"Noves" reflexions crítiques

M'arriba a casa el tercer lliurament de la sèrie País Valencià, segle XXI, que han editat el col·lectiu Valencians pel Canvi i Publicacions de la Universitat de València, i me n'adone que fa un temps vaig abandonar la lectura del segon volum, sepultada entre originals i altres compromisos. I en reprenc la lectura.

Al llibre, coordinat per Antoni Furió, Gustau Muñoz i Pau Viciano, hi trobem una vintena de veus dels àmbits universitaris, periodístic i polític, però tot i la diversitat hi ha qüestions que es reiteren una vegada i una altra. La referència a Fuster (amb la meitat del llibre llegit, em sembla que Carme Miquel és l'única que no l'esmenta directament o indirecta), n'és una mostra. No obstant això, com de tota lectura, hi ha aportacions d'interés, com aquesta de Juli Peretó:

"Un valencià esqueixat del tronc lingüístic unitari, fragmentat per la reducció del mercat d'usuaris i afeblit per la dialectalització que l'allunya de l'estàndard, està destinat a l'extinció segura."

La miopia voluntària de Juli el fa remarcar els aspectes positius de la nostra societat, entre els que esmenta:

"El treball sacrificat de les editorials que malden per la publicació, digna i en valencià, de llibres, amb visió de país sencer, de mercat complet, sense prejudicis i malgrat el 'blaverisme' principatí."

O aquest interrogant inquietant que llança Rafa Xambó:

"Algú s'ha parat a pensar com es trobaria el valencià sense Escola Valenciana?

I m'agraden, sobretot, les visions esperançadores i optimistes, com la que tenia Mavi Dolz:

"[Els valencians] hem d'eixir al món i explicar qui som, quina és la nostra cultura i què som capaços de fer."

Frases com aquestes, en un context gris boirós com el que viu la cultura catalana al País Valencià ens demostra com de necessària era la veu de Mavi, i com la trobem a faltar ja.

Voldria aturar-me, però, en l'article de Francesc Esteve "El revisionisme lingüístic: retorn al passat, secessionisme de fet". Però això serà, si hi ha temps (i ganes) un altre dia.

Què NO fer quan et presentes a un premi

Urbà Lozano facilita al seu bloc pistes d'algunes de les coses que no hauria de fer un autor quan es presenta a un premi literari. La llista podria ser més llarga, però per començar no està gens malament...!

Un regal per al Dia del Pare

Llegim en The Independent que les cadenes de llibreries Tesco i WH Smith promovien com a regal per al Dia del Pare (que celebraven ahir diumenge) The Crimes of Josef Fritzl (Harper Element). En notar les queixes d'alguns empleats i clients, les cadenes van rectificar i el van excloure de les promocions per aquesta festivitat. I és que el llibre, que detalla com l'austíac, que ara té 74 anys, empresonà la seua filla Elisabeth durant 24 anys, la va violar repetidament i li va fer set fills (un dels quals va morir per negliència seua), no sembla l'obsequi més encertat per mostrar l'estima envers el pare, veritat?

Publishing tips

Al bloc de l'editorial anglesa Atlantic Books trobem un apunt amb "consells" per als autors que volen publicar. Està escrit amb molta ironia, però així i tot hi podem trobar un pòsit d'amarga realitat (en aquell país, si més no...), sobretot pel que fa a la dependència de les agències literàries. Alguns d'aquests "consells" (recordeu: hi ha "humor anglés" al darrere):

• El fet d'haver escrit un llibre no significa que hi haja gent interessada a llegir-lo. El món de l'edició és un negoci.
• Si vas a enviar un manuscrit no sol·licitat a un editor: no ho faces.
• Si insisteixes a enviar el manuscrit no sol·licitat, no confies a rebre una resposta o confies que llegiran el teu treball.
• Quan compres un manual del tipus The Writers’ Handbook, ves directament a l'apartat d'agents, no al d'editors.
• Fixa't en l'advertència que hi ha en aquests manuals sota l'entrada d'un editor, on diu: "No acceptem manuscrits no sol·licitats". Significa que no accepten manuscrits no sol·licitats. Encara que siguen brillants.
• Tot i que s'utilitze l'expressió "no sol·licitats", això no significa que hi haja originals "sol·licitats".
• "No sol·licitats" no significa que hages d'escriure una carta amable per preguntar si és preferible enviar les 600 pàgines en carpetetes de plàstic individuals, cadascuna amb el nombre de caràcters detallat. Aquesta expressió significa que l'editor vol que siga una agent solvent qui es pose o no en contacte amb ell. I així i tot hi ha una pila enorme de manuscrits en cada editorial, plena a vessar de paraules de genis molts dels quals no poden publicar perquè el mercat no dóna per a més.
• I, per últim, si has escrit moltes altres novel·les de vampirs ambientades en un món nihilista futur, no inclogues totes les sinopsis (juntament amb el recompte de caràcters, per descomptat!) que no has publicat. No té l'atractiu que imagines. La producció fútil i la memòria dels projectes fallits no són aspectes que un editor busca en un autor. Si buscares una cita per internet i escrivires en el teu perfil que és la setzena pàgina de cites a la que t'apuntes sense haver trobat cap resposta, què creus que et passaria?
• La resta de consells, tots en un: troba un agent.

El llistat sencer (que, per cert, inclou al final el recompte de caràcters), en aquesta adreça.

Anècdota del dia - Llibre retornat

Recupere aquesta seccioneta d’anècdotes per contar-vos-en una que va passar fa un temps (no direm quant, que es tracta d’ocultar pistes, no de facilitar-ne).

Una part de la promoció dels llibres consisteix a enviar exemplars gratuïts de la novetat a una selecció de persones (periodistes, crítics, columnistes, educadors, fins i tot llibreters o polítics dels que lligen, que tampoc no en són tants) perquè coneguen l’obra (que a priori creiem que els pot interessar) i en puguen fer difusió. Doncs bé, un d’aquests enviaments va tenir un efecte boomerang. Poc després d’enviar el llibre en qüestió, em va venir retornat amb una nota manuscrita del primer destinatari que deia, textualment, el que ara transcric (entre claudàtors, fragments censurats per donar-li més misteri a la cosa):

“Estic molt agraït pel regal [...] que m’heu enviat, però, lamentablement, no el puc acceptar i us el torne. D’aquest individu, pedant i vomitiu, [...] no pense llegir res en ma vida, ni encara que m’ho manaren pistola en mà.”

Mira que m’han passat coses en aquests anys, però açò, mai abans.
S’agraeix la sinceritat!

Reconnexió

Ho reconec (és evident): últimament he estat bastant desenganxat dels blocs, d'aquest Tirant al cap en primera instància, però dels blocs en general també. Diumenge, en escriure aquest apunt, encara no era conscient que marcava un punt d'inflexió: de l'apatia blocaire dels últims temps a una reconnexió que em ve de gust compartir. Perquè, malgrat l'allau d'informació que ens arriba a diari de fonts cada vegada més diverses, els blocs continuen sent un mitjà magnífic per comunicar-nos, per crear petites comunitats obertes i d'abast universal en les quals compartir interessos comuns.

