "L'última fornada", a càrrec d'Empar Peiró. A la web de l'AEPV hi trobem els PDF complets del dossier (1, 2 i 3), que naix a partir de les declaracions de Xavier Aliaga, flamant premi Andròmina, sobre el "Fenomen Baixauli".
Ha augmentat els últims mesos l'interés per l'obra dels escriptors valencians en el conjunt del nostre domini lingüístic? Podem parlar d'una "nova generació valenciana" en el sentit d'afinitats temàtiques i estilístiques d'un grup més o menys compacte d'autors? Jo crec que la resposta a les dues preguntes és negativa, però sí que pense (vull pensar) que s'hi pot començar a gestar un corrent d'opinió positiu que aporte il·lusió i nous horitzons (més amplis pel que fa als receptors) a la creació literària del País Valencià.
L'últim article de JJ Isern a la revista Qué Leer destaca com a novetats més importants de novembre les obres de dos autors valencians que es posen a la venda la setmana que ve: El professor d'Història, de Joan Francesc Mira, i Històries del Paradís, de Xavi Sarrià. "Un veterà i un debutant", com apunta el titular del seu article. Una coincidència engrescadora i esperançadora, perquè alhora que els autors valencians més consolidats continuen en actiu, també hi té cabuda una generació (diguem-ne generació, o grup, o col·lectiu, tant fa) amb aportacions noves, distintes, eclèctiques, capaces d'arribar a públics diversos i d'ampliar el nombre de lectors en la nostra llengua.
Diu Baixauli com a colofó a l'article d'El Punt que esmentava:
"De sobte molta gent està parlant de la literatura actual valenciana. No sé si L'home manuscrit en té alguna culpa. Tant de bo fóra així. En tot cas, això és boníssim. Qui sap si no estem a l'avantsala d'un boom valencià!"
Tant de bo fóra així.

06 de novembre 2008

Nota 4 sobre les cobertes dels llibres

La sèrie va començar, ja fa molt de temps, així: 1, 2 i 3. La reprenc ara, quan els Altres colors d'Orhan Pamuk (llibre on s'hi troben aquestes reflexions breus) està a punt d'arribar a les llibreries.
"A tots ens agradaria veure més lectors que comprin els llibres per les seves cobertes i més crítics que menyspreïn els llibres escrits tenint al cap aquests mateixos lectors."

05 de novembre 2008

Uns quilets de més

Mai us han dit allò de "a veure si s'enfonsa la casa amb tant de libre"? (Qui pregunta això, pregunta també, tot seguit: "I per a què en vols tants?".)
Doncs mireu com ha acabat aquest bon home...

03 de novembre 2008

Adéu a l'intermediari?

"La mayor editora del mundo no se llama Mondadori, sino Lulu.com (en lo que va de año ha editado 281.416 libros, 9.325 en España); la mayor librería del mundo no es Fnac, sino Amazon.com (con 250.000 títulos); y la mayor distribuidora del mundo también será alguna de Internet."
Aquest article d'El País qüestiona la funció present i futura dels anomenats "intermediaris" en el món de la cultura. Des dels marxants d'art a les discogràfiques... i els editors mateixos!

02 de novembre 2008

'Des del minut zero'

La frase:
"Quienes te dicen que no tienen suficiente nivel de inglés para dar la materia no tienen problemas en hablar en valenciano a un inmigrante desde el minuto cero."
El context, ací.

01 de novembre 2008

Editors atrevits

"...el darwinisme editorial. El peix gros es menja el petit. La mort d'una espècie significa la supervivència d'una altra. El problema és que, quan un visita l'oceà de Frankfurt, s'adona que cada vegada hi ha menys editors disposats a apostar per l'autor en aparença poc comercial. Per això convé que els aplaudim i reconeguem els seus mèrits."
Jordi Puntí, avui a El Periódico. I, tot seguit, cita Edicions de 1984. Aplaudim.

30 d’octubre 2008

La centralitat de Barcelona

Una mala notícia avui als mitjans: la Setmana del Llibre en Català abandona Barcelona. Les desavinences entre l'organització i els responsables de Cultura de l'ajuntament de Barcelona, especialment per la ubicació, han motivat el trasllat d'aquesta iniciativa a Sant Cugat.
Com bé apunta Montserrat Serra a Vilaweb Lletres, Barcelona ha perdut en poc de temps el Saló del Llibre, ara la Setmana del Llibre, i l'any que ve tampoc tindrà LIBER (toca Madrid). Què queda de la capitalitat editorial de Barcelona? L'Ajuntament diu que estudia crear alternatives. Però no seria més assenyat (i econòmic) apostar per potenciar les que ja tenen tradició?