Sempre que llig Testigo accidental, de l'amic J.E. Tur, me n'adone de la importància que poden arribar a tenir els blocs per conéixer realitats distintes a les oficials, circumstància especialment d'agrair en una societat tan controlada mediàticament com la valenciana.

Però n'hi ha molt més motius per a l'alegria blocaire: els feliços 5 anys de les Totxanes de JJ Isern, que continua amb la mateixa il·lusió que el primer dia (us recomane aquest vídeo dels pioners a Vilaweb); les oportuníssimes reflexions de Manuel Bragado des de Galícia, que van inspirar aquesta bitàcola i continua com a referent incombustible; i dues reaparicions estrella: la de L'Artista Abans Conegut com Subal Quinina (com hem pogut sobreviure aquest temps sense tu??) i la del sioux Oriol Soler, qui després de dos anys de parèntesi de Núvol Vermell anuncia un any més d'apunts positius i encoratjadors.

Bones vibracions blocaires, sens dubte!

(I, si ho voleu, ens trobem també al Facebook.)

El "petit manicomi" de Frankfurt

Sitieg Larsson a la seua editora de Norstedts Eva Gedin:

"Había oído que la feria [de Frankfurt] es como un pequeño manicomio que dura un par de días. No tengo ni idea de cómo va eso de la venta de derechos en el extranjero y no pienso inmiscuirme, pero supongo que es igual de divertido que celebrar un congreso antifascista con 120 grupos de activistas en Berlín, e intentar alcanzar algún tipo de acuerdo ideológico".

La resta de l'article, també molt recomanable.

3 anys (i escaig)

El 20 de maig del 2006 publicava el primer apunt de Tirant al cap: "Tot és començar".

Vist amb perspectiva, tampoc és molt de temps, però els canvis vitals, laborals i anímics han variat més del que podia imaginar aleshores. És evident que l'estat actual del bloc és comatós, potser terminal (el fet que fins avui no me n'haja adonat que havia passat l'aniversari n'és bona prova!). No puc saber quant de temps continuarem compartint punts de vista i alguna tafaneria des d'aquest aparador, ni amb quin grau d'intermitència, però, mentre dure, ací estaré!

Llegir en valencià, l'Alqueria Blanca

Un any més, i ja en van quatre, la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura engega el petit miracle de la campanya "Llegir en valencià". Posar a l'abast dels lectors llibres en valencià als quioscos, repartits simultàniament per dos mitjans tan distants ideològicament com Levante-EMV i ABC, amb la participació de RTVV, el patrocini d'entitats públiques (Generalitat, Ministeri, Diputació, CVC) i privades (Bancaixa, Consum, Escola Valenciana) i l'adhesió d'algunes de les principals forces polítiques, sindicals, empresarials i socials valencianes és una raresa de tal magnitud que costa trobar exemples equiparables. Tothom qui s'ha volgut sumar a aquesta acció de foment lector, s'ha sumat, amb ànim constructiu i integrador.

Enguany, amb la sèrie de més èxit de Canal 9 (més de 500.000 espectadors cada setmana!), L'Alqueria Blanca, com a eix vertebrador, somiem durant uns dies amb un país normal, en què la televisió pública fomenta la lectura, els diaris promouen el valencià i un producte audiovisual propi es converteix en llibre.

Gràcies a tots els qui han fet possible aquesta campanya, que també podeu seguir al Facebook!

Serà la tecnologia una oportunitat perduda?

L'anunci de Zapatero de dotar d'ordinadors portàtils els alumnes a partir de 5é de Primària ha topat amb la realitat. La realitat econòmica, pel cost que comporta; la realitat tecnològica, perquè ni les aules ni la banda ampla (en el nostre cas, cal afegir que tampoc els barracons prefabricats) estan preparats; però també una altra realitat que sura en l'ambient: i per a què serviran aquests ordinadors? Quin ús efectiu tindran a l'aula? I, amb aquest interrogant, el pànic en el sector editorial: cal fer ara tots els llibres de text en suport digital perquè "funcionen" a les pantalles? I com s'assumeix eixe cost econòmic de replantejament de tot el material educatiu?

L'editor Emiliano Martínez reflexiona sobre alguns dels interrogants plantejats en aquest article que publica El País. Entre altres, diu:

"Hasta ahora los contenidos educativos estaban en los libros. Los buenos libros para la enseñanza son herramientas valiosas que apoyan y acompañan a profesores y alumnos. Al profesor le ayudan a marcar en la práctica los objetivos del currículo, demasiado lejano en su formulación al día a día del curso. A los alumnos les aporta acceso directo a información relevante e inteligible para ellos. A ambos les permite trabajar combinando instrucciones directas del profesor y trabajo autónomo de los alumnos. Por ello es difícil sustituirlos en la práctica educativa."

I defensa la necessitat de mantenir el llibre en paper viu en les aules:

"La experiencia indica que la información suministrada sólo en pantalla, y especialmente aquella que necesita mayor fijación y trabajo personal, es insuficiente para producir buenos aprendizajes. En los lugares que se han quedado con la fórmula tecnología y sólo recursos digitales, la dinámica del aprendizaje se dispersa. Y el rendimiento no responde. La fórmula que opera en países punteros es una integración de tecnología con recursos digitales más un núcleo curricular básico desarrollado en buenos y ágiles libros."

Paraula d'editor.

El càncer de McCourt

The Guardian informa que Frank McCourt es recupera d'un càncer a sa casa. Gràcies al tractament de quimioteràpia i amb l'ajuda del seu germà (i també escriptor) Malachy, sembla que McCourt es recupera d'un melanoma, i que la malaltia remet.

La notícia ha corregut per la xarxa a velocitat de vertigen (proveu a posar "mccourt cancer" al Google), símptoma que l'estima dels lectors de tot el món continuem manifestant-li. Tan de bo es recupere prompte i continue amb els projectes narratius que tenia engegats: entre altres, la seua primera novel·la de ficció... als 78 anys!

No espereu alliberar-vos dels llibres

"Hegel dijo que la lectura de los diarios por la mañana eran el rezo matutino del hombre moderno, pero no sé si mi nieto querrá rezar de esa manera."

Umberto Eco defensa en aquesta entrevista el llibre tradicional. Apocalíptic o integrat? Per si hi ha algun dubte, acaba de publicar, amb Jean-Claude Carrière, un llibre per argumentar la llarga vida que encara li queda al format paper: No espereu alliberar-vos dels llibres, on hi ha afirmacions suggerents com aquesta:

“El llibre és com la cullera, el martell, la roda, les tisores. Una vegada s'han inventat, no es poden millorar."

Dosi diària

Un tast de l'entrevista de Xavi Ayén a La Vanguardia amb Orhan Pamuk:

¿Qué le pide a la vida?
Mi dosis diaria de literatura, como si se tratara de un chute. Ha de ser de buena calidad, verdadera y potente. Si es posible, de un escritor muerto, porque así no me vienen celos.

Més informació sobre la visita de Pamuk a Granada aquest cap de setmana, i també de la pròxima novel·la, El museu de la innocència, que Bromera publicarà en octubre, ací.

El futur de la premsa

Reportatge ben interessant de John Carlin a El País sobre el futur de la premsa escrita, que travessa una de les crisis més profundes que es recorden a les hemeroteques. Crisi no només econòmica (que també), sinó de model. El periodisme, com apunta Carlin, ha exercit un paper central en la societat des de fa 200 anys, però l'auge d'Internet ha reduït els ingressos publicitaris i les vendes (els 62 milions d'exemplars de diaris que es venien als EUA fa 15 anys s'han reduït ja a 49) i ha multiplicat les prejubilacions a mesura que augmentaven els corresponsals blocaires.

Algunes de les seues afirmacions ens poden servir també per entendre la "revolució" que està gestant-se en el món editorial, cosí-germà del de la premsa escrita:

"Todo el mundo parece suponer que, dado que los jóvenes de 20 años no leen en papel, los que hoy tienen ocho años también optarán por una pantalla digital como su método favorito de comunicar con la gente y enterarse de lo que pasa en el mundo. Pero, ¿qué ocurre si los niños de hoy se rebelan contra el onanismo dominante en las actuales generaciones jóvenes y buscan un contacto táctil y visual con personas no virtuales, sino físicas? Facebook y otras variantes de redes sociales podrían llegar a considerarse lastimosamente démodés de aquí a diez años."

"Si no se descubre un modelo de negocio viable para que un periodismo como el de hoy, y como el de tiempos de Dickens, se pueda sostener en la era de Internet (mientras dure), es posible que el número de diarios se siga reduciendo y que menos personas se ganen el pan haciendo periodismo. Pero, en el peor de los casos, los buenos sobrevivirán."

En tot cas, tinguem clar que aquesta afirmació, perfectament vàlida per a l'àmbit literari: "Existe una diferencia entre escribir y teclear." També entre editar i imprimir.

Escola de Pares i Mestres: ja en vídeo!

L'AEPV, amb una agilitat espaterrant, ha penjat ja a l'espai web de l'Escola de Pares i Mestres els vídeos (íntegres, però també resums) de les sessions que es van fer la setmana passada a la Fira del Llibre de València i que coordina Gemma Lluch:

• "Llegim amb els fills, amb les pantalles?", a càrrec de Gonçal-López Pampló
• "Llegim amb els pares, consells per a fer llegir", a càrrec d'un servidor (a la foto, amb Manel JM Romero)
• "Llegim amb la família, a la llibreria", a càrrec de Gustavo Puerta
• "Llegim amb els bebés, amb pares novells", a càrrec de Glòria Gorchs

Hi ha, també, els vídeos del 2008, els quals acumulen ja més de 7.000 descàrregues. Enhorabona per la iniciativa!

Lectures "per a majors"

La Biblioteca Valenciana enceta una sèrie de trobades d'escriptors amb la gent major. Hi ha convidats Bernabé Tierno, Lorenzo Silva, Ricard Bellveser, María Teresa Álvarez i María Ángeles Aranzo.

Que potser els majors no lligen en valencià?

Recomanacions que marquen

Diumenge, Levante-EMV recopilava les lectures que han marcat personalitats rellevants (o no) del nostre hàbitat políticosocialicultural. Resultat:

• l'alcaldessa Rita diu que Julián Marías ("Dos libros o los que sean", afirma contundente) o l'exconseller Nieto (!);
• el rector Tomás diu que Galileo o Saramago;
• la consellera Miró que García Márquez, Sampedro o Martín Gaite;
• la líder del PSOE a València Ciutat, Alborch, que Simone de Beauvoir o altres llibres més lleugers (!) com el Tirant, Madame Bovary o Verne, i poesia de Brines o Gil-Albert;
• Grisolía ens sorprén (?) recomanant Raymond Chandler o Paul de Kruif o Sinclair Lewis;
• la directora general del llibre, Caballer, recomana Amy Tan, Ildefonso Falcones, John Boyle, Isabel Allende, Javier Moro o Manuel Vicent;
• el director de la IAM, Bellveser, Melville;
• la secretària de l'AVL, Cantó, García Márquez, Fuster, Rodoreda, Auster o Josep Ballester;
• la presidenta del Gremi de Llibreters, Mañas, Erich Fromn i Isabel-Clara Simó;
• i finalment, Domínguez, president de l'AEPV, Martín Vigil i John Boyne.

La selecció de noms és discutible, però segurament només han preguntat a les autoritats que s'han deixat caure pels Jardins de Vivers aquesta última setmana i mitja. La resta estava ocupada en altres afers més importants. Els llibres en valencià, com sempre, els grans absents per a la majoria. Unes lectures marquen, i unes altres, retraten.

La Fira, malgrat tot (i malgrat tots), bé, sobretot les novetats d'Aliaga, Ballester i Mira.

"Collonades" digitals

Fa uns dies, parlant amb un autor sobre el tema estrella de les converses del sector els últims mesos, çò és, del llibre digital, em va amollar una frase ben contundent: "Tot això són collonades!". Un silenci de mariasantíssima va precedir el canvi radical de conversa.

De què parlem de debò quan parlem de llibre digital? Per molts articles, llibres i apunts en blocs més o menys al dia de la qüestió que es publiquen, continue tenint la impressió que ben poca gent sap de què va tot plegat. Ja me'n cuidaré jo de donar lliçons de les quatre cosetes que (crec que) sé, però em sobta que en articles com el que publicava El Cultural aquest dijous, sobre la digitalització de Google, una editora prestigiosa amb un catàleg que abraça milers de títols, afirme alegrement "hace años que digitalizamos todos nuestros fondos", i una altra amb un fons també considerable anuncie que ja té digitalitzats els seus fons i que els comercialitzarà "en su debido momento". Disculpen vostés, però no m'ho crec. Potser tenen tot el fons en suport informàtic (i les felicite per això), però dubte molt que el tinguen digitalitzat en algun sistema que permeta llegir llibres en lectors digitals, mòbils, etc.: per a què fer aquesta despesa tan gran en digitalització si no tenen perspectiva de comercialització?, per quin dels diversos formats que existeixen s'han decidit?, és tot el fons editorial digitalitzable?, tenen regulada la qüestió de la digitalització en els contractes amb autors i agències?

Dubtes que deixe a la imaginació de l'hipotètic lector d'aquestes línies.