Actualització: L'editor Jordi Ferré aporta la seua visió sobre aquesta qüestió en l'apunt "La capital del llibre?".

29 d’octubre 2008

Amb el suport dels grans mitjans...

"Sovint parlem de la cultura catalana des d'una visió catastrofista, apocalíptica. No ens adonem del seu potencial, dels creadors de diferents disciplines que desenvolupen una feina, potser massa sorda, però eficaç. M'agraden especialment els segells perifèrics -també els perifèrics dins de Barcelona- en el treball continuat d'obrir espais, de donar oportunitats als sense veu. Editorials com Pagès, Arola, Angle, Bromera, 3i4, Bròsquil, Cossetània i les mallorquines, entre altres, han creat un teixit i, sobretot, un catàleg que, amb el suport dels grans mitjans de comunicació, podria gestar un imaginari per canviar l'estat actual de les coses."
Trobe aquestes paraules en un article de David Castillo a l'Avui precisament quan, per pura curiositat arqueològica, em preguntava quan era l'última vegada que l'Avui havia parlat d'alguna cosa (preferentment, llibre) relacionada amb Edicions Bromera. Aquest és el resultat que mostra el seu cercador. Si descomptem un article sobre la crisi econòmica que deia "puja l'atur com la bromera", ens trobem que, en els 10 primers mesos de 2008, l'editorial valenciana només ha protagonitzat en aquest mitjà dues notícies (aquesta i aquesta) i ha aparegut esmentada de manera circumstancial en tres més.
Si us passeu un moment per la barra dreta de la web de Bromera comprovareu que de notícies realment noticiables no n'han faltat els últims mesos, un temps en què l'editorial valenciana ha tret al mercat 65 títols nous...

28 d’octubre 2008

El soroll de la resta

Ho vaig avançar fa mesos en aquest apunt: la nova novel·la de Francesc Bodí, El soroll de la resta, és un goig que cap amant de la bona literatura hauria de deixar d'assaborir.
Aquests dies estem immersos en la promoció d'aquesta obra, i els mitjans i els blocs més matiners comencen a fer-se'n ressò (escàs encara a Barcelona), i no defallirem en l'intent d'encomanar el nostre entusiasme per l'obra de Bodí, sens dubte (com he deixat escrit en més d'una ocasió), un autor imprescindible de la literatura catalana contemporània. Fóra extraordinàriament injust i molt preocupant que aquesta novel·la de Francesc Bodí no assolira l'èxit de públic i de crítica que les seues qualitats mereixen.
Si no em creieu, podeu comprovar-ho llegint ací el primer capítol, que comença així:
"Bataller va pensar que el tercer infart era una bona ocasió per a deixar-se morir. Deixeu-vos morir a la tercera: no vos en penedireu! Aquesta pensada era l’única idea positiva que havia aconseguit articular durant tot aquell reguitzell d’hores confuses i protocols mèdics. D’ençà de la fiblada, la vesprada s’havia enfonsat en una conxorxa de presses i corregudes, de xiuxiuejos i lliteres, de passadissos que s’allargaven interminables i tubs fluorescents que volaven en sentit contrari."
Deixeu-vos seduir per la prosa bodiviana: no vos en penedireu!
(I si us animeu i us pilla a prop, aquest divendres presentem l'obra al Club Diario Levante.)


Actualització 29/10: Bromera de Lletres publica avui la relació de mitjans que se n'han fet ressò fins el moment de la novel·la de Bodí.

Revisitar València (I)

Dimecres passat, La Vanguardia dedicava el dossier central del seu suplement Cultura/s al País Valencià amb el títol "Valencia revisitada".
Llegim en l'article d'Enric Juliana:
"Tímidamente, muy tímidamente, personas con responsabilidades importantes en la política cultural valenciana se atreven a hablar del catalán y del valenciano como de una misma lengua; una misma lengua que debería tener dos nombres, dos autoridades y dos estándares, dicen. Doble denominación y marca para un mismo idioma, ¿por qué no?"
Una timidesa tan tímida que jo no l'he sentida ni en rumors. Només en somnis (recurrents, això sí). El mateix Ferran Torrent ens recorda en el mateix dossier com el conseller d'Educació (el de les classes en anglés) deia en febrer d'enguany que el català "es una lengua extranjera". No sembla una declaració molt tímida, no.

L'article de Julià Guillamon enllaça amb aquest altre de fa pocs dies i mereix un apunt específic (i el tindrà).

27 d’octubre 2008

Llibres que "també" poden llegir els joves

Afirma Manolo Bragado, editor de Xerais, que els llibres d'Agustín Fernández Paz els beuen lectors de totes les edats amb la mateixa facilitat que el líquid d'una font d'aigua clara i cristal·lina. En el seu article setmanal a El Faro de Vigo diu també el següent:
"Este nacional de Agustín Fernández Paz, ademais, é unha magnífica oportunidade para que lectores e lectoras adultos visiten sen prexuízos de ningún tipo outras novelas claves, da súa produción como "O centro do labirinto", "Aire negro", "Noite de voraces sombras" ou "Corredores de sombras". Comprobarán que estes textos desmontan os tópicos sobre os libros publicados en coleccións infantís e xuvenís, tantas veces invisibles e considerados como "menores" para o grande público. Como sinala o norugués Jostein Gaarder (un autor cunha proxecto literario semellante ao de Fernández Paz), estes libros son os que "tamén poden ler os nenos e mozos". Agardamos que a maior contribución deste premio nacional sexa o de contribuír a derrubar este valado. Os nosos maiores parabéns."
He afegit enllaços a les versions en català o en castellà (el primer títol d'Algar Editorial que enllacem en aquest bloc, em sembla increïble!) dels títols que esmenta l'amic Bragado per animar-vos a descobrir la fabulosa obra narrativa de Fernández Paz. Tant fa l'edat que tingueu si estimeu de veritat la bona literatura.

Ute Körner

L'agent Pat Kavanagh (esposa de Julian Barnes), estimada i lloada per una extensa nòmina d'autors (John Irving i el mateix Barnes entre altres), va morir el dia 20. Un dia després, segons llig en aquest apunt de Blanca Rosa Roca, va morir també una altra agent literària, en aquesta ocasió establerta a Barcelona: Ute Körner. La seua pàgina web, momentàniament tancada, mostra només la imatge d'Ute en l'actitud que els editors l'hem coneguda sempre: al telèfon, treballant, amb una energia desbordant.
A Bromera tenim alguns llibres contractats amb la seua agència (Angela Sommer-Bodenburg, per exemple). El més recent, un que ara mateix tenim en impremta, Ricard, l'escultor, de Gianni Rodari. Un llibre il·lustrat a tot color per a lectors a partir de 6 anys amb el que van sorgir fa molt poques setmanes uns problemes de drets d'autor amb els propietaris que la mateixa Ute ens va ajudar a solucionar. Recordaré sempre aquesta actitud positiva, constructiva i vitalista.

26 d’octubre 2008

El fenomen Baixauli


Cap de setmana intens en activitat literària al País Valencià. A banda dels premis ja esmentats en aquest apunt, s'han lliurat també els de Torrent i els Octubre. Les notícies sobre aquests últims remarquen que tots els guanyadors són valencians, i que això és excepcional. D'entre les declaracions publicades, seleccione aquestes de Xavier Aliaga, guardonat amb l'Andròmina de narrativa, a Vilaweb:
"L'èxit de Manuel Baixauli ha significat un punt d'inflexió. La literatura catalana es trobava molt compartimentada per territoris, i el fenomen Baixauli ha servit perquè al Principat es renovés l'interès pels autors valencians. [...] Hi ha més autors, a banda Ferran Torrent, J. F. Mira i Isabel-Clara Simó. Hi ha una altra generació d'escriptors, amb Francesc Bodí i alguns més, que el lector català ha de descobrir."
Ben interessant, aquesta idea... I si fóra (o poguera convertir-se en) realitat? I si de veritat els mitjans de comunicació i la societat lectora catalana i mallorquina (i la valenciana també, ja seria la repera) començaren a tenir curiositat real per la millor producció literària valenciana? No en resultaríem tots beneficiats i la nostra cultura seria més normal?
Vull ser optimista, però la realitat em converteix en escèptic. Mireu, si no, com fa només uns dies el que hauria de ser notícia "allà" ho va ser (ben bé només) ací.

25 d’octubre 2008

Escriptors clandestins

Llig aquestes paraules del discurs de Margaret Atwood en els premis Príncipe de Asturias:
"Els governs que intenten abolir l'art --bé amb la seua indiferència, bé amb el seu afany per suprimir les veus independents--, no ho aconsegueixen mai, ja que fins i tot si se'l condemna a la clandestinitat, si li tanquen els subministraments, si l'oculten, l'impuls artístic, malgrat tot, troba una via d'expressió."
I, d'immediat, recorde aquestes altres, molt recents, d'Ignasi Mora: "L'escriptor valencià és un dels més silenciats d'Europa".
D'això se'n diu "lliure associació d'idees", no?