Un altre tema que no em desconcerta és que, després de llegir la majoria d'aquests tipus d'articles sobre la digitalització, el futur del llibre i totes aquestes "collonades" (les cometes, ja ho sabeu, són meues), em queda la impressió que no he avançat gaire, que no he aconseguit cap resposta nova, com si estiguérem sempre donant voltes a les mateixes qüestions des del mateix punt de vista. Però el que es repeteix article sí, article també és la visió apocalíptica que hi vessen normalment i que ens dibuixa un panorama negríssim de canvis brutals (i se suposa que imminents) que afectaran, com diu també l'autor d'aquest article ("Internet se apodera del libro" s'intitula, ni més ni menys), la lectura mateixa:

"Google sigue escaneando a un ritmo trepidante [...] asegura [...] que su obetivo principal es promover el libro [...]. Pero en el proceso corren el riesgo de entrar en crisis la edición tradicional, la pervivencia de extensos sectores comerciales asociados al libro y el propio sentido de la lectura."

El pitjor d'aquesta visió apocalíptica és que, potser, no va tan errada...

El cor partit

És una conseqüència més de la bogeria que vivim cada mes d'abril: aquesta vesprada voldria assistir a la manifestació en favor de l'ensenyament públic que la Plataforma ha convocat a la ciutat de València, però no podré. Com tambpoc podré anar a la conferència que donarà aquesta vesprada Agustín Fernández Paz a Alzira.

Fa setmanes em vaig comprometre a fer la sessió "Llegim amb els pares, consells per a fer llegir" de l'Escola de pares i mestres i he de complir. Però no us preocupeu: esteu tots i totes excusats/des. Jo, com a pare preocupat pel desficaci i la falta de recursos de l'educació pública valenciana (i en valencià), també estaria a la mani si poguera!

Celebració de la lectura (o del llibre, si més no)

El mes d'abril és sempre una bogeria: llançaments importants, promocions, rodes de premsa, Sant Jordi, la Fira del Llibre de València... Des de fa uns anys, a aquesta roda s'hi ha afegit la Fira del Llibre de Londres, una cita important però que arriba en unes dates un tant angoixants.

Enguany Londres estava molt tranquil. Potser m'equivoque, però no he tingut notícia de cap moviment important, ni cap autor "estrella" amb novetat en subhasta; sí que hi havia, en canvi, algunes taules buides, algunes agències que no hi han assistit per primera vegada en molts anys i algunes cares noves a l'altra banda de les taules ("reestructuracions", en diuen).

L'any passat ens hi vam portar Rushdie a l'avió; enguany tornem amb notícies extraordinàries també: John Banville, l'autèntic John Banville, aparca per un moment la màscara de Benjamin Black (no us perdeu El Lèmur!) per oferir-nos novel·la nova: The Infinities.

De la resta... bé, en les pròximes setmanes veurem els fruits!

Demà diumenge estaré als Jardins de Vivers per acompanyar una bona colla d'autors de Bromera que hi seran signant les últimes novetats. A les 18 hores, Francesc Calafat moderarà una taula redona amb Francesc Bodí, Urbà Lozano i Xavier Sarrià sota el títol "Narradors valencians: una nova generació?". Hi esteu convidats/des, és clar! Com també a l'acte que m'han convidat a conduir dimarts dia 28 a les 19,30 h: "Llegim amb els pares, consells per a fer llegir". Aquest acte forma part del cicle de conferències Escola de pares i mestres que impulsa l'AEPV.

De moment, l'acte més immediat que tinc és aquesta nit: un sopar amb bona companyia per celebrar el 50é aniversari de l'amic i company Josep A. Fluixà. Per molts anys!

Rushdie i l'encantadora que "lo petaba"

L'èxit de la visita de Salman Rushdie a Barcelona la setmana passada a Barcelona va ser espectacular. La repercussió als mitjans es pot seguir en aquests apunts (ací i ací) que han elaborat al gabinet de comunicació de Bromera, "culpable" en bona mesura de mantenir el senyor Rushdie ocupat dia i nit. Enhorabona!

Rushdie és una figura que impressiona, per la seua dimensió pública i per la grandesa del seu treball literari. M'agradaria destacar l'afabilitat del personatge, la seua extraordinària disposició a facilitar les coses, a contestar totes les preguntes dels mitjans de comunicació (fins i tot algunes de ben incòmodes) i el to de veu pausat que, juntament amb l'enginy que vessa en cada frase, deu ser un dels secrets del seu contrastat poder de seducció.

Els projectes que té Rushdie entre mans no poden ser més il·lusionants. D'una banda, prepara l'adaptació al cinema d'Els fills de la mitjanit. Aquest estiu treballarà en la redacció del guió, una feina que es preveu ben difícil. Tan difícil que ja baralla la possibilitat que en siguen dues les pel·lícules que rode la directora escollida, Deepa Mehta, a l'estil de les que s'han fet fa poc sobre el Che Guevara. L'estrena podria ser a finals de 2010.

De manera simultània, Alan Parker ha iniciat els preparatius de l'adaptació d'Harun i el mar de les històries. Aquest film barrejarà actors i actrius amb efectes especials i animació per ordinador. Una feina a llarg termini que es podria estrenar cap al 2012. Mentrestant (heus ací una informació que em sembla que només va recollir El Punt), Bromera publicarà aquest llibre (inèdit encara en català) l'any pròxim. Precisament al voltant de les aventures d'Harun gira el nou projecte literari que l'autor tindrà enllestit en dos mesos i que, per descomptat, també publicarà Bromera (arribat el moment).

Si encara teniu dubtes respecte de les bondats de L'encantadora de Florència, en aquest més que recomanable vídeo trobareu una sinopsi genial d'una novel·la que no us hauríeu de perdre.

Canvie editor per punt de llibre

"La edición como arte, oficio o profesión ha ido perdiendo espacio dentro de las editoriales en favor de otras actividades como el mercadeo. Cuando lo importante es vender, cualquier cosa, sobran las ideas relacionadas con la calidad del contenido o el aporte de una determinada obra a un área del conocimiento. El dinero que se le paga a un editor, a un lector o a un corrector bien puede ser destinado para la impresión de unos folletos, unos marcalibros o de unas postales que ayuden a la promoción de la novedad."

Llegit a "La crisis editorial explicada a mi mamá en siete puntos", al bloc Sobre Edición.
Glups!

Salman Rushdie a Barcelona

Avui tenim a Salman Rushdie a Barcelona de promoció de l'apassionant L'encantadora de Florència. Una agenda ben atapeïda d'actes i cites que ha començat fa uns minuts i que tindrà com a moment "estrella" la xarrada a la Biblioteca Jaume Fuster aquesta vesprada. Demà tenim roda de premsa al matí, potser dinar, i més entrevistes. L'última, al programa de Buenafuente a LaSexta. No us el perdeu!

Jo em quede fins divendres a Barcelona. Demà a la vesprada presentem El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, a la llibreria Proa Espais. I dijous hi ha la festa-còctel "De l'oralitat a l'ebook" organitzada per la xarxa d'editors independents Edi.cat, que posa en marxa així la venda conjunta dels primers llibres digitals en català (entre altres, precisament la novel·la de Ballester).

Confie trobar temps en algun moment per contar ací alguna anècdota.

De moment, aprofite per recomanar-vos l'enllaç a aquest article de Salman Rushdie publicat a l'ABCD aquest cap de setmana. Tracta sobre la relació entre la literatura i el cinema, i hi comenta l'experiència pròpia (ara prepara el guió per a l'adaptació d'Els fills de la mitjanit, una empresa titànica, al meu entendre) i opina, entre altres, sobre l'oscaritzada Slumdog Millionaire. Sense compassió:

"La película encadena una imposibilidad tras otra, y supera incluso la ramplonería del libro. [...] Ver la historia de tu ciudad natal contada de esta forma chabacana y cómicamente absurda hace que, finalmente, acabes enfadándote."

Confessions d'un 'scout'

"La virtud de alguien que es consejero de determinada editorial es la oportunidad y la velocidad y, desde luego, la pertinencia. Hay que recomendar las cosas que la editorial está buscando, pero hay que hacerlo antes que nadie para que sus competidores en sus respectivos países no lo vean antes. Esto implica que las recomendaciones deban ser anteriores a la publicación y, desde luego, siempre anteriores a la lista de los más vendidos, que sería como tradicionalmente los editores europeos solían investigar otros mercados."

[...]

"En España, el agente literario es enormemente poderoso y representa muchos autores importantes. Por lo tanto, el editor en España es un eslabón relativamente débil en la cadena. En los grandes grupos es el gerente general quien decide a quién le compra los libros, quién le da los libros para ganar dinero y seguir en el negocio, y es agente quien se encarga de proveer por lo menos la mitad de esos libros. Esta relativa debilidad de los editores presenta ciertas excepciones: editores que vienen de clases pudientes, proveídos de una cartera que les ayuda a mantener sus editoriales, y el caso de los sellos independientes, que buscan maneras alternativas a los agentes."

[...]

"Lo que garantiza una red de editores es mayor fuerza al momento de negociar con los distribuidores y las librerías para que la colocación de los libros sea mejor. Una red puede también tener mayor presencia al momento de pedir ayudas de los ministerios y además pueden crear estrategias bajar costes de producción y
marketing, hay muchas cosas que se pueden abaratar. Pero el tema de la distribución es vital."

[Entrevista a l'scout Aurelio Major en Sobre Edición]

Els vagabunds

Encara queda perquè puguem gaudir de la traducció de The Vagrants (Els vagabunds) en la nostra llengua (no arribarà fins la tardor), però us avance que és una història que no us podeu perdre. L'autora és Yiyun Li, i amb la seua primera novel·la (en parlarem un altre dia, del seu recull de relats que en castellà publicà Lumen: Los buenos deseos) ha recreat amb una delicadesa extraordinària un esfereïdor succés real que va tenir lloc en la Xina repressiva del 1979.

El New York Times li acaba de dedicar una crítica molt bona, que clou (més o menys) així:

"Els vagabunds ens recorda tot allò que no s'ha contat, els cossos sense nom soterrats a només uns centímetres per sota de l'allau de color i de cartells lluminosos que celebren (fa poc, amb llums de neó) els èxits de l'última revolució xinesa, la del segle XXI, que ha sabut, amb molta astúcia, vestir els seus crims d'Armani i Calvin Klein."

Podeu escoltar un podcast amb una breu entrevista amb l'autora en aquesta adreça. De veritat: un llibre imprescindible.

Lletraproletaris

La cadena del llibre es reinventa. És un signe dels temps, i (sembla) un símptoma més de la crisi econòmica. Manuel Rodríguez Rivero tracta avui aquest tema a El País. Sobta que la part realment imprescindible del món del llibre, els escriptors, els creadors de la matèria primera que es convertirà en obra editada, són de vegades la part més feble...

VI Nit d'Escola Valenciana

Aquesta nit se celebra la VI Nit d'Escola Valenciana a Calp. Hi ha una assistència prevista de mig miler de persones de tots els àmbits socials i polítics, però especialment educatius, com és obvi. Entre els guardonats de la vetlada hi ha la productora Conta-Conta i la companyia Albena Teatre per la seua contribució a la dignificació de la televisió valenciana, i també Edicions Bromera. Allà hi serem, òbviament i amb molt de gust, per compartir una nit en molt bona companyia.

Gràcies a Escola Valenciana per tantes i tantes coses: per la Gira que s'acaba de posar en marxa de nou, per la nova iniciativa de la Devedeteca, pel Voluntariat pel Valencia, per les iniciatives solidàries, pels premis Sambori i, sobretot, per l'organització de les multitudinàries Trobades, que enguany centraran els esforços en el foment de la lectura en l'àmbit educatiu sota el lema "Trobades lectores".

Hi ha vida (encara) en aquest país.

Amor a la literatura

Josep Lozano ha convocat, per cinqué any consecutiu, els escriptors de la terreta a la ja tradicional Trobada d'Escriptors de la Ribera. Enguany es fa a Alzira, amb visita a la Murta inclosa. Allà hi seré, el dia dels enamorats, infiltrat entre els escriptors, ben segur que passarem una jornada molt agradable.

Els que vulgueu celebrar el 14 de febrer amb un bon llibre (per a ús propi o per a regal), us recomane l'edició de Només ens queda l'amor a "L'Eclèctica" de Bromera, amb les il·lustracions de Pablo Auladell. Agustín, tan encantador com sempre, està aquests dies de promoció intensa a casa nostra: ha passat per València, Carlet, Picassent, Xàbia i, hui mateix, presenta el llibre a la Catalònia de Barcelona. Si voleu regalar un dels seus relats al vostre enamorat o enamorada, proveu a fer-ho des d'aquest enllaç.

Aprofite aquest apunt (ja que últimament són més bé escassos) per enllaçar aquest article de Paradigma del libro sobre com afecta la crisi en el món editorial. Reclamen unió, corporativisme, acceptar la realitat i compartir informació:

Los editores tendremos que compartir datos de verdad, y no engañarnos, incluso a nosotros mismos, con frases rimbombantes y eslóganes baratos, e irresponsables. Ante un descenso generalizado de las ventas, y con información contrastada en la mano, el editor podrá comenzar a tomar decisiones estratégicas, desde modificar su plan editorial, más ajustado a la realidad del mercado, hasta bajar tiradas, contener precios, etc...

Mesures "preventives" per a acarar la crisi

Recomane la lectura d'aquest article d'El País d'avui: "Los editores se ponen en lo peor", que convida a la reflexió en un sentit molt ampli.