24 d’octubre 2008

Premis i més premis

Pàgina26 ha estat el mitjà més ràpid a fer-se ressò de la collita de premis literaris del dia, generosa i de qualitat. Vicent Josep Escartí ha guanyat el premi Blai Bellver de Xàtiva amb L'abellerol mort; Vicent Penya, l'Ibn Hazm de poesia amb El cant d'Odisseu; i Esperança Camps el Lector de l'Odissea amb Podridura. A tots, enhorabona!
El premi Xaro Vidal de teatre infantil que convoca l'Ajuntament de Carcaixent, en canvi, ha quedat desert.

Actualització 25/10: notícia al Levante-EMV sobre els premis de Xàtiva i a l'Avui sobre l'Odissea ("Cent lectors premien Esperança Camps")

Bellesa i intel·ligència

23 d’octubre 2008

Beizóns d'urgència


Quina notícia més fabulosa acabe de conéixer! Agustín Fernández Paz ha guanyat (per fi!) el merescudíssim Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil. L'obra escollida ha estat Només ens queda l'amor, un llibre que publicarà Bromera en les pròximes setmanes. En continuarem parlant (i molt!) en aquest bloc.
Em fa tan feliç aquest premi que és quasi com si m'haguera tocat a mi!
Beizóns, Agustín!!!

Si voleu veure més...

20 d’octubre 2008

Bookcrossing

Els Premis Literaris Ciutat d’Alzira celebren enguany el 20é aniversari, i Edicions Bromera ho celebra amb un extens programa d'activitats que ja està en marxa i «alliberant» 20 dels títols guardonats. Avui, 20 de novembre, a les 20 hores, l’editorial entrarà a formar part de la comunitat BookCroosing, i «alliberarà» 20 obres per diferents punts de la nostra geografia. Ací tens més informació sobre "la cacera".

19 d’octubre 2008

El Chacal

Les cròniques apunten que la crisi econòmica també afecta (qui ho diria!) la literatura. O, per ser més precisos, les negociacions de drets dels editors. Diuen que, a Frankfurt, ja no hi ha cops de colze ni subhastes per arrabassar autors d'un catàleg a un altre.
Avui m'ha cridat l'atenció aquesta entrevista de Carles Geli i Guillermo Altares amb Andrew Wylie, el més poderós agent literari del món. Si teniu dubtes, feu una ullada a l'impressionant catàleg d'autors que representa, entre els quals Philip Roth, Salman Rushdie, Orhan Pamuk... i fins i tot, fent un triple salt mortal amb la legislació sobre drets d'autor, Shakespeare!
Doncs bé, aquest pope de l'edició diu coses com ara:

"Nosotros tenemos claro quién es el jefe, y ése es el autor, ante el que no puedo cometer errores como llevarle a una editorial que no es la suya y que fracase; para mí, el editor no es nada, nada."

"Pamuk: cuando llegó sólo tenía tres libros y le dije: 'Sigue así que acabarás viendo el Nobel, yo me encargo del resto'' y así fue... Soy un buen sirviente, el jardinero que cuida de su jardín. Y eso en España... Nunca traicionaré a uno de mis autores, y nunca le haré un favor a una editorial. Esta ética es bastante necesaria en este negocio. Pero España es, en ese sentido, un lugar bastante corrupto."

Declaracions que no el faran guanyar amics entre els editors, és clar. Però qui necessita amics editors amb eixe catàleg d'autors que els (ens) atrau com un imant?


PS.- Com a curiositat dominical, us enllace aquesta crònica de Ferran Torrent sobre el congrés del PPCV.

Actualització 20/10: Els amics de The Literary Saloon citen avui aquest Tirant al cap. Moltes gràcies!

18 d’octubre 2008

'Scouts' i 'Cool-Hunters'

Dos oficis ("els espies del món del llibre") que marquen tendència, com explica aquest article d'El País d'avui.
"Hay que trabajar con información privilegiada y leer muy rápido y discriminar aún más y mejor."
Aquesta és la "tendència" del sector. Ja ho diu un d'aquests cotitzats agents del món del llibre: cada vegada hi ha més informació i menys temps per pair-la.

17 d’octubre 2008

Les editorials i la xarxa

N'hem parlat bastant en aquest bloc de les relacions entre les editorials i Internet. Fins i tot ens hem fet ressò d'algunes lliçons sobre com convertir la lectura en un acte social mitjançant les ferramentes que ofereix la Web 2.0, etc. Però em crida l'atenció que (alguns dels) grans grups no s'ho acaben de prendre seriosament encara, tot i l'alarmisme que acompanya sovint els grans fòrums d'opinió.
La gent de The Literary Saloon s'estranya que Planeta es gaste més de 600.000 euros en el seu premi estrella i que la informació del guanyador no figure en la seua pàgina web. I realment és per estranyar-se: on estan les sinergies d'un gran grup multimèdia quan les necessites?