Tot i el miratge dels bons resultats globals en vendes de llibres durant 2008, la crisi econòmica també està afectant el món editorial. Per què es continua negant l'evidència? Si descomptem uns pocs títols, com els de J.K. Rowling, Ruiz Zafón, Ken Follet, Stephenie Meyer (més de 2'5 milions d'exemplars venuts en castellà!), John Boyne i algun altre que ha concentrat vendes espectaculars, el panorama que queda no és tan encoratjador. Aquest article apunta algunes "receptes" que els editors han començat a aplicar de manera (segons el periodista) "preventiva":

• Reducció de les novetats. S'hi apunten poques dades (Tusquets redueix un 15% els nous títols; Anagrama es queda en 75). Però què significa "reduir títols"? De quins títols prescindiran els editors? Quines són les obres i els autors que no arribaran mai a veure la llum? Quins gèneres seran els més afectats? I com repercutirà aquesta filosofia (si és que es trasllada, que és obvi que ha de ser així) a la llengua catalana? Estic d'acord amb Jordi Ferré que el qualificatiu de "sobreproducció" és qüestionable en el nostre àmbit lingüístic. La crisi ens abocarà, encara més, a llegir en castellà perquè no trobem determinats títols (i no només traducció literària) en la nostra llengua?
• Adéu al luxe. Edicions més econòmiques per abaratir costos, reduir preus i seduir més lectors. Les obres il·lustrades són les grans damnificades. I més encara en el nostre àmbit, en què molts d'aquests projectes se sustenten del tot o en bona part amb ajudes o compres institucionals. Quina és la partida que primer retalla una institució amb dificultats econòmiques? En efecte, la de Cultura, en molts casos la "maria" dels pressupostos públics.
• Ajustar tirades. Els llibreters ja fa mesos que són més conservadors amb les, diguem-ho així, "novetats-no-estrella". Aquells títols amb venda no garantida són estudiats amb lupa, i les comandes als distribuïdors, d'entrada, són més baixes que abans. Si funciona, ja reposarem. Això obliga els editors a fer tirades més curtes (i, per això, amb un cost unitari més elevat) i a reimprimir amb més agilitat per, si el títol funciona, no deixar el mercat desabastit.
• Màrqueting viral. (Encara) menys presentacions en llibreries, desplaçaments promocionals d'autors (autòctons i estrangers) més mesurats, només les rodes de premsa imprescindibles i, a canvi, una presència més regular i imaginativa a Internet, amb promocions dissenyades per a provocar el boca-orella virtual. Perquè hi ha un tema que no apareix a l'article: la reducció (i, en alguns casos, la desaparició) d'espai dedicat a la Cultura, sobretot en la premsa tradicional. Si a això afegim l'obstinació de la premsa espanyola a ocultar la versió en català dels llibres que ressenyen el resultat, per a l'edició en català, és que la xarxa és el principal espai de promoció i difusió que ens queda. I molt més al País Valencià, amb un ecosistema mediàtic tan hostil per a la cultura i llengua pròpies (i cada vegada, més, en un "suma y sigue" suïcida).
• Recuperar fons editorial. S'intueix (pel que diu l'article) que la reducció de novetats és només una reducció de novetats-en-sentit-estricte. Els editors aprofitaran que trauen menys títols nous per recuperar títols destacats dels seus catàlegs (amb els costos de traducció, correcció, maquetació, etc. ja amortitzats). Unes noves cobertes, algun canvi de col·lecció, alguna acció promocional específica, i de nou a l'abast dels lectors; és a dir, de nou als aparadors de les llibreries. Si recuperem el millor de cada casa, el gran beneficiat serà el lector. És imperdonable que títols com Una conxorxa d'enzes i tants i tants altres estiguen "desapareguts".
• El llibre de butxaca. "La crisi pot ser la gran oportunitat per al llibre de butxaca". És una de les frases que més s'escolta en les últimes setmanes. Serà certa? Podria ser-ho perquè, com apunta un dels lectors en els comentaris de la notícia: "Te joroban la vista, pero te salvan el bolsillo". Un eslògan demolidor! Qui s'anima a copiar-lo?

John Updike ens ha deixat

"Ser un escritor famós és com ser un nan alt. Sempre estàs al límit de la normalitat."

Aquesta ironia de John Updike la recull El País d'avui en el seu reportatge sobre la desaparició d'un dels grans-grans de la literatura contemporània, "un colós", "el gran cronista americà", "un gegant de les lletres", en diu la premsa.

Hem tingut l'honor d'incorporar Updike al catàleg de Bromera recentment. En la primavera de 2007 publicàrem Terrorista, una novel·la agosarada i polèmica al seu país d'origen. La notícia de la mort m'arriba tot just un dia després que aterrara a la taula del meu despatx el contracte de la seua última novel·la: la sorprenent (i inesperada) Les vídues d'Eastwick (continuació del seu popular Les bruixes d'Eastwick), que Bromera publicarà pròximament.

Us recomane un parell d'enllaços per copsar la influència de John Updike en les lletres nordamericanes: aquesta amb el New Yorker (amb paraules de John Cheever i Julian Barnes, entre altres, i un àudio d'una hora de durada), i aquesta altra amb el New York Times (en especial, aquest vídeo d'octubre de 2008), dos mitjans que sovintejava l'autor i que ara, amb justícia, li dediquen dos dels homenatges més sentits, als quals caldria afegir el de la seua editorial de tota la vida: 50 anys de confiança, respecte i fidelitat entre Updike i Alfred A. Knopf són una proesa inusual no només als EUA.

Més bell que el silenci

Diu la dita: "No obris els llavis si no estàs segur que el que vas a dir és més bell que el silenci."

Amb això estàvem quan ens esclata als oïts "Get On Your Boots", avançament de "No Line On The Horizon", l'esperadíssim nou disc dels U2, previst per al mes de març.

I don’t wanna talk about wars between nations
Not right now
Sexy Boots
Get on your Boots
Yeah...
Foxy boots
You don’t know how beautiful
You don’t know how beautiful
You are...

Doncs això, amb les botes ben posades, trenquem el silenci.

Resum de 2008

Aquest podria ser un resum de 2008 des de l'òptica d'aquest Tirant al cap:

• Gener: La carta de l'AELC. Un dels apunts que més comentaris ha generat en aquest bloc, i no era per a menys. El tema va portar cua i, pel que sembla, llarga, molt llarga...
• Febrer: El manifest del sector valencià del llibre. La injustícia cohesiona el sector del llibre, que crea el Fòrum del Llibre Valencià.
• Març: Candidatura (literària). Bromera presenta en societat el que esdevindrà un gran èxit: 4 edicions i més de 10.000 exemplars venuts en els 7 primers mesos de vida. I (primícia) una traducció en marxa...
• Abril: Neteja. Més enllà del'anècdota d'aquest apunt hi havia un canvi d'ubicació (en tots els sentits) més llarg del que preveia. Més responsabilitat, menys temps. Un fet que ha marcat, per a mi, el 2008 (i el futur).
• Maig: La catosfera valenciana (amb perdó). El fenomen dels blocs (superat o potser substituït en breu pel Facebook o vés a saber quin altre enginy) ens posa en contacte (contacte a distància, però contacte eficaç) a (o amb) una bona colla de gent, i això és el millor d'aquest invent.
• Juny: Llegir en valencià, per a conéixer-nos. Tercera edició de la campanya de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, que ja prepara la quarta, amb tema (si tot va bé) sucós.
• Juliol: Més sobre Rushdie. Per fi es podia fer pública la notícia del fitxatge de Salman Rushdie a Bromera. Una de les incorporacions de narrativa estrangera que més alegria m'ha proporcionat. Impagable, si no l'heu llegit encara, Els fills de la mitjanit. I aviat en parlarem, de l'extraordinària L'encantadora de Florència.
• Agost: IntraFrankfurt (L'Odissea). La promoció de la literatura catalana en tot el nostre domini lingüístic és un tema recurrent d'aquest bloc. Una reivindicació necessària que no ens cansarem de fer.
• Setembre: Esperpent educatiu. La Ciutadania en anglés com a expressió del balafiament de recursos i del caos en l'educació pública valenciana.
• Octubre: El fenomen Baixauli. Una expressió de Xavier Aliaga que resumeix bé el bon moment de la narrativa valenciana (un exemple, dos exemples, tres exemples, i n'hi ha molts més), però que no s'acaba de fer visible a Catalunya (ni tampoc en aquest País nostre, tan poc procliu a la lectura en valencià).
• Novembre: Naix Edi.Cat. Un nou projecte editorial que, respectant la independència dels integrants, vol donar resposta als grans reptes de futur que tenim plantejats en un món editorial amb tendències darwinistes.
• Desembre: La gran, gran, GRAN notícia. Gràcies a la campanya "Llegir ens fa + grans", la Guia pràctica per a fer fills lectors supera el milió d'exemplars distribuïts. Una fita que m'ompli d'un orgull immens. Gràcies, una vegada més, a tots els que ho heu fet possible!

I res més fins l'any que ve. Per cert, avui és el meu 34 aniversari. Una de les primeres felicitacions (gràcies a la seua fabulosa agenda) ha estat la de l'amic blocaire JJ Isern. Agraït quede!

Bones festes i bon any a tots/es.

L'illa 50

"No crec que la literatura estiga en perill, ni que ho puga estar mai, almenys mentre hi haja infants. Per una raó ben senzilla, perquè els infants no podrien viure sense paraules. Les mares i els pares ho saben i per això no els deixen de parlar, fins i tot quan són tan menuts que és obvi que no poden saber el que els diuen. [...] La literatura té a veure amb les esperances de les persones, i n’hi ha prou que nasca un nou infant al món perquè aquestes es renoven. Hauríem de tenir sempre oberta per a ells la botiga de les nostres paraules."

Un dels aparadors d'aquesta "botiga" a què fa referència Gustavo Martín Garzo en aquest article és, o pretén ser-ho, la revista de lletres L'illa. Aquests dies celebrem el número 50 de la publicació, que té una tirada de 41.000 exemplars que arriben a tots els subscriptors de manera gratuïta a les seues llars i que també es pot consultar íntegrament en format electrònic en aquesta adreça web.

Parafrasejant Martín Garzo, estic segur que la difusió de la literatura que proporciona la revista L'illa no estarà mai en perill, almenys mentre comptem amb un equip de coordinació dels continguts i de la producció tan tenaç com efectiu en el que destaquen el treball de Marta, Maria, Carol i, sobretot, Josep A. Fluixà.

Per molts anys!

Comentaris sobre la Guia...

Avui s'acompleix una setmana que va començar la distribució de la Guia pràctica per a fer fills lectors en la premsa catalana dins de la campanya de foment de la lectura "Llegir ens fa + grans". Segons la nota del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, es van repartir 801.000 exemplars del llibre, que arribà als lectors d'El 9 nou i del Diari de Sant Cugat aquest divendres dia 19.
Tafanejant a la xarxa, trobe aquest apunt al bloc Ediciona que parla del llibre i tradueix (i sintetitza) els 10 consells perquè els infants odien els llibres. Fins ací, tot correcte i molt pagat. En passar per Menéame trobe que la notícia té més de 400 "meneos" i 63 comentaris. Em pica la curiositat, per descomptat, i els llig un per un. Alguns m'omplin l'ego per al que resta d'any; d'altres, però, em desconcerten: què té a veure el Mein Kampf amb la Guia...? Misteris (o virtuts) d'allò que en diuen "la web social". Benvinguda siga!

El valor de la paraula (Rushdie dixit)

Trobe a la xarxa una plaqueta de Salman Rushdie disponible en català, castellà, anglés i italià titulada "El valor de la paraula", discurs inaugural del Diàleg organitzat pel PEN Català en el marc del Fòrum Barcelona 2004. La lectura ens deixa afirmacions contundents com ara "Els manuscrits no cremen; malauradament els escriptors sí", i obri interrogants sobre qui té el poder sobre la història. I reflexions de vigència perenne:

"Som l’única espècie del món que explica històries, que explica històries com una manera d’entendre’s i de definir-se a ella mateixa. Si existeix alguna gran literatura de dofins encara no s’ha traduït. Som animals narradors d’històries."

I ens parla de l'atac a Els versos satànics i de com va prendre consciència, arran de tota aquella polèmica però especialment quan es va estrenar una delirant pel·lícula pakistanesa sobre el tema, del vertader significat del concepte abstracte de llibertat d'expressió (que no sempre ens prenem amb la seriositat que mereixeria):

"La lluita per la llibertat d’expressió comença quan et demanen defensar una cosa que no t’agrada. [...] És, veritablement, quan la gent diu coses que t’afecten de debò, fins i tot t’ofenen, que descobreixes si estàs a favor o en contra de la llibertat d’expressió, i que, per tant, la lluita per la llibertat d’expressió implica defensar també molta porqueria."

I de com, finalment, un gos sorgit de la ploma de Saul Bellow lladra "Per l'amor de Déu, obriu una mica més l'univers", que és el que, al parer del mateix Rusidie, la literatura pretén i pot fer (en el millor dels casos).
Una herència del Fòrum ben recomanable, aquest text.

Fòrum Digital

Avui s'ha inaugurat el primer Fòrum Digital del Llibre Valencià (no hauria estat millor "Fòrum Valencià del Llibre Digital"?), una iniciativa que impulsa l'AEPV i que ha comptat amb una molt bona acollida del sector, amb més de 60 professionals del món del llibre inscrits.

Una afluència que palesa la utilitat d'aquestes jornades (que compten amb experts com ara JA Millán o Javier Celaya, entre altres) i que de segur resultarà útil per a un sector cada vegada més interessat (inquiet, neguitós, fins i tot algun aterrit) pels reptes del futur digital. Pel futur immediat que ens espera.

Demà amb la premsa de Catalunya

Ara fa un any, Levante-EMV i l'edició valenciana d'El Mundo repartiren la segona edició de Llegir per a créixer. Demà diumenge, dia 14 de desembre, la Guia pràctica per a fer fills lectors, (tercera edició d'aquest llibre) arribarà de manera gratuïta a milers de llars catalanes amb La Vanguardia, El Periódico, El País i els diaris que distribueixen Presència. No us la perdeu!