14 d’octubre 2008

Saber sumar


Llig aquesta notícia al Diari de Balears i em quede de pasta de moniato amb un dels comentaris titulat de forma ben expressiva: "JA HI SOM DINS LA BRUTA DINÀMICA DELS PREMIS LITERARIS!".
El lector anònim afirma que al premi de narrativa, dotat amb 70.000 euros (el segon amb major dotació econòmica en llengua catalana, només per darrere del Ramon Llull de Planeta) s'hi havien presentat 19 obres, i així ho va anunciar l'organització a finals de juliol (la nota oficial del Consell de Mallorca, ací). En efecte, 19 obres. Però fa pocs dies, segons aquest lector (i ho podem comprovar en aquesta altra nota, també oficial, del 10 d'octubre), les 19 obres inicials es van convertir en 20.
Curiós, no?
El premi (ací la primera notícia que he vist a la xarxa) l'ha guanyat Miquel de Palol. Enhorabona.

Per cert que aquest certamen mallorquí té un bon ganxo per als autors valencians: primer Manuel Baixauli, després Ignasi Mora, i ara Gemma Pasqual (juvenil) i Joan Carles Benlliure (teatre). Enhorabona també!

13 d’octubre 2008

Frankfurt des de casa

La Fira del Llibre de Frankfurt s'inaugura dimecres amb Turquia com a convidada d'honor. Orhan Pamuk, el millor ambaixador de la literatura turca contemporània (i amb nova novel·la sota el braç), serà l'encarregat de pronunciar la conferència inaugural.
Jo, enguany, no hi vaig. Potser per això, he rebut més catàlegs de drets d'altres agents i editors que mai. N'he comptabilitzat 63 fins el moment (fins el moment!). 63 catàlegs de procedència ben diversa que cal mirar, llegir, rellegir, esporgar, estudiar, digerir, comparar, extraure, seleccionar... I alguns més que arribaran i altres que he de demanar perquè m'interessen i no arriben. Sense comptar els originals que envien per correu postal o electrònic (és tan barat!) que cal llegir i valorar.
I el temor, sempre present, que "se'ns escape" alguna obra realment interessant per al catàleg...

10 d’octubre 2008

Fieu-vos de les enquestes...

Un any més, l'acadèmia sueca ens ha deixat bocabadats. Diuen que Le Clézio estava entre els favorits, però tot i així (quasi) ningú ho esperava. Ara apareixeran noves traduccions, i segur que alguna al català, on encara resta inèdit. Beizóns a Xerais, que té una obra seua en gallec al catàleg!
Siga com siga, les conseqüències d'un premi com aquest són, de totes totes, imprevisibles.

08 d’octubre 2008

Travesses per al Nobel


Demà s'anuncia el nom de l'afortunat/da (o no, que de tot n'hi ha) amb el Nobel d'enguany. Els editors (reconeguem-ho) estem a l'aguait. Recorde com el 2006 el dia de l'anunci era festiu i em vaig passat mig matí a l'editorial al telèfon i enviant missatges de correu electrònic per veure de lligar el que ja tenia quasi tancat uns dies abans però que per poc no se'ns escapa: el fitxatge d'Orhan Pamuk. Les negociacions, de fet, es van allargar tres mesos encara (mesos d'informacions errònies i contradictòries a la premsa), molt més del que haurien durat si aquell any l'acadèmia sueca s'haguera fixat en un altre autor.
Com és habitual, els dies previs a l'anunci oficial es disparen les especulacions sobre en qui pot recaure el preuat guardó. The Literary Saloon fa un dels anàlisis més rigorosos dels rumors existents. Tot i la contradicció evident entre rigor i rumor, aquests són, al seu entendre, els escriptors que tenen més possibilitats:
  • Ko Un, prolífic poeta coreà;
  • Milan Kundera, amb obra en txec i en francés (tot i que la duplicitat de llengües no va ajudar massa Nabokov);
  • Harry Mulisch o Cees Nooteboom, tots dos grans escriptors holandesos;
  • Ngugi wa Thiong'o (hauríem d'aprendre a pronunciar el seu nom);
  • Amos Oz (sona amb insistència des de fa molts anys; i
  • Mario Vargas Llosa (sona com a candidat des de quasi la creació del premi, no?)
Si guanyara un d'aquests, l'edició en català podria quedar en evidència, ja que només Kundera, Oz i Nooteboom estan disponibles a hores d'ara en la nostra llengua. D'entre els candidats, òbviament el que més il·lusió em faria és Cees Nooteboom, i requisits no li'n falten. Però la decisió dels suecs és una autèntica loteria (qui coneixia Jelinek abans del Nobel? estava en algun llistat de "possibles"?).
Si trobeu curt el llistat que he reproduït i voleu especular amb altres noms, podeu fer un volt per aquesta pàgina d'apostes, que encapçalen Claudio Magris, Adonis i Amos Oz, i en la qual trobem més autors publicats a Bromera, a banda de Nooteboom: John Updike, John Banville, Antonio Tabucchi i Salman Rushdie.
Amb tot, no us preocupeu, demà s'anunciarà un nom que ningú no s'esperava (o potser sí).

02 d’octubre 2008

Editors 'herois'

Les hipèrboles i els excessos dominen l'àmbit públic d'opinió, com apunta Jesús Civera en la seua columna. Recordem que fa uns dies tot un conseller qualificava com a "herois" 11 professors que donen l'assignatura EpC en anglés. Els prometia tot tipus de prebendes. Veurem com acaba aquest desgavell.
Tot i estar acostumat als titulars gruixuts, aquest (per raons que tot seguit entendreu) em va crear molta curiositat: "Editores, mis héroes", de Manuel Rodríguez Rivero. Ens parla de la censura franquista, però comença relatant l'atemptat contra la casa de l'editor Martin Rynja, propietari de Gibson Square, segell que publicarà la polèmica novel·la The Jewel of Medina, de Sherry Jones. Diu MRR:
"La historia universal de la edición podría escribirse también como la de la resistencia de editores, bibliotecarios y libreros contra los intentos de acabar con los libros y quienes los hacen."
Doncs això, herois tots.

La (pobra?) literatura nordamericana

"Estados Unidos es demasiado insular, está demasiado aislado. No traducen lo suficiente y no participan en el gran diálogo de la literatura. Ese tipo de ignorancia les limita. Son demasiado sensibles a las modas de su propia cultura de masas"

Aquestes declaracions són d'Horace Engdahl, secretari de l'Acadèmia Sueca organitzadora dels premis Nobel, i les podem llegir en aquest reportatge d'El País. La polèmica està servida.
És obvi que els EUA són un país més exportador que importador de cultura (des del cinema a la literatura, sense oblidar la música). Al reportatge s'hi diu que només un 3% dels llibres que publiquen són traduccions. Una pràctica empobridora, és cert. Però també resulta innegable que la narrativa nordamericana encara pot traure pit amb autors de la talla de Don DeLillo, Philip Roth, Joyce Carol Oates, John Updike, Toni Morrison (última premi Nobel nordamericà, del 1993), Cormac McCarthy i tants altres, també de generacions posteriors com ara el desaparegut David Foster Wallace, Jonathan Lethem, A.M. Homes (us vaig prometre que en parlaríem ací; un altre dia serà), Jonathan Safran Foer... En fi, no vull ser exhaustiu, però matèria primera n'hi ha, ja ho crec que sí!
Ara bé, pel que sembla, enguany el Nobel no recaurà en els EUA... o potser sí, vés a saber!

30 de setembre 2008

La rebelió dels autors LIJ

Fa temps que aquesta notícia ha creat bastant polèmica a Anglaterra, però no sé si la premsa autòctona se n'ha fet molt de ressò. El cas és que els autors anglesos de literatura infantil i juvenil s'han rebelat contra la idea de l'Associació d'Editors d'especificar a les cobertes dels seus llibres l'edat de lectura recomanada. Aquesta és una pràctica habitual i consolidada a l'Estat espanyol, on l'hem interioritzada des de no se sap ni quan. No em consten moviments en contra.
Però el món (del llibre) anglosaxó està rebotat amb el tema. Afirmen que són els mestres, els llibreters i els bibliotecaris els que han de suggerir, de manera personalitzada, si un llibre és adequat o no per a un xiquet concret atenent a aspectes que van més enllà de la seua edat (l'edat lectora, de fet, no sempre està relacionada amb el nostre any de naixement).
El "moviment" en qüestió té, per descomptat, una pàgina web oficial: No To Age Banding. L'admirat Philip Pullman ha fet una forta campanya en contra d'aquest (al seu entendre) "reduccionisme":

"Escric per a tot aquell que em vulga llegir, i vull tenir tans lectors com siga possible, i vull trobar-los honestament. I l'efecte d'aquest petit número imprés pot posar en risc la relació entre autor i lector, introduïnt-hi una dada errònia. Un llibre que proclama 'Està escrit per a lectors a partir d'11 anys', menteix, perquè senzillament no és així."