El llibre supera d'aquesta manera, gràcies a la complicitat dels diaris i a les institucions que han cregut en la utilitat d'aquesta iniciativa de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, el milió d'exemplars distribuïts en total. Aviat és dit!!!

Aprofite l'apunt per fer-me ressò de la donació de 1.300 llibres que ha realitzat aquest matí la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura a l'organització del Voluntariat pel Valencià. Es tracta d'exemplars de l'última campanya Llegir en valencià, per a conéixer-nos que, sens dubte, contribuïran a que les persones inscrites en aquesta extraordinària iniciativa, coneguen millor la cultura, la història i les tradicions valencianes.

La gran, gran, GRAN notícia

Misteri desvelat!

Si punxeu la imatge veureu amb més detall l'anunci que publica aquesta setmana Presència: diumenge dia 14, distribueixen una nova edició de Llegir per a créixer, que en aquesta ocasió es titula directament Guia pràctica per a fer fills lectors (que és el subtítol que duien les dues primeres edicions).

El llibre es podrà aconseguir de forma gratuïta als quioscos de Catalunya el dia 14 no només amb Presència (El Punt, Segre i El 9 Nou, entre altres), sinó també amb l'edició dels diaris de més tirada: La Vanguardia, El Periódico i El País.

La promoció forma part de la campanya Llegir ens fa + grans, i estic molt i molt feliç d'aquesta gran, gran, gran oportunitat per arribar a desenes de milers de cases de la mà del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Tan de bo aconseguim entre tots conscienciar a pares i mares de la importància de l'àmbit familiar en la formació i consolidació de nous lectors.

La filla de l'amant

Us recomane aquest vídeo promocional de La filla de l'amant, d'AM Homes.

L'illa 49

A punt d'arribar d'impremta la revista de lletres L'illa número 50 comprove (una vegada més) que no us havia fet partícips de l'última que hi ha disponible en format paper, així que sense perdre un minut més, us passe l'enllaç a la revista número 49, tot i que segurament molts dels que llegireu aquestes línies ja la teniu i potser fins i tot l'heu llegida. El dossier central el vam dedicar a la fira de Frankfurt, i la coberta, a Cornelia Funke.

Diumenge, un gran dia

Aquest diumenge, dia 14 de desembre, és un gran, gran, gran dia per a aquest blocaire. Estigueu atents als principals diaris de Catalunya.

(Només tinga l'autorització, us en donaré més detalls...)

Nota 9 sobre les cobertes dels llibres

"Els títols dels llibres són com els noms de les persones: ens ajuden a distingir un llibre entre un milió de llibres semblants. En canvi, les cobertes dels llibres són com les cares de les persones: o bé ens recorden la felicitat que en altre temps vam experimentar o bé ens prometen un món alegre que encara no coneixem. És per això que ens mirem les cobertes dels llibres amb la mateixa passió que ens mirem les cares."

Amb aquesta nota acaba la sèrie, que vol ser també una incitació a la lectura del nou llibre d'Orhan Pamuk, Altres colors.

Que la imaginació no desaparega

La Fundació per l'Alfabetització del Canadà ha engegat aquesta impactant campanya de "sensibilització" lectora. Ja ho sabeu: si no llegim, la imaginació desapareix.

Via Brétemas.

Nota 8 sobre les cobertes dels llibres

"L’atractiu d’una llibreria no es deu pas als llibres que conté sinó a la varietat de les cobertes dels llibres."

La resta de notes sobre les cobertes d'Orhan Pamuk, en aquest enllaç.

Una generació que ensenya pit

Els comentaris sobre Històries del Paradís a la xarxa i als mitjans de comunicació tradicionals no han parat des que, fa molt poques setmanes, es va posar a la venda aquesta primera obra literària de Xavi Sarrià. Trobareu bona part dels comentaris al bloc del llibre. Però n'hi ha més, com ara aquest:

"Històries del Paradís potser que siga una fita, una obra d'una significació més global, que trenca fins i tot la frontera de la pròpia literatura, que potser s'instal·le com un dels productes polièdrics d'aquests joves que, si bé van començar amb Obrint Pas, no fóra estrany que fins i tot la música els quedés petita, en el sentit de la dedicació exclusiva. [...] Un llibre que va predestinat a convertir-se en un nou referent d'aquest país, afegiria."

Forma part d'aquesta crònica d'Albert Dasí de la presentació a València, dijous passat, en la qual vaig tenir el plaer d'intervenir i de posar veu (ja em perdonareu la gosadia, però després d'haver fet de teloner al Llach...) a un text de Feliu Ventura, que finalment no ens va poder acompanyar.
Amb la complicitat de Vicent Alonso, intel·lectual de gran vàlua i afabilitat que va connectar d'immediat amb el públic que omplia de gom a gom l'FNAC (llàstima que no tenim cap foto de l'esdeveniment), i Miquel Ramos, que va demostrar un aplom i una claredat d'idees enlluernadora, assistírem al bateig oficial d'un nou escriptor que simbolitza una generació de joves amb inquietuds, idees i sentiments que vol participar de forma activa de la renovació artística i cultural d'aquest país. En paraules de Miquel: "Som una generació que comença a fer grans productes, que comença a atrevir-se a ensenyar pit".
Benvinguts!

Web d'Esperança Camps

Fa anys que Esperança Camps té una presència regular a la xarxa, bé en format bloc (ara desaparegut o, més ben dit, destruït), bé amb la pàgina personal. Avui, però, d'una manera un tant inesperada, m'he colat en una festa encara poc concorreguda, quasi privada però amb atractiu suficient com per animar-se a visitar-la: la nova pàgina de l'autora. Ha estat una sorpresa molt agradable. Allà hi ha molta informació sobre les seues obres i també curiositats (com aquesta del Bookcrossing) i un dietari.

Ara que hi veig que Podridura, premi del Lector de l'Odissea, s'ha metamorfosejat en El cos deshabitat vull animar Esperança a contar-nos la seua particular relació amb els títols dels seus llibres, perquè des que El forat de la bimbolla es va convertir en Enllà de la mar que els editors no han parat de modificar-li títols!

Per cert, què n'opinarà, de tot plegat, Marina Mercadal, la protagonista d'Eclipsi que té bloc propi?

Nota 7 sobre les cobertes dels llibres

"Les cobertes de llibre encertades serveixen de conduccions, se’ns enduen del món habitual en què vivim i ens fan entrar en el món del llibre."

La resta de les notes sobre les cobertes, ací.

Èxit de la ciutadania

Aquesta foto de Benito Pajares per a El Mundo (més ací) és ben expressiva del que va passar dissabte a València. Però, per si quedava algun dubte, aquest és el peu de foto que l'acompanya:

"Miles de personas llenan a rebosar la calle Xàtiva de Valencia durante la manifestación contra la política educativa de la Generalitat Valenciana."

Ho diu El Mundo, no jo. La versió oficial, amb tot, va per un altre (inesperat) camí. N'hi ha, però, altres opinions a peu de carrer.