De moment, el moviment en contra de l'etiquetatge en franges d'edat els llibres de LIJ ha sumat més de 4.000 mestres, llibreters, escriptors, il·lustradors, crítics, lectors, pares i mares a la causa. Fins i tot el ministre al càrrec de temes relacionats amb la infància ha fet costat els escriptors (fa enveja, eh?, que un polític es pronuncie per aquestes coses).
Abans que em caiga una pluja de retrets, deixeu-me remarcar unes paraules de Pullman al final del seu escrit, adreçades als autors i il·lustradors:
"Els editors no són els nostres enemics. Sovint, són bons i íntims amics. El vertader enemic és la religió del mercat, que resulta tan brutal i destructiva per als nostres amics editors com per a qualsevol altre que construeix una societat decent."


Un debat, com a mínim, interessant.

26 de setembre 2008

Què és un plagi?

L'apunt d'avui el trobareu en aquesta adreça. Per cert, enllaçar és també una manera de plagiar? Podem plagiar-nos a nosaltres mateixos?

25 de setembre 2008

Obrint Pas a Croàcia

Avui Xavi Sarrià trenca un silenci de tres mesos al seu bloc. Ja el trobàvem a faltar! En parlem a Bromera de lletres, així que no em repetiré. Només volia afegir ací l'enllaç a una notícia que m'envia Xavi sobre el concert que dissabte passat va oferir Obrint Pas a Croàcia (ple de gom a gom). És de Hravatska Radiotelevizija, la televisió pública croata. Si punxeu al vídeo podeu escoltar de fons el concert dels valencians. Jo m'emocione amb el so de la dolçaina i l'everybody final!
I que Obrint Pas aparega en la tele de Croàcia i no als mitjans públics valencians...!

24 de setembre 2008

Por

El brutal assassinat de deu persones en un institut de Finlàndia a mans de Matti Juhani Saari, un estudiant que assegurava "odiar la raça humana" i que havia estat sis anys planificant la matança fan por, molta por.
La notícia ens pilla treballant en les proves de l'obra de Xavi Sarrià que avançàrem en aquest apunt. El primer relat es titula precisament "Por" i no és una premonició d'aquests fets detestables (com m'ha suggerit un dels correctors de l'obra), sinó que està inspirat en un atac semblant, ocorregut també a Finlàndia, que va deixar el món estupefacte. En aquell cas el protagonista era Pekka-Eric Auvinen, un jove de 18 anys que va acabar amb la vida de 8 persones (inclosa la directora del centre) instants després de penjar un vídeo amenaçador a Internet.
És preocupant que un país amb poc més de 5 milions d'habitants tinga vora 2 milions d'armes de foc, una proporció que només superen els EUA i el Iemen. En canvi, els centres educatius tenen una reputació immillorable, i Finlàndia encapçala els resultats de l'informe PISA. Una prova més que l'educació dels fills no és tasca exclusiva del professorat.

22 de setembre 2008

Lliçons per a editors

El bloc Ediciona es fa ressò en aquest apunt d'un article publicat al Business Week, en el qual se'ns diu que el negoci del Kindle ja suposa per a Amazon un 4% de les vendes (1.100 milions de dòlars, que es diu prompte!). L'acceptació d'aquest aparell de lectura electrònica serveix com a pretext per a reflexionar sobre la necessitat que els editors utilitzen més les noves tecnologies, i aporta 5 lliçons que els editors poden aprendre d'Internet. Són aquestes (traducció d'Ediciona):
1. Convertir la lectura en un acto social: aprovechar las herramientas que ofrece la Web 2.0 para conectar a las personas a través de lo que leen, haciendo que la lectura deje de ser un acto individual que nos aísla a los unos de los otros.
2. Sacar las giras promocionales de las librerías: utilizar los “social media” como canal para promocionar los libros y aprovechar su capacidad tanto de trascender las barreras geográficas como de establecer un contacto con los lectores en lugar de limitarse sólo a hacer giras y firmas de libros en librerías.
3. Crear estrellas en lugar de limitarse a explotar las que ya existen: el hecho de que un autor alcance un alto nivel de notoriedad contribuye a que sus libros se vendan más, por lo cual hay que pedirles a los autores que tengan un blog, que asistan a eventos y que participen en mesas de discusión.
4. Digitalizar todo el trabajo: el proceso de producción editorial es más ágil si todas sus fases se ponen en marcha echando mano de herramientas digitales.
5. Facilitar el comercio electrónico: permitirle al visitante de su página Web comprar los libros con un solo clic mediante aplicaciones que faciliten la transacción.

Apunts per a la reflexió.

21 de setembre 2008

Citizenship

La notícia és aquesta (atenció: les inspeccions només afecten l'escola pública, no la concertada!). Ortifus ho veu així avui al Levante:

I és que tot sembla una gran broma... excepte perquè és real.

18 de setembre 2008

Gelosia

"És possible estar gelós de la paraula escrita? Sentir-se ofès per uns gargots nocturns com si fossin la mateixa carn i la mateixa sang d'un adversari sexual?"
Llegit a Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie. Si no hi ha cap contratemps, demà entra en impremta.

Secs (el cervell)

Luis María Anson, avui en el suplement cultural d'El Mundo:

"Si un niño pide agua en castellano, en la mayoría de los colegios catalanes se
le deja sin respuesta y sediento."
Ho amolla i es queda tan ample, tu!

17 de setembre 2008

Esperpent educatiu


La premsa del dia recull les primeres reaccions a la penúltima ocurrència de les autoritats que ens governen: la imposició d'impartir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en anglés. El conseller del ram diu en aquesta notícia (per favor, no us la perdeu) que l'ocurrència és un "giro copernicano", que els professors que la donen directament (sense la ridícula traducció "simultània") en anglés (11 en total), són "unos héroes" que cal recompensar, etc., etc. I encara més:

"[El conseller] ha indicado que cualquier familia cuyo hijo no reciba la asignatura en inglés "y se sienta perjudicada por ello", puede acceder a los servicios de inspección de la Conselleria, con el fin de poder corregir una situación que es "anómala" y "contraviene" una resolución de un Gobierno "legitimado" para adoptarla."
Un desgavell, tot plegat. Si s'agafaren tan seriosament el compliment de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, encara per desenvolupar 25 anys després de la seua aprovació...!

16 de setembre 2008

El suïcidi de Foster Wallace


Reconec haver llegit poc l'obra de David Foster Wallace. Articles i entrevistes disperses i una part dels relats d'Extinción que no em van acabar de fer el pes, però, tot i això, van mantenir viu el desig per descobrir els seus grans treballs, tan aclamats per la crítica, sobretot la monumental La broma infinita, eternament a la cua de les lectures pendents.
Divendres passat es va penjar. Tenia 46 anys, va començar a publicar als 25 i estava considerat un dels millors renovadors de la literatura nordamericana de les últimes dècades, el més avantatjat del que es coneix com la "Next Generation" (on han encasellat també autors com ara Jonathan Lethem, Chuck Palahniuk, Jonathan Franzen o A.M. Homes, de la en qual parlarem ací pròximament).
La notícia m'ha impactat molt, tot i que, com remarca la premsa, l'autor havia manifestat tendències suïcides (fa uns anys va demanar que l'internaren en un hospital perquè no podia refrenar les ànsies d'acabar amb la seua pròpia vida). El millor homenatge per a un escriptor finat, sempre, és llegir la seua obra, per cert encara inèdita en català.

15 de setembre 2008

El bloc de PUV

A Vent d Cabylia (en l'actualitat, de periple italià) m'assabente que el Servei de Publicacions de la Universitat de València va obrir en juliol un bloc dedicat a "l'edició i el seu entorn cultural". Passat el preceptiu parèntesi estival (no s'ha actualitzat les últimes setmanes), confiem que tornarà aviat amb força, perquè promet, i molt.
Fem un tast amb aquest apunt de Gustau Muñoz "L'obsessió d'escriure, l'obsessió d'editar":
"L’edició, al capdavall, també té una dimensió creativa. I per això té un costat obsessiu, amb efectes de vegades productius i estimulants."
Benvinguts, companys de PUV, i per molts anys.

12 de setembre 2008

L'obra mestra perduda



Deia l'editor Michael Joseph que editar "és simplement una qüestió de dir 'Sí' o 'No' en el moment adequat". És encertar i... equivocar-se. Equivocar-se en sobrevalorar una obra o un autor, però equivocar-se, també, en rebutjar llibres meritoris. Ens ha passat a tots (a mi, sens dubte), però aquestes errades queden quasi sempre en secret. Ai, si es feren públics alguns informes de lectura que (per sort) continuen sent confidencials...!
En aquest il·lustratiu article del New York Times, l'editor Robert Giroux (cofundador de Farrar, Strauss & Giroux), mort recentment, confessa com va rebutjar la publicació d'El vigilant en el camp de sègol després d'haver-hi arribat a un acord encaixant mans amb un Salinger que, a primera vista, li va semblar Hamlet. La resposta de la lectora, perplexa pel contingut d'aquest llibre esdevingut mític amb el temps, va ser: "Se suposa que el xic [Holden, el protagonista] està boig?".

Nota: L'anècdota està recollida en el llibre The Time of Their Lives: The Golden Age of Great American Book Publishers, Their Editors and Authors, d'Al Silverman. Un excel·lent regal, si algú s'anima...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...